10
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
15:06h
Que una dirigent política sigui elegida com a candidata d'un partit per concórrer a unes eleccions i acabi sent la número dos d'un altre no passa gaire cops. Però ha estat així en el cas de Lorena Roldán, abans d'ahir elegida triomfalment en primàries com a cartell a la Generalitat per Ciutadans, per després ser humiliada i apartada davant el temor de la direcció a uns resultats magres. Una història que el 30 de desembre va donar un gir espectacular amb l'anunci que posava fi a la militància a Ciutadans i s'integrava a la llista del PP com a segona d'Alejandro Fernández.
Caldrà veure si Roldán s'integra plenament en l'estructura i la idiosincràsia del PP. I si encaixa bé amb el perfil d'un Alejandro Fernández bastant escèptic envers tot el que provingui de la nova política. La jove tarragonina representava molt bé alguns dels trets que han caracteritzat els quadres de Ciutadans: certa confusió ideològica, la condició d'exvotant socialista, una ira més o menys autèntica contra l'independentisme, bona imatge personal i fluidesa dialèctica. Això sí, tot amanit amb rapidesa.
En tot cas, possiblement hi ha pocs exemples millors que la trajectòria de Lorena Roldán per mostrar totes les contradiccions d'una determinada manera de fer política, en què les sensacions, la imatge i la immediatesa són les directrius que s'imposen. El cert és que en poc temps, gairebé mesos, Roldán va passar de ser considerada un bec d'or a veure's bandejada sense miraments, per acabar -fins al moment- sent repescada per un partit adversari. Així es pot resumir l'ascens, caiguda i resurrecció de Lorena Roldán.
El 20 d'agost passat, la direcció que presideix Inés Arrimadas va designar Carlos Carrizosa com a nou cap de cartell a Catalunya. Havien passat menys de tres anys des d'aquell dia en què Albert Rivera va quedar embadalit en escoltar-la quan encara era, només, una jove diputada. Va ser durant la campanya de les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Roldán, amb escó per Tarragona, va intervenir en un míting al Teatre Tívoli. Un lloc emblemàtic per Ciutadans perquè va ser on es va fer l'acte considerat com a fundacional del nou partit en un ara molt llunyà any 2006.
Aquella seducció de Rivera per la jove promesa va traduir-se en una fulgurant carrera. De fet, havia començat l'any 2014, quan va entrar a militar al partit. A les municipals del 2015, ja era a les llistes per a l'Ajuntament de Tarragona i va ser elegida regidora. Curiosament, en el mateix consistori en què havia estat elegit regidor Alejandro Fernández, que va construir des d'allí la seva carrera dins del PP i a qui ara acompanyarà electoralment. El setembre del mateix any, Roldán ja va anar de quatre en la llista al Parlament per la demarcació tarragonina i va aconseguir ser escollida.
Roldán tenia tots els ingredients de la particular manera que han tingut a Ciutadans d'entendre la nova política: rostre jove, fotogènia, fluidesa dialèctica i rapidesa per captar els eslògans breus i col·locar-los. Però en molts dels seus moviments s'evidenciava la sobrerepresentació, com quan va comparar l'independentisme amb ETA i el terrorisme.
Durant el debat de política general del 2019, Roldán, ja proclamada candidata a la Generalitat, va arribar a exhibir una fotografia de l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Un exabrupte que va incomodar fins i tot companys seus d'escó. Poc després, l'enquesta del CEO sobre aquell debat mostrava que els votants de Ciutadans van valorar més les intervencions dels altres líders unionistes, Miquel Iceta i Alejandro Fernández.
Roldán va veure truncat de manera abrupta el seu ascens a Ciutadans. Les males perspectives electorals del partit d'Arrimadas, la incompatibilitat de Roldán amb el nucli dur de la direcció taronja a Catalunya i alguns episodis de la seva trajectòria que la persegueixen van explicar la seva caiguda en desgràcia. Va conservar el seu estatus com a portaveu al Senat i el rang de portaveu adjunta de la formació d'Arrimadas. Però va sentir profundament la ferida de ser bandejada.
El xoc amb Carrizosa
L'estructura de Ciutadans a Catalunya està en mans d'un reduït equip de dirigents sota les ordres de Carrizosa. La marxa d'Arrimadas a Madrid, primer, i la seva elecció com a líder després de l'abandonament de Rivera no van afeblir el poder del president del grup parlamentari. Més aviat el contrari. La seva condició de bon dialèctic al Parlament ja va diluir en moltes ocasions Roldán, que mai va formar part de l'entorn de Carrizosa i on era vista com un element aliè.
Tot i haver estat proclamada candidata a la Generalitat després d'unes primàries formals, Roldán mai va generar un allau d'entusiasme dins del partit. El nom del diputat Nacho Martín Blanco com a possible alternativa no va deixar mai de circular. Tot indica que amb la incomoditat del mediàtic diputat, poc atret per les pugnes internes.
Unes pèssimes perspectives electorals -amb enquestes que en algun cas van arribar a dibuixar la pèrdua de la meitat dels 36 diputats al Parlament- van afeblir encara més Roldán, malgrat el suport inicial que semblava donar-li la mateixa Arrimadas.
Una barretina que la hipoteca
En la imatge de l'excandidata de Cs i avui número dos de la llista del PP sempre hi ha jugat molt en contra un episodi que va desfermar sospites sobre la solidesa de les seves conviccions. La dirigent unionista va participar en la Via Catalana del 2013, amb barretina al cap inclosa. Un fet que podia ser una simple anècdota, però que ella sempre ha explicat com a fruit de la pressió a la qual se la va sotmetre a la seva feina en la funció pública.
La defenestració de Roldán a mans de la cúpula de Ciutadans va posar el dit a la nafra de la suposada renovació política que havia enarborat Ciutadans. Roldán va ser elegida en un procés de primàries el juliol del 2019 en què va gaudir del suport de la direcció. Hi va haver fins a dotze aspirants, però ella es va imposar amb un contundent 86% dels vots. A l'esmenar la plana al resultat de les primàries, Ciutadans delatava les mancances d'un discurs suposadament regenerador i que ha acabat refugiant-se en la més vella i previsible manera de fer política. El PP, per la seva banda, recorre a ella enmig d'un duel pel vot espanyolista en un exercici d'utilització mútua de resultat incògnit.
Caldrà veure si Roldán s'integra plenament en l'estructura i la idiosincràsia del PP. I si encaixa bé amb el perfil d'un Alejandro Fernández bastant escèptic envers tot el que provingui de la nova política. La jove tarragonina representava molt bé alguns dels trets que han caracteritzat els quadres de Ciutadans: certa confusió ideològica, la condició d'exvotant socialista, una ira més o menys autèntica contra l'independentisme, bona imatge personal i fluidesa dialèctica. Això sí, tot amanit amb rapidesa.
En tot cas, possiblement hi ha pocs exemples millors que la trajectòria de Lorena Roldán per mostrar totes les contradiccions d'una determinada manera de fer política, en què les sensacions, la imatge i la immediatesa són les directrius que s'imposen. El cert és que en poc temps, gairebé mesos, Roldán va passar de ser considerada un bec d'or a veure's bandejada sense miraments, per acabar -fins al moment- sent repescada per un partit adversari. Així es pot resumir l'ascens, caiguda i resurrecció de Lorena Roldán.
El 20 d'agost passat, la direcció que presideix Inés Arrimadas va designar Carlos Carrizosa com a nou cap de cartell a Catalunya. Havien passat menys de tres anys des d'aquell dia en què Albert Rivera va quedar embadalit en escoltar-la quan encara era, només, una jove diputada. Va ser durant la campanya de les eleccions catalanes del 21-D del 2017. Roldán, amb escó per Tarragona, va intervenir en un míting al Teatre Tívoli. Un lloc emblemàtic per Ciutadans perquè va ser on es va fer l'acte considerat com a fundacional del nou partit en un ara molt llunyà any 2006.
Aquella seducció de Rivera per la jove promesa va traduir-se en una fulgurant carrera. De fet, havia començat l'any 2014, quan va entrar a militar al partit. A les municipals del 2015, ja era a les llistes per a l'Ajuntament de Tarragona i va ser elegida regidora. Curiosament, en el mateix consistori en què havia estat elegit regidor Alejandro Fernández, que va construir des d'allí la seva carrera dins del PP i a qui ara acompanyarà electoralment. El setembre del mateix any, Roldán ja va anar de quatre en la llista al Parlament per la demarcació tarragonina i va aconseguir ser escollida.
Roldán tenia tots els ingredients de la particular manera que han tingut a Ciutadans d'entendre la nova política: rostre jove, fotogènia, fluidesa dialèctica i rapidesa per captar els eslògans breus i col·locar-los. Però en molts dels seus moviments s'evidenciava la sobrerepresentació, com quan va comparar l'independentisme amb ETA i el terrorisme.
Durant el debat de política general del 2019, Roldán, ja proclamada candidata a la Generalitat, va arribar a exhibir una fotografia de l'atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Un exabrupte que va incomodar fins i tot companys seus d'escó. Poc després, l'enquesta del CEO sobre aquell debat mostrava que els votants de Ciutadans van valorar més les intervencions dels altres líders unionistes, Miquel Iceta i Alejandro Fernández.
Roldán va veure truncat de manera abrupta el seu ascens a Ciutadans. Les males perspectives electorals del partit d'Arrimadas, la incompatibilitat de Roldán amb el nucli dur de la direcció taronja a Catalunya i alguns episodis de la seva trajectòria que la persegueixen van explicar la seva caiguda en desgràcia. Va conservar el seu estatus com a portaveu al Senat i el rang de portaveu adjunta de la formació d'Arrimadas. Però va sentir profundament la ferida de ser bandejada.
El xoc amb Carrizosa
L'estructura de Ciutadans a Catalunya està en mans d'un reduït equip de dirigents sota les ordres de Carrizosa. La marxa d'Arrimadas a Madrid, primer, i la seva elecció com a líder després de l'abandonament de Rivera no van afeblir el poder del president del grup parlamentari. Més aviat el contrari. La seva condició de bon dialèctic al Parlament ja va diluir en moltes ocasions Roldán, que mai va formar part de l'entorn de Carrizosa i on era vista com un element aliè.
Tot i haver estat proclamada candidata a la Generalitat després d'unes primàries formals, Roldán mai va generar un allau d'entusiasme dins del partit. El nom del diputat Nacho Martín Blanco com a possible alternativa no va deixar mai de circular. Tot indica que amb la incomoditat del mediàtic diputat, poc atret per les pugnes internes.
Unes pèssimes perspectives electorals -amb enquestes que en algun cas van arribar a dibuixar la pèrdua de la meitat dels 36 diputats al Parlament- van afeblir encara més Roldán, malgrat el suport inicial que semblava donar-li la mateixa Arrimadas.
Una barretina que la hipoteca
En la imatge de l'excandidata de Cs i avui número dos de la llista del PP sempre hi ha jugat molt en contra un episodi que va desfermar sospites sobre la solidesa de les seves conviccions. La dirigent unionista va participar en la Via Catalana del 2013, amb barretina al cap inclosa. Un fet que podia ser una simple anècdota, però que ella sempre ha explicat com a fruit de la pressió a la qual se la va sotmetre a la seva feina en la funció pública.
La defenestració de Roldán a mans de la cúpula de Ciutadans va posar el dit a la nafra de la suposada renovació política que havia enarborat Ciutadans. Roldán va ser elegida en un procés de primàries el juliol del 2019 en què va gaudir del suport de la direcció. Hi va haver fins a dotze aspirants, però ella es va imposar amb un contundent 86% dels vots. A l'esmenar la plana al resultat de les primàries, Ciutadans delatava les mancances d'un discurs suposadament regenerador i que ha acabat refugiant-se en la més vella i previsible manera de fer política. El PP, per la seva banda, recorre a ella enmig d'un duel pel vot espanyolista en un exercici d'utilització mútua de resultat incògnit.