eleccions catalanes 2021

El Govern al·lega al TSJC que votar el 14-F compromet les «garanties democràtiques» de les eleccions

En l'escrit presentat al tribunal la Generalitat alerta la situació sanitària pot afectar la "legitimitat" del procés electoral

per Sara González / Bernat Surroca , 21 de gener de 2021 a les 20:05 |
El Govern reunit en consell de ministres extraordinari | Govern
El Govern ha fet públiques aquest vespre les al·legacions presentades al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per justificar la necessitat d'ajornar les eleccions catalanes previstes pel 14 de febrer. Aquest migdia, el TSJC ha anticipat la resolució i ha dit que, per ara, els comicis es mantenen. Està previst que demà en doni els arguments i que prengui una decisió definitiva sobre la qüestió abans del 8 de febrer, ja en plena campanya electoral. Els arguments de la Generalitat alerten que mantenir el 14-F compromet "les garanties democràtiques" del procés electoral, i és per aquest i d'altres motius que cal ajornar la votació fins al 30 de maig. 

En la mateixa línia, la Generalitat també diu la situació sanitària, pitjor que en el pic de la segona onada, fa que "la legitimitat" del procés electoral es vegi "afectada en pràcticament la seva totalitat". El document, de 47 pàgines, diu que hi hauria un impacte "especial i transversal" en la deliberació, el sufragi actiu i el sufragi passiu. "La possible manca de legitimitat d'un procés electoral és motiu suficient per al seu ajornament", diu l'escrit, fent referència a l'Informe de l'impacte esperat de la situació de l'epidèmia de la Covid-19 sobre les properes eleccions al Parlament de Catalunya, de data de 15 de gener i elaborat per la Direcció General de Participació Ciutadana i Processos Electorals. 


L'escrit presentat al TSJC insisteix en l'impacte "significatiu" de la pandèmia en el 14-F i recorda que els protocols per fer les eleccions "no són suficients" per garantir la salut pública i un desenvolupament normal del procés electoral. A més, incideix en la possibilitat que en les pròximes setmanes s'acceleri l'epidèmia per l'extensió de la variant britànica, més contagiosa. A Catalunya hi ha 16 casos confirmats i diversos sospitosos. 


La Generalitat també nega que l'ajornament de les eleccions pugui entendre's com una vulneració del dret de vot, perquè el que es busca és "tot el contrari", garantir que el procés es pot fer "amb plenes garanties de l'exercici del dret a vot, respecte al principi democràtic i d'igualtat, i que el resultat electoral s'adeqüi a la voluntat democràtica". I alerta: "El caràcter democràtic de les eleccions es veuria seriosament qüestionat si no hi ha una participació considerable derivada de la pandèmia, o bé la ciutadania no ha pogut formar lliurement la seva voluntat per manca d'una campanya electoral feta en condicions de poder arribar al màxim nombre de persones". 

A més, tot i voler garantir l'exercici del dret a vot, l'escrit del Govern també recorda que "qualsevol dret fonamental es pot limitar si resulta necessari i proporcionat per protegir altres drets i ben protegits, com el dret a la vida i a la integritat física, i el dret a la salut". Les al·legacions apunten, en aquest sentit, que el reial decret que declara l'estat d'alarma permet interpretar la possibilitat de suspendre les eleccions "si les eleccions epidemiològiques ho fan necessari".


No es contempla per ara un nou decret

Ni elaborar un nou decret ni fixar una altra data. La intenció del Govern és defensar "fins al final" que les eleccions s'han de celebrar el 30 de maig. Almenys per ara, a l'espera de quina és la decisió final del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Les eleccions s'han de poder fer sense por", ha assegurat la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha subratllat que l'executiu ha "posposat" i no "anul·lat" els comicis com ho van fer el País Basc i Galícia l'any passat en plena pandèmia i que, per tant, el decret ha de ser considerat vàlid.

Capella ha posat l'accent en què les al·legacions presentades sostenen que el decret per endarrerir els comicis està fonamentat en tres informes sobre l'evolució epidemiològica, els efectes sobre la qualitat democràtica i el marc jurídic. No hi ha, per tant, cap intenció d'elaborar un altre decret per subsanar les possibles llacunes fins que el TSJC no es pronunciï. Arribat el moment, ha precisat Capella, es valorarà què fer en cas que el tribunal mantingui de forma definitiva el 14-F després d'analitzar l'argumentació. Sí que ha assegurat que no es negociarà una nova data perquè la del 30 de maig ja va ser validada per la majoria dels partits, a excepció del PSC. 

Amb tot, la consellera ha subratllat com de lesiu seria que el TSJC resolgués definitivament un cop ja arrencada la campanya electoral. Ha xifrat en 30 milions el cost que té per a la Generalitat posar en marxa el procés electoral i ha advertit que el vot per correu comença a comptar des del 25 de gener, amb la qual cosa si finalment les eleccions no són el 14-F hi hauria uns 100.000 vots que podrien acabar "a les escombraries". 

"El calendari és incert i la campanya pot quedar interrompuda i que es faci campanya per no res. Fem una crida al sentit comú", ha insistit la consellera, que ha detallat que  la finalitat del Govern és "protegir la salut" i que es blindi la "qualitat democràtica" amb unes eleccions siguin "lliures" i sense un component dissuasori com la "por". En tot cas, si efectivament els comicis són el 14 de febrer, ha assegurat que l'executiu fomentarà la participació i posarà tots els mitjans perquè es pugui votar "amb totes les condicions de salut". 
 

Al·legacions Generalitat TSJC by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació