Perfil

Joan Canadell, ambició de poder institucional al servei de Junts

L'expresident de la Cambra, número tres del partit de Puigdemont el 14-F, representa l'ànima més independent de la formació i ho demostra amb propostes liberals que no sempre generen consens

per Pep Martí / Oriol March , 30 de gener de 2021 a les 18:30 |
Joan Canadell, aquest dissabte en un acte de campanya de Junts. | Junts per Catalunya.
"Si jo m'hi posés, ajudaria. Tinc les idees clares, soc estructurat, bon analista, bon executor, comunico bé. Puc ajudar, però hi ha altra gent que ho ha de fer". En aquests termes s'expressava Joan Canadell (Barcelona, 1967) en conversa amb NacióDigital a finals de juny de l'any passat. Junts per Catalunya enfilava la fase definitiva de la refundació i el nom del ja expresident de la Cambra de Comerç apareixia en totes les travesses. No se'l descartava com a candidat efectiu a la Generalitat i sonava com a conseller en cas que Quim Torra decidís remodelar el Govern. El salt a la política de partit l'ha acabat concretant com a número tres de la llista de Junts després de convertir-se en el més votat per Barcelona, només per darrere de Laura Borràs.

Canadell no té intenció de quedar-se aquí. El pas a les sigles de Carles Puigdemont és per tenir un futur institucional destacat, no per quedar en un racó del Parlament. "Si és per fer politiqueos, segur que no soc en cap llista", assenyalava fa uns mesos. Es defineix com a "home d'acció" i, per tant, optarà a un espai en el Govern en cas que Junts estigui en disposició de tornar a ocupar cadires al consell executiu. De moment, en campanya, l'expresident de la Cambra apareixerà com a veu econòmica de la candidatura en un moment en què la pandèmia ha corcat les finances catalanes.


Les receptes econòmiques que ha anat proposant no han deixat indiferent. Fa uns dies, de fet, defensava suprimir els impostos de successions i de patrimoni "tan aviat com es pugui". Una opinió que, com a mínim, genera debat dins de Junts, una formació que es presenta com a "carril central" de l'independentisme però que -així ho han afirmat algun dels seus principals dirigents, com Jordi Turull- es reivindica de centreesquerra. Canadell representa una ànima més liberal, desacomplexada en les receptes, hiperactiva a les xarxes i amb un discurs que fa voreja la frontera amb un cert populisme. Les crítiques a Espanya i el flirteig amb la figura de Donald Trump abans que fos president dels Estats Units l'han convertit en blanc fàcil per a la resta de candidatures al Parlament, així com també el seu suport entusiasta al controvertit Institut Nova Història.

La seva tria com a número tres, per davant dels consellers, el confirma com a aspirant a tot entre els representants de l'ànima més independent de Junts

La seva tria com a número tres després de ser el més votat en la segona fase de les primàries és un missatge en si mateix. Canadell va quedar per davant de tots els consellers del Govern -Jordi Puigneró, Meritxell Budó i Damià Calvet, per aquest ordre-, d'Elsa Artadi i també de Jaume-Alonso Cuevillas. El procés intern de Junts va certificar que, entre les bases, aixequen més passions els outsiders -Canadell i Puigneró- que els representants institucionals, per bé que els principals van obtenir representació en llocs de sortida. Si Junts té dues ànimes -la del vigor dels independents, amb Borràs al capdavant, i la més tradicional amb origen a CDC i al PDECat, com bona part de consellers, presos i exiliats-, Canadell exemplifica com ningú la primera.

L'ambició del president de la Cambra -des d'on va promoure que Montse Soler assaltés el lideratge de l'ANC enfront d'Elisenda Paluzie en un episodi que va tenir reverberació fins i tot a Waterloo- és notable. Fa unes setmanes no va descartar la porta a acabar convertint-se en president en cas que Borràs, cas d'exercir el càrrec, fos inhabilitada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. De moment ja ha assumit el rol econòmic de la candidatura, tot i que en els últims mesos era Ramon Tremosa qui jugava aquest paper en contraposició al perfil de Pere Aragonès, vicepresident i candidat d'ERC. Tremosa ha anat finalment de cap de llista per Lleida i Canadell tindrà un rol preponderant com a escuder de Borràs i Puigdemont.


Irrupció a la Cambra

L'ara candidat va entrar en els somnis de les elits de Barcelona el 8 de maig del 2019. Ho va fer per despertar-los d'un sobresalt. La victòria de la candidatura que liderava, Eines de País, a les eleccions de la Cambra, va agafar per sorpresa els poders de sempre a la institució, els poders fàctics de Catalunya, la classe política i els grans despatxos. L'equip guanyador, que tenia el suport logístic de l'ANC i de Paluzie, va trigar uns dies per decidir qui seria president, però el seu nom es donava com a molt probable per encapçalar una de les corporacions del patriciat. Per a molts, allò va ser com una profanació. Dins de l'independentisme més militant es va veure com una conquesta de transcendència enorme. Probablement, es tractava simplement d'un canvi.  

Qui era aquell personatge que gosava plantar cara als senyors de tota la vida? Petit empresari soci de Petrolis Independents, Canadell feia temps que havia esdevingut un dels rostres de l'activisme sobiranista en el teixit associatiu. Ho va ser com a impulsor del Cercle Català de Negocis, entitat que va denunciar el tracte fiscal que patia Catalunya i va intentar penetrar en l'endogàmic teixit econòmic del país. També va moure's a la Pimec, on va ser membre de la seva direcció. Des de l'entitat s'assegura que va plantejar-se una candidatura a la presidència el 2014, que finalment no va presentar, però ell ho nega rotundament. Seria la Cambra el lloc on desplegaria les seves inquietuds, que anaven més enllà de la incidència associativa.


Des del seu accés al lideratge cameral, Canadell s'ha mostrat hiperactiu en l'aposta per reforçar l'argumentari independentista en el pla econòmic, un tret que s'ha accentuat des de l'inici de la pandèmia. Els qui l'elogien destaquen com s'ha abocat a desplegar tot el potencial de la Cambra per ajudar les empreses davant la crisi, com mostren moltes de les iniciatives engegades per la institució. També es valora que hagi preservat la feina del Gabinet d'Estudis de la Cambra, que gaudeix de reconeixement i prestigi.

Al costat d'això, a Canadell l'acompanya la controvèrsia. En una entrevista a NacióDigital immediatament després de la seva victòria electoral, ja explicava que no li feia por fer fora de la Cambra a les empreses de l'Íbex i que si les grans empreses volien influir a l'entitat, que es presentessin a les eleccions.

Poc després, va topar frontalment amb la Cambra d'Espanya, presidida per un altre català. Un comunicat de la cambra catalana en favor d'una resposta de país a la sentència de l'1-O, va provocar la reacció irada de Bonet, que va exigir a Canadell lleialtat institucional i va recordar una declaració de principis de la Cambra d'Espanya en favor de la "unitat nacional" i la monarquia. Va ser una crisi diplomàtica en tota regla.

A Canadell, i això ja ho deuen haver notat els seus adversaris, la polèmica no li molesta. Més aviat sembla que li serveixi de reconstituent. Una de les més sorolloses va ser quan, l'abril passat, mentre la Covid mostrava el seu rostre més mortífer, va dir que "Espanya és atur i mort, Catalunya vida i futur". Una inhabilitació -acatada- de Borràs per la causa que se segueix sobre la seva gestió a la Institució de les Lletres pot fer imaginable que el fins ara president de la Cambra canviï la Llotja pel Palau de la Generalitat, sempre i quan els resultats electorals permetin a Junts mantenir-se en el poder. Als senyors de Barcelona -i algunes persones més- els esperen dies d'angoixa.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació