23
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
20:45h
Salvador Illa està acabant de precintar les darreres caixes de cartró per deixar definitivament el ministeri de Sanitat. Un sol any ha estat al capdavant d'aquesta cartera i res ha estat com havia imaginat. Calculava viure inicialment a cavall de la Roca del Vallès i Madrid i preparar des de les bambolines la campanya catalana, però la pandèmia va capgirar els seus plans vitals i polítics. Ara, està a punt d'agafar el darrer AVE per dedicar-se a partir de divendres a una campanya en la qual aspira a ser president de la Generalitat. Al seu equipatge porta l'historial de gestió de la pitjor crisi sanitària del segle i pretén capitalitzar el factor vacuna, però també el seu tarannà, poc avesat a l'estridència i a la bronca.
"No penso ajustar comptes amb ningú, crec en una Catalunya sense revenges", ha defensat aquest dissabte. Els socialistes no només donen per feta la data electoral del 14 de febrer encara que estigui a expenses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que per boca de Pedro Sánchez i Miquel Iceta defensen com a imprescindible per passar ja pàgina a un "cicle estèril" encara que en aquests moments s'estigui en la cresta de l'onada de la tercera onada. "El canvi es pot ajornar però no impedir", ha advertit el president del govern espanyol.
L'equip de campanya de l'encara ministre dissenya una cursa electoral per a un 14 de febrer que respongui a dues premisses: potenciar un perfil allunyat de la confrontació i seduir el vot d'accent moderat de Ciutadans, aprofitant la seva desfeta, i dels comuns més esgotats amb el procés. La lectura dels socialistes és que, a diferència dels comicis del 2017, la bandera del diàleg és més premiada que la del xoc i que la governabilitat i la gestió centraran el focus de la contesa electoral. "No volem entrar en el cos a cos amb ningú, volem fer una campanya propositiva", expliquen des de l'equip del candidat.
Així ho ha verbalitzat el mateix Illa, que flanquejat per Pedro Sánchez i Miquel Iceta, ha donat aquest dissabte el tret de sortida a la seva campanya. En paraules literals, no perdrà "ni un sol minut en recriminar què va passar" perquè cap solució vindrà "d'una part envestint l'altra". El PSC interpreta que competeix amb ERC en el frec a frec per capitalitzar el suport d'aquells que advoquen per compaginar la gestió eficient amb resoldre el conflicte polític enquistat des de la via pactada. Amb la diferència que els socialistes s'oposen de fre a l'amnistia i el referèndum i defensen aferrissadament enfortir els vincles amb l'Estat.
Illa vol presentar el que ha estat el seu lideratge al ministeri de Sanitat com a credencials per ser president de la Generalitat. Amb tot, deixa aquesta responsabilitat en un moment d'alta contestació de les autonomies a la Moncloa per la falta d'autorització per aplicar mesures més restrictives i amb greus problemes logístics per complir amb el ritme de vacunació, a més d'una alta ocupació de les UCI. A Catalunya ja hi ha 659 pacients en situació crítica. Els seus principals rivals d'ERC el defineixen com "el pitjor ministre de Sanitat de la Unió Europea", un atac que Sánchez atribueix al "temor" i la "il·lusió" que el factor Illa provoca a Catalunya.
Conscients dels flancs d'atac dels seus rivals, els socialistes catalans trauran punta al relat de la "decadència" i la "ineficàcia" de l'actual Govern per fer front a la crisi. "O president Illa o més incompetència", ha proclamat Iceta per resumir els comicis en una dicotomia. Amb aquest propòsit de reivindicar-se com l'alternativa de govern, Illa té previst anunciar en campanya els noms que voldria que assumissin conselleries de la Generalitat, persones de renom de l'àmbit econòmic, social i sanitari.
Més complex serà l'equilibri de no obviar el conflicte i referir-s'hi sense caure en l'atac a l'independentisme. Especialment si l'objectiu per ampliar resultats està en la desfeta de Ciutadans. Per una banda, la lectura de l'equip d'Illa és que per "passar pàgina" a una Catalunya que defineixen com a dividida, s'ha de fugir d'estridències com la d'equiparar els independentistes al Brexit o la d'atiar el fantasma del 155, dues proclames que sí que van formar part del relat crispat de la campanya d'Iceta del 21-D fa tres anys. La polarització aleshores va premiar Ciutadans i JxCat.
La patata calenta per al PSC continuarà sent els indults als presos independentistes, una qüestió que el govern de Sánchez ajorna per impedir interferències en el resultat dels comicis catalans i que és constantment assenyalat pels comuns. L'aposta verbalitzada per superar el conflicte -Illa va ser un dels noms propis de la taula de diàleg acordada amb ERC on es va reconèixer el conflicte polític amb Catalunya, malgrat que no s'hagin produït avenços- perd credibilitat quan no s'acompanya de la proposta. En aquesta escletxa intentaran burxar els de Jéssica Albiach, que reclamen la reforma de la sedició com a fórmula per encarrilar el conflicte. En l'imaginari socialista està encara molt present com la referència als indults que va fer Iceta en la campanya del 2017 consideren que va impedir que creixessin més enllà d'un sol diputat.
Esperonat per les darrers enquestes, Illa, ha viscut instal·lat en el contra pronòstic. Va haver de fer de número u quan Meritxell Batet no va poder fer la campanya del 10-N per un problema de salut, va enllaçar amb un ministeri imprevist, gestionar una pandèmia a contra peu amb un balanç tràgic i, ara, ha assumit in extremis el paper de candidat en unes eleccions que ni tan sols està del tot assegurat que se celebrin el 14 de febrer. La cúpula socialista el defineix com a l'"home tranquil", però la campanya es preveu de tot menys plàcida per a ningú. I menys encara per qui ha portat el timó durant una urgència sanitària sense precedents que continua fent estralls.
"No penso ajustar comptes amb ningú, crec en una Catalunya sense revenges", ha defensat aquest dissabte. Els socialistes no només donen per feta la data electoral del 14 de febrer encara que estigui a expenses del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que per boca de Pedro Sánchez i Miquel Iceta defensen com a imprescindible per passar ja pàgina a un "cicle estèril" encara que en aquests moments s'estigui en la cresta de l'onada de la tercera onada. "El canvi es pot ajornar però no impedir", ha advertit el president del govern espanyol.
L'equip de campanya de l'encara ministre dissenya una cursa electoral per a un 14 de febrer que respongui a dues premisses: potenciar un perfil allunyat de la confrontació i seduir el vot d'accent moderat de Ciutadans, aprofitant la seva desfeta, i dels comuns més esgotats amb el procés. La lectura dels socialistes és que, a diferència dels comicis del 2017, la bandera del diàleg és més premiada que la del xoc i que la governabilitat i la gestió centraran el focus de la contesa electoral. "No volem entrar en el cos a cos amb ningú, volem fer una campanya propositiva", expliquen des de l'equip del candidat.
Així ho ha verbalitzat el mateix Illa, que flanquejat per Pedro Sánchez i Miquel Iceta, ha donat aquest dissabte el tret de sortida a la seva campanya. En paraules literals, no perdrà "ni un sol minut en recriminar què va passar" perquè cap solució vindrà "d'una part envestint l'altra". El PSC interpreta que competeix amb ERC en el frec a frec per capitalitzar el suport d'aquells que advoquen per compaginar la gestió eficient amb resoldre el conflicte polític enquistat des de la via pactada. Amb la diferència que els socialistes s'oposen de fre a l'amnistia i el referèndum i defensen aferrissadament enfortir els vincles amb l'Estat.
Illa vol presentar el que ha estat el seu lideratge al ministeri de Sanitat com a credencials per ser president de la Generalitat. Amb tot, deixa aquesta responsabilitat en un moment d'alta contestació de les autonomies a la Moncloa per la falta d'autorització per aplicar mesures més restrictives i amb greus problemes logístics per complir amb el ritme de vacunació, a més d'una alta ocupació de les UCI. A Catalunya ja hi ha 659 pacients en situació crítica. Els seus principals rivals d'ERC el defineixen com "el pitjor ministre de Sanitat de la Unió Europea", un atac que Sánchez atribueix al "temor" i la "il·lusió" que el factor Illa provoca a Catalunya.
Conscients dels flancs d'atac dels seus rivals, els socialistes catalans trauran punta al relat de la "decadència" i la "ineficàcia" de l'actual Govern per fer front a la crisi. "O president Illa o més incompetència", ha proclamat Iceta per resumir els comicis en una dicotomia. Amb aquest propòsit de reivindicar-se com l'alternativa de govern, Illa té previst anunciar en campanya els noms que voldria que assumissin conselleries de la Generalitat, persones de renom de l'àmbit econòmic, social i sanitari.
Més complex serà l'equilibri de no obviar el conflicte i referir-s'hi sense caure en l'atac a l'independentisme. Especialment si l'objectiu per ampliar resultats està en la desfeta de Ciutadans. Per una banda, la lectura de l'equip d'Illa és que per "passar pàgina" a una Catalunya que defineixen com a dividida, s'ha de fugir d'estridències com la d'equiparar els independentistes al Brexit o la d'atiar el fantasma del 155, dues proclames que sí que van formar part del relat crispat de la campanya d'Iceta del 21-D fa tres anys. La polarització aleshores va premiar Ciutadans i JxCat.
La patata calenta per al PSC continuarà sent els indults als presos independentistes, una qüestió que el govern de Sánchez ajorna per impedir interferències en el resultat dels comicis catalans i que és constantment assenyalat pels comuns. L'aposta verbalitzada per superar el conflicte -Illa va ser un dels noms propis de la taula de diàleg acordada amb ERC on es va reconèixer el conflicte polític amb Catalunya, malgrat que no s'hagin produït avenços- perd credibilitat quan no s'acompanya de la proposta. En aquesta escletxa intentaran burxar els de Jéssica Albiach, que reclamen la reforma de la sedició com a fórmula per encarrilar el conflicte. En l'imaginari socialista està encara molt present com la referència als indults que va fer Iceta en la campanya del 2017 consideren que va impedir que creixessin més enllà d'un sol diputat.
Esperonat per les darrers enquestes, Illa, ha viscut instal·lat en el contra pronòstic. Va haver de fer de número u quan Meritxell Batet no va poder fer la campanya del 10-N per un problema de salut, va enllaçar amb un ministeri imprevist, gestionar una pandèmia a contra peu amb un balanç tràgic i, ara, ha assumit in extremis el paper de candidat en unes eleccions que ni tan sols està del tot assegurat que se celebrin el 14 de febrer. La cúpula socialista el defineix com a l'"home tranquil", però la campanya es preveu de tot menys plàcida per a ningú. I menys encara per qui ha portat el timó durant una urgència sanitària sense precedents que continua fent estralls.