El despertador: 27 de gener

Iceta i la roca

Veurem si el nou ministre mou la roca del PSOE o la falca; entre el que ha insinuat i el que ha acabat fent sempre. Avui també són notícia el vot per correu que va a més, Primàries contra la cobertura de la CCMA, Spanair i la Torre Eiffel

per Ferran Casas , 27 de gener de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Miquel Iceta ja és ministre. No es pot dir, si més no que se sàpiga, que ho hagi somiat tota la vida perquè el líder del PSC no és dels de fer massa evidents les seves ambicions. Sí que és un pas més en la seva carrera política, segurament la més dilatada en primera línia d'entre ells polítics catalans en actiu. El 1983 ja formava part de l'executiva del PSC i la política és la seva vida. A la Moncloa, a l'aparell del partit, dirigint campanyes, a l'Ajuntament de Cornellà -malgrat ser de Barcelona-, al Congrés, al Parlament... i si no arriba a ser per les urgències del PSC i pel veto independentista ja tenia bitllet per anar al Parlament Europeu primer i a presidir el Senat després. 

Iceta va ocupar la primera secretaria del PSC el 2014. El partit estava immers en una terrible crisi. El pal de paller del socialisme català, fundat el 1978 per la confluència del PSOE català i del catalanista esquerrà PSC-C i el sobiranista i més moderat PSC-R, s'esqueixava pel procés. El partit fet per no haver de triar entre Catalunya i Espanya havia estat ambigu amb el procés i això l'havia sagnat. Els votants més espanyolistes feien cap a Ciutadans i els electors i dirigents més catalanistes se n'anaven cap a casa o acabaven a partits independentistes. Iceta va arribar dient que era una solució "provisional" després que fos un pedaç d'urgència quan l'aparell no va acceptar les condicions "trencadores" de Núria Parlon per liderar el PSC. Ja fa set anys i encara és al càrrec i, fins que la Moncloa li va ensenyar enquestes, era candidat sense ganes de deixar "d'aportar". Un polític hàbil i intel·ligent, dúctil però sense perfil presidencial.

Salvador Illa no és cap geni de l'oratòria, i tampoc se li coneixen grans propostes polítiques. Sí ha demostrat habilitat per arribar a acords. Però era ministre. Això -el missatge que du implícit per bona part de l'electorat unionista- i una certa promesa de "normalitat" l'han fet aparèixer com una solució que pot sortir-se'n amb una campanya ràpida. Iceta és, per la majoria dels catalans, una cara de la tardor de 2017. No va dubtar a situar-se, com ha fet en tota la seva trajectòria política de forma més o menys evident, al costat del PSOE però també ha animat les pulsions més federalistes al si del socialisme espanyol i ha plantejat debats que han estat incòmodes per als seus companys. És el cas de la necessitat d'indultar els presos polítics o de fer un referèndum si, posem per cas, demanava la independència el 65% dels catalans. Illa no torna a Catalunya amb propostes d'aquest estil.

El dubte és si Iceta se les endurà a Madrid aquestes idees. Des d'un primer moment, primer a la seu socialista del carrer Nicaragua i ara a la del carrer Pallars, el nou titular de Política Territorial i Funció Pública s'ha alineat amb el socialisme espanyol -amb Pere Navarro es va trencar la disciplina de vot per defensar el dret a decidir al Congrés- en els temes nacionals en un intent de fortificar la posició del partit. Illa havia de fer política i no gestió i per això se li va assignar un ministeri sense competències. Es tractava que, per darrere, treballés complicitats i refés ponts per "desinflamar" la situació a Catalunya. Ni tan sols ho ha pogut intentar perquè la pandèmia l'ha atropellat i, contra pronòstic, en el seu any a Madrid s'ha convertit en el ministre més important del govern espanyol.

A Iceta li donen una cartera que, sense amagar-se'n, ha de fer aquesta feina. El dubte és si el primer secretari del PSC vol acabar la seva carrera política assumint riscos i buscant solucions o fent de peó defensiu del PSOE i l'immobilisme que fins ara ha exhibit (els indults o la reforma del codi penal en són una bona mostra). Al darrer congrés del PSC, que va enterrar definitivament el mantra de les dues ànimes, vaig escriure aquesta anàlisi i crec que ha arribat l'hora de resoldre la incògnita. Veurem si Iceta mou la roca o la falca; entre el que ha insinuat i el que ha acabat fent sempre.  
 

Avui no et perdis

» Iceta assumeix la carpeta catalana de la Moncloa; per Sara González.

» Fil directe: «Iceta, termòmetre del federalisme»; per Pep Martí.

» Opinió: «No és l'efecte Illa: és l'arxipèlag Illa»; per Francesc Canosa.

»
 El Govern treballa perquè el 14‑F tingui la «màxima seguretat» a l'espera del TSJC; per Oriol March.

» Fins quan es pot votar per correu? Què s'ha de fer? Us ho expliquem; per Bernat Surroca.

»
 Entrevista a Laura Ormella (Primàries): «El mandat de l'1‑O es fa sense marxar a l'estranger ni anar a Madrid a explicar‑se»; per Bernat Surroca.

» Opinió: «En defensa de Joan Tardà»; per Francesc Viadel.

» Se t'acaba el contracte de lloguer? Així t'afecten les noves mesures.

» Mapes | Quasi el 90% de residents ha rebut la primera vacuna i el 10% ja té la segona dosi; per Roger Tugas Vilardell.
 

 El passadís

Es veia a venir que el pla de cobertura que la CCMA va aprovar de les eleccions del 14 de febrer portaria cua. L'òrgan de govern de TV3 i Catalunya Ràdio va considerar "grups polítics significatius" a Junts i a Vox malgrat que no tenen drets electorals. En el cas de Vox, la CUP va anunciar que ho impugnaria a la Junta Electoral Central. El mateix va fer, en aquest cas en l'intent de tenir presència, el PNC, el partit que lidera Marta Pascal. I ara s'hi suma Primàries. Ahir van anunciar que han demanat a la CCMA, que presideix Núria Llorach, que ho reconsideri i els doni el mateix tractament (presència als informatius, als debats i en el torn d'entrevistes) apel·lant a la trentena de regidors que van obtenir a les darreres municipals. En paral·lel van presentar un recurs -que no van anunciar- a la Junta Electoral Provincial. Aquesta setmana n'hauríem de saber alguna cosa. 

Vist i llegit

No em puc creure que no us hagi arribat cap mem del senador i precandidat demòcrata Bernie Sanders assegut i ben abrigat a la presa de possessió de Joe Biden la setmana passada. Més enllà del divertiment, l'activista canadenca Naomi Klein explica en un article a The Intercept, que Ctxt.es tradueix al castellà, què volen dir les seves manyoples, la significació política i apunta cinc possibilitats. La més sòlida és que Sanders no és "d'eixe món", tampoc de les elits que controlen el Partit Demòcrata.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2012 anunciava el seu tancament la companyia aèria Spanair. Va començar a operar el 1986 sota l'impuls de la sueca Scandinavian Airlines i sempre es va dedicar a l'aviació civil. L'agost de 2008 un dels seus avions, que feia el vol entre Madrid i Las Palmas, es va estavellar a la pista de Barajas i hi van morir 154 persones. El gener de 2009 la companyia, que ja passava una mala situació per la crisi i que tenia la seu a les Balears, va ser comprada per Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, una empresa catalana participada per institucions i diversos empresaris del país.

La intenció del tripartit era que es convertís en la companyia que dinamitzés l'aeroport del Prat i assegurés vols intercontinentals sense passar per Barajas. No se'n van sortir i el Govern de CiU va intentar, també sense èxit, que Qatar Airways entrés a l'accionariat per assegurar-ne la viabilitat. Poc després de la compra per la part catalana, TV3 va emetre el documental El preu de volar sobre la companyia que presidia Ferran Soriano.

 L'aniversari

Avui fa 134 anys que es va començar a construir a París la Torre Eiffel, una gran estructura de ferro colat per commemorar una exposició universal i que s'ha convertit en la principal icona de la capital francesa. Aquí podeu llegir cinc anècdotes ben curioses de la seva història.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació