Mullar-se el cul

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Encara és una incògnita saber si votarem el 14 de febrer. Ho decidirà, com tot el que afecta en els darrers anys a la vida política, la Justícia. En aquest cas el TSJC. Cap partit, ni tan sols el PSC, que proposava votar al març, volia fer les eleccions en un punt àlgid d'ocupació de les UCI i amb la mobilitat social reduïda al mínim. El desacord, la debilitat del Govern català i la manca de marc legal han posat la decisió en mans de qui no l'havia de prendre. I els partits, és clar, han posat rumb a la campanya més estranya. Aquesta setmana, amb la situació absolutament descontrolada a Espanya i amb els deures de la vacunació per fer, Salvador Illa deixarà el ministeri de Sanitat per centrar-se en la cursa electoral a Catalunya.

Les enquestes, un cert provincianisme i la necessitat de Junts i ERC de no seguir-se barallant públicament després de tres anys fent-ho han situat Illa al centre del debat i sembla el rival a abatre. I els partits independentistes i els comuns han inclòs a l'equació Vox. Els ultres encara no tenen representació, però ja són al bell mig del ball. En aquest cas per l'oferiment -veurem si sincer o teatral- dels seus vots a Illa per ser president i fer fora l'independentisme del Govern. Dissabte va ser el tema de la campanya i encara ahir cuejava. Després uns i altres es preguntaran entre laments el perquè del bon resultat de l'extrema dreta. L'error ja el van cometre els socialistes a Andalusia primer i a Espanya després en l'intent de desgastar i trencar el PP. El resultat: Vox enfortida institucionalment i condicionant la vida pública.

En el camp independentista el dissabte va ser un dia agitat a la CUP. Portarà cua. A NacióDigital vam publicar en exclusiva tres documents -val la pena que els llegiu perquè són eloqüents- aprovats al consell polític dels anticapitalistes que esmenaven a la totalitat l'estratègia de campanya que lidera Dolors Sabater i que fins ara havien defensat dirigents com Carles Riera. Els militants de la CUP, que tenen molt pes, tal com ha de ser en una organització democràtica i assembleària, han traslladat a la direcció que no volen ni personalismes al voltant de l'exalcaldessa de Badalona ni compartir Govern o facilitar la governabilitat amb Junts i ERC, titllades d'"autonomistes" i "austericides".

Tal vegada, la sortida pot ser, com opinen, bona per la CUP com a partit atès que els pròxims mesos no s'albira cap escenari de ruptura i, a llarg termini, preservar-se pot enfortir-la. Ser soci minoritari d'una coalició obliga a renúncies i pot causar perjudici electoral. Li va passar a ERC amb el tripartit, per exemple. Però si es confirma la línia aprovada al consell polític, la CUP evitaria incidir -i això vol dir accentuar les contradiccions dels altres a més de les seves- i acumular forces per decantar el moviment independentista a l'esquerra en una gestió del mentrestant marcada per les conseqüències de la pandèmia. Que condicionin és el que pràcticament els implora -també als comuns- Joan Tardà en l'entrevista que li fem. Amb la CUP és evident que els grans partits, que ells veuen instal·lats en el pactisme i en el simbolisme retòric, tindrien més difícil esquivar les posicions rupturistes en un context de redefinició de l'estratègia.

És el que va passar quan es van implicar, amb una generositat que a vegades no va ser corresposta en la presa de decisions al més alt nivell, en la governabilitat en l'anterior legislatura. L'intent no es va culminar amb èxit i tothom en va pagar les conseqüències: Junts i ERC amb la repressió contra els seus dirigents, ells amb un càstig a les urnes i el conjunt del moviment entrant en un col·lapse del qual ningú sap encara com en sortirà. És, però, inqüestionable que sense la CUP, que no era aliena als dubtes, no s'hauria arribat tan lluny i que van ser decisius per posar rumb a l'1-O. Amb la CUP al racó tot serà més difícil; també que Dolors Sabater expliqui en campanya per què és útil i transformador votar-los. Per fer de "punta de llança contra el mal Govern" no calen 10 o 15 escons. Amb 4 ja es pot fer. Qui vulgui peix, que es mulli el cul.

» I una oferta que no podreu rebutjar... amb NacióDigital teniu l'ocasió d'aconseguir Per raó d'estat, l'exitós llibre de la nostra periodista Sara González, que s'ha submergit en el funcionament de les clavegueres i signa un treball d'investigació amb testimonis imprescindibles. Si no sou subscriptors del diari, és el moment de fer-vos-en durant un any perquè us en regalarem un exemplar a més de poder gaudir dels avantatges de formar part de la nostra comunitat. Ajudeu-nos a seguir explicant-vos el país amb tots els seus matisos. Val la pena llegir-lo i ens en queden ben pocs ja!
 

---

Avui no et perdis

» Exclusiva | La CUP esmena a la totalitat l'estratègia de campanya liderada per Sabater; per Ferran Casas i Joan Serra Carné.

»La CUP incorporarà al discurs de campanya l'enduriment instat pel seu consell polític; per Ferran Casas.

» Entrevista a Joan Tardà: «Si guanya ERC i no tenim un Govern més d'esquerres, serà culpa de comuns i CUP»; per Sara González.

» Fil directe: «L'eix no s'ha mogut: independentisme o unionisme»; per Germà Capdevila.

»El PSC dissenya una campanya que defugi el conflicte polític; per Sara González.

» Opinió: «Efecte i desafecte Illa»; per Laura Pinyol.

» Entrevista a Vicenç Villatoro: «Els partits sobiranistes han de saber qui és l'adversari i no distreure's»; per Pep Martí.

» El número dos del PP català, investigat per una agressió sexual a una companya del partit.

» Opinió: «Brexit: l’amenaça fantasma?»; per Aleix Sarri.

» Febre de parcs eòlics: entre el desequilibri i la necessitat; per Àlvar Llobet.

» L'impagament de lloguers, l'altra crisi de la Covid‑19; per Andreu Merino.

» Els arxius de l'espionatge francès revelen els secrets de la Catalunya pronazi; per Pep Martí.

» La pocmoderna surt de mare | Per Carnaval tot s'hi val?; per Elisenda Soriguera.

» Futbolítica | L'altre règim del 78; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Dels Pujol se n'ha escrit molt. De forma parcial i encara sense la visió panoràmica que caldria, però molt. I visió panoràmica sobre l'expresident i la seva família és el que pretén tenir una sèrie documental sobre l'expresident que prepara el cineasta David Trueba. Segur que atraurà les plataformes. El premiat Trueba i el seu equip ja treballen intensament en la recerca de documentació i testimonis sobre la seva dilatada trajectòria política.  

Vist i llegit

Donald Trump no hauria estat president dels Estats Units sense la notorietat i la viralitat que, dins i fora de la xarxa, li va donar Twitter. És una de les coses que diu el periodista del The New Yorker Andrew Marantz, entrevistat a La Vanguardia per Gemma Saura. El periodista s'ha submergit en el funcionament de Twitter i n'ha escrit un llibre. Assenyala la seva responsabilitat -i la d'altres empreses com ara Facebook- en la degradació del debat públic encara que ara se'n rentin les mans. I també dona la seva opinió sobre com hem de tractar els mitjans a l'extrema dreta: "No ens podem permetre ignorar-los completament. Però el que pots fer és triar amb molta cura, no dedicar-te simplement a amplificar tot el que et trobis a Twitter i assumir que és important només perquè molta gent en parla. Requereix una consideració acurada, saber el que fas i si decideixes entrar, fer-ho d'una manera que no glorifiqui o repeteixi la propaganda", afirma. D'acord. Podeu llegir-lo aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1981, fa 40 anys, es feia públic el Manifiesto de los 2.300, un text impulsat per intel·lectuals i activistes de l'espanyolisme molt crític amb la normalització del català que estava començant a dur a terme la Generalitat, sobretot en el camp de l'ensenyament. El podeu llegir sencer aquí. Entre els impulsors hi havia Federico Jiménez Losantos -mesos després Terra Lliure atemptaria contra ell- i Amando de Miguel. Va ser la primera gran iniciativa cívica de l'espanyolisme a Catalunya després de la mort de Franco. Després n'hi ha hagut més, i també a Espanya com ara el Manifesto por la lengua común de 2008 en defensa del castellà com a llengua encara més preeminent a l'Estat. Aquí Jiménez Losantos defensava fa uns anys la redacció del manifest contra la normalització del català i els seus motius. El discurs és grotesc. 

 L'aniversari

El 25 de gener de 1980 a néixer a Terrassa l'exfutbolista i entrenador Xavi Hernández, una llegenda del Barça. Actualment entrena l'Al-Sadd Sports Club de la primera divisió de Qatar, però un dels candidats a la presidència del Barça, Víctor Font, l'ha integrat al seu equip i si guanya tornarà per dirigir el futbol professional. Xavi va ser un gegantí successor de Guardiola com a cervell del Barça i és una icona de l'estil Barça amb el seu elegant i ràpid toc de pilota. A més de classe i visió de joc tenia gol. Amb el Barça ho va guanyar tot i també amb Espanya. Copes d'Europa, Intercontinentals, lligues, el Mundial... res se li va resistir.

Si Xavi no té entre els seus molts títols individuals la Pilota d'Or, és perquè se les enduia el seu company Leo Messi. La revista France Football, que atorga el premi, sí que el va incloure a l'onze ideal de la història del futbol mundial. Políticament Xavi s'ha mostrat els darrers anys favorable al dret a decidir i fa uns mesos va donar a l'Hospital Clínic un milió d'euros per la lluita contra la Covid-19. Aquí podeu recuperar alguns dels seus millors moments al primer equip del Barça entre 1998 i 2015. Quina sort haver-lo vist dirigir l'orquestra!        

 ​Fes clic aquí per rebre'l