30
de gener
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
8:21h
En matèria d'habitatge, la passada legislatura ha estat marcada per les normatives aprovades per frenar els desnonaments i regular els lloguers. L'efectivitat de les mesures, però, està en qüestió per les topades entre el poder legislatiu i el judicial, disputes competencials o resistències dins el mateix executiu.
La pressió dels moviments socials ha aconseguit que Catalunya hagi aprovat algunes de les lleis més avançades en tot l'Estat a l'hora de protegir el dret a l'habitatge. L'impacte de la pandèmia, però, obliga a consolidar aquestes lleis tenint en compte l'onada d'impagaments que es preveu els pròxims mesos. La Generalitat té un pes determinant en les mesures polítiques que es prenguin d'ara endavant, però el govern espanyol i el poder judicial tindran l'última paraula.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Catalunya va recuperar el 2015 la plenitud de la llei 24/2015 aprovada fa sis anys al Parlament contra l'emergència habitacional. Després del recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol contra la normativa, el Tribunal Constitucional (TC) va acceptar retirar-lo a principis del 2019, tal com va demanar l'executiu del PSOE.
La principal novetat era que les administracions podien obligar els bancs, empreses i fons d'inversió amb més de 15 habitatges en propietat a oferir un lloguer social abans de desnonar. També, la possibilitat d'obligar els grans propietaris a cedir a l'administració pisos buits sense causa justificada.
En matèria de lloguer, la Generalitat va fer un primer intent de regular els arrendaments amb l'aprovació d'un decret a les portes de les eleccions municipals. La mesura va ser finalment tombada pel Parlament i va rebre el rebuig dels moviments socials, que el van titllar de "farsa". Entre altres limitacions, la mesura obligava a canviar de pis si es volia pagar menys. Gairebé un any i mig després, el Parlament aprovava amb els vots de JxCat, ERC, els comuns i la CUP una regulació de lloguers que aquest cop va ser treballada conjuntament amb el Sindicat de Llogaters. JxCat, que formava part de l'acord des del principi, va amenaçar de fer marxa enrere després de registrar la mesura a la cambra, però finalment un acord d'última hora amb el sindicat va desbloquejar la nova normativa. La clau de la regulació és un índex de preus de la Generalitat d'obligat compliment per als propietaris en els nous contractes. Si el preu de l'anterior arrendament estava per sobre de l'índex, s'ha de rebaixar fins a aquest. Si estava per sota, no es pot apujar.
L'altre cavall de batalla en matèria d'habitatge a Catalunya han estat els desnonaments. Des de l'inici de la legislatura a principis del 2018 fins ara se n'han ordenat 13.761, segons dades del Consell General del Poder Judicial. En aquest escenari, a finals del 2019 la Generalitat aprovava el decret 17/2019 per ampliar els supòsits de protecció de les famílies vulnerables de la llei 24/2015. Entre altres coses, l'obligació d'oferir lloguer social abans de desnonar es feia extensiva a les persones físiques propietàries de més de 15 habitatges i se'n poden beneficiar famílies que han ocupat immobles.
La mesura, però, no dona potestat als jutges per deixar d'admetre demandes de desnonament i els magistrats barcelonins van deixar clar que no l'aplicarien. Aquesta setmana ha rebut l'estocada definitiva per part del Tribunal Constitucional. El Govern va reaccionar a finals del 2020, ja en plena pandèmia, amb l'aprovació d'un nou decret que es plantejava reforçar l'anterior. Aquest cop, el redactat sí que fa referència a l'obligació dels jutges d'inadmetre demandes però els magistrats han decidit aplicar-lo de manera "restrictiva" davant els dubtes de la seva constitucionalitat. La mesura, a més, està pendent de ser debatuda pel TC, que la podria suspendre de manera imminent.
Al llarg de la legislatura, el Govern també ha impulsat altres polítiques en matèria d'habitatge. S'ha aprovat la construcció de 663 habitatges de lloguer assequible, s'han destinat 113,2 milions d'euros i s'han incorporat 2.579 habitatges al parc de lloguer social des del 2017. A les acaballes de la legislatura, el Govern també ha aprovat un increment del preu dels habitatges públics i ha regularitzat el lloguer turístic d'habitacions, davant les crítiques dels moviments socials per la falta de garanties que evitin l'existència d'apartaments turístics il·legals.
Quins reptes té el nou Govern?
En la situació de crisi de l'habitatge actual, la necessitat més imperiosa és la de disposar d'habitatge públic. A Catalunya, aquest només representa el 2% del total del parc. Això limita la capacitat de garantir un habitatge a bona part de la ciutadania, que veu com des del 2015 el preu dels lloguers ha pujat 30 vegades més que els sous.
En matèria d'emergència habitacional, la Generalitat té marge per aportar més recursos en un dels punts on més es nota, la capital. Els estatuts del Consorci d'Habitatge que integren l'Ajuntament de Barcelona i el Govern preveuen que l'aportació de la Generalitat sigui del 60%, però l'Ajuntament ha denunciat reiteradament que és tot just del 40. Això es tradueix en el fet que l'administració catalana només tingui dues promocions d'habitatge públic a la ciutat. Des de la regidoria d'Habitatge també s'ha denunciat que el Govern té pendent d'aportar 1.000 pisos a la mesa d'emergència. El paper del Govern també ha estat qüestionat pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra en els desnonaments. El mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper va reconèixer errors en alguns casos i ara espera redreçar la situació amb la integració del departament al protocol de desnonaments de Catalunya.
L'executiu sortint de les eleccions del 14-F també tindrà marge per consolidar la llei de regulació de lloguers, amenaçada pel TC. La Generalitat no ha tret tot el suc de la capacitat de sancionar propietaris que preveu la llei 24/2015 ni tampoc ha aprofitat al 100% les eines recollides en la llei de regulació de lloguers. Tot i que la mesura es va aprovar el setembre del 2020, la Generalitat no ha començat a actuar d'ofici per sancionar les irregularitats manifestes fins enguany.
Què podria fer una Catalunya independent?
En una hipotètica Catalunya independent, hi hauria la possibilitat d'abordar un dels obstacles amb què més ha topat la Generalitat a l'hora d'intentar frenar els desnonaments. Els jutges assenyalen la llei d'Enjudiciament Civil espanyola com l'única via per forçar una aturada generalitzada dels llançaments. Amb el darrer decret aprovat el novembre, el Govern intentava provocar aquesta aturada, però els magistrats han decidit aplicar-la de manera "restrictiva" tot i que el TC encara no s'ha pronunciat. Una Catalunya independent, doncs, tindria capacitat per regular les normes que regeixen el poder judicial.
Mentrestant, el nou Govern haurà d'entomar un inici de legislatura sense disposar del principal decret antidesnonaments aprovat el 2019 i ara tombat pel TC. L'amenaça de l'alt tribunal no s'acaba aquí i podria escapçar també la regulació de lloguers. En tots dos casos, el TC es pronuncia a partir de recursos presentats pel PP.
La pressió dels moviments socials ha aconseguit que Catalunya hagi aprovat algunes de les lleis més avançades en tot l'Estat a l'hora de protegir el dret a l'habitatge. L'impacte de la pandèmia, però, obliga a consolidar aquestes lleis tenint en compte l'onada d'impagaments que es preveu els pròxims mesos. La Generalitat té un pes determinant en les mesures polítiques que es prenguin d'ara endavant, però el govern espanyol i el poder judicial tindran l'última paraula.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
Catalunya va recuperar el 2015 la plenitud de la llei 24/2015 aprovada fa sis anys al Parlament contra l'emergència habitacional. Després del recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol contra la normativa, el Tribunal Constitucional (TC) va acceptar retirar-lo a principis del 2019, tal com va demanar l'executiu del PSOE.
La principal novetat era que les administracions podien obligar els bancs, empreses i fons d'inversió amb més de 15 habitatges en propietat a oferir un lloguer social abans de desnonar. També, la possibilitat d'obligar els grans propietaris a cedir a l'administració pisos buits sense causa justificada.
En matèria de lloguer, la Generalitat va fer un primer intent de regular els arrendaments amb l'aprovació d'un decret a les portes de les eleccions municipals. La mesura va ser finalment tombada pel Parlament i va rebre el rebuig dels moviments socials, que el van titllar de "farsa". Entre altres limitacions, la mesura obligava a canviar de pis si es volia pagar menys. Gairebé un any i mig després, el Parlament aprovava amb els vots de JxCat, ERC, els comuns i la CUP una regulació de lloguers que aquest cop va ser treballada conjuntament amb el Sindicat de Llogaters. JxCat, que formava part de l'acord des del principi, va amenaçar de fer marxa enrere després de registrar la mesura a la cambra, però finalment un acord d'última hora amb el sindicat va desbloquejar la nova normativa. La clau de la regulació és un índex de preus de la Generalitat d'obligat compliment per als propietaris en els nous contractes. Si el preu de l'anterior arrendament estava per sobre de l'índex, s'ha de rebaixar fins a aquest. Si estava per sota, no es pot apujar.
L'altre cavall de batalla en matèria d'habitatge a Catalunya han estat els desnonaments. Des de l'inici de la legislatura a principis del 2018 fins ara se n'han ordenat 13.761, segons dades del Consell General del Poder Judicial. En aquest escenari, a finals del 2019 la Generalitat aprovava el decret 17/2019 per ampliar els supòsits de protecció de les famílies vulnerables de la llei 24/2015. Entre altres coses, l'obligació d'oferir lloguer social abans de desnonar es feia extensiva a les persones físiques propietàries de més de 15 habitatges i se'n poden beneficiar famílies que han ocupat immobles.
La mesura, però, no dona potestat als jutges per deixar d'admetre demandes de desnonament i els magistrats barcelonins van deixar clar que no l'aplicarien. Aquesta setmana ha rebut l'estocada definitiva per part del Tribunal Constitucional. El Govern va reaccionar a finals del 2020, ja en plena pandèmia, amb l'aprovació d'un nou decret que es plantejava reforçar l'anterior. Aquest cop, el redactat sí que fa referència a l'obligació dels jutges d'inadmetre demandes però els magistrats han decidit aplicar-lo de manera "restrictiva" davant els dubtes de la seva constitucionalitat. La mesura, a més, està pendent de ser debatuda pel TC, que la podria suspendre de manera imminent.
Al llarg de la legislatura, el Govern també ha impulsat altres polítiques en matèria d'habitatge. S'ha aprovat la construcció de 663 habitatges de lloguer assequible, s'han destinat 113,2 milions d'euros i s'han incorporat 2.579 habitatges al parc de lloguer social des del 2017. A les acaballes de la legislatura, el Govern també ha aprovat un increment del preu dels habitatges públics i ha regularitzat el lloguer turístic d'habitacions, davant les crítiques dels moviments socials per la falta de garanties que evitin l'existència d'apartaments turístics il·legals.
Quins reptes té el nou Govern?
En la situació de crisi de l'habitatge actual, la necessitat més imperiosa és la de disposar d'habitatge públic. A Catalunya, aquest només representa el 2% del total del parc. Això limita la capacitat de garantir un habitatge a bona part de la ciutadania, que veu com des del 2015 el preu dels lloguers ha pujat 30 vegades més que els sous.
En matèria d'emergència habitacional, la Generalitat té marge per aportar més recursos en un dels punts on més es nota, la capital. Els estatuts del Consorci d'Habitatge que integren l'Ajuntament de Barcelona i el Govern preveuen que l'aportació de la Generalitat sigui del 60%, però l'Ajuntament ha denunciat reiteradament que és tot just del 40. Això es tradueix en el fet que l'administració catalana només tingui dues promocions d'habitatge públic a la ciutat. Des de la regidoria d'Habitatge també s'ha denunciat que el Govern té pendent d'aportar 1.000 pisos a la mesa d'emergència. El paper del Govern també ha estat qüestionat pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra en els desnonaments. El mateix conseller d'Interior, Miquel Sàmper va reconèixer errors en alguns casos i ara espera redreçar la situació amb la integració del departament al protocol de desnonaments de Catalunya.
