Albert Batet: «Aquesta legislatura no s'ha invalidat la declaració del 27-O fruit del referèndum de l'1-O»

Alcalde de Valls durant onze anys, diputat al Parlament durant més de vuit i portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya en aquesta darrera legislatura, Albert Batet es presenta de nou a les eleccions autonòmiques amb l'aval d'haver guanyat les primàries per la demarcació de Tarragona. Ho fa convençut del projecte liderat per Carles Puigdemont i Laura Borràs. Rivalitzarà amb els seus antics companys del PDECat, dels quals assegura que són "aliats", com la resta de l'independentisme.

Junts té present l'efecte que pot tenir Salvador Illa i per això apunta al PSC. Aquest dissabte, Pedro Sánchez visitarà Tarragona, i Batet aprofita per llançar-li un dard: "Nosaltres no som persones com el senyor Sánchez, que només ve a la demarcació de Tarragona quan hi ha campanya electoral". Aquesta serà una cursa atípica, marcada per la Covid-19 i sense una proposta unitària de l'independentisme, un cop passats gairebé quatre anys des de la declaració fallida del 27-O.

- Junts denuncia els incompliments de l'Estat amb Catalunya. Què passa amb els incompliments de la Generalitat amb el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre?

- El que és evident és que ha estat una legislatura molt marcada per la pandèmia i la situació de crisi econòmica i social. Comença amb un 155 i acaba amb un altre 155. Hi ha hagut aspectes en els quals s'hagués pogut fer alguna millora, com ara les residències. Per exemple, tot l'àmbit de la dependència, que és una proposta de Pedro Sánchez i de Zapatero i que ni el govern del PP ni el del PSOE mai han complert la llei de finançament, sempre ha hagut de sostenir-se a costelles de la Generalitat.

- Quines són les propostes per al Camp de Tarragona en la nova legislatura?

- El projecte de Junts té dos pilars: la solvència per aconseguir un país millor i la independència per aconseguir un país lliure. I això vol dir, en l'àmbit d'inversions, tot allò relacionat amb els trens: hi ha aspectes que depenen de la Generalitat i d'altres de l'Estat. Sembla que s'està desencallant el TramCamp, de la connexió ferroviària de Cambrils, Salou i Vila-seca amb Reus i Tarragona aprofitant la xarxa viària existent, i després també cal poder culminar infraestructures necessàries. La Generalitat té limitats els recursos, per això n'hi ha que som independentistes i volem un país lliure per tenir més recursos per poder destinar a les persones.

"El nostre projecte polític es va engendrar fa tres anys, però és un partit nou que ha nascut a l'agost. Acollim a les persones que s'hi vulguin sumar i tenim més de 6.000 associats"

- Quina és la situació del partit actualment al Camp de Tarragona? No tenen ni el suport de Reus, ni de Tarragona, ni de Salou, ni de Vila-seca. A les Terres de l'Ebre, tampoc sembla que sumin gaires suports respecte als que s'han quedat al PDECat.

- La majoria de candidatures que es van presentar a les eleccions municipals anaven sota la denominació de Junts per Catalunya. Per tant, el projecte de Junts és un projecte sòlid estès al conjunt de la demarcació. És més, ens hem presentat en diferents eleccions, per tant tothom ens coneix molt bé. Nosaltres no som persones com el senyor Sánchez, que només ve a la demarcació de Tarragona quan hi ha campanya electoral. Quan, per exemple, hi va haver el temporal Glòria, va passar-hi amb helicòpter. Aquest dissabte diu que vindrà a Tarragona i, quan hi ha una situació tan complexa i tan important com salvar el Delta de l'Ebre, ni s'atura. Això ja diu molt del tarannà de la nostra formació política: volem un país viu en què es puguin desenvolupar projectes de futur ja sigui a la Pobla de Massaluca, ja sigui a l'Arboç del Penedès.

- En què es tradueix, això?

- A la nostra llista hi ha l'alcaldessa de Prades, l'alcalde de les Borges del Camp, regidors de les Terres de l'Ebre, l'alcaldessa de Valls, l'alcalde de Montblanc, regidors de Reus, a Altafulla... Per exemple, nosaltres tenim tres grans alcaldes que van a les nostres llistes: un alcalde de Convergència i Unió durant molts anys -no estic parlant de mi, que sí que ho he sigut i me'n sento molt orgullós- com és el Joan Maria Roig, batlle d'Amposta més de cinc dècades, un referent pel nostre partit. També el Pep Andreu, alcalde de Montblanc per ERC que quan els republicans no tenien cap alcaldia ell guanyava eleccions. O Josep Maria Llasat, alcalde socialista del Vendrell. El nostre projecte polític es va engendrar fa tres anys, però és un partit nou que ha nascut a l'agost. Acollim a les persones que s'hi vulguin sumar, tenim més de 6.000 associats.
 

- Aquest dilluns la candidata efectiva Laura Borràs va prometre que declararia la República si l'independentisme supera el 50% dels vots en les pròximes eleccions. En què es traduirà aquesta declaració si es té en compte que el 2017 ja es va declarar la independència sense que hi hagués cap efecte pràctic?

- Si l'independentisme, en unes condicions adverses, en les segones eleccions convocades per l'Estat i no pel president de la Generalitat, assolim més del 50% del vot és evident que això ha de tenir conseqüències. Si tots compartim la possibilitat de tirar-ho endavant, ens hem d'interpel·lar sobre quines conseqüències polítiques tindria.

- Borràs també defensa que no s'ha d'explicar el full de ruta independentista per no donar pistes a l'Estat. Considera que això és amagar informació sensible als electors o bé demanar-los un acte de fe?

- La independència de Catalunya es va declarar el 2017 i de moment no hi ha hagut cap acord aquesta legislatura, malgrat totes les dificultats de repressió i de coartar la nostra llibertat política, que invalidi la declaració del 27 d'octubre fruit del referèndum de l'1 d'octubre.

"Aquestes eleccions van d'això: o avancem, o retrocedim. O persistim i guanyem, o ens quedem com estem i no avancem en el procés de llibertat, ni d'amnistia, ni d'aconseguir un país lliure"

- Però no es va publicar ni va tenir conseqüències. Per què s'hauria d'invalidar un acord no publicat?

- Està votat pel Parlament de Catalunya i segueix vigent, nosaltres ho hem considerat, com diu el Consell per la República, que marca el full de ruta del conjunt de l'independentisme. Aquestes eleccions van d'això: o avancem, o retrocedim. O persistim i guanyem, o ens quedem com estem i no avancem en el procés de llibertat, ni d'amnistia, ni d'aconseguir un país lliure.

- No s'avançaran detalls del full de ruta, per tant?

- Els explicarem durant la campanya electoral. Dissabte mateix tindrem un acte a l'Arc de Triomf en què marcarem quin és el nostre projecte i quin és el nostre full de ruta. Però hi ha un fet que és necessari, que és anar a votar, que és aconseguir el 50%. Entenc que és una situació complexa, que fa tres anys que tenim repressió, que tots hem patit, que hem tingut conseqüències personals, però el sentiment és el mateix, les majories són les mateixes. Que cap vot estigui perdut, que tots siguin útils per poder continuar avançant.

- Van avalar la suspensió de les eleccions del 14-F amb l'argument de la situació sanitària. Per què ara defensen que anar a votar és segur i reclamen una participació "massiva" a les urnes?

- No es va dir que mai no fos segur anar a votar. El que va dir la Generalitat i diferents col·legis professionals han anat dient aquests dies és que per raons epidemiològiques era més aconsellable que les eleccions fossin el 30 de maig que no pas ara. Nosaltres sempre hem dit que estàvem a punt, que volem votar, però que hem d'actuar amb responsabilitat seguint els criteris sanitaris. Ens consta que hi ha els protocols de seguretat per poder desenvolupar amb el màxim de garanties possibles en el benentès que fos necessari ajornar-ho. L'estat espanyol, el partit socialista, el senyor Illa, sí que volen i els interessen eleccions ara. El PSC posa per damunt els interessos de partit que no pas els interessos de les persones i del país en un moment en què la salut hauria de passar per damunt dels interessos de partit. En el moment en què l'estat espanyol obliga a anar a les urnes, l'independentisme s'ha de mobilitzar, perquè si tu no hi vas, ells tornen.
 
- Si són tan crítics amb el PSC, com és que governen junts a la Diputació de Barcelona o al Consell Comarcal del Tarragonès? Està damunt la taula trencar els pactes?

- Nosaltres ja hem dit que estàvem disposats a revertir-ho tot. Hi va haver pactes d'altres partits independentistes amb partits unionistes: a Sant Cugat, a Figueres, a Tàrrega, a Cervera, a Platja d'Aro... Junts va prioritzar pactes independentistes aquí a la demarcació de Tarragona: Tarragona, Reus, Valls, la Diputació de Tarragona. Aquí sempre hem actuat de forma exemplar, sempre hi ha petits casos...

- La Diputació de Barcelona és un petit cas?

- Parlava de la demarcació. Sabem que hi ha molts municipis amb realitats molt complexes, però no ens hem de fer retrets entre les forces independentistes. Si som aliats i entenem que compartim la repressió de forma conjunta i les conseqüències d'aquesta repressió també hem de ser aliats per avançar, per veure com ens en sortim. De la meva boca no en sortirà cap retret. Nosaltres ja vam dir que estàvem disposats a revertir tots els acords, però tots és tots, és una oferta que avui dia segueix vigent.

- Què cal canviar en les relacions amb ERC en la pròxima legislatura? Es tracta d'una qüestió d'estratègia o de persones?

- El president Puigdemont ho va dir: ha de ser una relació amb unes noves bases i això vol dir com entenem que hem d'avançar per aconseguir la independència de Catalunya.

- Com serà aquesta campanya electoral? Ahir el Govern afirmava que es podrà assistir als mítings. N'hi haurà?

- Serà una campanya de proximitat, com no pot ser d'altra manera, per arribar al màxim de municipis possibles de la nostra demarcació. També farem una campanya digital. A Junts ja fèiem videoconferències i connexions amb l'exili el 21-D, ara això s'ha normalitzat.

- El candidat del PDECat a Tarragona, Marc Arza, li demana amb insistència un cara a cara per contrastar projectes. Té intenció d'atendre la petició?

- Nosaltres estem disposats a fer tots els debats que siguin necessaris amb totes les forces polítiques, com no pot ser de cap altra manera, però nosaltres no hem de fer debats amb partits que som aliats. Hem de fer cara a cara amb aquells partits que van en contra del model d'escola catalana, els mitjans de comunicació catalans, que posen a presó i a l'exili els presos polítics, que a més a més aproven uns pressupostos que no atorguen els recursos necessaris a la demarcació de Tarragona i que van en contra de la nostra economia i del nostre progrés econòmic i social. Amb aquests partits unionistes són amb els que hem de fer cara a cara.

- Comparteixen la mateixa bossa de votants i no queda molt clara a l'electorat la diferència entre els dos projectes.

- Junts som els del president Puigdemont, que creiem que els vots independentistes han de ser defensats. Hi pot haver matisos amb la resta de formacions polítiques, però els nostres enemics i rivals són l'unionisme. Volem aconseguir el 50% i això no es fa competint i barallant-se amb ERC, la CUP, etcètera.

- En una entrevista a NacióDigital, Arza deia que el PDECat es presenta perquè el Govern no tingui temptació de revolta. Junts té temptacions de revoltar-se?

- Junts es revolta quan veiem un Estat que posa gent a la presó i gent a l'exili. Es revolta quan en una pandèmia com l'actual el govern espanyol el primer que fa és aplicar un 155 sanitari per treure les competències a Catalunya després de quaranta anys. Nosaltres no ens resignem davant d'aquestes situacions. Hem de seguir lluitant i això s'ha de fer amb tot el sentit institucional que pertoca, que és fer valdre els vots. El que no té sentit és que vots independentistes serveixin per aprovar uns pressupostos que no doten de recursos necessaris a l'economia del Camp de Tarragona, com per exemple els pressupostos de Madrid. En aquest sentit, fem una apel·lació al vot útil. Les nostres línies vermelles són: ni un tripartit del 155, ni un tripartit a canvi de res. L'únic partit que té possibilitats de treure representació i que té aquestes línies vermelles a la demarcació de Tarragona és Junts. Per tant, el 14 de febrer que tothom vagi a votar i que cap dels vots siguin vots perduts.

"Les nostres línies vermelles són: ni un tripartit del 155, ni un tripartit a canvi de res"

- Té ganes d'entrar al futur Govern si Junts en forma part o bé prefereix liderar una altra vegada el grup parlamentari?

- Mai m'he plantejat l'acció política des del punt de vista personal. Jo he sigut una persona que he estat molt feliç fent d'alcalde de Valls, també estic orgullós de la tasca parlamentària. Som castellers i ens hem d'amollar al que sigui millor per al projecte col·lectiu. Ara mateix, treballarem per aconseguir un gran resultat a les eleccions i treure com més diputats possibles per tenir més força per poder defensar el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Necessitem la màxima força per guanyar bé i governar bé.

- Com se sent competint en campanya amb el president Artur Mas, de qui vostè va ser un gran defensor quan militava a Convergència?

- Amb tot el respecte pel president Mas, no em toca a mi valorar les decisions personals d'altres.

- Està d'acord, com diu Joan Canadell, número tres de Junts per Barcelona, que cal treballar per la supressió de l'impost de successions i de patrimoni?

- El nostre programa electoral serà presentat en els pròxims dies i per tant marcarà la nostra política fiscal i financera. El que és evident és que els catalans i les catalanes paguem molts impostos, i que amb el que paguem hem de tenir serveis de qualitat. Hi ha diners que marxen i que no tornen, tenim un dèficit de 16.000 milions d'euros, l'impost més gran que paguem és pertànyer a l'estat espanyol i per tant jo estic convençut que malauradament fins que no siguem un país independent segurament l'impost de successions no es podrà eliminar perquè tenim les necessitats econòmiques que té la Generalitat i la minva de recursos.