Eleccions catalanes 14-F

L'adeu d'Illa com a ministre: en plena tercera onada i amb la vacunació entorpida

El cap de llista del PSC plega per centrar-se en el 14-F amb un llegat dividit entre els que lloen el seu lideratge en la pandèmia i els que en critiquen la gestió; Iceta es prepara per fer el salt a la Moncloa

per Sara González , 26 de gener de 2021 a les 06:30 |
Salvador Illa amb Pedro Sánchez i Carolina Darias, aquest dilluns | Flickr Moncloa
Hi ha qui destaca que és l'"home tranquil" que ha capitanejat amb aplom la voràgine de la pandèmia i l'arribada de la vacuna. I d'altres que el defineixen com "el pitjor ministre de Sanitat" de la Unió Europea que salta del vaixell en plena tempesta. Uns i altres, però, tenen en boca el nom de Salvador Illa, que ha sacsejat l'escaquer electoral des de que va anunciar, el penúltim dia del 2020, que seria el candidat del PSC per batallar per la Generalitat de Catalunya. Les darreres enquestes el somriuen malgrat la difícil situació sanitària en aquests moments arreu de l'Estat. 

Un any després d'haver assumit la cartera ministerial i d'encaixar la gestió d'una inesperada pandèmia, Illa dimitirà aquest dimarts per centrar-se en la campanya catalana. Es dona per fet el quid pro quo amb Miquel Iceta, que es prepara per assumir el ministeri de Política Territorial. El relleu es produeix, però, en un moment sanitari complex: la tercera onada continua fent estralls i els incompliments d'entrega de Pfizer entorpeixen un calendari de vacunació ja complex de per si. 


Si bé l'objectiu inicial d'Illa era fer-se càrrec d'un ministeri que té les competències transferides a les autonomies i poder-se dedicar, al mateix temps, a la secretaria d'Organització del PSC, la realitat l'ha acabat erigint en el "súper ministre" de Pedro Sánchez per lidiar amb el coronavirus. El cap de llista dels socialistes catalans posarà fi a la dualitat que l'ha incomodat en les darreres tres setmanes, en les quals s'ha trobat compaginant el càrrec de ministre amb el de candidat. Tots els seus rivals han assenyalat el "conflicte d'interessos" que, sota el seu criteri, suposava que mantingués els dos rols. Sobretot a l'hora de posicionar-se sobre la crisi i atendre la demanda de més restriccions que han fet arribar les autonomies més colpejades pel virus. 


De fet, Illa assistirà al seu darrer consell de ministres havent eludit posicionar-se, com a ministre de Sanitat, sobre si els indicadors de l'epidèmia a Catalunya són idonis o no per celebrar les eleccions del 14 de febrer. Ha estat el PSC l'encarregat d'oposar-se públicament a l'endarreriment de les eleccions. També marxa sense haver de donar resposta a la demanda dels territoris que reclamen un toc de queda a les vuit del vespre i capacitat per poder decretar mesures més contundents per reduir la mobilitat i les interaccions socials. De fet, ja no haurà de comparèixer aquesta setmana al Congrés per retre comptes de la situació sanitària, encara que la diputació permanent ha aprovat aquest dilluns que doni explicacions. Fins i tot Podem ha exigit que el ministre s'expliqui faci balanç i li ha retret que plegui en un moment de tanta "complexitat". 

Si bé és cert que el PSC pretén capitalitzar la trajectòria d'Illa a Sanitat i la posada en marxa del pla de vacunació en contraposició a la "decadència" i "incapacitat" que atribueixen al Govern de la Generalitat, la realitat és que el dirigent socialista deixa la Moncloa en un moment d'alta complexitat sanitària. En el darrer cap de setmana s'han registrat 93.822 contagis, nova xifra rècord, i 767 defuncions des de divendres. Segons les dades oficials, des de principis de la pandèmia s'han contagiat 2.593.382 persones i han mort 56.208. 


En el cas de Catalunya, en aquests moments ja hi ha més de 3.000 persones ingressades per Covid-19, 684 de les quals a les UCI, i el confinament municipal, les restriccions en hostaleria i el tancament parcial del comerç s'han allargat fins al 7 de febrer. Però en altres territoris, com ara Galícia, s'ha ordenat el tancament de l'hostaleria, limitar les reunions als convivents i confinar municipalment, mesures similars a les aplicades a Euskadi. La setmana passada, Illa va rebutjar avançar el toc de queda a les vuit del vespre i va emplaçar les autonomies es esprémer les possibilitats de l'actual estat d'alarma.

A tot plegat, se li ha sumat que els incompliments de Pfizer estan alentint el ritme de vacunació, que se suma als problemes logístics d'alguns territoris per acomplir amb les previsions. Tot i això, a l'espera de saber la magnitud de les remeses de Moderna i de quan arriba la vacuna d'Oxford, tant Illa com Sánchez han reiterat en els darrers dies que el 70% de la població estarà vacunada a l'estiu. Es tracta d'una expectativa, però, que alguns experts donen per impossible de complir per una qüestió de capacitat de producció de subministrament de les dosis.

Una petita remodelació a la Moncloa

Sigui com sigui, serà el nou titular de Sanitat qui a partir d'ara haurà de donar explicacions, un cop Illa pengi la motxilla del ministeri en les pròximes hores. Està previst que l'actual ministra de Política Territorial, Carolina Darias, li faci el relleu. De fet, en els darrers mesos ja han fet tàndem a les reunions de la interterritorial de Salut amb els consellers autonòmics. Fonts socialistes donen per segur que la remodelació del govern que farà Sánchez situarà el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, al capdavant de Política Territorial, i que no es preveuen més moviments de peces, ja que Pablo Iglesias no té cap intenció de canviar cap dels seus ministres. Iceta assumirà la carpeta amb l'encàrrec de llaurar la "cogovernança" que Sánchez presumeix d'haver impulsat en la gestió de la pandèmia. 


Un model altament qüestionat des de la Generalitat, ja que tant Junts com ERC han assenyalat de forma reiterada que la cogovernança s'ha pregonat però no practicat. Com a exemple posen el model del comandament únic del primer estat d'alarma, així com els dèficits que va suposar l'intent de compres i distribució centralitzada del material per fer front a la pandèmia durant la fase inicial o la negativa a autoritzar el tancament perimetral de Catalunya o l'aturada total de l'activitat que finalment es va acabar decretant. El traspàs a les autonomies del pes de la gestió a partir de la desescalada que va desembocar en la segona onada va canviar el paradigma per situar el focus en els encerts i els errors de cada territori. 

"Tens virtuts de lideratge basades en la humilitat", ha dit Sánchez a Illa com a paraules de comiat durant la visita a l'Agència Espanyola de Medicament aquest dilluns. El cap de setmana, el va definir com "l'home que Catalunya necessita" i el canvi inevitable siguin quan siguin les eleccions. Amb la incertesa de si es votarà definitivament el 14 de febrer -el TSJC s'ha de pronunciar abans del dia 8- Illa entoma, de nou, un repte que no entrava dins dels seus càlculs inicials. 

Altres notícies que et poden interessar







 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació