Barcelona: pobresa

SOS del barri més pobre de Barcelona per sortir de la crisi i la «desesperació»

Els veïns de Ciutat Meridiana reclamen més recursos per crear llocs de treball i garantir el dret a l'habitatge

per Andreu Merino , 30 de gener de 2021 a les 10:42 |
El barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona | Adrià Costa
Ciutat Meridiana és un dels barris de Barcelona on la Covid-19 ha colpejat amb més força. Des del març, la incidència acumulada de casos positius és de 7.990 per cada 100.000 habitants -la quarta més alta de la ciutat- i això se suma a les conseqüències econòmiques de la pandèmia en un barri ja molt tocat prèviament. Ciutat Meridiana és el barri més pobre de Barcelona i, segons dades de l'Ajuntament del 2019, si la renda familiar disponible a la ciutat era 100, al barri era de 38,6.

Els veïns veuen amb preocupació com la pobresa pot derivar en misèria com a conseqüència de la pandèmia. A més, des de l'Associació de Veïns estan preocupats pel fet que el Pla Comunitari del barri caduca el 31 de gener i el districte de Nou Barris encara no ha detallat com hi donarà continuïtat. "No és que funcionés molt bé, però almenys era alguna cosa", diu el president de l'associació, Filiberto Bravo.


L'objectiu del pla és fomentar la relació entre veïns i entitats del barri per enfortir el seu teixit social. Es contemplen diverses vies de treball, com el civisme, la convivència o l'autoorganització dels joves. En definitiva, un treball per enfortir la comunitat que els veïns reclamen que no es perdi. "De moment tot són bones paraules de l'Ajuntament, però sense concreció", assegura Bravo.


Fonts oficials del consistori asseguren en declaracions a NacióDigital que s'està treballant per "reorientar" el pla. "Volem estructurar-lo tant amb les entitats com amb el veïnat", diuen. "Durant la pandèmia s'ha valorat molt la feina que s'ha realitzat i el que suposa per al territori", afegeixen. Segons les mateixes fonts, l'Ajuntament està en contacte amb la Generalitat per definir els plans per al barri.

Per sobre de tot, Bravo reclama projectes que serveixin per donar feina als veïns. L'associació ja ha transmès algunes propostes a l'Ajuntament. Per exemple, la creació d'una cooperativa d'atenció a les persones vulnerables o d'un taller de costura i un altre de reparació de bicis. "Volem que ens ajudin a formar a tècnics d'aquí i que no sempre sigui gent de fora del barri que aterri per treballar-hi", reclama el president de l'associació.


La trajectòria en la lluita veïnal permet a Bravo saber que la informació és el primer pas per abordar un problema. És per això que demana recuperar l'esperit del projecte Picaportes ja extingit, i que va impulsar la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc) amb el suport de l'Ajuntament. L'objectiu era entrar a casa dels veïns per informar-los de les ajudes a la pobresa energètica. De pas, però, la feina dels tècnics servia per detectar altres necessitats. 

Pobresa i salut mental

La precarietat ve de lluny a Ciutat Meridiana. On ara creixen edificis, hi havia d'anar un cementiri, però la febre especulativa del final del franquisme va acabar omplint la serra de Collserola d'habitatges. La responsable va ser l'empresa Urbanizaciones Torre Baró SA. La presidia Joan Antoni Samaranch, el regidor Marià Ganduxer n'era un dels promotors i comptava amb la complicitat de l'alcalde Porcioles.

Des de llavors, l'especulació ha trinxat el barri, que durant els anys més durs de la crisi va ser batejat amb el nom de Villa Desahucio pels propis veïns. L'impagament d'hipoteques va provocar una onada de desnonaments i això va deixar una estesa de pisos buits. La resposta, per necessitat, ha estat l'ocupació d'aquests habitatges. "Hi ha unes 300 famílies que ocupen pisos al barri", assegura Bravo. Els desnonaments mai s'han aturat i l'onada amenaça de créixer a causa l'impacte de la Covid-19.

L'exclusió residencial és un símptoma més de la pobresa de la majoria de veïns i l'associació lamenta les poques respostes de l'administració. Des de l'aprovació del nou ingrés mínim estatal, l'associació ha tramitat 129 sol·licituds, de les quals només sis han estat aprovades. "És desesperant no trobar cap sortida", lamenta Bravo. La situació encara és més desesperada per a la població sensepapers, que es queda sense via d'accés als drets més bàsics. 

El president de l'associació de veïns alerta que les conseqüències de la crisi no només són econòmiques, sinó que també afecten la salut mental. "En un any hem tingut cinc suïcidis, l'últim el 25 de desembre al carrer Pedraforca", explica. Ciutat Meridiana ha encès la llum d'alerta i ara espera que l'administració respongui per rescatar un dels barris més colpejats per la pandèmia.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació