Guerra als veïnats

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El dia 8, d'aquí a dos dilluns, és el termini màxim que s'ha fixat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per decidir si es pot votar o no el dia 14. Tots els partits -i també els mitjans- treballen amb l'escenari que ja res no es mourà i que votarem el 14-F. Seria lamentable que, passat l'equador de la campanya, les eleccions se suspenguessin. Sovint ens hem queixat del poc respecte que tenen alguns polítics per la ciutadania, per exemple quan fan càlculs partidistes amb les restriccions. De respecte per la gent també n'han de tenir els jutges: seria lògic i desitjable que el TSJC no ens fes esperar, es pronunciés avui i, si les eleccions haguessin de ser el 30 de maig, la campanya ja no comencés aquest vespre.

El perjudici estaria creat igualment perquè molts processos i despeses ja s'han executat, però des del punt de vist democràtic tindria més sentit. I, de pas, evitaria que estiguéssim mitja campanya discutint sobre si és o no segur votar el dia 14-F, si els ciutadans es poden moure més o menys per anar de míting...

Políticament, aquesta és una campanya diferent de l'anterior. L'octubre del 2017 va ser un xoc de trens com no s'havia vist en gairebé vuitanta anys a la política catalana. Veníem d'una forta polarització i les eleccions del 21-D de fa poc més de tres anys encara es van celebrar en aquella lògica. El xoc entre independentistes i constitucionalistes es va alimentar per les ferides de l'octubre. Una part de la societat catalana -ho ha admès en algunes entrevistes Carme Forcadell- es va sentir agredida pels independentistes i la seva via unilateral com a resposta a l'actitud autista dels polítics espanyols. I els partidaris de la república -i també alguns que no ho eren si mirem els resultats- van trobar inacceptable que la resposta de l'Estat fos atonyinar votants i empresonar els líders d'Òmnium i l'ANC i el Govern o obligar-los a marxar a l'exili.

Aquest cop no es votarà en una situació de tanta tensió malgrat que els efectes del 155 encara es deixen sentir en alguns àmbits i la repressió no està ni molt menys en vies de solució. I tampoc es preveu un transvasament entre blocs. El votant català és tradicionalment estratègic (d'aquí l'històric fenomen del vot dual a les espanyoles i a les catalanes) però segueix sense trencar la inèrcia dels darrers anys, que l'ha dut a abandonar aquesta actitud fruit de la polarització. Les ferides encara estan massa tendres. La guerra, descarnada, serà interblocs i aquesta és la gran novetat. Els líders s'esforcen a aparentar una confrontació amb els veïns del davant per agradar els seus votants potencials, però de forma més o menys subtil sempre apareix la crítica al veí del costat. Som davant un nou intent de resoldre la pugna entre ERC i l'espai postconvergent -que ara lidera Junts, necessitada d'empetitir tant com pugui el PDECat per mantenir les opcions- i de recompondre l'espai unionista. Veurem fins a quin punt el PSC se'n converteix en amo i senyor.

A NacióDigital ja ho tenim tot a punt per a la campanya, que podreu seguir al minut al nostre "Està passant" i amb més profunditat en una sèrie de reportatges que explicaran el país, dades, audioanàlisi, opinió, interactius, perfils, entrevistes als candidats nacionals i als de les demarcacions... i també amb un podcast que presentarà el Sergi Ambudio. Demà us ho acabarà d'explicar el Joan Serra Carné a la seva "Brúixola" setmanal. Estar connectats amb nosaltres en tots els formats serà la millor manera de no perdre-us res en el camí cap al 14-F.   

» I avui us portem una novetat editorial. Avancem l'epíleg que, des de l'exili, ha escrit Anna Gabriel d'Història de l'Esquerra Independentista, una gran obra que, coordinant una vintena d'autors, ha dirigit l'historiador Carles Viñas i que ben aviat publicarà Tigre de Paper. Val la pena atansar-se al capteniment que Gabriel té sobre un moviment socialista amb peculiaritats, radicalment de base i defensor dels Països Catalans, que es debat constantment entre el carrer i les institucions i que ha estat menystingut per les elits.

