Eleccions catalanes 14-F

ERC s'erigeix en el vot «útil» per a una reconstrucció des de l'esquerra

Pere Aragonès es proposa conquerir la Generalitat amb una presidència republicana i independentista que consolidi un Govern "fort" contra la crisi i la repressió

per Sara González , 28 de gener de 2021 a les 20:43 |
El candidat d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, al míting de Mataró | Marc Puig
El 21 de desembre del 2017, Oriol Junqueras encaixava des de la cel·la de la presó d'Estremera com Ciutadans guanyava les eleccions i ERC quedava tercera amb 32 diputats, per darrere de Carles Puigdemont, per una diferència de 12.000 vots i dos diputats. Tres anys després, conquerir per primera vegada des del restabliment de la democràcia la presidència de la Generalitat continua sent un repte que aquesta vegada esperen culminar. ERC arrenca la cursa del 14-F reivindicant-se com l'"opció "útil" per reconstruir el país en una crisi sense precedents i fer-ho des d'una presidència d'esquerres i independentista. Situa l'accent en la gestió i en un camí inclusiu cap a la República que trobi sentit en la millora del dia a dia de la ciutadania.

"És l'hora d'ERC, després de 40 anys de presidents convergents i socialistes", ha proclamat Pere Aragonès. La majoria d'enquestes tornen a apuntar que els republicans podrien tenir la victòria a tocar, però el record de fa tres anys sota la batuta del 155 continua pesant. Ara, entenen que la dicotomia es resumeix en un duel amb el PSC -a Junts ni els han mencionat-, a qui li recriminaran la gestió de la pandèmia, la repressió i la falta de proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya.


L'objectiu, ha insistit Pere Aragonès en l'arrencada de campanya des de Mataró en un míting amb 80 assistents, és triar el rumb que guiarà les pròximes dècades i evitar que es faci des d'una Generalitat "convertida en un despatx més de la Moncloa". Les eleccions del 14-F, en plena tercera onada i a expenses dels tribunals, ha advertit, tornen a ser una "operació d'Estat" per aconseguir prendre el control de la política catalana. 
 

Molt ha plogut des del 21-D, tot i que la presó i l'exili continuen vigents. Aquesta vegada, Junqueras espera catapultar presencialment la candidatura d'Aragonès, ja sigui gràcies al tercer grau, que sacsejarà aquest divendres la campanya amb el protagonisme dels presos, o els permisos que pot sol·licitar en haver complert una quarta part de la condemna. Els republicans consideren que arriben a la contesa electoral amb els deures fets i amb una proposta "realista, útil i oberta" enfront els "dogmatismes i purismes", en paraules de Marta Rovira, en un moment en què el país "es desfà" fuetejat per la crisi. Això justifica, ha insistit, aprofitar qualsevol eina per millorar la vida dels ciutadans, ja siguin els pressupostos de l'Estat o els fons europeus. "On estan els ajuts, senyor ministre?", ha etzibat tot adreçant-se al candidat del PSC, Salvador Illa.

Una aposta per la "via àmplia" i que gestioni "el mentrestant"


Fruit de la revisió de les debilitats i fortaleses de la tardor de l'1-O i de la declaració d'independència mai desplegada, ERC ha consolidat una via dialogada i "àmplia" cap a la República, però indefinida en temps i resultat, que entenen que ha de transitar de la mà de la capacitat de gestionar "el mentrestant", més encara amb els estralls econòmics i socials derivats de la situació sanitària. En definitiva: atendre la urgència i, a través de l'acció governamental, omplir de contingut un projecte d'emancipació que han assumit que serà a llarg termini i que a l'octubre del 2017 va constatar les seves limitacions.

De fet, el seu lema, "Al costat de la gent", marca de ple quina consideren que és la prioritat i la pregunta que els ciutadans han de dirimir a les urnes. En plena crisi sanitària, econòmica i social, la candidatura que busca encimbellar Pere Aragonès com a president busca accentuar el seu perfil d'esquerres amb l'objectiu de liderar un Govern que passi pàgina a la coalició en exclusiva amb Junts. Tot just fa un any que Quim Torra va donar per esgotada la legislatura entre acusacions de deslleialtat creuades i des d'aleshores els dos socis han pilotat el Govern amb les confiances trencades. Una llarga agonia que no ha conegut treva ni tan sols en la pitjor pandèmia del segle. L'amnistia i l'autodeterminació és l'únic mínim comú denominador en la campanya que l'independentisme afronta amb més divisions. 

A la cúpula d'ERC els costa d'encaixar una reedició idèntica de l'aliança després del 14-F. L'objectiu serà l'anomenat "front ampli" articulat en base al sobiranisme, el republicanisme i el progressisme i que pretén aglutinar, a més de Junts, els comuns, la CUP i el PDECat. Aragonès va arrencar el 2021 definint que aquest seria el seu objectiu. Per ara, però, aquesta aliança s'ha exhibit com a inassumible pels vetos creuats explicitats, especialment entre els de Laura Borràs i els de Jéssica Albiach.
 
Però la lectura d'ERC és que, per avançar, després d'una legislatura marcada per la desconfiança entre els dos socis independentistes, cal accentuar un govern més d'esquerres i amb un suport més ampli al referèndum i l'alliberament dels presos. Els republicans, ha dit el president del Parlament i número tres de la candidatura, Roger Torrent, han de ser el "ciment" de la diversitat del país. Rovira hi ha incidit en una al·lusió a Junts quan ha assegurat que cal defensar tots els catalans sense demanar-los quin és el seu origen o el dels seus pares. Durant la campanya projectaran propostes com la de crear una conselleria d'Igualtat i Feminismes, avançat per NacióDigital, que falqui un perfil capaç de transcendir el propi bloc independentista. "Vull ser el president de tothom", ha subratllat Aragonès. 

Entenen que el context és diferent al del 2017, molt més polaritzat aleshores, i que la victòria a les dues eleccions espanyoles del 2019 i a les municipals van ser un assaig del que entenen que s'hauria de repetir d'aquí a dues setmanes. Després de més de deu anys de procés, la conclusió que n'extreuen és que la ciutadania premia les vies negociades i no les de xoc. La mateixa lectura que fa el PSC, però des de la vocació de liderar l'unionisme.

Les credencials per comandar el Govern

A ERC resumeixen aquestes eleccions com un cos a cos amb el PSC, en aquests moments a l'alça a les enquestes amb el ja exministre Salvador Illa de candidat, un duel del qual pretenen excloure Junts. "Només nosaltres els podem guanyar en llocs com l'àrea metropolitana", insisteixen. Però els sondejos esbossen una competència entre els tres partits pel podi condicionat a un context altament variable. La campanya serà, sens dubte, decisiva per definir les posicions. 

Tot i que l'abstenció és en aquests moments imprevisible, els republicans entenen que aquesta vegada ha de jugar al seu favor la fragmentació de l'espai postconvergent i que el PSC parteix de 17 diputats i el pastís de Cs s'haurà de repartit també entre PP i Vox. També se senten forts en una estratègia definida que, malgrat que no hagi reeixit amb la taula de diàleg pactada amb la Moncloa, entenen que és vigent i que tindrà continuïtat un cop passades les eleccions. Sobretot davant la "indefinició" que atribueixen a la confrontació que abandera Junts i que entenen que es basa en ser "pocs i purs". "Hem de ser més i més forts", repeteixen com un mantra a ERC.

Sobre les espatlles d'ERC ha recaigut bona part del comandament de la resposta a la pandèmia des de les conselleries de Salut, Treball, Afers Socials i Famílies, Educació i, en el cas d'Aragonès, Economia, a més d'assumir des de la inhabilitació de Quim Torra el paper de màxim representant de la Generalitat. El que els seus rivals de PSC i Junts entenen que hauria de suposar un desgast -fins i tot Borràs carrega contra l'acció governamental obviant que Junts en forma part-, des d'ERC pretenen que siguin les seves credencials per comandar el Govern.


Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació