Eleccions catalanes 14-F

Govern i TSJC, una legislatura de topades i distància institucional

El revés judicial d'aquesta setmana sobre les eleccions del 14-F se suma a la llista de xocs entre la Generalitat i els jutges durant els últims anys

per Bernat Surroca , 23 de gener de 2021 a les 20:35 |
El president del TSJC, Jesús María Barrientos, en una imatge d'arxiu | ACN
Setmana intensa al Palau de la Generalitat. El Govern ha vist com, una vegada més, els tribunals en bloquejaven una decisió, en aquest cas, la voluntat d'ajornar les eleccions i fer-les el 30-M, un acord assolit per tots els partits polítics amb l'excepció del PSC. L'executiu de JxCat i ERC, en funcions, exhaurit políticament i que lluita com pot contra una pandèmia que amenaça de col·lapsar els hospitals, confiava que amb el pacte dels partits i les dades sanitàries en tindria prou per defensar la seva posició davant dels previsibles recursos que arribarien. A principis de setmana ja se n'havien presentat diversos, alguns amb mesures cautelaríssimes, que han fet el seu efecte: el 14-F continua vigent a l'espera d'una decisió definitiva del tribunal que podria arribar en plena campanya. 

El Govern no va aplanar el camí amb el TSJC abans d'adoptar una decisió controvertida i excepcional, que situava Catalunya en una nebulosa legal. Les resolucions judicials d'aquesta setmana, que deixen en suspens el decret signat per Pere Aragonès i mantenen cautelarment el 14-F, suposen un revés important per l'executiu, aboquen Catalunya a la incertesa i fan evident una distància institucional que no s'ha reconduït durant la legislatura. Una desconfiança cuinada des que fa anys, molt marcada pels fets de la tardor del 2017, i que s'ha anat demostrant en episodis com la inhabilitació del president, Quim Torra, o la suspensió de restriccions sanitàries dictades pel Govern. Repassem cinc moments que reflecteixen la distància que hi ha a dia d'avui entre el TSJC i la Generalitat. 


La inhabilitació de Quim Torra. La legislatura va néixer de l'aplicació de l'article 155, i la distància i desconfiança de la Generalitat respecte els tribunals s'ha mantingut com una constant durant els poc més de tres anys que ha durat. El desembre de 2019, el TSJC va condemnar el president, Quim Torra, per no haver retirat a temps una pancarta del Palau de la Generalitat, una sentència que no es faria ferma fins deu mesos després, quan ja érem al setembre del 2020. La inhabilitació de Torra va fer aflorar una vegada més les tensions entre la Generalitat i la justícia espanyola, i va posar data de caducitat a una legislatura que el mateix president havia donat per exhaurida uns mesos abans per la desconfiança entre els dos socis de Govern. Torra no va convocar eleccions abans de ser inhabilitat en ferm malgrat que la situació de la pandèmia era favorable, i amb la ratificació del Tribunal Suprem, el Govern va quedar escapçat i en funcions.  

La justícia frena les restriccions de l'estiu. No només les decisions dels tribunals sobre afers polítics han indignat la Generalitat. També aquelles en matèria de restriccions sanitàries. Una de les primeres decisions que va haver de prendre el Govern un cop aixecat el primer estat d'alarma va ser limitar la mobilitat al Segrià, on a l'estiu es va detectar un brot important de coronavirus. El decret del Govern que ordenava confinar diversos municipis del territori va ser contradit per una resolució del jutjat de Lleida, dictada de matinada i amb el suport de la Fiscalia, que argumentava que calia reactivar l'estat d'alarma per prendre una decisió d'aquelles característiques.


El cas del Segrià no ha estat l'únic, en clau sanitària, que ha provocat enfrontaments entre la justícia i la Generalitat. A la tardor també hi va haver moments d'incertesa per l'ordre de tancar bars i restaurants arreu del país. Sovint, el TSJC ha demanat més arguments als serveis jurídics de la Generalitat per fonamentar aquestes restriccions, i l'oposició ho ha aprofitat per carregar contra el Govern per la manca de previsió a l'hora de prendre unes mesures tan dràstiques. Amb l'estat d'alarma, la Generalitat ha pogut prendre mesures sense l'aval judicial, sempre dins dels límits definits pel govern espanyol.


El Govern, apartat del lliurament de carteres judicials. Decisions amb efectes polítics, sanitaris... i també institucionals. La distància entre Govern i tribunals s'ha fet evident en tots els àmbits, i un altre exemple d'aquesta legislatura va ser l'acte de lliurament de les carteres judicials a la nova promoció de jutges. La Generalitat no hi va ser convidada per decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). L'acte es va fer a Barcelona al setembre. La consellera de Justícia, Ester Capella, ho va considerar un acte de deslleialtat i "una falta de respecte al país i a la ciutadania". Hi va assistir la plana major del Poder Judicial, representants del govern espanyol i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. L'any 2016 hi van ser presents el president Carles Puigdemont i el conseller de Justícia, Carles Mundó.

La inhabilitació de la mesa de l'1-O. La legislatura ha estat marcada pels fets de la tardor de 2017. La sentència de l'1-O va ser el més evident, però durant els mesos posteriors s'han anat celebrant judicis en relació al referèndum i la declaració d'independència, un dels més destacats el que afectava a la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. Els membres sobiranistes de la mesa van ser jutjats al TSJC i condemnats a l'octubre per desobediència a una pena d'inhabilitació. La sentència va allunyar encara més la Generalitat i els jutges, i des del Govern van tornar a denunciar la vulneració de drets i la voluntat de venjança de la justicia espanyola pel procés independentista. 

El canvi de criteri amb Bernat Solé. La darrera decisió del TSJC ha estat la inhabilitació del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, pel seu paper en l'1-O quan era alcalde d'Agramunt. La seva sentència xoca amb el cas de l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, jutjada pels mateixos fets al jutjat figueres i finalment absolta, i també amb les desenes d'arxivaments de causes contra alcaldes pel referèndum. En el cas de Solé, que també és l'encarregat d'organitzar les eleccions del 14-F, la decisió s'ha pres en plena pugna sobre quan es podrà anar a votar. El Govern demana ajornar-ho i el TSJC, de moment, manté els comicis pel dia 14 de febrer tal com estava previst. La situació epidemiològica no és bona i les autoritats sanitàries ja avisen que la tercera onada s'assemblarà a la situació de març i abril. El TSJC té fins el dia 8 de febrer per prendre una decisió definitiva sobre la qüestió.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació