29
de gener
del
2021
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
19:36h
El Govern que es conformi amb els resultats del 14-F tindrà molts reptes al davant. Alguns de gestió habitual de cada executiu, d'altres nascuts arran de fets recents com la pandèmia i encara alguns pendents de fa temps i que pocs gosen afrontar frontalment -per l'escàs rèdit polític immediat o per manca de receptes-. NacióDigital n'ha seleccionat 14 que s'aniran abordant cada dia durant la campanya, a partir d'aquest dissabte.
Què s'ha fet en cada aspecte aquesta legislatura? Quins són els punts calents que cal abordar amb més urgència? Com en podria canviar la gestió en una eventual República catalana? Què proposa cadascun dels partits en aquest camp? Totes aquestes preguntes es resoldran diàriament, sempre acompanyades d'algun gràfic o mapa per encarar la qüestió, els quals ja es poden consultar tot seguit -en el cas dels mapes, s'obre la versió interactiva clicant s'obre la imatge.
1- Habitatge: El cost del lloguer és una de les principals dificultats per a l'emancipació de la gent jove, tot i que clarament afecta més en el cas de Barcelona, el seu entorn i altres zones puntuals on sovint el preu ronda o supera els 1.000 euros mensuals, de mitjana, mentre que en altres comarques pot baixar fins i tot per sota dels 400 euros.
2- Repressió: Els presos polítics han pogut sortir per fer campanya, però la condemna es manté i, per ara, no està clar que ho resolguin uns indults o una reforma del codi penal, i menys encara una amnistia que el govern espanyol rebutja en rodó. En tot cas, prop del 70% de catalans també s'oposen a aquest empresonament -incloent la majoria de votants dels comuns i la meitat del PSC-. Així mateix, prop de 3.000 persones estan pendents de possibles accions de repressió i la Generalitat mateixa haurà de decidir com afronta les denúncies contra independentistes arran de diverses mobilitzacions.
3- Projecció exterior: La presència i veu de Catalunya al món és un dels motius constants de xoc entre la Generalitat i el govern espanyol i els tribunals. Després del tancament de les delegacions durant el 155, l'executiu les ha tornat a reobrir i encara n'ha inaugurat més, fins a assolir les 18 en els pròxims mesos, malgrat que també disposa d'oficines d'Acció -per a inversions econòmiques-, de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i dona suport a les de l'Institut Ramon Llull, així com reforçar la presència de les comunitats catalanes al món.
4- Llengua i cultura: L'ús del català preocupa i cal encara trobar fórmules per tal que les noves generacions el segueixin assumint com a propi, una tasca per la qual cal conquerir espais d'ús vinculats a les noves tecnologies i hàbits de consum televisiu. En tot cas, la situació és també molt diferent segons el territori, ja que el català és la llengua habitual per al 72,2% dels habitants de les Terres de l'Ebre i, en canvi, només per a l'11,9% dels de l'Hospitalet de Llobregat.
5- Sanitat: La gestió del que s'espera que sigui el darrer tram de la pandèmia i, en concret, la vacunació de la població serà una de les urgències del nou executiu. Per ara, s'han detectat quasi mig milió de positius a Catalunya i han mort més de 19.000 persones per culpa del coronavirus, malgrat que aquest ha impactat amb més força a determinades zones i municipis. Alguns d'ells no han tingut cap contagi i, en d'altres, ha emmalaltit més d'un 10% de la població.
6- Educació: La reducció de la natalitat ha provocat que, des de fa uns anys, pràcticament no augmentin el nombre d'alumnes i, pel que fa als cicles infantils i de primària, fins i tot es redueixen. Cal aprofitar aquest fet per reduir el nombre de línies educatives o per limitar la ràtio d'estudiants per classe? L'ensenyament ha de mantenir l'elevat pes de la concertada o s'ha d'avançar cap a un model de gestió pública directa? Seran alguns dels reptes a afrontar.
7- Hisenda i finançament: Les obligacions d'estabilitat pressupostària seguiran aquest any suspeses a escala comunitària, malgrat que Catalunya haurà d'afrontar més enllà com reduir un endeutament crònic que la situa com una de les autonomies amb més recursos a retornar a mig i llarg termini. Només aquest 2021, la Generalitat reclamarà quasi 15.000 milions als fons de finançament de l'Estat (abans, el FLA), a banda que mantindrà la pressió per rebre més recursos per a la reconstrucció econòmica. I el sistema de finançament, caducat des del 2014, quan es renovarà?
8- Integració: La gestió de la immigració ha estat un dels majors reptes del continent, especialment arran de l'arribada de gran nombre de refugiats causats per les guerres i altres problemàtiques globals. En l'àmbit català, les dificultats de la gent nouvinguda, sovint colpejada també aquí per la precarietat i la situació irregular, encara no troba resposta, com tampoc sembla clar com s'ha de gestionar l'arribada d'adolescents i joves no acompanyats, la qual s'ha frenat aquest 2020, després d'anys de xifres rècord, però podria tornar a repuntar aviat.
9- Treball: L'impacte de la pandèmia en el món del treball és enorme, amb 132.000 desocupats més a finals del 2020 i un atur que frega el 14%. Revertir-ho és urgent, però hi ha un altre problema estancat com és el creixement continu de la desigualtat i la precarietat perenne en què viuen moltes capes de la població. El 10% amb salaris més elevats, de fet, els ha augmentat en quasi 7.000 euros anuals des del 2007, mentre que el 10% amb els sous més baixos encara no ha recuperat la remuneració de llavors.
10- Equilibri territorial: El despoblament de mitja Catalunya és un procés endèmic que els darrers anys no s'ha frenat. Des del 2010, el país ha guanyat prop de 250.000 habitants i, malgrat tot, 20 de les 42 comarques tenen ara menys població que una dècada enrere. El procés de concentració a les zones de costa -excepte les Terres de l'Ebre- i, en especial, de l'entorn de Barcelona genera moltes de les dificultats derivades i pròpies d'un territori clarament descompensat.
11- Pagesia: El sector primari perd pes any rere any i es concentra cada cop més en poques mans. El baix cost a què venen els aliments els aboca a una situació insostenible i, de fet, mentre el 2006 van arribar a treballar quasi 100.000 catalans en aquest sector, ara en són menys de la meitat. El 2001, l'agricultura i la ramaderia equivalien a l'1,8% del valor afegit brut del país, però el 2018 ja només era un 0,9%.
12- Digitalització: Un dels frens amb què s'han trobat moltes comarques per progressar ha estat la manca d'una connexió digital adequada. La Generalitat ha treballat els darrers anys per estendre el 5G arreu, però l'aplicació ConfinApp ha servit per acumular informació sobre la velocitat mitjana d'internet en els usuaris i la realitat és clara: va més lent com més s'allunya de Barcelona.
13- Igualtat: Les conquestes del feminisme han estat notòries les darreres dècades, però encara queda molt de camí per córrer. Segons l'índex global d'igualtat de gènere, Catalunya se situa lleugerament per davant de l'Estat i més encara de la Unió Europea, tot i que en alguns àmbits com la segregació en el coneixement o el poder polític i social queda més malparada. A tot arreu, en tot cas, cal aplicar polítiques transversals amb visió de gènere.
14- Medi ambient: Una de les inesperades -i escasses- bones notícies que ha comportat la pandèmia ha estat la millora d'alguns indicadors mediambientals, com la qualitat de l'aire, a causa de la reducció de la producció i la mobilitat. Tot i això, el país segueix lluny de complir els compromisos adquirits en l'àmbit internacional i en relació de residus, per exemple, el reciclatge s'havia incrementat els anys anteriors, però la seva generació havia frenat la reducció aconseguida prèviament, en algunes comarques més que en d'altres.
Què s'ha fet en cada aspecte aquesta legislatura? Quins són els punts calents que cal abordar amb més urgència? Com en podria canviar la gestió en una eventual República catalana? Què proposa cadascun dels partits en aquest camp? Totes aquestes preguntes es resoldran diàriament, sempre acompanyades d'algun gràfic o mapa per encarar la qüestió, els quals ja es poden consultar tot seguit -en el cas dels mapes, s'obre la versió interactiva clicant s'obre la imatge.
1- Habitatge: El cost del lloguer és una de les principals dificultats per a l'emancipació de la gent jove, tot i que clarament afecta més en el cas de Barcelona, el seu entorn i altres zones puntuals on sovint el preu ronda o supera els 1.000 euros mensuals, de mitjana, mentre que en altres comarques pot baixar fins i tot per sota dels 400 euros.
Mapa municipal, en funció del cost del lloguer (en municipis amb més de 5 contractes el 2019). Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.
2- Repressió: Els presos polítics han pogut sortir per fer campanya, però la condemna es manté i, per ara, no està clar que ho resolguin uns indults o una reforma del codi penal, i menys encara una amnistia que el govern espanyol rebutja en rodó. En tot cas, prop del 70% de catalans també s'oposen a aquest empresonament -incloent la majoria de votants dels comuns i la meitat del PSC-. Així mateix, prop de 3.000 persones estan pendents de possibles accions de repressió i la Generalitat mateixa haurà de decidir com afronta les denúncies contra independentistes arran de diverses mobilitzacions.
3- Projecció exterior: La presència i veu de Catalunya al món és un dels motius constants de xoc entre la Generalitat i el govern espanyol i els tribunals. Després del tancament de les delegacions durant el 155, l'executiu les ha tornat a reobrir i encara n'ha inaugurat més, fins a assolir les 18 en els pròxims mesos, malgrat que també disposa d'oficines d'Acció -per a inversions econòmiques-, de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i dona suport a les de l'Institut Ramon Llull, així com reforçar la presència de les comunitats catalanes al món.
Mapa amb les delegacions i oficines de la Generalitat i les comunitats catalanes. Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.
4- Llengua i cultura: L'ús del català preocupa i cal encara trobar fórmules per tal que les noves generacions el segueixin assumint com a propi, una tasca per la qual cal conquerir espais d'ús vinculats a les noves tecnologies i hàbits de consum televisiu. En tot cas, la situació és també molt diferent segons el territori, ja que el català és la llengua habitual per al 72,2% dels habitants de les Terres de l'Ebre i, en canvi, només per a l'11,9% dels de l'Hospitalet de Llobregat.
5- Sanitat: La gestió del que s'espera que sigui el darrer tram de la pandèmia i, en concret, la vacunació de la població serà una de les urgències del nou executiu. Per ara, s'han detectat quasi mig milió de positius a Catalunya i han mort més de 19.000 persones per culpa del coronavirus, malgrat que aquest ha impactat amb més força a determinades zones i municipis. Alguns d'ells no han tingut cap contagi i, en d'altres, ha emmalaltit més d'un 10% de la població.
Mapa municipal, en funció de la ràtio de contagis durant tota la pandèmia. Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.
6- Educació: La reducció de la natalitat ha provocat que, des de fa uns anys, pràcticament no augmentin el nombre d'alumnes i, pel que fa als cicles infantils i de primària, fins i tot es redueixen. Cal aprofitar aquest fet per reduir el nombre de línies educatives o per limitar la ràtio d'estudiants per classe? L'ensenyament ha de mantenir l'elevat pes de la concertada o s'ha d'avançar cap a un model de gestió pública directa? Seran alguns dels reptes a afrontar.
7- Hisenda i finançament: Les obligacions d'estabilitat pressupostària seguiran aquest any suspeses a escala comunitària, malgrat que Catalunya haurà d'afrontar més enllà com reduir un endeutament crònic que la situa com una de les autonomies amb més recursos a retornar a mig i llarg termini. Només aquest 2021, la Generalitat reclamarà quasi 15.000 milions als fons de finançament de l'Estat (abans, el FLA), a banda que mantindrà la pressió per rebre més recursos per a la reconstrucció econòmica. I el sistema de finançament, caducat des del 2014, quan es renovarà?
8- Integració: La gestió de la immigració ha estat un dels majors reptes del continent, especialment arran de l'arribada de gran nombre de refugiats causats per les guerres i altres problemàtiques globals. En l'àmbit català, les dificultats de la gent nouvinguda, sovint colpejada també aquí per la precarietat i la situació irregular, encara no troba resposta, com tampoc sembla clar com s'ha de gestionar l'arribada d'adolescents i joves no acompanyats, la qual s'ha frenat aquest 2020, després d'anys de xifres rècord, però podria tornar a repuntar aviat.
9- Treball: L'impacte de la pandèmia en el món del treball és enorme, amb 132.000 desocupats més a finals del 2020 i un atur que frega el 14%. Revertir-ho és urgent, però hi ha un altre problema estancat com és el creixement continu de la desigualtat i la precarietat perenne en què viuen moltes capes de la població. El 10% amb salaris més elevats, de fet, els ha augmentat en quasi 7.000 euros anuals des del 2007, mentre que el 10% amb els sous més baixos encara no ha recuperat la remuneració de llavors.
10- Equilibri territorial: El despoblament de mitja Catalunya és un procés endèmic que els darrers anys no s'ha frenat. Des del 2010, el país ha guanyat prop de 250.000 habitants i, malgrat tot, 20 de les 42 comarques tenen ara menys població que una dècada enrere. El procés de concentració a les zones de costa -excepte les Terres de l'Ebre- i, en especial, de l'entorn de Barcelona genera moltes de les dificultats derivades i pròpies d'un territori clarament descompensat.
Mapa comarcal, en funció de la variació de la població els darrers deu anys. Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.
11- Pagesia: El sector primari perd pes any rere any i es concentra cada cop més en poques mans. El baix cost a què venen els aliments els aboca a una situació insostenible i, de fet, mentre el 2006 van arribar a treballar quasi 100.000 catalans en aquest sector, ara en són menys de la meitat. El 2001, l'agricultura i la ramaderia equivalien a l'1,8% del valor afegit brut del país, però el 2018 ja només era un 0,9%.
12- Digitalització: Un dels frens amb què s'han trobat moltes comarques per progressar ha estat la manca d'una connexió digital adequada. La Generalitat ha treballat els darrers anys per estendre el 5G arreu, però l'aplicació ConfinApp ha servit per acumular informació sobre la velocitat mitjana d'internet en els usuaris i la realitat és clara: va més lent com més s'allunya de Barcelona.
Mapa comarcal, en funció de la rapidesa de les connexions a internet. Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.
13- Igualtat: Les conquestes del feminisme han estat notòries les darreres dècades, però encara queda molt de camí per córrer. Segons l'índex global d'igualtat de gènere, Catalunya se situa lleugerament per davant de l'Estat i més encara de la Unió Europea, tot i que en alguns àmbits com la segregació en el coneixement o el poder polític i social queda més malparada. A tot arreu, en tot cas, cal aplicar polítiques transversals amb visió de gènere.
14- Medi ambient: Una de les inesperades -i escasses- bones notícies que ha comportat la pandèmia ha estat la millora d'alguns indicadors mediambientals, com la qualitat de l'aire, a causa de la reducció de la producció i la mobilitat. Tot i això, el país segueix lluny de complir els compromisos adquirits en l'àmbit internacional i en relació de residus, per exemple, el reciclatge s'havia incrementat els anys anteriors, però la seva generació havia frenat la reducció aconseguida prèviament, en algunes comarques més que en d'altres.
Mapa comarcal, en funció dels residus generats per càpita. Clicant la imatge, s'obre el mapa interactiu per obtenir tota la informació.