24
de gener
del
2021
Actualitzat
el
25
de gener
a les
10:04h
Joe Biden ja viu a la Casa Blanca. Des del 20 de gener passat, després d'una cerimònia que va ser un senyal dels temps extraordinaris que viu el món: en un Washington fortificat i sense una massa de persones com la que s'aplega cada quatre anys davant del Capitoli. El polític demòcrata comença, a setanta-vuit anys, un viatge incert cap a la missió més difícil de la seva vida: unir un país dividit i recuperar el terreny perdut pels Estats units en l'escenari mundial.
En el seu primer discurs, ja va deixar clar que la prioritat de l'Administració Biden serà la política interior. Ha de recosir el país i allunyar el màxim possible el fantasma del seu predecessor, Donald Trump, que continuarà present en la vida política nord-americana i pot ser un element distorsionador.
Biden governarà amb un equip experimentat, en què predominen els perfils moderats. Qui millor els representa és Ron Klain, el cap de gabinet de la Casa Blanca. Un home dúctil, que va treballar amb el govern Obama i que té contacte fluid amb l'ala esquerra del Partit Demòcrata. Veiem alguns dels reptes que l'equip de Biden haurà de gestionar.
1.- Unir el país i combatre el supremacisme blanc
És una tasca difícil després d'unes eleccions que han mostrat una societat polaritzada i en què només la gran mobilització en contra de l'etapa Trump (81 milions de vots per a Biden) ha pogut superar els seguidors trumpistes (74 milions). El nou president ha sobreposar-se a la creixent presència de corrents conspiranoics que neguen la netedat del darrer procés electoral i necessita fer dues coses diferents alhora: arribar a acords amb els republicans per reduir la polarització extrema i engegar mesures socials que vindica bona part del seu electorat. El nou president també és conscient que ser eficaç en la lluita contra la discriminació racial serà un dels termòmetres de la seva presidència.
Biden ja va deixar clar en el seu discurs inaugural que el supremacisme blanc era un enemic a derrotar i que calia preservar la democràcia. Però els EUA no estan acostumats a combatre un enemic interior d'extrema dreta tan potent com el que s'ha consolidat en els anys de Trump. El moviment conspiranoic QAnon ha guanyat molts adeptes i l'assalt al Congrés obliga la comunitat d'intel·ligència a estar alerta. A més, el procés d'impeachment contra Trump pot ser una arma de doble fil, reobrint ferides en el sector més conservador del país.
2.- Derrotar la pandèmia
Amb més de 23 milions de nord-americans que han contret la Covid i una xifra esgarrifosa de morts que supera els 400.000, la nova administració s'ha abocat a la lluita contra la pandèmia. Una de les seves primeres ordres executives, només seure al Despatx Oval, va ser obligar que es porti mascareta en tots els centres de l'administració federal. Cal dir que un president no pot ordenar que tothom porti mascareta en tota la Unió i haurà de convèncer els governadors -alguns molt hostils a tota intervenció d'aquest tipus- perquè s'estengui el seu ús.
Biden s'ha proposat contractar 100.000 persones per efectuar rastrejos i ha promès fer tests a tota la població de forma gratuïta. Sí que ha fet ja un moviment que ha estat ben acollit: expressar el seu suport al popular doctor Anthony Fauci com a metge cap, que tant havia patit amb Trump.
3.- Refer l'economia
El president demòcrata ha manifestat la seva voluntat de destinar 1,9 bilions de dòlars en ajudes a la reconstrucció econòmica. Mentre la pandèmia no reculi, la reconstrucció del teixit productiu serà incompleta. L'economia va baixar un 3,5% el 2020 i 22 milions de persones van arribar a perdre el seu lloc de treball. La taxa d'atur va arribar en la primera onada de la Covid al 14,7%, que és la xifra més elevada des de la crisi del 1929. És cert que es va recuperar gairebé la meitat dels llocs de treball i el desembre la taxa d'atur era del 6,7%, que als EUA és una dada elevada.
Biden va prometre incrementar el salari mínim fins als 15 dòlars l'hora (actualment és de 7,25 dòlars) i en una de les seves primeres decisions ja ho ha decretat per als treballadors federals. Ara, un ampli sector del Partit Demòcrata, incloent el senador Bernie Sanders, volen que el Congrés ho estengui a tots els treballadors. El paper de Sanders, abanderat de l'ala esquerra del partit, serà important en política econòmica perquè presidirà la comissió de Pressupostos del Senat.
D'altra banda, el nou president, encara que no comparteixi el discurs de l'America First, haurà de tenir en compte el suport a la indústria pròpia i, de fet, ha anunciat mesures en aquesta línia, com els 400.000 milions de dòlars promesos per comprar productes fabricats als EUA.
4.- Afrontar el dossier migratori
Política de gestos en les primeres hores. Biden va ordenar posar fi al desviament de fons federals per construir el mur de Mèxic (que mai ha pagat Mèxic, en contra de les ínfules trumpistes). S'ha posat també fi a la prohibició d'entrada als EUA de provinents d'onze països musulmans. Però el nou mandatari té al davant el repte de la regularització de milions d'immigrants, un tema que divideix la societat nord-americana i que va ser usada pels republicans de manera demagògica. Biden vol aprovar l'anomenada Llei de Ciutadania, que podria regularitzar més de 10 milions de persones.
5.- "Tornar" al món
Una de les mesures estrella del primer dia del seu mandat va ser el retorn dels Estats Units a l'Organització Mundial de la Salut i a l'Acord de París. Dues decisions que van suposar revertir algunes de les mesures més polèmiques adoptades per Trump. Gestos en el camí d'escenificar un major compromís amb l'ordre internacional. A la UE no han amagat l'eufòria per la fi del malson que ha suposat l'anterior president pel que fa al pacte atlàntic. El que acabarà donant de fruit aquest nou accent de Washington, però, és una de les incògnites que trigaran a revelar-se.
6.- El pols amb la Xina
Esbrinar com serà la relació dels EUA de Biden amb la Xina és un dels majors enigmes del futur. Sembla descartada la política de guerra aranzelària enarborada per l'anterior president. Però el nou Washington ni pot ni vol aparèixer com a condescendent en una batalla per l'hegemonia global i el lideratge digital. En un camp, la Xina ha demostrat ser més que competitiva i és en el tecnològic (el darrer pla quinquennal aprovat esmenta l'objectiu de doblar el PIB xinès a quinze anys vista).
Una cosa sembla probable: Biden intentarà refer les aliances amb Europa per plantar cara a Pequín i és previsible retornar al que va suposar l'Acord de Cooperació del Transpacífic (TPP) que els EUA van signar amb una dotzena de països (del Japó a Singapur, Austràlia i Nova Zelanda, Xile i Perú...) i que Trump va criticar fins al punt d'abandonar-lo.
En el seu primer discurs, ja va deixar clar que la prioritat de l'Administració Biden serà la política interior. Ha de recosir el país i allunyar el màxim possible el fantasma del seu predecessor, Donald Trump, que continuarà present en la vida política nord-americana i pot ser un element distorsionador.
Biden governarà amb un equip experimentat, en què predominen els perfils moderats. Qui millor els representa és Ron Klain, el cap de gabinet de la Casa Blanca. Un home dúctil, que va treballar amb el govern Obama i que té contacte fluid amb l'ala esquerra del Partit Demòcrata. Veiem alguns dels reptes que l'equip de Biden haurà de gestionar.
1.- Unir el país i combatre el supremacisme blanc
És una tasca difícil després d'unes eleccions que han mostrat una societat polaritzada i en què només la gran mobilització en contra de l'etapa Trump (81 milions de vots per a Biden) ha pogut superar els seguidors trumpistes (74 milions). El nou president ha sobreposar-se a la creixent presència de corrents conspiranoics que neguen la netedat del darrer procés electoral i necessita fer dues coses diferents alhora: arribar a acords amb els republicans per reduir la polarització extrema i engegar mesures socials que vindica bona part del seu electorat. El nou president també és conscient que ser eficaç en la lluita contra la discriminació racial serà un dels termòmetres de la seva presidència.
Biden ja va deixar clar en el seu discurs inaugural que el supremacisme blanc era un enemic a derrotar i que calia preservar la democràcia. Però els EUA no estan acostumats a combatre un enemic interior d'extrema dreta tan potent com el que s'ha consolidat en els anys de Trump. El moviment conspiranoic QAnon ha guanyat molts adeptes i l'assalt al Congrés obliga la comunitat d'intel·ligència a estar alerta. A més, el procés d'impeachment contra Trump pot ser una arma de doble fil, reobrint ferides en el sector més conservador del país.
2.- Derrotar la pandèmia
Amb més de 23 milions de nord-americans que han contret la Covid i una xifra esgarrifosa de morts que supera els 400.000, la nova administració s'ha abocat a la lluita contra la pandèmia. Una de les seves primeres ordres executives, només seure al Despatx Oval, va ser obligar que es porti mascareta en tots els centres de l'administració federal. Cal dir que un president no pot ordenar que tothom porti mascareta en tota la Unió i haurà de convèncer els governadors -alguns molt hostils a tota intervenció d'aquest tipus- perquè s'estengui el seu ús.
Biden s'ha proposat contractar 100.000 persones per efectuar rastrejos i ha promès fer tests a tota la població de forma gratuïta. Sí que ha fet ja un moviment que ha estat ben acollit: expressar el seu suport al popular doctor Anthony Fauci com a metge cap, que tant havia patit amb Trump.
3.- Refer l'economia
El president demòcrata ha manifestat la seva voluntat de destinar 1,9 bilions de dòlars en ajudes a la reconstrucció econòmica. Mentre la pandèmia no reculi, la reconstrucció del teixit productiu serà incompleta. L'economia va baixar un 3,5% el 2020 i 22 milions de persones van arribar a perdre el seu lloc de treball. La taxa d'atur va arribar en la primera onada de la Covid al 14,7%, que és la xifra més elevada des de la crisi del 1929. És cert que es va recuperar gairebé la meitat dels llocs de treball i el desembre la taxa d'atur era del 6,7%, que als EUA és una dada elevada.
Biden va prometre incrementar el salari mínim fins als 15 dòlars l'hora (actualment és de 7,25 dòlars) i en una de les seves primeres decisions ja ho ha decretat per als treballadors federals. Ara, un ampli sector del Partit Demòcrata, incloent el senador Bernie Sanders, volen que el Congrés ho estengui a tots els treballadors. El paper de Sanders, abanderat de l'ala esquerra del partit, serà important en política econòmica perquè presidirà la comissió de Pressupostos del Senat.
D'altra banda, el nou president, encara que no comparteixi el discurs de l'America First, haurà de tenir en compte el suport a la indústria pròpia i, de fet, ha anunciat mesures en aquesta línia, com els 400.000 milions de dòlars promesos per comprar productes fabricats als EUA.
4.- Afrontar el dossier migratori
Política de gestos en les primeres hores. Biden va ordenar posar fi al desviament de fons federals per construir el mur de Mèxic (que mai ha pagat Mèxic, en contra de les ínfules trumpistes). S'ha posat també fi a la prohibició d'entrada als EUA de provinents d'onze països musulmans. Però el nou mandatari té al davant el repte de la regularització de milions d'immigrants, un tema que divideix la societat nord-americana i que va ser usada pels republicans de manera demagògica. Biden vol aprovar l'anomenada Llei de Ciutadania, que podria regularitzar més de 10 milions de persones.
5.- "Tornar" al món
Una de les mesures estrella del primer dia del seu mandat va ser el retorn dels Estats Units a l'Organització Mundial de la Salut i a l'Acord de París. Dues decisions que van suposar revertir algunes de les mesures més polèmiques adoptades per Trump. Gestos en el camí d'escenificar un major compromís amb l'ordre internacional. A la UE no han amagat l'eufòria per la fi del malson que ha suposat l'anterior president pel que fa al pacte atlàntic. El que acabarà donant de fruit aquest nou accent de Washington, però, és una de les incògnites que trigaran a revelar-se.
6.- El pols amb la Xina
Esbrinar com serà la relació dels EUA de Biden amb la Xina és un dels majors enigmes del futur. Sembla descartada la política de guerra aranzelària enarborada per l'anterior president. Però el nou Washington ni pot ni vol aparèixer com a condescendent en una batalla per l'hegemonia global i el lideratge digital. En un camp, la Xina ha demostrat ser més que competitiva i és en el tecnològic (el darrer pla quinquennal aprovat esmenta l'objectiu de doblar el PIB xinès a quinze anys vista).
Una cosa sembla probable: Biden intentarà refer les aliances amb Europa per plantar cara a Pequín i és previsible retornar al que va suposar l'Acord de Cooperació del Transpacífic (TPP) que els EUA van signar amb una dotzena de països (del Japó a Singapur, Austràlia i Nova Zelanda, Xile i Perú...) i que Trump va criticar fins al punt d'abandonar-lo.