Eleccions catalanes 14-F

Canadell s'acomiada de la Cambra invocant el «somni» d'un estat independent

L'entitat assenyala en un informe que l'eliminació del dèficit fiscal i una major i millor inversió facilitarien la convergència amb països "frugals" com Àustria i Dinamarca

per Pep Martí , 28 de gener de 2021 a les 12:21 |
Joan Canadell i Joan Ramon Rovira, avui a la Llotja. | Cambra
Joan Canadell s'ha acomiadat aquest dijous de la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona. El fins ara líder cameral abandona el càrrec per concórrer a les eleccions com a número 3 en la llista de Junts al Parlament. Canadell ha dit adeu a la Cambra amb un acte a la Llotja de Mar en què s'ha presentat l'estudi Convergència amb els 'frugals' i dèficit fiscal. L'informe analitza quines condicions s'han de complir perquè Catalunya convergeixi en benestar i PIB per càpita amb països de la UE com Àustria i Dinamarca, així com si la reducció o eliminació del dèficit fiscal amb l'Estat hi pot impactar. 


Referint-se a les economies de Dinamarca i Àustria, Canadell ha afirmat que el que explica la divergència de l'economia catalana és que ells "inverteixen més i millor". "Hem de gastar bé per construir una economia més sostenible", ha assegurat el fins ara president de la Cambra. El futur de l'economia de Catalunya, ha dit, "passa per un estat independent" com a via per continuar sent un dels motors d'Europa. En les paraules finals de comiat, ha evocat el discurs que va fer quan va prendre possessió, en què es va referir al "somni" d'una Catalunya independent. 

Canadell ha destacat que els anomenats "frugals" han invertit fort en recerca i coneixement, en educació i formació, i en infraestructures. "El dèficit d'infraestructures que arrosseguem és intolerable", ha afirmat, incidint en el seu discurs molt crític amb el paper jugat per l'Estat en l'actual crisi i recordant un recent estudi de la Cambra sobre el dèficit en infraestructures que pateix Catalunya, que és d'uns 45.000 milions d'euros. Canadell ha dit de manera molt gràfica que "s'inverteix més en Madridterrani que en el Mediterrani". "Els països 'frugals' inverteixen on toca per fer una economia eficient i sostenible", ha assegurat.



El fins ara president cameral ha fet un balanç positiu dels vint mesos en què ha estat al capdavant de l'entitat. Ha destacat que la candidatura Eines de País en què va assolir la presidència tenia com a objectiu demostrar que l'independentisme podia gestionar les principals institucions de la societat civil. S'ha lamentat de no haver assolit una Llei de Cambres, però s'ha compromès a fer-la realitat des del Parlament. Ha tornat a dir que el fracàs en l'aprovació de la llei va ser el motiu original que el va fer decidir presentar-se a les eleccions.


De la seva gestió ha esmentat les principals iniciatives dutes a terme, des de la creació del hub de Mobilitat Sostenible al   Centre Blockchain de Catalunya, o la transformació del Consorci de Turisme, així com tots els projectes engegats per ajudar el teixit empresarial a respondre a la crisi. Ha subratllat la rellevància dels estudis elaborats per la Cambra, com el que aquest mateix dijous s'ha presentat.   


El director del gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha explicat els detalls de l'estudi. També ha estat present la vicepresidenta primera de la Cambra, Mònica Roca, que substituirà Canadell al capdavant de l'entitat. Rovira ha explicat com en els darrers vint anys l'economia catalana ha tendit a divergir amb les economies del nord i centre d'Europa en PIB per càpita. A Catalunya el PIB ha crescut de manera acumulada un 14% per un 20% de Dinamarca i un 16% d'Àustria (Espanya sense Catalunya ho ha fet un 17,8%). Per poder convergir amb aquests països caldria que el PIB de Catalunya passés d'un creixement del 0,7 -que és la mitjana que ha tingut els darrers vint anys- a un 1,9 mitjà anual del PIB fins al 2040.


Joan Ramon Rovira ha afirmat que amb un major finançament de Catalunya, no s'hauria produït aquesta divergència envers les economies de països com Dinamarca i Àustria. L'eliminació o si més no la reducció sensible del dèficit fiscal contribuiria de manera determinant a una convergència amb aquests estats de la UE. Però Rovira ha insistit en què per consolidar aquesta tendència caldria que bona part dels recursos disponibles es destinessin a inversions dirigides a un model de producció basat en l'economia del coneixement.  

Invertir més, però també millor

Caldria invertir més. Però també millor, segons l'estudi. El PIB per càpita és el resultat de la productivitat del treball, de factors relacionats amb el mercat de treball i de la demografia. Al llarg del període 2000-19, la productivitat del treball a l'economia catalana ha crescut un 0,8% mitjà anual, igualant Dinamarca i superant la resta de l'estat (0,6%) i Àustria (0,5%).

Per tant, la divergència al llarg d'aquest període ve explicada pel comportament del mercat laboral i l'evolució demogràfica diferencial amb aquests països. Tot i així, el 2019 l'economia catalana era un 14,4% menys productiva que l'austríaca i un 13,7% menys productiva que la danesa, superant per altra banda la productivitat de la resta de l'Estat en un 6,9%.

Des del punt de vista del benestar, aproximat pel consum (privat i públic) per càpita, el diferencial i la divergència amb els "frugals" és encara més significativa. Al llarg del període 2000-19 la suma del consum públic (principalment sanitat, educació i serveis socials) i consum privat per persona a Catalunya ha augmentat només un 1,7%. A Àustria, l'augment ha estat del 5,8%, a Dinamarca del 21,1% i a la resta de l'Estat del 8,6%. 

L'estudi no analitza els possibles factors darrera d'aquest comportament diferencial, però apunta a que un creixement més ràpid del PIB per persona en comparació amb el consum per persona implica necessàriament un creixement de la inversió per persona i del saldo exterior (positiu) per persona superior al del PIB per càpita. (El saldo exterior inclou els saldos amb l'estranger i amb la resta de l'Estat, que inclou el saldo fiscal).

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació