31
de gener
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
8:20h
L'Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Activa, va impulsar el mes de maig passat un servei de mediació per facilitar la renegociació de contractes de lloguers comercials -colpejats pels efectes de la pandèmia- amb la col·laboració de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). Més de vuit mesos després, el balanç del servei és pobre i només en 10 casos s'ha aconseguit tancar acords entre propietari i arrendatari.
Segons dades facilitades per l'ICAB i Barcelona Activa a NacióDigital, l'oficina municipal ha rebut 227 casos. D'aquests, en només 39 ocasions el propietari ha acceptat la derivació a l'ICAB per estudiar la possibilitat d'una mediació. Per tant, en els 188 restants el propietari ha rebutjat optar per la via mediadora.
Dels 39 casos que han arribat al col·legi, 27 afecten petites i mitjanes empreses. S'han aconseguit tancar cinc acords, tres casos estan amb una mediació en marxa i tres més pendents de si el propietari acaba acceptant la mediació. Els 16 casos restants s'han acabat arxivant perquè el propietari ha rebutjat seguir amb el procés o bé el llogater ha desistit.
L'ICAB també ha tractat 12 casos en què el llogater és una persona física. D'aquests, s'han pogut tancar cinc acords, cinc més s'han arxivat i dos s'han derivat a la via judicial. Sumant els casos de persones físiques i jurídiques, doncs, el programa ha tractat 39 casos, dels quals només 10 han acabat amb acord, l'equivalent a un 25%.
Si s'amplia el focus es té en compte la quantitat total de casos que han arribat a Barcelona Activa (227), els conflictes entre llogater i propietari que han acabat amb acord només suposen un 4%.
L'Ajuntament de Barcelona va presentar la iniciativa amb l'objectiu d’arribar a "solucions viables" per a propietaris i llogaters davant la "complexitat del moment actual" provocada per la pandèmia. Fonts de Barcelona Activa valoren positivament que la informació donada a propietaris i llogaters a través del servei serveixi per "prendre decisions". Barcelona Activa no entra a valorar el balanç de casos atesos i insisteix que el més important "és que tots els casos rebin resposta". "Sabíem que era necessari fer-ho en el context actual, tot i que ha estat difícil perquè la gent encara no relaciona Barcelona Activa amb aquest tipus de serveis", argumenten.
En paral·lel, el consistori destina un pressupost d'un milió d'euros a subvencions per incentivar la rebaixa de lloguers comercials. L'import de la subvenció és de 600 euros si els propietaris rebaixen l'arrendament entre un 25% i un 50% i de 1.200 euros si la rebaixa és superior.
Desconfiança cap a l'administració
La Fundació Barcelona Comerç, que integra 25.000 establiments de proximitat a la capital, constata les dificultats per fer una mediació amb la propietat per renegociar lloguers. "Acostuma a costar més això que acceptar les subvencions", explica el seu president, Salva Vendrell.
Vendrell atribueix el poc èxit de la crida a la mediació a la "desconfiança" dels propietaris cap a qualsevol proposta que vingui de l'administració pública. "El primer que es pensa quan hi ha l'administració pel mig és en taxes o multes", explica. El president de la fundació, en canvi, assegura que troben més receptivitat de la propietat quan es negocia directament entre particulars.
Independentment de l'escàs èxit de la crida a la mediació, Vendrell alerta que les necessitats dels comerciants llogaters s'hauran d'abordar "per nassos". "Alguns rebuts ja s'han començat a tornar i els pròxims mesos hi haurà impagaments segur", assegura. A l'estiu, l'entitat ja avisava que una de cada deu botigues de la ciutat havia tancat pels efectes de la pandèmia.
Reclamacions a la companyia URW
Les queixes per la impossibilitat de renegociar un lloguer amb el propietari no només arriben del petit comerç sinó també dels establiments ubicats en centres comercials. Aquesta setmana els comerciants associats a Barcelona Oberta i Comertia han demanat a la companyia francesa Unibail-Rodamco-Wesfield (URW), propietària de centres comercials com La Maquinista, Glòries i Splai, una rebaixa dels lloguers dels diferents locals tal com fixa la llei catalana.
La normativa aprovada pel Govern a l'octubre estableix que en cas de paràlisi de l'activitat, el llogater podrà requerir una rebaixa en l'arrendament. En cas que no s'arribi a un acord, la propietat haurà de rebaixar-lo un 50% fins que l'activitat no es reprengui. La mesura afecta tots els establiments comercials, no només els que estan a les grans superfícies, però des del principi ha generat dubtes per la seva possible inconstitucionalitat i en molts casos no s'està respectant.
Barcelona Oberta i Comertia asseguren part dels operadors han presentat una denúncia formal contra URW per por a un desnonament. En el comunicat publicat aquest dimarts, els comerciants afirmen estar "molt decebuts" amb l'empresa perquè, malgrat uns mesos de "reivindicació i col·laboració constant segueix sense tenir en compte el context de crisi.sanitària". Una manca de receptivitat extensible a molts altres propietaris d'establiments comercials.
