27
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
12:11h
"M'agrada Espanya com és: diversa, plural i unida". Aquestes han estat les primeres paraules de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial i Funció Pública just després de jurar el càrrec i assumir oficialment la cartera traspassada per Carolina Darias. Després de saludar en castellà, català, euskera i gallec, el líder dels socialistes catalans ha subratllat que es compromet amb la Constitució i a treballar per a una Espanya "forta en la seva unitat i orgullosa de la seva diversitat".
Seguir el camí de la "cogovernança" basat en "l'acord" i la "cooperació" entre administracions serà, ha assegurat Iceta, el seu full de ruta, en el qual ha promès que "no hi haurà sobresalts ni invents ni improvisacions". Iceta també ha assenyalat la construcció de l'administració del segle XXI i els fons europeus com un dels encàrrecs als quals ha de fer front i ha fet una defensa dels serveis públics.
També ha aprofitat la primera intervenció per lloar el compromís amb la "cooperació i la concòrdia" que ha llaurat Salvador Illa com a ministre de Sanitat. "No hi ha fortalesa més sòlida que la que sorgeix de l'acord i del pacte", ha afirmat, tot afegint que aterra al ministeri no amb un programa propi, sinó "fidel i compromès" amb el programa que està impulsant el govern de coalició de la Moncloa.
"No pararé fins que no sigui president de la Generalitat". És la resposta que Miquel Iceta donava l'any 2019, quan el seu nom era a totes les travesses per ser la veu catalana de la Moncloa, capitanejada per Pedro Sánchez. Aleshores, Iceta negava que el seu destí fos ser ministre. Tot i que sovint es reivindica com a "Iceta, profeta", aquesta vegada va errar. El líder del PSC s'ha acomiadat de l'aspiració de conquerir la plaça de Sant Jaume, deixa el repte en mans de Salvador Illa, i assumirà la cartera de Política Territorial i Funció Pública. Serà a partir d'ara la veu catalana al govern espanyol i sobre ell recaurà el gran nus gordià del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Iceta va arribar aquest dimarts al matí a l'estació d'Atocha preparat per entomar una responsabilitat que encara no havia assumit en la seva llarga trajectòria de quaranta anys en política. Amb tot, la Moncloa no és terreny desconegut per a ell: coneix bé les seves bambolines perquè, en realitat, va ser allà on es va bregar als anys 90 durant la darrera etapa, agònica, del govern de Felipe González. Mai, però, havia assumit un càrrec de tanta rellevància institucional com el de ministre. I ho fa en una legislatura en la qual, a més de la gestió de la pandèmia, el diàleg amb el nou Govern que es derivi de les eleccions catalanes per encarrilar una solució al conflicte polític serà la gran qüestió a entomar.
El 14-F arribarà, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no decideix el contrari, amb la taula de negociació Estat-Generalitat empantanegada, i els indults i la reforma de la sedició al tinter. Sánchez està a l'expectativa de qui serà el nou president català i veu en Iceta una mena de clau mestra per obrir el pany i aconseguir un desllorigador que no passi ni per l'amnistia ni per l'autodeterminació, precisament, els grans objectius compartits en una esfera independentista cada vegada més fragmentada.
Iceta té experiència en negociacions dures com les de l'Estatut, els tripartits o l'acord amb el PSOE amb el qual el PSC va enterrar l'any 2013 la defensa del dret a decidir i va passar a abanderar, fins ara només des del terreny verbal, l'aposta federal. També va ser un dels grans puntals de Sánchez quan aquest va ser defenestrat pels barons del PSOE, fet que explica que ara se li confiï una responsabilitat d'aquest calibre. El president del govern espanyol no parla específicament de federalisme, però sí que s'ha fet propi el concepte de "cogovernança", que considera que s'ha començar a llaurar amb la gestió de la pandèmia en coordinació amb les autonomies.
És per això que, quasi un mes després d'haver-se formalitzat el seu relleu com a cap de llista a les eleccions del 14-F i que Salvador Illa hagi dit adeu definitivament al ministeri de Sanitat aquest dimarts, Sánchez ha cridat a files Iceta perquè continuï impulsant aquesta "cogovernança". Carolina Darias, que fins ara ha ocupat la cartera de Política Territorial però que ha limitat a qüestions sobre la pandèmia la seva relació amb les autonomies, relleva ara a Illa al capdavant de Sanitat.
La modificació a la Moncloa ha estat "un reajust de mínims", en paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha destacat també que les dues noves incorporacions "coneixen molt bé" les àrees que assumiran a partir d'aquest dimecres. Però les aspiracions són de màxims: el conflicte amb Catalunya, amb pandèmia o sense, pot continuar sent un factor d'inestabilitat, especialment si l'independentisme reté la majoria a les eleccions i la presidència de la Generalitat. Sánchez ha destacat la capacitat d'Iceta per "construir consensos", tot i que és conscient que és també una figura que és vista com a hostil pels partits independentistes.
Un intent frustrat de presidir el Senat
De fet, ja hi havia hagut altres intents de trobar un nou emplaçament per al líder dels socialistes catalans fora del Parlament de Catalunya, on ocupa un escó des de fa 21 anys. El més clar: quan Sánchez el va proposar el maig del 2019 per ser el president del Senat. Aquest pla, pel qual José Montilla va deixar el càrrec de senador, es va estroncar perquè ERC va declinar donar-hi un suport que era imprescindible per assumir el càrrec per designació autonòmica. Aquest entorpiment va marcar un abans i un després en la relació dels republicans amb el líder del PSC, a qui els seus detractors situen també com un dels dirigents que va apuntalar l'aplicació del 155.
Iceta es convertirà oficialment aquest dimecres en ministre de Política Territorial, que serà tant com assumir la gran carpeta catalana que pesa com una llosa sobre la Moncloa. Prou ho sap l'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va assumir el mateix ministeri durant 11 mesos quan Sánchez va guanyar la moció de censura i que va veure com el principi de diàleg construït a Pedralbes saltava pels aires en qüestió de dies. Reconegut com a estratega i de llengua viperina, lloat per la seva estratègia però criticat pels seus rivals pel "cinisme" que li atribueixen, Iceta serà ara el sherpa de Sánchez per traçar les línies de la relació amb Catalunya. El 17 de novembre va assumir que no tenia al seu abast ser president de la Generalitat i va ordir amb Sánchez i Illa el canvi de peces.
"Això de la política és com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d’altres al porquet, però l’important és no baixar-ne", deia un estret col·laborador d'Iceta quan l'any 2014 va agafar les regnes del PSC després de la dimissió de Pere Navarro mentre el procés feia estralls entre els seus quadres. Queda clar que la nova ubicació d'Iceta és altament inflamable.
Seguir el camí de la "cogovernança" basat en "l'acord" i la "cooperació" entre administracions serà, ha assegurat Iceta, el seu full de ruta, en el qual ha promès que "no hi haurà sobresalts ni invents ni improvisacions". Iceta també ha assenyalat la construcció de l'administració del segle XXI i els fons europeus com un dels encàrrecs als quals ha de fer front i ha fet una defensa dels serveis públics.
També ha aprofitat la primera intervenció per lloar el compromís amb la "cooperació i la concòrdia" que ha llaurat Salvador Illa com a ministre de Sanitat. "No hi ha fortalesa més sòlida que la que sorgeix de l'acord i del pacte", ha afirmat, tot afegint que aterra al ministeri no amb un programa propi, sinó "fidel i compromès" amb el programa que està impulsant el govern de coalició de la Moncloa.
"No pararé fins que no sigui president de la Generalitat". És la resposta que Miquel Iceta donava l'any 2019, quan el seu nom era a totes les travesses per ser la veu catalana de la Moncloa, capitanejada per Pedro Sánchez. Aleshores, Iceta negava que el seu destí fos ser ministre. Tot i que sovint es reivindica com a "Iceta, profeta", aquesta vegada va errar. El líder del PSC s'ha acomiadat de l'aspiració de conquerir la plaça de Sant Jaume, deixa el repte en mans de Salvador Illa, i assumirà la cartera de Política Territorial i Funció Pública. Serà a partir d'ara la veu catalana al govern espanyol i sobre ell recaurà el gran nus gordià del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.
Iceta va arribar aquest dimarts al matí a l'estació d'Atocha preparat per entomar una responsabilitat que encara no havia assumit en la seva llarga trajectòria de quaranta anys en política. Amb tot, la Moncloa no és terreny desconegut per a ell: coneix bé les seves bambolines perquè, en realitat, va ser allà on es va bregar als anys 90 durant la darrera etapa, agònica, del govern de Felipe González. Mai, però, havia assumit un càrrec de tanta rellevància institucional com el de ministre. I ho fa en una legislatura en la qual, a més de la gestió de la pandèmia, el diàleg amb el nou Govern que es derivi de les eleccions catalanes per encarrilar una solució al conflicte polític serà la gran qüestió a entomar.
El 14-F arribarà, si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no decideix el contrari, amb la taula de negociació Estat-Generalitat empantanegada, i els indults i la reforma de la sedició al tinter. Sánchez està a l'expectativa de qui serà el nou president català i veu en Iceta una mena de clau mestra per obrir el pany i aconseguir un desllorigador que no passi ni per l'amnistia ni per l'autodeterminació, precisament, els grans objectius compartits en una esfera independentista cada vegada més fragmentada.
Iceta té experiència en negociacions dures com les de l'Estatut, els tripartits o l'acord amb el PSOE amb el qual el PSC va enterrar l'any 2013 la defensa del dret a decidir i va passar a abanderar, fins ara només des del terreny verbal, l'aposta federal. També va ser un dels grans puntals de Sánchez quan aquest va ser defenestrat pels barons del PSOE, fet que explica que ara se li confiï una responsabilitat d'aquest calibre. El president del govern espanyol no parla específicament de federalisme, però sí que s'ha fet propi el concepte de "cogovernança", que considera que s'ha començar a llaurar amb la gestió de la pandèmia en coordinació amb les autonomies.
És per això que, quasi un mes després d'haver-se formalitzat el seu relleu com a cap de llista a les eleccions del 14-F i que Salvador Illa hagi dit adeu definitivament al ministeri de Sanitat aquest dimarts, Sánchez ha cridat a files Iceta perquè continuï impulsant aquesta "cogovernança". Carolina Darias, que fins ara ha ocupat la cartera de Política Territorial però que ha limitat a qüestions sobre la pandèmia la seva relació amb les autonomies, relleva ara a Illa al capdavant de Sanitat.
La modificació a la Moncloa ha estat "un reajust de mínims", en paraules del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha destacat també que les dues noves incorporacions "coneixen molt bé" les àrees que assumiran a partir d'aquest dimecres. Però les aspiracions són de màxims: el conflicte amb Catalunya, amb pandèmia o sense, pot continuar sent un factor d'inestabilitat, especialment si l'independentisme reté la majoria a les eleccions i la presidència de la Generalitat. Sánchez ha destacat la capacitat d'Iceta per "construir consensos", tot i que és conscient que és també una figura que és vista com a hostil pels partits independentistes.
Un intent frustrat de presidir el Senat
De fet, ja hi havia hagut altres intents de trobar un nou emplaçament per al líder dels socialistes catalans fora del Parlament de Catalunya, on ocupa un escó des de fa 21 anys. El més clar: quan Sánchez el va proposar el maig del 2019 per ser el president del Senat. Aquest pla, pel qual José Montilla va deixar el càrrec de senador, es va estroncar perquè ERC va declinar donar-hi un suport que era imprescindible per assumir el càrrec per designació autonòmica. Aquest entorpiment va marcar un abans i un després en la relació dels republicans amb el líder del PSC, a qui els seus detractors situen també com un dels dirigents que va apuntalar l'aplicació del 155.
Iceta es convertirà oficialment aquest dimecres en ministre de Política Territorial, que serà tant com assumir la gran carpeta catalana que pesa com una llosa sobre la Moncloa. Prou ho sap l'actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va assumir el mateix ministeri durant 11 mesos quan Sánchez va guanyar la moció de censura i que va veure com el principi de diàleg construït a Pedralbes saltava pels aires en qüestió de dies. Reconegut com a estratega i de llengua viperina, lloat per la seva estratègia però criticat pels seus rivals pel "cinisme" que li atribueixen, Iceta serà ara el sherpa de Sánchez per traçar les línies de la relació amb Catalunya. El 17 de novembre va assumir que no tenia al seu abast ser president de la Generalitat i va ordir amb Sánchez i Illa el canvi de peces.
"Això de la política és com els cavallets de la fira. De vegades et toca anar al cotxe de bombers i d’altres al porquet, però l’important és no baixar-ne", deia un estret col·laborador d'Iceta quan l'any 2014 va agafar les regnes del PSC després de la dimissió de Pere Navarro mentre el procés feia estralls entre els seus quadres. Queda clar que la nova ubicació d'Iceta és altament inflamable.