24
de gener
del
2021
Actualitzat
el
25
de gener
a les
10:21h
Xavier Juncosa escolta les campanades del donjon de Vincennes, a tocar de París. Són les mateixes que escoltava Diderot quan va estar-hi presoner, abans de la Revolució Francesa. Aquí hi ha la seu del Servei Històric de Defensa de la República, amb un fons al qual va poder accedir aquest historiador i documentalista, i que acull informació sorprenent sobre la Catalunya dels anys quaranta. Juncosa va poder consultar 51 caixes que aporten material inèdit sobre les activitats de l'espionatge francès i sobre altres serveis d'intel·ligència en la Barcelona de la postguerra.
Juncosa, cineasta i autor de nombrosos documentals històrics, esgota les darreres hores a l'arxiu militar de Vincennes, a punt de tornar a Catalunya després d'una setmana de recerca. L'investigador explica a NacióDigital la intrahistòria d'una recerca que el va fer descobrir molt més del que buscava i de la qual ha sortit El contraespionatge francès a Barcelona (1943-1945), que es presentarà properament i que ara només es pot trobar a la llibreria Grau de Moià.
Una de les darreres lleis signades pel socialista François Hollande, abans d'abandonar la presidència de la República, permetia la desclassificació de tots els fons relatius al règim col·laboracionista de Vichy. És un tema que sempre ha cremat en la societat francesa per les vinculacions estretes entre les elits del país i els invasors alemanys durant la Segona Guerra Mundial. La decisió d'Hollande va ser oli en un llum per al treball de Juncosa, que cercava informació sobre Fernand-Joseph Sautès, un agitador de l'extrema dreta nord-catalana que va ser espia al servei dels alemanys.
L'1 de gener del 2020, el president Emmanuel Macron va fer marxa enrere en la decisió d'Hollande i va decidir que la documentació dels anys 1940-70 considerada "secreta" o "top secreta" fos reclassificada. El fons es tancava. Però entremig, de finals del 2018 a gener del 2020, Juncosa va poder accedir a un autèntic tresor.
"Estant a Vincennes, treballant en la figura de Sautès, vaig veure un fons sota l'estrany títol de Treballs rurals a Espanya, un conjunt de 51 caixes que vaig voler veure i que em va deixar corprès". Els "treballs rurals" contenien entre 30.000 i 35.000 documents elaborats pels serveis de contraespionatge de la França Lliure -a les ordres del general De Gaulle- sobre la situació a Catalunya dels anys 1943-45. D'aquests documents, Juncosa en va fotografiar 7.000.
"El que s'hi comprova és la importància que va arribar a tenir l'activitat dels agents al servei de l'Alemanya nazi, i els seus aliats italians i francesos", explica Juncosa. El seu treball contribueix a reforçar el pes de la presència filonazi dins de la societat catalana: "Es van fer negocis immensos amb el vistiplau del règim". Juncosa esmenta els casos d'Hugo Vinçon, fundador de la coneguda botiga de cristalleria, que es nodria en part de les peces de la Bohèmia ocupada que les tropes nazis saquejaven. O la joiera Bauer del carrer de València. Totes dues botigues van ser també centres de trobada i conspiració dels filonazis a Barcelona.
Fitxes de 600 espies
A finals del 1942, la Segona Guerra Mundial encara era incerta, però ja s'entreveia l'impuls aliat, després que haguessin ocupat el nord d'Àfrica. De Gaulle va decidir reforçar l'activitat del contraespionatge lligat a la Resistència en una Espanya on els moviments dels serveis d'intel·ligència dels diferents països en lluita a Europa era intens. "Una de les principals missions era saber qui passava la frontera i per on actuaven els espies al servei d'Alemanya, com també els informants a les ordres de Vichy". El que ha trobat Juncosa li ha permès recollir les fitxes de 600 espies alemanys, espanyols i francesos, aquests al servei del règim del mariscal Pétain. Hi apareixen molts noms, alguns de ben coneguts.
Un amic de Miquel Mateu
Un dels espies pronazis més actius és l'esmentat Fernand-Joseph Sautès. De la Catalunya-Nord, era molt amic de Miquel Mateu, alcalde de Barcelona, que va ser qui li va facilitar el permís de treball i residència a Barcelona. Escriptor i periodista, sempre armat, va creuar la frontera espanyola l'agost de 1944, el darrer dia en què va estar sota control alemany.
Mateu és un dels rostres de la Barcelona negra d'aquells anys i simbolitza el sector de la burgesia més identificat amb el primer franquisme. Va ser un dels dirigents més desacomplexadament proalemanys del règim i va ser ell qui va rebre amb tots els honors Heinrich Himmler durant la seva visita del 1940.
Carles Sentís: "Ningú es refiava d'ell"
Un dels personatges que apareixen en la documentació francesa és el periodista Carles Sentís. El seu paper al servei de l'espionatge franquista és ben conegut i ha estat revelat per l'historiador Francesc Vilanova. Juncosa tan sols complementa les recerques de Vilanova: "És curiós comprovar com tot ell és un fake, un home que s'inventa el seu personatge".
"Sentís mai va ser aliadòfil, en contra del que després va voler explicar. Va ascendir gràcies a la protecció d'un ministre, Eduardo Aunós. Algunes cartes de l'arxiu de Vincennes retraten un Sentís del qual ningú se'n refia, ni els seus, com detalla un espia francès, infiltrat en els serveis proalemanys".
El metge que va certificar la mort de Companys
Una figura que apareix en les fitxes de Juncosa és Pedro Abadal, espia pronazi. Es tracta d'un dels dos metges forenses que va certificar la mort del president Lluís Companys, afusellat el 15 d'octubre del 1940. Era un falangista de la primera hora i va pertànyer al SIM, el servei d'intel·ligència militar, un dels tres que funcionaven en la xarxa del règim, junt amb el de Falange i als agents de la direcció general de Seguretat.
Per Sant Jordi, Juncosa preveu publicar un segon volum, dedicat a l'activitat de l'espionatge a Madrid i el Marroc. Hi aporta aspectes molt poc coneguts fins ara, com la intensa activitat dels serveis d'informació japonesos a Madrid. El Japó era un aliat d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
L'activitat del contraespionatge francès a Catalunya sovint ha estat poc valorada pels historiadors. Segons Juncosa, això té una explicació: "Els aliats no amagaven cert menyspreu pels serveis francesos i molts investigadors han concentrat la consulta de fons a l'Arxiu General de l'Administració espanyol, als arxius alemanys -que són oberts però requereixen un domini de l'alemany-, i als informes de l'OSS, el predecessor de la CIA, i l'Intelligent Service britànic". Ara, gràcies a la feina de Xavier Juncosa, en sabem molt més.
Juncosa, cineasta i autor de nombrosos documentals històrics, esgota les darreres hores a l'arxiu militar de Vincennes, a punt de tornar a Catalunya després d'una setmana de recerca. L'investigador explica a NacióDigital la intrahistòria d'una recerca que el va fer descobrir molt més del que buscava i de la qual ha sortit El contraespionatge francès a Barcelona (1943-1945), que es presentarà properament i que ara només es pot trobar a la llibreria Grau de Moià.
Una de les darreres lleis signades pel socialista François Hollande, abans d'abandonar la presidència de la República, permetia la desclassificació de tots els fons relatius al règim col·laboracionista de Vichy. És un tema que sempre ha cremat en la societat francesa per les vinculacions estretes entre les elits del país i els invasors alemanys durant la Segona Guerra Mundial. La decisió d'Hollande va ser oli en un llum per al treball de Juncosa, que cercava informació sobre Fernand-Joseph Sautès, un agitador de l'extrema dreta nord-catalana que va ser espia al servei dels alemanys.
L'1 de gener del 2020, el president Emmanuel Macron va fer marxa enrere en la decisió d'Hollande i va decidir que la documentació dels anys 1940-70 considerada "secreta" o "top secreta" fos reclassificada. El fons es tancava. Però entremig, de finals del 2018 a gener del 2020, Juncosa va poder accedir a un autèntic tresor.
"Estant a Vincennes, treballant en la figura de Sautès, vaig veure un fons sota l'estrany títol de Treballs rurals a Espanya, un conjunt de 51 caixes que vaig voler veure i que em va deixar corprès". Els "treballs rurals" contenien entre 30.000 i 35.000 documents elaborats pels serveis de contraespionatge de la França Lliure -a les ordres del general De Gaulle- sobre la situació a Catalunya dels anys 1943-45. D'aquests documents, Juncosa en va fotografiar 7.000.
"El que s'hi comprova és la importància que va arribar a tenir l'activitat dels agents al servei de l'Alemanya nazi, i els seus aliats italians i francesos", explica Juncosa. El seu treball contribueix a reforçar el pes de la presència filonazi dins de la societat catalana: "Es van fer negocis immensos amb el vistiplau del règim". Juncosa esmenta els casos d'Hugo Vinçon, fundador de la coneguda botiga de cristalleria, que es nodria en part de les peces de la Bohèmia ocupada que les tropes nazis saquejaven. O la joiera Bauer del carrer de València. Totes dues botigues van ser també centres de trobada i conspiració dels filonazis a Barcelona.
Fitxes de 600 espies
A finals del 1942, la Segona Guerra Mundial encara era incerta, però ja s'entreveia l'impuls aliat, després que haguessin ocupat el nord d'Àfrica. De Gaulle va decidir reforçar l'activitat del contraespionatge lligat a la Resistència en una Espanya on els moviments dels serveis d'intel·ligència dels diferents països en lluita a Europa era intens. "Una de les principals missions era saber qui passava la frontera i per on actuaven els espies al servei d'Alemanya, com també els informants a les ordres de Vichy". El que ha trobat Juncosa li ha permès recollir les fitxes de 600 espies alemanys, espanyols i francesos, aquests al servei del règim del mariscal Pétain. Hi apareixen molts noms, alguns de ben coneguts.
Un amic de Miquel Mateu
Un dels espies pronazis més actius és l'esmentat Fernand-Joseph Sautès. De la Catalunya-Nord, era molt amic de Miquel Mateu, alcalde de Barcelona, que va ser qui li va facilitar el permís de treball i residència a Barcelona. Escriptor i periodista, sempre armat, va creuar la frontera espanyola l'agost de 1944, el darrer dia en què va estar sota control alemany.
Mateu és un dels rostres de la Barcelona negra d'aquells anys i simbolitza el sector de la burgesia més identificat amb el primer franquisme. Va ser un dels dirigents més desacomplexadament proalemanys del règim i va ser ell qui va rebre amb tots els honors Heinrich Himmler durant la seva visita del 1940.
Carles Sentís: "Ningú es refiava d'ell"
Un dels personatges que apareixen en la documentació francesa és el periodista Carles Sentís. El seu paper al servei de l'espionatge franquista és ben conegut i ha estat revelat per l'historiador Francesc Vilanova. Juncosa tan sols complementa les recerques de Vilanova: "És curiós comprovar com tot ell és un fake, un home que s'inventa el seu personatge".
Xavier Juncosa treballant divendres passat a l'arxiu militar de Vincennes. Foto: X.J.
"Sentís mai va ser aliadòfil, en contra del que després va voler explicar. Va ascendir gràcies a la protecció d'un ministre, Eduardo Aunós. Algunes cartes de l'arxiu de Vincennes retraten un Sentís del qual ningú se'n refia, ni els seus, com detalla un espia francès, infiltrat en els serveis proalemanys".
El metge que va certificar la mort de Companys
Una figura que apareix en les fitxes de Juncosa és Pedro Abadal, espia pronazi. Es tracta d'un dels dos metges forenses que va certificar la mort del president Lluís Companys, afusellat el 15 d'octubre del 1940. Era un falangista de la primera hora i va pertànyer al SIM, el servei d'intel·ligència militar, un dels tres que funcionaven en la xarxa del règim, junt amb el de Falange i als agents de la direcció general de Seguretat.
Per Sant Jordi, Juncosa preveu publicar un segon volum, dedicat a l'activitat de l'espionatge a Madrid i el Marroc. Hi aporta aspectes molt poc coneguts fins ara, com la intensa activitat dels serveis d'informació japonesos a Madrid. El Japó era un aliat d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
L'activitat del contraespionatge francès a Catalunya sovint ha estat poc valorada pels historiadors. Segons Juncosa, això té una explicació: "Els aliats no amagaven cert menyspreu pels serveis francesos i molts investigadors han concentrat la consulta de fons a l'Arxiu General de l'Administració espanyol, als arxius alemanys -que són oberts però requereixen un domini de l'alemany-, i als informes de l'OSS, el predecessor de la CIA, i l'Intelligent Service britànic". Ara, gràcies a la feina de Xavier Juncosa, en sabem molt més.