28
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
18:54h
Ciutadans ha començat aquest dijous la que serà la seva campanya electoral més difícil, amb totes les enquestes augurant una important davallada del partit. Ho ha fet a Montjuïc, amb Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa. Ho ha fet amb una crida a la mobilització. Carrizosa ha assegurat que "els constitucionalistes som més que ells i per això cal que la gent es mobilitzi". Però sobretot amb atacs directes al PSC, com ja ha fet al llarg de la precampanya, en un intent de contrarrestar al màxim l'"efecte Illa".
El candidat ha dit que l'origen de Ciutadans era un grup de "gent humil i treballadora", i ha atacat durament un PSC que, segons ell, segueix "tots els mantres del nacionalisme". "Aquest procés va començar amb els tripartits", ha asseverat Arrimadas, que s'ha referit al tercer grau als presos polítics: "Si tenim un govern tripartit, tindrem més beneficis per als presos", ha dit. Amb un to més moderat que el d'altres ocasions, i lligant pandèmia i situació política, Arrimadas ha exclamat que "necessitem que els catalans ens tornem a abraçar".
Després de presentar un dels lemes de la campanya, "Perquè guanyem tots", Carrizosa ha promès que, si guanyen, "governarem per tots". Ha assegurat que si ells queden primers, convocaran els socialistes per governar plegats, en un executiu format per constitucionalistes. Tant ell com Arrimadas han dit per activa i per passiva que els eu objectiu és impedir que el PSC pugui elegir els seus socis: "Si és així, elegiran ERC perquè ja governen junts".
Cs ha engegat la campanya amb una posada en escena original, buscant l'impacte, en una manera de fer que tants èxits li ha donat en el passat i convocant els mitjans al telefèric de Montjuïc, on la presidenta del partit, Inés Arrimadas, i el candidat Carlos Carrizosa han penjat el primer cartell -virtual- de campanya.
Al llarg de la darrera legislatura, Ciutadans ha anat perdent l'impuls que li va donar 36 escons i la primera posició en les eleccions catalanes del 21-D del 2017, quan va tastar la glòria. En aquell moment, amb un PP molt desgastat per la crisi econòmica i el conflicte amb Catalunya, i un socialisme trasbalsat internament, el partit va ser el recipient del vot útil antisobiranista. Les coses han canviat radicalment. L'arribada sorpresiva de Pedro Sánchez a la Moncloa va deixar Rivera en estat catatònic.
En paral·lel, la contínua dretanització del partit, incloent pactes de dretes que incloïen Vox -en territoris tan significatius com a Madrid o Andalusia-, va acaabr amb certa indefinició ideològica que Ciutadans havia mantingut durant anys. La pèrdua de vot exsocialista tenia la porta oberta.
El cos a cos amb el PSC
Els missatges de les darreres setmanes -com els que s'han repetit aquest vespre- furguen contínuament en aquest electorat que pot estar dubtós entre el PSC i Ciutadans, o que ja ha decidit "tornar" a la casa socialista. La candidatura de Salvador Illa, encara més que la de Miquel Iceta, preocupa i molt a la direcció taronja. El factor "ministre d'Espanya" i el fet que Illa ha restat al marge del primer pla de la política catalana els darrers temps fan més atractiva la marca PSC per un votant que pot ser molt espanyolista però que no se sent de dretes.
Per això, en totes les seves intervencions, els dirigents de Ciutadans insisteixen en el seu cos a cos amb el PSC, advertint contra les grans "amenaces": el retorn del tripartit, que sembla que els treu tant la son com a Junts, la temptació dels socialistes de pactar, si poden, amb ERC i Podem, i atacant la gestió de la pandèmia feta pel ministre Illa.
Del bressol a la tomba?
Catalunya -i l'oposició frontal al catalanisme i a la normalització lingüística- va ser el bressol d'un partit nascut el 2006 que només uns anys més tard va decidir fer el salt a la política espanyola. La formació taronja ha tastat l'èxit i, sobretot, les millors expectatives, gairebé sempre per quedar a les portes de l'objectiu o fer molt curt.
La força unionista ha demostrat ser un gran triturador de dirigents, començant pel seu primer líder i referent, Albert Rivera, avui apartat del primer pla i retornat a la seva professió d'advocat en un bufet madrileny. Però, sens dubte, aquestes eleccions catalanes són transcendentals per al futur d'una formació que va fer de Catalunya la seva principal base de suport.
