Eleccions catalanes 14-F

Borràs reclama posar en marxa un Govern que «millori» la gestió de la pandèmia

La candidata de Junts admet que "no tot s'ha fet bé" en la resposta a la crisi sanitària, focalitza els atacs en Illa i crida a la participació: "No ens fan por les urnes"

per Oriol March , 28 de gener de 2021 a les 21:00 |
Laura Borràs, en l'arrencada de campanya de Junts. | Junts per Catalunya
Junts es presenta per primera vegada a les eleccions com a partit polític autònom, ja deslligat del suport logístic del PDECat, i ho fa sota el lideratge del tàndem de dirigents amb més carisma de la formació: Carles Puigdemont, cap de cartell simbòlic, i Laura Borràs, candidata a la presidència de la Generalitat. La formació, nascuda al juliol i que concorre al 14-F sense drets electorals -pertanyen a les sigles postconvergents, amb qui es van intentar entendre fins a última hora per evitar la trencadissa-, aspira a la victòria a les urnes per mantenir l'hegemonia davant d'ERC i evitar que Salvador Illa, candidat del PSC amb qui volen polaritzar la campanya, arribi a Palau.

L'arrencada de campanya s'ha fet en un plató de televisió i amb un alt component telemàtic -no exempt de dificultats tècniques-, tenint en compte les restriccions vigents a Catalunya. Hi han participat, també, els candidats territorials: Ramon Tremosa -Lleida-, Gemma Geis -Girona- i Albert Batet -Tarragona-. El missatge de tots ells, unànime: "Laura Borràs serà la primera presidenta de la història de la Generalitat". Si ho és, vol fer-ho al capdavant d'un Govern "fort" que "millori" la gestió de la pandèmia. El missatge no és casual, tenint en compte que Junts forma part de l'actual executiu. "Hem de ser sincers, sabem que no tot s'ha fet bé", ha remarcat la candidata, que ha fet una crida a la participació -"les urnes no ens fan por"- i ha focalitzat els atacs en Illa.


L'ha acusat de fer un "xantatge lamentable" amb l'arribada de les vacunes, i l'ha definit com el "155 sanitari". Puigdemont, des de Waterloo, ha insistit que el candidat del PSC és el "pitjor ministre de la Unió Europea", i també ha fet una crida a la participació per evitar que s'imposi el PSC. "Ara pretenen que us quedeu a casa. Fins i tot ens han facturat a Catalunya el pitjor ministre de Sanitat de tota la UE, que és per espantar una miqueta", ha recalcat l'eurodiputat de Junts, que aquesta vegada ha deixat clar des del primer moment que no es presentarà a la investidura efectiva.


Tant Borràs com Puigdemont han insistit en posar com a model el referèndum de l'1-O, les eleccions del 21-D del 2017 -en ple 155- i la victòria a les europees del 2019. "Ens han convocat enmig d'una crisi, d'una pandèmia, del caos jurídic i del desori polític. I tanmateix aquestes eleccions són molt importants. Per aquest context tan complicat, les eleccions ens interpel·len", ha ressaltat la candidata. "Hem de ser autocrítics i conscients que hem de votar perquè la propera legislatura hi hagui un Govern amb lideratge i empenta, que superi la pandèmia i posi les bases per sortir de la crisi", ha insistit l'exconsellera de Cultura, que s'estrena com a candidata.

Totes les ànimes en una llista


Junts concorre a les eleccions amb una llista que combina les dues ànimes de la formació. Ningú com Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç i número tres per Barcelona, representa el vigor dels independents, premiats en les primàries per sobre dels membres del Govern. Meritxell Budó, Jordi Puigneró i Damià Calvet, consellers en aquesta legislatura, exemplifiquen la cara més institucional de Junts, que al seu torn és la que té més lligams amb l'etapa del PDECat i de Convergència. Tots ells -inclòs Canadell- aspiren a formar part del Govern que es formi després del 14-F.

El soci prioritari és ERC, amb qui han governat una legislatura trufada de retrets mutus. Borràs defensa que l'executiu sigui "nou", és a dir, format al voltant d'unes "noves bases", com ha recalcat Puigdemont. L'expresident, ara eurodiputat i pendent del suplicatori, ha cedit tot el protagonisme en precampanya a la candidata. En la ruta cap al 14-F, apareixerà telemàticament en els actes principals de cada dia. Els estrategs han decidit aparcar el xoc directe amb ERC, però això no vol dir que deixin d'evidenciar-se les divergències estratègiques entre els dos partits majoritaris de l'independentisme.

Ahir mateix, per exemple, Borràs va esmenar a la totalitat l'estratègia de diàleg dels republicans. "Prou de pidolar per una taula de negociació, el model és l'1-O", va assenyalar en una conferència a la Llotja de Mar. La candidata, dilluns, va prometre que declararia la República en cas que l'independentisme superés el 50% dels vots, tot i que encara no s'ha concretat com tindria efectes pràctics. Dissabte, en un acte a l'Arc de Triomf, Junts té previst detallar el full de ruta nacional per als propers anys.

Objectiu: mantenir la presidència

El principal objectiu de Junts és mantenir la presidència de la Generalitat, càrrec que van aconseguir contra pronòstic davant d'ERC en les eleccions del 21-D sota el lideratge de Puigdemont. El líder del partit no va ser investit -el 30 de gener de fa tres anys va veure com el president del Parlament, Roger Torrent, suspenia el debat perquè hi veia "totes les garanties" a una tria telemàtica- i, a partir d'aquí, es van succeir dues tendències: la ruptura estratègica amb els republicans es va anar enquistant, i Junts va anar posant noms damunt la taula per presidir la Generalitat i acabar amb el 155. Jordi Sànchez, ara secretari general de la formació, no va rebre el permís per sortir de la presó per sotmetre's a la investidura, i Jordi Turull va ser empresonat a mig debat.

El nom finalment escollit va ser el de Quim Torra -absent en l'arrencada-, que ràpidament va veure com la justícia continuaria tenint un paper preponderant en la legislatura. L'expresident va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a finals del 2019 i, el setembre passat, va acatar la suspensió definitiva dictada pel Tribunal Suprem. En negar-se a convocar eleccions abans de perdre el càrrec -malgrat la seva voluntat inicial de signar el decret de convocatòria a principis d'agost, possibilitat que Puigdemont rebutjava-, la data dels comicis va derivar de forma automàtica en un 14-F marcat per la incertesa judicial. Si el TSJC va decidir sobre el futur d'un president, ara també té sobre la taula si a mitjans de febrer es votarà o no.

Serà la primera vegada que Junts confronti projecte amb el PDECat, base logística de les últimes campanyes i de qui s'ha endut la majoria de lideratges carismàtics. Es tracta dels exiliats -Puigdemont al capdavant-, els presos -Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn- i també els principals càrrecs institucionals -consellers i alcaldesses com Anna Erra (Vic) i Marta Madrenas (Girona). La ruptura del mes de setembre, anunciada en els mesos anteriors, va arrenglerar encara més el projecte al voltant de Puigdemont. A les seves mans i a les de Borràs quedarà saber, la nit electoral, si l'aposta per trencar amarres i fundar un partit nou va ser l'encertada.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació