Legitimar les eleccions

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El resultat de les eleccions del 21-D de 2017, ara fa poc més de tres anys, va ser històric. No pels escons que van obtenir uns i altres, sinó perquè la polarització, fruit de la declaració d'independència i la posterior repressió, van portar a votar un 79% del cens. El 2015, les eleccions "plebiscitàries" entorn el full de ruta independentista, la participació ja es va enfilar al 75%. En les dues ocasions els independentistes van aconseguir majoria absoluta, i també en les dues ocasions es van quedar en el 47% dels vots. Un suport ampli però no absolut.

Aquestes eleccions arriben en un context molt diferent. Les ferides de la repressió hi són, amb l'exili, la presó i gairebé 3.000 encausats en diferents processos, però la independència no es percep com una possibilitat a tocar. Per més que Laura Borràs prometi proclamar (de nou) la independència en cas de superar el 50% de vot independentista el 14-F. I l'unionisme no té la por que quedar-se a casa equivalgui a una separació entre Catalunya i Espanya que veurien com a dolorosa. El conflicte no s'ha desinflamat, però ha entrat en una certa estabilització -que no serà eterna- que és evident que afectarà la participació. 

I això se li afegeix una altra causa: la pandèmia. Els tribunals -amb la complicitat dels socialistes- han decidit per ara que s'ha de votar el 14 de febrer. En plena tercera onada, amb unes UCI que estaran plenes i amb votants i membres de la mesa que no les tindran totes malgrat que el Govern assegura que els col·legis electorals seran "segurs" cal preveure que la crisi sanitària assestarà un segon cop a la participació. En aquesta informació de dades ho expliquem de forma detallada atenent al que ha passat a altres països i a les pistes que hem obtingut a través dels sondejos.

El descens de la tensió política i la pandèmia castigaran la participació. És possible que fins tot per davall del 60% que es va registrar a les darreres eleccions "normals", les de 2010, quan Artur Mas va aconseguir imposar-se al tripartit i ser investit president. Si encara va més avall assistirem a un qüestionament del resultat, sigui el que sigui. Tant si és per investir Illa amb els vots de tot l'unionisme i els comuns com si és perquè, finalment, l'independentisme ha superat el 50% que ahir reclamava Borràs i també ERC en un vídeo de campanya. Tal vegada serem, de nou, davant una legislatura curta i sense estabilitat.  

» Avui no em volia deixar de referir a la sentència que una jutge de Manresa ha dictat absolent Víctor Garzón, un ultra d'ideologia espanyolista, per les amenaces al nostre company Pere Fontanals. Segons la jutge el fet que fossin fetes a través de les xarxes socials i no de fulls volants o en persona les fa menys greus. Sort que som al 2021 i el dret a la informació és entre els fonamentals. El Pere, que va rebre el suport de centenars de periodistes i persones del Bages en aquest manifest abans del judici, no deixarà de fer la seva feina i d'alçar la veu contra els que persegueixen la llibertat d'expressió i menyspreen els valors democràtics.
 

---

Avui no et perdis

» Dades | UCI plenes i desencís polític: fins on pot augmentar l'abstenció el 14‑F?; per Roger Tugas Vilardell.

» M'ha tocat ser part d'una mesa electoral: m'ho puc estalviar? què passa si desobeeixo?

» Opinió: «La pandèmia i el segrest de l'autogovern»; per Marina Geli.

» 200 euros al mes per a treballadors en ERTO amb salaris baixos i 2.000 euros més per a autònoms; per Sara González.

» Mapes | Cau el risc de rebrot al 81% de comarques i el 76% de ciutats; per Roger Tugas Vilardell.

»Junts aparca el xoc amb ERC i fia la campanya a la polarització amb Illa; per Oriol March.

» Opinió: «Les eleccions no són la democràcia ni la solució»; per Jordi Mir.

»L'adeu d'Illa com a ministre: en plena tercera onada i amb la vacunació entorpida; per Sara González.

»Perfil: Daniel Serrano, un «dur» alineat amb Casado; per Pep Martí.

» Entrevista a Luz Guilarte (Ciutadans): «El partit de Valls s'ha convertit en un PP bis»; per Andreu Merino.
 

---

 El passadís

És greu el que va denunciar ahir el Departament de Salut que Salvador Illa estava deixant Catalunya sense vacunes. I no és pas tan greu, però sí que ha caigut malament a TV3 que els hagi deixat sense foto de candidats. És tradició que abans de cada campanya els caps de llista es trobin al principi amb les càmeres de la televisió pública com a prèvia del debat de candidats, que serà el dia 9. La trobada havia de ser avui i així estava fixat a les agendes, però Illa la va suspendre per no perdre's el seu darrer consell de ministres. I demà tampoc podia perquè ha de ser a l'intercanvi de carteres amb Carolina Darias. No hi haurà foto perquè els altres dos moments també tenen impediments. Dimecres a la tarda Dolors Sabater s'acomiada com a regidora al ple de Badalona i dijous al matí, el darrer forat, Laura Borràs és al ple del Congrés a Madrid. Haurem d'esperar a la foto de la jornada de reflexió que van l'agència Efe, El Periódico i La Vanguardia.  

Vist i llegit

El The New York Times ha protagonitzat una polèmica arran del suposat acomiadament d'una periodista en plantilla per haver fet una piulada a favor de Joe Biden i una altra en contra de Donald Trump. Lauren Wolfe, que treballava pel rotatiu novaiorquès, va aplaudir l'arribada del nou president dels Estats Units a Twitter i ho va acabar esborrant. De la notícia se'n fa ressò el The Washington Post, en una informació de Jeremy Barr, i la portaveu del NYT, Danille Rhoades Ha, afirma que en cap cas se l'havia acomiadat només per una piulada, que "els rumors que corrien per Twitter no eren certs" i que no acomiadaven a Wolfe per uns comentaris a la xarxa social. Tot i això, molts subscriptors del rotatiu han mostrat el seu enuig amb la decisió amenaçant de deixar-ho de ser. Fa uns mesos ja hi va haver una situació similar amb una editorialista de sensibilitat republicana que va denunciar que les xarxes marcaven la línia editorial del diari. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1939 les tropes franquistes van entrar a la ciutat de Barcelona després de vèncer la darrera resistència republicana al Pont d'Esplugues. De la ciutat poques hores abans n'havien marxat les autoritats i les darreres personalitats vinculades a la Generalitat i el govern de la República espanyola que hi quedaven. Es van replegar i setmanes després van exiliar-se quan els colpistes van arribar a la frontera amb França. La Barcelona que es van trobar les tropes del general Yagüe era una ciutat molt castigada i després van venir anys de penúries i grisor. En aquest reportatge de Pep Martí dimensionàvem, quan es van complir els 80 anys de l'efemèride, la caiguda de la "ciutat dels ideals" i l'acompanyàvem d'altres set informacions que segur que us agradarà recuperar.    

 L'aniversari

El 26 de gener de l'any 1960 va néixer a París, on els seus pares estaven exiliats, el narrador, articulista i crític de televisió Sergi Pàmies. Usa el cognom de la seva mare, la també escriptora Teresa Pàmies. És fill de l'històric dirigent del PSUC Gregorio López Raimundo. Els seus contes i novel·les han estat traduïts a diversos idiomes i regularment escriu a La Vanguardia. És una veu autoritzada sobre el Barça i el seu entorn. L'art de portar gavardina és el seu darrer llibre i li va valdre el premi de la crítica. Us deixo l'entrevista que li va fer a TV3 la periodista cultural Anna Guitart per conèixer millor la seva dimensió creativa i la conversa amb el nostre articulista Toni Vall. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l