L'executiu sortint de les eleccions del 14-F també tindrà marge per consolidar la llei de regulació de lloguers, amenaçada pel TC. La Generalitat no ha tret tot el suc de la capacitat de sancionar propietaris que preveu la llei 24/2015 ni tampoc ha aprofitat al 100% les eines recollides en la llei de regulació de lloguers. Tot i que la mesura es va aprovar el setembre del 2020, la Generalitat no ha començat a actuar d'ofici per sancionar les irregularitats manifestes fins enguany.
Què podria fer una Catalunya independent?
En una hipotètica Catalunya independent, hi hauria la possibilitat d'abordar un dels obstacles amb què més ha topat la Generalitat a l'hora d'intentar frenar els desnonaments. Els jutges assenyalen la llei d'Enjudiciament Civil espanyola com l'única via per forçar una aturada generalitzada dels llançaments. Amb el darrer decret aprovat el novembre, el Govern intentava provocar aquesta aturada, però els magistrats han decidit aplicar-la de manera "restrictiva" tot i que el TC encara no s'ha pronunciat. Una Catalunya independent, doncs, tindria capacitat per regular les normes que regeixen el poder judicial.
Mentrestant, el nou Govern haurà d'entomar un inici de legislatura sense disposar del principal decret antidesnonaments aprovat el 2019 i ara tombat pel TC. L'amenaça de l'alt tribunal no s'acaba aquí i podria escapçar també la regulació de lloguers. En tots dos casos, el TC es pronuncia a partir de recursos presentats pel PP.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- Junts: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- ERC: Els republicans proposen incrementar el PIB destinat a l'habitatge fins al 0,4% i destinar-hi una dotació pressupostària de 1.000 milions d'euros anuals. També proposen aconseguir el retorn del rescat bancari posterior a la crisi del 2008.
- PSC: Els socialistes proposen apujar els impostos als propietaris de pisos buits i crear un Servei Català d'Habitatge que promogui la construcció d'habitatge protegit, també en terrenys de titularitat municipal.
- En Comú Podem: Els comuns es proposen garantir que cada municipi tingui un 15% de parc d’habitatge social i públic en el 2030. També fer efectiva la regulació de lloguers a través dels mecanismes d'inspecció previstos i instar el govern espanyol a ampliar-la a tot l'Estat.
- CUP: Els cupaires proposen ampliar la definició de gran tenidor a tothom que tingui més de tres habitatges o posseeixi una superfície de més de 700 metres quadrats, sense tenir en compte la primera residència i les propietats on visquin familiars de primer grau. També proposen deixar d'enviar antiavalots als desnonaments.
- PP: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- PDECat: Els postconvergents proposen tancar un pacte per l’habitatge entre la Generalitat, els ajuntaments i el sector constructor i social de l’habitatge per acordar una previsió plurianual d'inversió.
- Ciutadans: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- Junts: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- ERC: Els republicans proposen incrementar el PIB destinat a l'habitatge fins al 0,4% i destinar-hi una dotació pressupostària de 1.000 milions d'euros anuals. També proposen aconseguir el retorn del rescat bancari posterior a la crisi del 2008.
- PSC: Els socialistes proposen apujar els impostos als propietaris de pisos buits i crear un Servei Català d'Habitatge que promogui la construcció d'habitatge protegit, també en terrenys de titularitat municipal.
- En Comú Podem: Els comuns es proposen garantir que cada municipi tingui un 15% de parc d’habitatge social i públic en el 2030. També fer efectiva la regulació de lloguers a través dels mecanismes d'inspecció previstos i instar el govern espanyol a ampliar-la a tot l'Estat.
- CUP: Els cupaires proposen ampliar la definició de gran tenidor a tothom que tingui més de tres habitatges o posseeixi una superfície de més de 700 metres quadrats, sense tenir en compte la primera residència i les propietats on visquin familiars de primer grau. També proposen deixar d'enviar antiavalots als desnonaments.
- PP: A 30 de gener encara no havia fet públic el seu programa.
- PDECat: Els postconvergents proposen tancar un pacte per l’habitatge entre la Generalitat, els ajuntaments i el sector constructor i social de l’habitatge per acordar una previsió plurianual d'inversió.