El llibre el podreu aconseguir amb NacióDigital de dues maneres. Quan es publiqui en sortejarem diversos exemplars entre els nostres subscriptors. I si aquests dies feu la subscripció al diari per un any, en podreu rebre un exemplar de forma gratuïta. La promoció és vàlida fins a exhaurir les existències. Podeu fer-vos subscriptors del diari en aquest enllaç. Rebreu Història de l'Esquerra Independentista, formareu part de la nostra comunitat gaudint dels seus avantatges i enfortireu el nostre projecte periodístic, més necessari que mai.  
 

---

Avui no et perdis

»Albert Batet: «Aquesta legislatura no s'ha invalidat la declaració del 27‑O fruit del referèndum de l'1‑O»; per Josep Maria Llauradó.

»ERC es reivindica com l'esquerra «transformadora» enfront el PSC; per Sara González.

» Opinió: «El «partit» judicial»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Colau demana a ERC i PSC un tripartit amb els comuns després del 14-F.

» Avançament editorial | Anna Gabriel reapareix: «L'Esquerra Independentista som base pura».

» Fil directe: «Política confinada»; per Joan Serra Carné.

» Mapa | Els 2.764 col·legis electorals del 14‑F; per Roger Tugas Vilardell.

»L'estratègia d'immunització, en risc: què està passant amb les vacunes?; per Albert Vilanova.

» Els càrrecs públics (i els seus partits) que s'han vacunat a Catalunya saltant‑se el protocol.

» Opinió: «Qui es vol vacunar abans?»; per Montserrat Nebrera.

»Un 54% de les pimes catalanes han empitjorat els seus resultats durant el 2020; per Pep Martí.

 

---

 El passadís

Pablo Casado va fer una visita sorpresa a l'Ajuntament de Barcelona aquest dimecres. I ho va fer de la mà de Josep Bou, el president del grup popular al consistori. El líder del PP ha dut a terme una agenda intensa a Catalunya en la precampanya. Dimecres va ser a Mataró i va visitar la Fundació Bassat. Abans de tornar a Madrid, va voler visitar l'Ajuntament amb Bou, que va ser convocat amb presses i va ensenyar la casa al president dels populars. Durant la visita van coincidir amb l'alcaldessa Ada Colau, que anava a un acte sobre l'any nou xinès al Saló de Cent. El gest amb Bou no pot passa desapercebut tenint en compte les tensions que hi havia hagut entre l'empresari i l'estructura del partit a Barcelona. Dissabte passat, en l'acte de presentació de la candidatura del PP a les eleccions catalanes, Casado ja va esmentar Bou en la seva intervenció, agraint-li la presència. Sembla que Casado vol pau interna en el front barceloní del PP. Algú ha aconsellat el regidor, que és independent, que es faci militant per reforçar el vincle amb el partit. De moment, Bou no ho ha fet.

Vist i llegit

Dimarts va ser l'últim dia de Salvador Illa com a ministre de Sanitat. A El Intermedio de la Sexta van fer-li una petita entrevista que va voler semblar improvisada (no ho era perquè portava micròfon de corbata) mentre sortia del ministeri. El candidat del PSC va estar poc desimbolt però, com és habitual en ell, tampoc va cometre cap errada. Només una: no sabia la planta del pàrquing, es va posar nerviós i va picar a totes les plantes quan era a l'ascensor amb Andrea Ropero. Podeu recuperar-ho aquí.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1986, fa 35 anys, vam veure una de les imatges més espectaculars i tràgiques en la carrera de l'home per conquerir l'espai. El transbordador espacial de la NASA Challenger es va desintegrar 73 segons després d'enlairar-se i els seus bocins van caure damunt de l'Atlàntic. Els set tripulants van morir després que una fuga de gas encengués el tanc de combustible que li havia de permetre sortir a l'espai. Els programes espacials van quedar aturats i es va obrir una investigació. Recupereu aquí com es va viure en directe a la CNN. 

 L'aniversari

El 28 de gener de l'any 1893 va néixer a Sarrià, a Barcelona, Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista català, un dels més destacats de les avantguardes literàries. Va morir a la capital catalana el 1987. Foix es va introduir als cercles culturals i periodístics, però la mort del seu pare el va obligar a centrar-se en la pastisseria familiar, que encara funciona al carrer Major de Sarrià. Com a poeta, Foix va conrear el surrealisme i fer de mestre de figures destacades de noves generacions, com ara Joan Brossa. Recupereu aquí els fragments d'una entrevista que li va fer TV3 el 1984 i aquesta altra d'escrita que li va fer Narcís Comadira. Una fundació en difon el llegat.
 ​Fes clic aquí per rebre'l