22
de gener
del
2021
Actualitzat
el
23
de gener
a les
14:39h
És una campanya diferent. Per la pandèmia, però també perquè els dirigents de Junts, la majoria procedents de CDC i el PDECat, l'afronten per primer cop des de l'extraparlamentarisme formal. Això s'ha traduït en haver de recollir avals per presentar-se i a no tenir drets electorals, ja que són del PDECat a conseqüència del trencament. No tenir-ne implica no accedir a les bestretes que tenen els grups parlamentaris. Davant d'això Junts, partit de nova creació amb Carles Puigdemont al capdavant, ha decidit demanar préstecs als seus candidats el 14-F. Fa unes setmanes els va reclamar per carta a tots ells un avançament de 3.000 o 6.000 euros per pagar la campanya.
Així ho han explicat fonts de la formació a NacióDigital, que assenyalen que els candidats podran triar entre que se'ls torni el préstec, que no és obligat subscriure, o donar els diners directament. En total són unes 150 les persones que van a les llistes per les quatre demarcacions i a les quals s'ha reclamat aquest import per poder cobrir les despeses. A això s'hi sumen altres vies de finançament després que, segons s'explica des de la direcció, s'hagi descartat demanar crèdits bancaris -tampoc tenen patrimoni per avalar-los- en un intent de no caure en velles inèrcies, com les que van suposar a CiU uns deutes milionaris a l'hora de liquidar els partits que la integraven i la federació.
A més del préstec que es demana als candidats, la campanya de Junts es finançarà amb les quotes dels més de 5.000 militants i amb els donatius periòdics que fan els alts càrrecs i altres d'esporàdics que es poden comptabilitzar. A l'octubre els alts càrrecs i els electes fidels a Puigdemont van deixar de pagar al PDECat i van començar tots a pagar al partit que té Jordi Sànchez com a secretari general.
També aquell mes el partit va començar a fer-se càrrec de les despeses de defensa dels quatre presos polítics del partit a Lledoners i les d'altres represaliats de la seva formació. Fins aleshores ho havia assumit el PDECat, que entre minutes i altres atencions econòmiques, ha desemborsat 2 milions en els darrers tres anys malgrat les estretors en el dia a dia de la formació neoconvergent. Més de 600.000 euros d'aquests dos milions abonats pel PDECat corresponen a la defensa -advocats i procuradors- dels presos polítics que ara integren l'estructura de Junts, que ha comptat amb els recursos dels grups parlamentaris compartits amb el PDECat.
Una última via de finançament de Junts l'ha explicada Elsa Artadi aquest divendres. És demanar préstecs (en aquest cas per un import menor) també als militants del partit "per evitar grans donatius" d'empreses o crèdits. Tots els préstecs es tornaran en un any amb les subvencions que es rebran gràcies a la representació obtinguda. Els préstecs, que no poden ser gratuïts segons la llei, es retornaran a un interès de l'1,519%, el que marca el tipus anual Euribor més dos punts. Els interessos tributen com a renda d'estalvi i no gaudeixen de cap deducció fiscal segons Junts.
La campanya del 14-F no serà amb actes de gran format i l'estalvi en locals i organització d'actes i seguretat serà notable per a tots els partits. La darrera campanya de Junts, la del 2017, que va ser sufragada per CDC i el PDECat, ja va ser barata amb relació a les anteriors. La llista de Puigdemont va gastar aleshores 1,4 milions d'euros segons va declarar posteriorment als ens de fiscalització electoral.
Res a veure amb les grans inversions publicitàries i en actes de campanya de l'antiga CiU: 4 milions d'euros el 2010 i 3,8 milions el 2012. Artur Mas va llogar en aquelles dues campanyes el Palau Sant Jordi.
Així ho han explicat fonts de la formació a NacióDigital, que assenyalen que els candidats podran triar entre que se'ls torni el préstec, que no és obligat subscriure, o donar els diners directament. En total són unes 150 les persones que van a les llistes per les quatre demarcacions i a les quals s'ha reclamat aquest import per poder cobrir les despeses. A això s'hi sumen altres vies de finançament després que, segons s'explica des de la direcció, s'hagi descartat demanar crèdits bancaris -tampoc tenen patrimoni per avalar-los- en un intent de no caure en velles inèrcies, com les que van suposar a CiU uns deutes milionaris a l'hora de liquidar els partits que la integraven i la federació.
A més del préstec que es demana als candidats, la campanya de Junts es finançarà amb les quotes dels més de 5.000 militants i amb els donatius periòdics que fan els alts càrrecs i altres d'esporàdics que es poden comptabilitzar. A l'octubre els alts càrrecs i els electes fidels a Puigdemont van deixar de pagar al PDECat i van començar tots a pagar al partit que té Jordi Sànchez com a secretari general.
També aquell mes el partit va començar a fer-se càrrec de les despeses de defensa dels quatre presos polítics del partit a Lledoners i les d'altres represaliats de la seva formació. Fins aleshores ho havia assumit el PDECat, que entre minutes i altres atencions econòmiques, ha desemborsat 2 milions en els darrers tres anys malgrat les estretors en el dia a dia de la formació neoconvergent. Més de 600.000 euros d'aquests dos milions abonats pel PDECat corresponen a la defensa -advocats i procuradors- dels presos polítics que ara integren l'estructura de Junts, que ha comptat amb els recursos dels grups parlamentaris compartits amb el PDECat.
Una última via de finançament de Junts l'ha explicada Elsa Artadi aquest divendres. És demanar préstecs (en aquest cas per un import menor) també als militants del partit "per evitar grans donatius" d'empreses o crèdits. Tots els préstecs es tornaran en un any amb les subvencions que es rebran gràcies a la representació obtinguda. Els préstecs, que no poden ser gratuïts segons la llei, es retornaran a un interès de l'1,519%, el que marca el tipus anual Euribor més dos punts. Els interessos tributen com a renda d'estalvi i no gaudeixen de cap deducció fiscal segons Junts.
La campanya del 14-F no serà amb actes de gran format i l'estalvi en locals i organització d'actes i seguretat serà notable per a tots els partits. La darrera campanya de Junts, la del 2017, que va ser sufragada per CDC i el PDECat, ja va ser barata amb relació a les anteriors. La llista de Puigdemont va gastar aleshores 1,4 milions d'euros segons va declarar posteriorment als ens de fiscalització electoral.
Res a veure amb les grans inversions publicitàries i en actes de campanya de l'antiga CiU: 4 milions d'euros el 2010 i 3,8 milions el 2012. Artur Mas va llogar en aquelles dues campanyes el Palau Sant Jordi.