24
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
16:21h
Junts ha presentat oficialment la seva candidatura per les eleccions del 14-F. Aquest diumenge al migdia, a la seu dels Castellers de Vilafranca del Penedès, la plana major del partit ha fet pinya com un "projecte nou, renovat, transversal i engrescador" per guanyar els comicis d'aquí a tres setmanes. "La gestió de la pandèmia és la nostra prioritat; la independència, la nostra ambició", apunten. I ho fan en un context que Laura Borràs ha presentat com el d'un país amb la democràcia intervinguda per l'Estat i els seus poders.
El secretari general de Junts Jordi Sànchez, amb permís penitenciari, ha donat el tret de sortida a l'acte de presentació de la candidatura. Sànchez ha explicat que el partit, amb Carles Puigdemont al capdavant, representa la "il·lusió més gran en el camp de l'independentisme". Un partit que neix amb l'objectiu de mantenir-se al capdavant del govern i "reforçar el projecte de l'1-O".
El pres polític ha assegurat que Junts és "un projecte que molesta". "Molestem als poders econòmics i polítics de l'estat espanyol per qui som. Molestem pel que representem i volem; i fem por pel que nosaltres farem. Som gent de paraula", ha afirmat contundent. Sànchez ha afegit que, malgrat l'objectiu és constituir la República catalana, "mentre no arribi la independència, ens comprometem a governar aquest país, i fer-ho bé".
En un acte telemàtic que en alguns moments han seguit més de 2.000 persones, les crítiques per veure's obligats a concórrer en les eleccions del 14-F malgrat l'alarmant situació epidemiològica del país han estat un element central. Una situació, propiciada per la "complicitat del Tribunal Superior de Justícia que actua pensant més en clau política que en garantia de drets" i que ara els obliga a demanar el vot de tothom mentre alhora exigeixen posposar els comicis per la manca de seguretat. "L'únic que ens pot impedir guanyar les eleccions és l'abstenció", ha confessat Sànchez cridant la població a participar amb "la mateixa energia de l'1-O".
En el mateix sentit, la candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha lamentat presentar-se a les eleccions "més atípiques de la història convocades per la justícia espanyola". "Es torna a judicialitzar la democràcia de forma irresponsable amb la voluntat d'alterar la voluntat dels catalans", ha afirmat. "Vivim en una situació de 155 permanent", ha apuntat presentant un estat d'excepció política.
La candidata de JxCat, Laura Borràs, ha tingut també unes paraules contra l'exèrcit espanyol després de la dimissió del cap de l'estat major de la Defensa (Jemad), Miguel Ángel Villarroya, per haver-se vacunat de la Covid-19 abans del que li tocava. "El que li fa falta a l'exèrcit espanyol és una vacuna contra el franquisme que encara du a la sang i aquesta vacuna encara no hi ha cap laboratori que la fabriqui", ha etzibat.
Borràs també ha fet referència a l'anomenat efecte Illa, raó que atribueix al manteniment de la data electoral. La candidata de Junts ha assenyalat que l'efecte Illa consisteix en "batre records de contagis a Europa i a perdre milers de dosis de vacuna per no tenir les xeringues adequades. Segons les evidències, l'efecte Illa és més aviat el defecte Illa". Per Borràs la candidatura del ministre de Sanitat "és la solució pels que volen que res no canviï". "S'ha acabat la credulitat", ha sentenciat.
Carles Puigdemont també ha carregat contra la "greu anomalia" que suposa celebrar aquests comicis en el marc de la tercera onada. El president a l'exili ha alabat la figura de Borràs com a presidenciable que "ja sap el que és remar enmig de grans adversitats sense arronsar-se". Puigdemont ha tornat a defensar la feina dels exiliats que escapa del control de l'estat espanyol. "L'exili els recorda l'existència d'un conflicte que parla amb veu pròpia contra el règim del 155. Els fem passar vergonya", ha afirmat.
Per la seva banda, els cap de cartell de Girona, Lleida i Tarragona han cridat a plantar cara a la repressió de l'independentisme i a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya. Gemma Geis, Ramon Tremosa i Albert Batet, també han carregat contra la falta d'ajudes econòmiques del govern espanyol per fer front a l'impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia.
Durant les darreres setmanes, i davant la manca de drets electorals que només es veurà parcialment pal·liada als mitjans públics, Junts ha recollit més de 50.000 avals, deu vegades més dels necessaris per presentar-se als comicis com a partit nou. A més, s'ha sabut que la formació ha decidit demanar préstecs als seus candidats per afrontar els costos 14-F. Fa unes setmanes els va reclamar per carta a tots ells un avançament de 3.000 o 6.000 euros per pagar la campanya. Una petició que se suma al finançament de la quota dels més de 5.000 militants i amb els donatius periòdics que fan els alts càrrecs i altres d'esporàdics o els préstecs que poden fer els simpatitzants.
El secretari general de Junts Jordi Sànchez, amb permís penitenciari, ha donat el tret de sortida a l'acte de presentació de la candidatura. Sànchez ha explicat que el partit, amb Carles Puigdemont al capdavant, representa la "il·lusió més gran en el camp de l'independentisme". Un partit que neix amb l'objectiu de mantenir-se al capdavant del govern i "reforçar el projecte de l'1-O".
El pres polític ha assegurat que Junts és "un projecte que molesta". "Molestem als poders econòmics i polítics de l'estat espanyol per qui som. Molestem pel que representem i volem; i fem por pel que nosaltres farem. Som gent de paraula", ha afirmat contundent. Sànchez ha afegit que, malgrat l'objectiu és constituir la República catalana, "mentre no arribi la independència, ens comprometem a governar aquest país, i fer-ho bé".
En un acte telemàtic que en alguns moments han seguit més de 2.000 persones, les crítiques per veure's obligats a concórrer en les eleccions del 14-F malgrat l'alarmant situació epidemiològica del país han estat un element central. Una situació, propiciada per la "complicitat del Tribunal Superior de Justícia que actua pensant més en clau política que en garantia de drets" i que ara els obliga a demanar el vot de tothom mentre alhora exigeixen posposar els comicis per la manca de seguretat. "L'únic que ens pot impedir guanyar les eleccions és l'abstenció", ha confessat Sànchez cridant la població a participar amb "la mateixa energia de l'1-O".
En el mateix sentit, la candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, ha lamentat presentar-se a les eleccions "més atípiques de la història convocades per la justícia espanyola". "Es torna a judicialitzar la democràcia de forma irresponsable amb la voluntat d'alterar la voluntat dels catalans", ha afirmat. "Vivim en una situació de 155 permanent", ha apuntat presentant un estat d'excepció política.
La candidata de JxCat, Laura Borràs, ha tingut també unes paraules contra l'exèrcit espanyol després de la dimissió del cap de l'estat major de la Defensa (Jemad), Miguel Ángel Villarroya, per haver-se vacunat de la Covid-19 abans del que li tocava. "El que li fa falta a l'exèrcit espanyol és una vacuna contra el franquisme que encara du a la sang i aquesta vacuna encara no hi ha cap laboratori que la fabriqui", ha etzibat.
Borràs també ha fet referència a l'anomenat efecte Illa, raó que atribueix al manteniment de la data electoral. La candidata de Junts ha assenyalat que l'efecte Illa consisteix en "batre records de contagis a Europa i a perdre milers de dosis de vacuna per no tenir les xeringues adequades. Segons les evidències, l'efecte Illa és més aviat el defecte Illa". Per Borràs la candidatura del ministre de Sanitat "és la solució pels que volen que res no canviï". "S'ha acabat la credulitat", ha sentenciat.
Carles Puigdemont també ha carregat contra la "greu anomalia" que suposa celebrar aquests comicis en el marc de la tercera onada. El president a l'exili ha alabat la figura de Borràs com a presidenciable que "ja sap el que és remar enmig de grans adversitats sense arronsar-se". Puigdemont ha tornat a defensar la feina dels exiliats que escapa del control de l'estat espanyol. "L'exili els recorda l'existència d'un conflicte que parla amb veu pròpia contra el règim del 155. Els fem passar vergonya", ha afirmat.
Per la seva banda, els cap de cartell de Girona, Lleida i Tarragona han cridat a plantar cara a la repressió de l'independentisme i a defensar els interessos de la ciutadania de Catalunya. Gemma Geis, Ramon Tremosa i Albert Batet, també han carregat contra la falta d'ajudes econòmiques del govern espanyol per fer front a l'impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia.
Durant les darreres setmanes, i davant la manca de drets electorals que només es veurà parcialment pal·liada als mitjans públics, Junts ha recollit més de 50.000 avals, deu vegades més dels necessaris per presentar-se als comicis com a partit nou. A més, s'ha sabut que la formació ha decidit demanar préstecs als seus candidats per afrontar els costos 14-F. Fa unes setmanes els va reclamar per carta a tots ells un avançament de 3.000 o 6.000 euros per pagar la campanya. Una petició que se suma al finançament de la quota dels més de 5.000 militants i amb els donatius periòdics que fan els alts càrrecs i altres d'esporàdics o els préstecs que poden fer els simpatitzants.