La direcció taronja té al davant un escenari molt costerut i té molt clar quin és l'objectiu essencial: salvar els mobles, desmentir totes les enquestes i evitar aparèixer la nit electoral com els grans derrotats d'aquestes eleccions. Per molt que ho assegurin, ningú creu en la possibilitat de repetir la victòria del 21-D. Ara es tracta de salvar els mobles i Catalunya, que va ser el bressol, ara pot ser la tomba.
El candidat ha dit que l'origen de Ciutadans era un grup de "gent humil i treballadora", i ha atacat durament un PSC que, segons ell, segueix "tots els mantres del nacionalisme". "Aquest procés va començar amb els tripartits", ha asseverat Arrimadas, que s'ha referit al tercer grau als presos polítics: "Si tenim un govern tripartit, tindrem més beneficis per als presos", ha dit. Amb un to més moderat que el d'altres ocasions, i lligant pandèmia i situació política, Arrimadas ha exclamat que "necessitem que els catalans ens tornem a abraçar".
Després de presentar un dels lemes de la campanya, "Perquè guanyem tots", Carrizosa ha promès que, si guanyen, "governarem per tots". Ha assegurat que si ells queden primers, convocaran els socialistes per governar plegats, en un executiu format per constitucionalistes. Tant ell com Arrimadas han dit per activa i per passiva que els eu objectiu és impedir que el PSC pugui elegir els seus socis: "Si és així, elegiran ERC perquè ja governen junts".
Cs ha engegat la campanya amb una posada en escena original, buscant l'impacte, en una manera de fer que tants èxits li ha donat en el passat i convocant els mitjans al telefèric de Montjuïc, on la presidenta del partit, Inés Arrimadas, i el candidat Carlos Carrizosa han penjat el primer cartell -virtual- de campanya.
Al llarg de la darrera legislatura, Ciutadans ha anat perdent l'impuls que li va donar 36 escons i la primera posició en les eleccions catalanes del 21-D del 2017, quan va tastar la glòria. En aquell moment, amb un PP molt desgastat per la crisi econòmica i el conflicte amb Catalunya, i un socialisme trasbalsat internament, el partit va ser el recipient del vot útil antisobiranista. Les coses han canviat radicalment. L'arribada sorpresiva de Pedro Sánchez a la Moncloa va deixar Rivera en estat catatònic.
En paral·lel, la contínua dretanització del partit, incloent pactes de dretes que incloïen Vox -en territoris tan significatius com a Madrid o Andalusia-, va acaabr amb certa indefinició ideològica que Ciutadans havia mantingut durant anys. La pèrdua de vot exsocialista tenia la porta oberta.
El cos a cos amb el PSC
Els missatges de les darreres setmanes -com els que s'han repetit aquest vespre- furguen contínuament en aquest electorat que pot estar dubtós entre el PSC i Ciutadans, o que ja ha decidit "tornar" a la casa socialista. La candidatura de Salvador Illa, encara més que la de Miquel Iceta, preocupa i molt a la direcció taronja. El factor "ministre d'Espanya" i el fet que Illa ha restat al marge del primer pla de la política catalana els darrers temps fan més atractiva la marca PSC per un votant que pot ser molt espanyolista però que no se sent de dretes.
Per això, en totes les seves intervencions, els dirigents de Ciutadans insisteixen en el seu cos a cos amb el PSC, advertint contra les grans "amenaces": el retorn del tripartit, que sembla que els treu tant la son com a Junts, la temptació dels socialistes de pactar, si poden, amb ERC i Podem, i atacant la gestió de la pandèmia feta pel ministre Illa.
Del bressol a la tomba?
Catalunya -i l'oposició frontal al catalanisme i a la normalització lingüística- va ser el bressol d'un partit nascut el 2006 que només uns anys més tard va decidir fer el salt a la política espanyola. La formació taronja ha tastat l'èxit i, sobretot, les millors expectatives, gairebé sempre per quedar a les portes de l'objectiu o fer molt curt.
La força unionista ha demostrat ser un gran triturador de dirigents, començant pel seu primer líder i referent, Albert Rivera, avui apartat del primer pla i retornat a la seva professió d'advocat en un bufet madrileny. Però, sens dubte, aquestes eleccions catalanes són transcendentals per al futur d'una formació que va fer de Catalunya la seva principal base de suport.
La direcció taronja té al davant un escenari molt costerut i té molt clar quin és l'objectiu essencial: salvar els mobles, desmentir totes les enquestes i evitar aparèixer la nit electoral com els grans derrotats d'aquestes eleccions. Per molt que ho assegurin, ningú creu en la possibilitat de repetir la victòria del 21-D. Ara es tracta de salvar els mobles i Catalunya, que va ser el bressol, ara pot ser la tomba.