Segons dades facilitades per l'ICAB i Barcelona Activa a NacióDigital, l'oficina municipal ha rebut 227 casos. D'aquests, en només 39 ocasions el propietari ha acceptat la derivació a l'ICAB per estudiar la possibilitat d'una mediació. Per tant, en els 188 restants el propietari ha rebutjat optar per la via mediadora.
Dels 39 casos que han arribat al col·legi, 27 afecten petites i mitjanes empreses. S'han aconseguit tancar cinc acords, tres casos estan amb una mediació en marxa i tres més pendents de si el propietari acaba acceptant la mediació. Els 16 casos restants s'han acabat arxivant perquè el propietari ha rebutjat seguir amb el procés o bé el llogater ha desistit.
L'ICAB també ha tractat 12 casos en què el llogater és una persona física. D'aquests, s'han pogut tancar cinc acords, cinc més s'han arxivat i dos s'han derivat a la via judicial. Sumant els casos de persones físiques i jurídiques, doncs, el programa ha tractat 39 casos, dels quals només 10 han acabat amb acord, l'equivalent a un 25%.
Si s'amplia el focus es té en compte la quantitat total de casos que han arribat a Barcelona Activa (227), els conflictes entre llogater i propietari que han acabat amb acord només suposen un 4%.
L'Ajuntament de Barcelona va presentar la iniciativa amb l'objectiu d’arribar a "solucions viables" per a propietaris i llogaters davant la "complexitat del moment actual" provocada per la pandèmia. Fonts de Barcelona Activa valoren positivament que la informació donada a propietaris i llogaters a través del servei serveixi per "prendre decisions". Barcelona Activa no entra a valorar el balanç de casos atesos i insisteix que el més important "és que tots els casos rebin resposta". "Sabíem que era necessari fer-ho en el context actual, tot i que ha estat difícil perquè la gent encara no relaciona Barcelona Activa amb aquest tipus de serveis", argumenten.
En paral·lel, el consistori destina un pressupost d'un milió d'euros a subvencions per incentivar la rebaixa de lloguers comercials. L'import de la subvenció és de 600 euros si els propietaris rebaixen l'arrendament entre un 25% i un 50% i de 1.200 euros si la rebaixa és superior.
Desconfiança cap a l'administració
La Fundació Barcelona Comerç, que integra 25.000 establiments de proximitat a la capital, constata les dificultats per fer una mediació amb la propietat per renegociar lloguers. "Acostuma a costar més això que acceptar les subvencions", explica el seu president, Salva Vendrell.
Vendrell atribueix el poc èxit de la crida a la mediació a la "desconfiança" dels propietaris cap a qualsevol proposta que vingui de l'administració pública. "El primer que es pensa quan hi ha l'administració pel mig és en taxes o multes", explica. El president de la fundació, en canvi, assegura que troben més receptivitat de la propietat quan es negocia directament entre particulars.
Independentment de l'escàs èxit de la crida a la mediació, Vendrell alerta que les necessitats dels comerciants llogaters s'hauran d'abordar "per nassos". "Alguns rebuts ja s'han començat a tornar i els pròxims mesos hi haurà impagaments segur", assegura. A l'estiu, l'entitat ja avisava que una de cada deu botigues de la ciutat havia tancat pels efectes de la pandèmia.
Reclamacions a la companyia URW
Les queixes per la impossibilitat de renegociar un lloguer amb el propietari no només arriben del petit comerç sinó també dels establiments ubicats en centres comercials. Aquesta setmana els comerciants associats a Barcelona Oberta i Comertia han demanat a la companyia francesa Unibail-Rodamco-Wesfield (URW), propietària de centres comercials com La Maquinista, Glòries i Splai, una rebaixa dels lloguers dels diferents locals tal com fixa la llei catalana.
La normativa aprovada pel Govern a l'octubre estableix que en cas de paràlisi de l'activitat, el llogater podrà requerir una rebaixa en l'arrendament. En cas que no s'arribi a un acord, la propietat haurà de rebaixar-lo un 50% fins que l'activitat no es reprengui. La mesura afecta tots els establiments comercials, no només els que estan a les grans superfícies, però des del principi ha generat dubtes per la seva possible inconstitucionalitat i en molts casos no s'està respectant.
Barcelona Oberta i Comertia asseguren part dels operadors han presentat una denúncia formal contra URW per por a un desnonament. En el comunicat publicat aquest dimarts, els comerciants afirmen estar "molt decebuts" amb l'empresa perquè, malgrat uns mesos de "reivindicació i col·laboració constant segueix sense tenir en compte el context de crisi.sanitària". Una manca de receptivitat extensible a molts altres propietaris d'establiments comercials.