El volum de sèries, estrenes i novetats a les plataformes és cada vegada més asfixiant. Setmana rere setmana aterren desenes de noves produccions a les pantalles que prometen ser el nou passatemps de tots els espectadors o la nova entrega d'èxit que cap persona es pot perdre. Entre tota aquesta voràgine d'estrenes, noves temporades i reedicions, hi queda la qualitat i el pòsit de les que veritablement valen la pena.
En les últimes dècades, crítics, analistes, opinadors i comediants han anat desgranant les veritables sèries que tot espectador amb gust per la petita pantalla hauria de veure, com a mínim, un cop a la vida. Després d'haver seleccionat les pel·lícules, des de NacióDigital ens hem atrevit a confeccionar la llista de sèries. El criteri parteix de produccions acabades (queden fora moltes que hi podrien ser a la llista en uns anys o mesos) i d'una sintonia entre qualitat i gran èxit de públic. I són aquestes:
· BoJack Horseman
La sèrie d'animació -fora del gènere japonès- de més qualitat de l'última dècada. Entre la sàtira, el surrealisme, el drama i la comèdia negra, un còctel de sensacions que sacsejaran l'espectador des del primer capítol fins a l'últim. La vida, les penúries i les pors de l'actor BoJack Horseman estan deliciosament escrites i meravellosament executades. Si les aparences enganyen, amb BoJack la premissa es compleix a la perfecció.
· Studio 60 on the Sunset Strip
La sèrie més desconeguda d'Aaron Sorkin és una joia. Hereva de The West Wing, ens trasllada entre bambolines d'un programa d'humor en directe -estil Saturday Night Live- i totes les problemàtiques que comporta crear-lo. La relació de l'humor amb el poder, l'empresa propietària del programa, els interessos econòmics, la política que ho esquitxa tot i l'ètica humorística. Una joia de només 22 capítols, imprescindible per a les ments cultivades.
·The Sopranos
Tony Soprano, el protagonista de la millor producció televisiva sobre la màfia italoamericana de la història, és el pare de tots els antiherois moderns de les sèries. Aquest drama d'HBO explora una trama mastegada per tots costats des d'una mirada fresca, original, creativa, amb una evolució de personatges irrepetible. James Gandolfini i companyia són història, conformen l'Olimp de les sèries i no deixaran cap persona, amb prejudicis o sense, ni indiferent ni descontenta.
· Twin Peaks
La millor excentricitat confusa i passada de rosca convertida en sèrie que ha passat mai per una pantalla de televisió. El seu creador, el màgic David Lynch, planteja el gènere policíac des d'una perspectiva original, enigmàtica, gairebé existencial, de totes les qüestions possibles sobre la condició humana. És salvatge i estranya, però en tots aquests adjectius radica una puresa i una eficiència que obligarà a tothom a clavar els ulls davant la pantalla. Irrepetible.
· The Leftovers
La pèrdua és una de les emocions més intenses i desagradables que pot viure un ésser humà. En aquesta història carregada d'intensitat, el 2% de la població mundial desapareix d'un dia per l'altre sense deixar cap rastre. En aquest escenari, un seguit de personatges conviuen en aquesta nova realitat, completament capgirada però amb una aparença de normalitat. La premissa és original però l'execució de les tres temporades és perfecta, passant des dels girs inesperats a la radiografia més exhaustiva de les sensacions i emocions humanes.
· 24
No hi ha cap producció d'acció, sigui sèrie o pel·lícula, que no hagi basat alguna de les seves històries, capítols, trames, personatges o protagonistes en Kiefer Sutherland. L'original idea en què tot succeeix en temps real, minut a minut, segon a segon, i la voràgine d'adrenalina de les escenes d'acció que protagonitza la unitat antiterrorista que lidera Sutherland -el gran Jack Bauer- suposa un còctel de violència, acció i ritme com mai s'ha vist en televisió.
· Game of Thrones
La sèrie d'una generació. La política, la guerra, el drama i les relacions personals s'entrellacen de les maneres més recaragolades possibles en aquesta obra medieval de magnituds estratosfèriques. L'adaptació de les novel·les de George R. R. Martin han revolucionat el món de la televisió, en aquesta èpica històrica amb centenars de trames, girs argumentals i personatges que quedaran per sempre en el subconscient de la cultura pop.
· Cowboy Bebop
Una peça d'animació japonesa molt coneguda a Catalunya però d'una reputació internacional immensa. Les aventures de la tripulació de caçarecompenses liderada per l'Spike ens endinsen en una realitat que barreja el neo-noir, el cyberpunk, el jazz i la ciència-ficció espacial. Repleta d'acció, no deixa cap fil penjat en una trama on vertebra amb cura tots els seus personatges. La seva manera de narrar fa única aquesta peça de l'anime que ja és considerada una obra de culte.
· El puente (Bron)
És una de les millors sèries nòrdiques que s'ha fet mai, icònica en convertir-se en referència per molts remakes i amb una original trama que parteix d'un senzill escenari: un crim comès al pont que connecta Suècia i Dinamarca. Les dues jurisdiccions col·lisionen per fer front a un psicòpata que posarà ambdues societats en escac. Infravalorada per molts, és una gran sèrie policíaca que supera amb escreix moltíssimes de les més notables fetes a Hollywood.
· Band of Brothers
La millor minisèrie de tots els temps i la millor que s'ha fet mai en el gènere bèl·lic. La producció de Steven Spielberg i Tom Hanks sobre una de les companyies de paracaigudistes nord-americanes que van lluitar a la Segona Guerra Mundial és perfecte a tots els nivells: evolució de personatges, originalitat narrativa, producció dels escenaris i escalada dels esdeveniments. Única en la seva generació.
· The West Wing
L'essència de la millor sèrie que ha escrit mai Aaron Sorkin radica en la barreja de l'ideal idíl·lic d'una política exemplar amb la radiografia i el funcionament del gabinet del president dels Estats Units. Una producció que exerceix com a càtedra de com hauria de ser un governant i aquelles persones que el rodegen. Els personatges estan construïts amb cura, maestria i carregats de detalls que els fan immensament complets. Les dues primeres temporades són històriques i inigualables.
· Breaking Bad
Al nivell de Tony Soprano, el personatge principal de Walter White és l'exemple de l'evolució perfecte d'un protagonista d'una sèrie. Breaking Bad és d'una intensitat immensa, amb una durada curta i efectiva. Una comèdia dramàtica que es converteix en una tragèdia amb pinzellades divertides, una experiència completa a través de la desgràcia humana i una temàtica tan banal com el crim organitzat de les drogues.
· Freaks and Geeks
Una obra de culte de només divuit capítols que s'endinsa en un institut per mostrar els dos subgrups més representatius: els friquis i els cervellets. La trama parteix d'una mirada desacomplexada, on cada episodi intenta desgranar cadascuna de les temàtiques adolescents que més perjudiquen les persones d'una edat tan jove. El repartiment inclou diversos intèrprets que van gaudir d'un gran èxit més endavant.
· Mad Men
Una de les millors sèries de la dècada anterior, que presenta una empresa de publicitat dels Estats Units en els anys 60. El personatge de Donald Draper és un dels més icònics de la televisió en els últims temps. L'ambientació atrapa, les trames són addictives i la crítica constructiva cap a una època que va confeccionar la cultura americana que es va exportar arreu del món.
· Black Adder
Una de les millors meravelles que s'han produït mai en el gènere de la sàtira britànica. Rowan Atkinson protagonitza aquesta sèrie co-creada amb Richard Curtis: quatre temporades de quatre etapes històriques diferents del Regne Unit amb una mirada plena d'humor negre, paròdies i gags que mantenen una gran frescor trenta anys després. La versió doblada en català és icònica al nostre país.
· The Wire
Considera per la gran majoria la millor sèrie de la història i una de les obligades per a tots els amants de les ficcions, narra les vivències de la ciutat de Baltimore des de molts prismes diferents. Un grup de policies combat la corrupció, la delinqüència i les drogues en una ciutat on la pobresa, les bandes i el narcotràfic són el pa de cada dia. Aquest estiu pot ser una gran excusa per veure-la d'una vegada per totes.
· Friday Night Lights
Un dels drames sobre temàtica esportiva més importants de la producció televisiva. Ambientada en un poble de Texas on el futbol americà es viu amb una passió gairebé religiosa, la trama se centra en un grup de personatges que giren al voltant de l'equip de futbol de l'institut, en especial el seu entrenador. La seva particular narrativa és extraordinària i trenca amb tots els prejudicis estereotípics que s'assenyalarien -de manera errònia- en una producció d'aquestes característiques i temàtiques.
· Friends
La sitcom moderna per definició. La química dels sis personatges principals, uns episodis que avui dia encara mantenen una agilitat que espanta, frescor i que no envelleixen malament; un humor pioner per la seva època, que avança per la dreta moltes de les sèries del mateix gènere que es van fer anys després i una intel·ligència que el públic rep encara avui dia amb els braços oberts. Història irrepetible de la televisió.
· Battlestar Galatica
Una de les millors sèries de ciència-ficció del segle XXI, en la temàtica espacial, que barreja moltes dosis de política futurista. El còctel de trames recaragolades de la política i la supervivència humana a través de dotze colònies a través de la galàxia es veuen amanides per bons ingredients de lluites contra robots, lluites internes i lluites contra si mateixos. Els personatges estan molt ben construïts, un fet que s'agraeix en aquestes produccions futuristes que plantegen escenaris alternatius i postapocalíptics.
· The Office
Única en la seva espècie, aquesta sèrie trenca amb tots els esquemes establerts pel gènere de les sitcom i afegeix el format de fals documental amb una càrrega de vergonya aliena barrejada amb humor negre no apte per a persones amb dolències cardíaques. El repartiment encapçalat per Steve Carrell i John Krasinski aglutina un conjunt de personatges rodons, plens de gràcia i amb una quantitat d'sketches icònics que poques sèries poden igualar.
