Els presos, una pedra a la sabata d'Illa

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La campanya del 14-F arrencarà amb la imatge dels presos polítics sortint de la presó. La concessió del tercer grau per part del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima -que depèn del Departament de Justícia- permetrà el concurs dels líders independentistes empresonats en els mítings, una carta que tant ERC com Junts esperaven sumar a l'artilleria electoral. Hi seran tots, menys Carme Forcadell, que encara està a l'espera que s'analitzi el seu cas, per l'afectació de la pandèmia a la presó de Wad-ras. Els presos, doncs, entren en campanya, la més incerta que es recorda, pels interrogants sobre la data -en mans encara del TSJC-, el pes de l'abstenció, i la nebulosa sobre els favorits i els possibles pactes postelectorals.

L'acceptació del tercer grau -la Generalitat ha ratificat la proposta de les juntes de tractament en el moment més oportú- permetrà el retorn imminent d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa a la maquinària electoral d'ERC, necessitada d'impuls. Junts, que farà pivotar la campanya en el tàndem Carles Puigdemont-Laura Borràs, hi incorporarà Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, que aportaran accents complementaris als caps de cartells. La percepció és que els republicans, que han liderat més enquestes fins ara i no presenten dissonàncies en el missatge, poden treure més rèdit de la nova situació. Junqueras és el company de míting que reclama Pere Aragonès per transmetre dosis extra d'emotivitat. A Junts, l'aposta electoral -ferma i amb experiència a les urnes- ja era clara d'antuvi. Altra cosa és la concreció i versemblança de les promeses que passen per fer efectiva la República en la pròxima legislatura.

Les principals forces independentistes tenen un adversari que aspira discutir-los la victòria: el PSC de Salvador Illa. Els socialistes sabien que amb Miquel Iceta no tenien cap opció de triomf i s'han encomanat al ministre de Sanitat, que a Madrid se li ha aplaudit més el tarannà dialogant que els resultats sanitaris. En plena tercera onada i amb la campanya de vacunació compromesa, Illa és conscient que el relat de la gestió només és vàlid per als electors convençuts, perquè els vots que esgarrapi més enllà dels suports fidels -de la bossa d'electors de Ciutadans o dels mateixos comuns- s'explicaran per ser el timoner de l'alternativa a l'independentisme. Però el PSC només podrà governar si guanya i el sobiranisme no suma majoria absoluta o és capaç d'imposar-se amb claredat i trobar socis suficients per a un executiu de coalició. Atenent tot el que fa falta conjugar, Illa fa volar coloms quan presenta Maurici Lucena com a hipotètic vicepresident econòmic.

El candidat socialista haurà de lidiar amb un efecte distorsionador en campanya, la més que probable intromissió del Suprem en el tercer grau dels presos polítics, que quedarà en no-res quan la Fiscalia recorri. L'alt tribunal ja havia avalat la revocació del règim de semillibertat mesos enrere i res fa pensar que ara la resolució pugui ser diferent. L'independentisme en farà bandera per desfer el discurs de concòrdia i canvi que pretén difondre el PSC, que s'ha alineat amb la Moncloa a l'hora de frenar la via de l'amnistia, l'indult i la reforma de la sedició. La repressió serà un element central de la pugna electoral. Procés i gestió de la pandèmia, dues carpetes que aixecaran polseguera.

Des de NacióDigital us informarem de forma exhaustiva de la campanya del 14-F, i ho farem en diferents formats. Estrenem un podcast, La Caravana, que conduirà Sergi Ambudio, i que ens servirà per analitzar amb altres eines els aspectes troncals de la contesa electoral amb la informació i l'anàlisi de tot l'equip de política del diari. Al marge del podcast, que tindrà tres edicions, també us presentarem reflexions en format d'àudio; entrevistes als caps de llista -que inclouran síntesis de la conversa en vídeo-; converses amb els candidats de Tarragona, Lleida i Girona; articles per descobrir curiositats dels caps de cartell; i perfils de noms propis de cada candidatura. Si el TSJC no diu el contrari en les pròximes hores, el dispositiu de campanya es posa en marxa. Seguiu-nos.  
 

---

Avui no et perdis

» Anàlisi | Les eleccions de la incertesa; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Opinió: «De legitimitats i il·legitimitats»; per Sara González.

» Opinió: «El defecte Illa»; per Jonathan Martínez.

»Els presos obtenen el tercer grau i faran campanya; per Bernat Surroca.

» Primícia: ERC crearà una conselleria d'Igualtat i Feminismes si governa la Generalitat; per Sara González.

» Europa bloquejarà les exportacions de vacunes a la resta del món si en rep menys de les pactades.

» El Govern no podrà vacunar els membres de les meses del 14-F però els farà test d'antígens; per Sara González.

»Catalunya registra dades esperançadores sobre l'evolució de la pandèmia.

» L'abstenció de Vox salva el decret dels fons europeus de Sánchez.

» El TC entra en campanya: tomba el decret antidesnonaments i amenaça la regulació de lloguers; per Andreu Merino.

»Primera demanda judicial contra un Ajuntament a Catalunya per denegar l'empadronament; per Andreu Merino.

» «La vampira de Barcelona», «Las Niñas» i «Sentimental», les més nominades als Gaudí.
 

---

 El passadís

El pla de cobertura que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) havia preparat per cobrir la campanya ha patit una última modificació. Com va explicar NacióDigital diumenge, el PDECat havia elevat una queixa als directors de TV3 (Vicent Sanchis) i de Catalunya Ràdio (Saül Gordillo) per la supressió dels debats territorials, en el qual participaven els caps de llista de les diferents demarcacions (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida). La petició del PDECat s'ha escoltat i, després d'un acord amb la resta de formacions, la televisió i l'emissora pública emetran els debats territorials que eren habituals en d'altres campanyes. Els presentarà Xavier Graset, conductor del programa Més 3/24, i també es replicaran per Catalunya Informació. En contraposició a l'interès del PDECat, Junts havia plantejat reticències a celebrar-los, però ha acabat validant l'entesa.

Vist i llegit

Les eleccions del 14 de febrer van acompanyades d'un protocol de seguretat per garantir el vot dels col·lectius de risc i també de les persones en quarantena per coronavirus, cridades a les urnes entre les set i les vuit de la tarda per limitar possibles contagis. Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional, escriu a El Periódico sobre la reserva d'aquesta franja horària i les possibles conseqüències en la vulneració de drets dels electors. Arbós, que elogia el manual desplegat per protegir els ciutadans i les meses electorals, es pregunta si, amb el protocol validat, no només està en joc la preservació del dret a la pròpia imatge sinó també el dret a la intimitat. En la reflexió que porta per títol La intimitat de les eleccions, el catedràtic demana "extremar les precaucions" per evitar que "qualsevol informació pugui ser mal utilitzada" o "distorsionada deliberadament".

 El nom propi

Aquest divendres s'estrena als cinemes el documental Maragall i la Lluna, dirigit per Josep M. Mañé i Francesca Català, que s'endinsa en la trajectòria política i personal de Pasqual Maragall a partir de la narració de Lluna Pindado. Filla d'un líder veïnal de Nou Barris, qui exerceix de fil conductor del treball recorda com van acollir l'alcalde de Barcelona al seu domicili, en una d'aquelles visites que Maragall plantejava per prendre el pols a la ciutat que governava. Sobre el documental i la figura de l'expresident de la Generalitat, apartat de la vida pública per culpa de l'alzheimer, hi reflexiona Toni Vall a la secció Un senyor de Barcelona que publica setmanalment a NacióDigital. "Què faria Maragall avui si estigués a la primera línia política?", es pregunta Vall per retratar una manera de fer veu desapareguda.

 Els imperdibles

Albert Sánchez Piñol ha publicat Les estructures elementals de la narrativa (La Campana), un llibre que concentra reflexions sobre la manera d'estructurar narracions, pensat com un manual per escriure "grans històries". En una entrevista amb Jordi Nopca al diari Ara, l'autor de Victus defensa que "l'únic que pot enfortir el català són llibres populars, que arribin a un públic extens". Sánchez Piñol, crític amb l'elitisme de la literatura francesa i la sacralització del premi Nobel, ironitza sobre les aspiracions catalanes per obtenir el guardó: "A Catalunya hi ha una obsessió per tenir un Nobel català. Al pobre autor o autora a qui li toqui se li ha acabat fer res més: la resta de la vida serà el català del Nobel". No us perdeu el seu nou llibre. Bon cap de setmana!

 ​