Eleccions parlament 14-F: perfil

Joan Carles Gallego, el negociador implacable aficionat a la poesia

El número 2 d'En Comú Podem va militar de jove al PSUC i ha dedicat bona part de la seva trajectòria al sindicalisme de CCOO i la docència

per Bernat Surroca , 29 de gener de 2021 a les 15:58 |
Joan Carles Gallego, número 2 d'En Comú Podem a les eleccions del 14-F | ACN
Els que el coneixen bé defineixen Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) com un sindicalista de "pedra picada", compromès, disciplinat i treballador. Aquest "negociador implacable", bregat durant més de quaranta anys a Comissions Obreres (CCOO), sindicat del qual va ser secretari general entre 2008 i 2017 en substitució de Joan Coscubiela, és també un gran aficionat a la poesia.

De fet, com explica gent que ha treballat amb ell, era habitual que inclogués poemes en els informes que presentava al consell del sindicat, màxim òrgan de decisió. Eren poemes relacionats amb la temàtica del document, o bé que expressaven el seu estat d'ànim o el de l'organització. Quan va plegar com a secretari general, va rebre com a regal un recull amb totes les poesies que havia citat. 


Fa tres anys que va deixar el sindicat i ara fa el salt a la política com a número dos d'En Comú Podem a les eleccions del 14 de febrer. Fa tàndem amb Jéssica Albiach en un moment, com diu ell mateix, "complicat per la sanitat, l'educació, l'economia i el treball" i amb l'objectiu de contribuir a obrir una nova etapa a Catalunya "en positiu, de futur i al servei de la gent treballadora". 

No és la primera vegada que ha format part de llistes electorals: hi va ser també a les eleccions espanyoles del 10 de novembre de 2019, tancant la candidatura de Podem amb Vicenç Navarro i Ada Colau, i també va participar a les catalanes de 2017 que encapçalava Xavier Domènech. És la primera vegada, això sí, que entra a la llista en posicions destacades i amb possibilitats reals de convertir-se en diputat al Parlament de Catalunya.


De Bandera Roja i el PSUC

Vinculat a moviments polítics d'esquerres des de ben jove, va militar durant la seva etapa universitària a l'organització Bandera Roja, de perfil comunista, i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona (UB) el 1976, amb la vista posada en les qüestions socials i la manca de llibertat quan Catalunya i Espanya es trobaven en plena Transició.


Quan va acabar la universitat va vincular-se a CCOO, en un principi encara a la clandestinitat, col·laborant amb el gabinet tècnic com a economista i assessorant comitès d'empresa en la negociació de convenis i expedients de regulació. A mesura que va anar assumint responsabilitats al sindicat es va desvincular de la militància en partits polítics tot i que hi ha seguit afiliat.
 
Entre el sindicalisme i l'educació

Bona part de la seva trajectòria l'ha duta a terme entre el sindicalisme i el món de l'educació. A CCOO ha fet pràcticament de tot, fins que va ser escollit, el 2008, secretari general, un càrrec que va assumir com a relleu de Coscubiela i que va ocupar fins al 2017. El va substituir Javier Pacheco, actual líder del sindicat a Catalunya. 

"Els millors acords del sindicat els ha negociat ell", apunten veus properes a Gallego durant l'etapa a CCOO. El defineixen com a llest, ràpid i hàbil en el càlcul a l'hora de negociar. Més val no tenir-lo davant en una mesa de negociació. En una entrevista a Crític, repassava alguns dels èxits durant la seva etapa a l'organització, com ara la reivindicació de la renda mínima d'inserció, el nivell de cobertura dels convenis sectorials o la consolidació de la presència de dones de manera paritària als òrgans de direcció.

L'altra vessant professional de Gallego ha estat la docència. I els que hi han treballat diuen que això es nota en la manera com mou les mans quan parla. És professor de secundària, catedràtic de Tecnologia Administrativa, amb plaça a l'especialitat d'Economia. Ha treballat com a professor i càrrec directiu a centres de Badalona i ha estat responsable de formació del professorat de Formació Professional a Universitat Politècnica de Catalunya (UPF). També ha impartit cursos de formació de professorat de Sociologia de l'Educació i ha estat membre de grups de treball i seminaris relacionats amb la Formació Professional, la transició del treball i la gestió de centres.

Partidari del dret a decidir i contra la judicialització

Algunes veus defineixen Gallego com un "catalanista moderat". Proper a Iniciativa per Catalunya (ICV), formació hereva el PSUC, la seva posició com a número 2 d'Albiach suposa una victòria per aquest espai polític dins del comuns, que confien a retenir els vuit escons que ara tenen al Parlament. S'allunyen els pactes amb ERC i la CUP, i es reforça l'acord amb el PSC. L'exlíder de CCOO sempre s'ha posicionat a favor del dret a decidir i en els anys més intensos del procés CCOO es va adherir al Pacte Nacional pel Referèndum, que reclamava un referèndum pactat amb l'Estat. El 3-O, però, el perfil del sindicat va ser més aviat baix. 

El 2017 ja no era partidari d'un referèndum unilateral "no vinculant jurídicament i sense reconeixement internacional", i reclamava obrir una via de "negociació i diàleg" i es mostrava contrari a la judicialització. Tres anys després, reclama l'alliberament dels presos polítics i de trobar "una solució política al conflicte". Com deia en una entrevista a l'Ara, la seva opció prioritària és l'indult o la reforma del codi penal, "vies ràpides i possibles", tot i que ara com ara no s'han traduït en res. 
 
Aficionat a l'handbol i l'excursionisme

En la faceta més personal, Gallego és aficionat a l'handbol i a l'excursionisme. De fet, a la muntanya hi ha patit més d'un accident, i també anant amb moto. Gent del seu entorn en la seva etapa sindical recorden que ha tancat alguna negociació tot i estar pràcticament convalescent. "No deia que estava malament. És capaç d'aguantar situacions dures si creu que hi té l'obligació", afirmen aquestes veus. També li agrada debatre i no té cap por de contrastar idees amb qui no pensa com ell. També a Twitter, un terreny de joc complicat: aquests últims dies s'ha enganxat amb l'economista Xavier Sala-i-Martín per la qüestió de l'impost de successions. Amb 66 anys, canvia l'arena sindical i les aules pel Parlament de Catalunya.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació