31
de gener
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
10:33h
L’expresident Quim Torra mai va voler ocupar el despatx de Carles Puigdemont al Palau de la Generalitat. Ho feia com a mostra de respecte institucional i per recordar cada dia la destitució del Govern de l’1-O amb l’aplicació de l’article 155 i tota la repressió contra l’independentisme que ha vingut arran del referèndum i la declaració unilateral d’independència. La legislatura havia de ser de restitució, i tres anys després els presos continuen tancats i els exiliats sense poder tornar a casa. "L'investirem", va dir Torra en el seu discurs d’investidura, fent referència a Puigdemont. Res d’això s’ha pogut fer i l’únic nom restituït ha estat el del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, després de ser absolt per l’Audiència Nacional.
La legislatura va començar molt marcada pels fets de la tardor de 2017. Ara, en plena pandèmia, tot plegat sembla haver quedat en un segon pla si no fos per la realitat de la repressió que viuen unes 3.000 persones que continuen encausades per qüestions relacionades amb el procés. Els efectes de la repressió de l’Estat són molt visibles en els presos, que ja fa més de tres anys que compleixen condemna, i en els exiliats, que malgrat les victòries obtingudes a Europa es fa difícil de definir un horitzó per poder tornar a Catalunya.
La persecució, però, té una altra cara menys mediàtica contra la segona línia de l’independentisme, i activistes i manifestants. I a vegades, qui l’exerceix no és l’Estat, sinó la Generalitat.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Pel que fa a la repressió vinculada al procés independentista, la Generalitat ha fet més aviat poc durant aquesta legislatura, més enllà de declaracions institucionals i solemnes en contra de sentències, condemnes i empresonaments, i a favor de la llibertat i la fi de la persecució ideològica. L'única restitució sonada ha estat la de Trapero, després de l'absolució de l'Audiència Nacional, i també s'ha impulsat de nou el Diplocat i les delegacions a l'exterior, també eliminades amb el 155. La legislatura també ha estat marcada per la inhabilitació del president Quim Torra per la pancarta sobre els presos polítics al Palau de la Generalitat i la persecució contra els CDR.
Més enllà d'això, la Generalitat també ha exercit com a òrgan repressor personant-se com a acusació particular en causes contra manifestants independentistes, amb peticions de penes de presó elevades. L'actuació dels Mossos durant les protestes de la sentència també ha estat una de les imatges icòniques de la legislatura. Això va lesionar la imatge de l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, que va ser substituït per Miquel Sàmper en una de les últimes accions de Torra com a president. Malgrat la voluntat expressada pel nou conseller de rebaixar les acusacions de la Generalitat en casos contra manifestants, ara com ara no s’ha traduït el res.
El Govern ha creat l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics (ODCiP), dirigida per Adam Majó, amb l’objectiu de difondre aquests drets entre els ciutadans i recollir-ne eventuals vulneracions. L’Oficina ha publicat una cartografia de la repressió de l’1-O, ha gestionat 283 queixes per vulneracions de drets el 2019 i ha publicat una cartografia de la intolerància política a Catalunya que recull fins a 677 incidents, entre els quals actes vandàlics contra entitats i partits polítics. També ha elaborat informes sobre el delicte de sedició i sobre les identificacions policials no discriminatòries, amb propostes de reforma. Més enllà de la funció de recull, denúncia i acompanyament, l’Oficina no ha servit per frenar la repressió contra l’independentisme.
Quins reptes té el nou Govern?
Els reptes per a la legislatura vinent demanen aconseguir l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, però són dues qüestions que no arribaran de la mà de la Generalitat -el Departament de Justícia no "obrirà les presons"- sinó del govern espanyol o la justícia espanyola. Ara com ara hi ha sobre la taula tres vies per aconseguir que els presos surtin de la presó: els indults, la reforma de la sedició o l'amnistia.
Pel que fa als indults, estan ara en mans del Suprem que ha de pronunciar-se abans que el govern espanyol aprovi concedir-los o no. La reforma de sedició, reivindicada per dirigents dels comuns com Jaume Asens i que s’havia d’abordar abans d’acabar l’any, ha quedat per ara aparcada. L’amnistia, la via defensada per la majoria de l’independentisme, no té recorregut perquè el PSOE hi està en contra. Paral·lelament, a l’exili les batalles es compten per victòries però tampoc hi ha un horitzó proper de retorn a Catalunya.
En la mateixa línia, de cara a la pròxima legislatura els partits de govern –especialment si es reedita un govern independentista- hauran d’abordar la qüestió de les acusacions de la Generalitat contra manifestants. És un tema complex, que preocupa els agents dels Mossos que critiquen que se’ls pugui deixar en situació d’indefensió, però col·lectius d’advocats insisteixen que ara com ara la Generalitat es persona sistemàticament contra els manifestants amb peticions de pena elevades, sovint equiparables a les de la Fiscalia, que també acusa.
Què podria fer una Catalunya independent?
En aquest cas, és assumible pensar que en una República no hi hauria presos polítics ni exiliats. De tota manera, qüestions com les acusacions de la Generalitat contra independentistes o determinades actuacions policials en les protestes de la sentència són elements que es poden abordar des de l’autonomia, reformant els protocols dels Mossos d’Esquadra i ordenant als advocats de la Generalitat limitar els delictes de què s’acusa quan un agent ha resultat ferit.
La proposta de Sàmper, que de moment no ha tingut recorregut, implicava acusar únicament del delicte de lesions, que és el que afecta pròpiament l’agent, i deixar els desordres públics i l’atemptat contra l’autoritat per la Fiscalia. Col·lectius d’advocats com Alerta Solidària exigeixen que la Generalitat no es personi com a acusació particular, perquè aquest fet ja serveix per impulsar la causa judicial.
La legislatura va començar molt marcada pels fets de la tardor de 2017. Ara, en plena pandèmia, tot plegat sembla haver quedat en un segon pla si no fos per la realitat de la repressió que viuen unes 3.000 persones que continuen encausades per qüestions relacionades amb el procés. Els efectes de la repressió de l’Estat són molt visibles en els presos, que ja fa més de tres anys que compleixen condemna, i en els exiliats, que malgrat les victòries obtingudes a Europa es fa difícil de definir un horitzó per poder tornar a Catalunya.
La persecució, però, té una altra cara menys mediàtica contra la segona línia de l’independentisme, i activistes i manifestants. I a vegades, qui l’exerceix no és l’Estat, sinó la Generalitat.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Pel que fa a la repressió vinculada al procés independentista, la Generalitat ha fet més aviat poc durant aquesta legislatura, més enllà de declaracions institucionals i solemnes en contra de sentències, condemnes i empresonaments, i a favor de la llibertat i la fi de la persecució ideològica. L'única restitució sonada ha estat la de Trapero, després de l'absolució de l'Audiència Nacional, i també s'ha impulsat de nou el Diplocat i les delegacions a l'exterior, també eliminades amb el 155. La legislatura també ha estat marcada per la inhabilitació del president Quim Torra per la pancarta sobre els presos polítics al Palau de la Generalitat i la persecució contra els CDR.
Més enllà d'això, la Generalitat també ha exercit com a òrgan repressor personant-se com a acusació particular en causes contra manifestants independentistes, amb peticions de penes de presó elevades. L'actuació dels Mossos durant les protestes de la sentència també ha estat una de les imatges icòniques de la legislatura. Això va lesionar la imatge de l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, que va ser substituït per Miquel Sàmper en una de les últimes accions de Torra com a president. Malgrat la voluntat expressada pel nou conseller de rebaixar les acusacions de la Generalitat en casos contra manifestants, ara com ara no s’ha traduït el res.
El Govern ha creat l’Oficina per a la Defensa dels Drets Civils i Polítics (ODCiP), dirigida per Adam Majó, amb l’objectiu de difondre aquests drets entre els ciutadans i recollir-ne eventuals vulneracions. L’Oficina ha publicat una cartografia de la repressió de l’1-O, ha gestionat 283 queixes per vulneracions de drets el 2019 i ha publicat una cartografia de la intolerància política a Catalunya que recull fins a 677 incidents, entre els quals actes vandàlics contra entitats i partits polítics. També ha elaborat informes sobre el delicte de sedició i sobre les identificacions policials no discriminatòries, amb propostes de reforma. Més enllà de la funció de recull, denúncia i acompanyament, l’Oficina no ha servit per frenar la repressió contra l’independentisme.
Quins reptes té el nou Govern?
Els reptes per a la legislatura vinent demanen aconseguir l'alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, però són dues qüestions que no arribaran de la mà de la Generalitat -el Departament de Justícia no "obrirà les presons"- sinó del govern espanyol o la justícia espanyola. Ara com ara hi ha sobre la taula tres vies per aconseguir que els presos surtin de la presó: els indults, la reforma de la sedició o l'amnistia.
Pel que fa als indults, estan ara en mans del Suprem que ha de pronunciar-se abans que el govern espanyol aprovi concedir-los o no. La reforma de sedició, reivindicada per dirigents dels comuns com Jaume Asens i que s’havia d’abordar abans d’acabar l’any, ha quedat per ara aparcada. L’amnistia, la via defensada per la majoria de l’independentisme, no té recorregut perquè el PSOE hi està en contra. Paral·lelament, a l’exili les batalles es compten per victòries però tampoc hi ha un horitzó proper de retorn a Catalunya.
En la mateixa línia, de cara a la pròxima legislatura els partits de govern –especialment si es reedita un govern independentista- hauran d’abordar la qüestió de les acusacions de la Generalitat contra manifestants. És un tema complex, que preocupa els agents dels Mossos que critiquen que se’ls pugui deixar en situació d’indefensió, però col·lectius d’advocats insisteixen que ara com ara la Generalitat es persona sistemàticament contra els manifestants amb peticions de pena elevades, sovint equiparables a les de la Fiscalia, que també acusa.
Què podria fer una Catalunya independent?
En aquest cas, és assumible pensar que en una República no hi hauria presos polítics ni exiliats. De tota manera, qüestions com les acusacions de la Generalitat contra independentistes o determinades actuacions policials en les protestes de la sentència són elements que es poden abordar des de l’autonomia, reformant els protocols dels Mossos d’Esquadra i ordenant als advocats de la Generalitat limitar els delictes de què s’acusa quan un agent ha resultat ferit.
La proposta de Sàmper, que de moment no ha tingut recorregut, implicava acusar únicament del delicte de lesions, que és el que afecta pròpiament l’agent, i deixar els desordres públics i l’atemptat contra l’autoritat per la Fiscalia. Col·lectius d’advocats com Alerta Solidària exigeixen que la Generalitat no es personi com a acusació particular, perquè aquest fet ja serveix per impulsar la causa judicial.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- Junts: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- ERC: Els republicans porten al programa demanar forçar l'estat espanyol a resoldre el conflicte per la via democràtica i acceptar el referèndum i l'amnistia. Exigeixen acabar amb la judicialització, i també reclamen l'amnistia per als manifestants independentistes perseguits, també, per la Generalitat.
- PSC: Molt crítics amb el govern independentista, els socialistes proposen superar el procés independentista i passar a la col·laboració lleial entre institucions. Volen impulsar un millor autogovern i el diàleg per "promoure la concòrdia entre catalans". No fan cap referència als presos polítics ni a les vies per resoldre el conflicte, però sí que insisteixen en "el diàleg dins de la llei".
- Comuns: Proposen treure el conflicte entre Catalunya i Espanya i tornar-lo a la política amb l'alliberament dels presos polítics. Així, es comprometen a impulsar la reforma del codi penal i els indults, i garantir el dret de manifestació a tot l'Estat. Aposten pel diàleg "com l'única via per resoldre el conflicte polític" i asseguren que la ciutadania ha de tenir l'última paraula sobre possibles acords sobre el futur de Catalunya.
- CUP: Proposa "reformular el poder judicial" i obrir un debat per posar aquest poder judicial "davant del mirall". Es compromet a promoure el debat sobre el paper de la Generalitat en la repressió política contra activistes, modificar el paper de l'administració en els procediments contra dissidents i activistes", i treballar per dissoldre les unitats d'ordre públic dels Mossos.
- PP: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- PDECat: La formació postconvergent és favorable a l'amnistia, però admet que la modificació del codi penal i els indults serien un primer pas per normalitzar la vida democràtica a Catalunya.
- Ciutadans: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- Junts: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- ERC: Els republicans porten al programa demanar forçar l'estat espanyol a resoldre el conflicte per la via democràtica i acceptar el referèndum i l'amnistia. Exigeixen acabar amb la judicialització, i també reclamen l'amnistia per als manifestants independentistes perseguits, també, per la Generalitat.
- PSC: Molt crítics amb el govern independentista, els socialistes proposen superar el procés independentista i passar a la col·laboració lleial entre institucions. Volen impulsar un millor autogovern i el diàleg per "promoure la concòrdia entre catalans". No fan cap referència als presos polítics ni a les vies per resoldre el conflicte, però sí que insisteixen en "el diàleg dins de la llei".
- Comuns: Proposen treure el conflicte entre Catalunya i Espanya i tornar-lo a la política amb l'alliberament dels presos polítics. Així, es comprometen a impulsar la reforma del codi penal i els indults, i garantir el dret de manifestació a tot l'Estat. Aposten pel diàleg "com l'única via per resoldre el conflicte polític" i asseguren que la ciutadania ha de tenir l'última paraula sobre possibles acords sobre el futur de Catalunya.
- CUP: Proposa "reformular el poder judicial" i obrir un debat per posar aquest poder judicial "davant del mirall". Es compromet a promoure el debat sobre el paper de la Generalitat en la repressió política contra activistes, modificar el paper de l'administració en els procediments contra dissidents i activistes", i treballar per dissoldre les unitats d'ordre públic dels Mossos.
- PP: A 31 de gener encara no ha presentat programa electoral.
- PDECat: La formació postconvergent és favorable a l'amnistia, però admet que la modificació del codi penal i els indults serien un primer pas per normalitzar la vida democràtica a Catalunya.