21
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
14:59h
Un conseller inhabilitat i unes eleccions que es mantenen el 14 de febrer malgrat la situació sanitària. Aquestes són les dues decisions que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha pres en un sol dia. El vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha respost amb contundència en una compareixença que no ha admès preguntes. Per una banda, ha denunciat que no endarrerir les eleccions és una "irresponsabilitat" que aboca la ciutadania a "triar entre dret a vot i dret a la salut". I, per l'altra, ha advertit la Moncloa que la judicialització del conflicte només es pot acabar amb una amnistia i un referèndum d'autodeterminació.
Aragonès ha considerat que, de nou, els tribunals tornen a "condicionar" la política catalana i la deixen a expenses de la justícia. A més, ha subratllat la "incertesa" que suposa per al procés electoral i per a la campanya que el TSJC tingui de marge per resoldre de forma definitiva sobre la data fins al 8 de febrer. En tot cas, ha aclarit que, per ara, el Govern no ha rebut encara cap notificació formal i que es treballarà per "estar al costat de la ciutadania" en cas que la data electoral sigui la definitiva.
La decisió del TSJC de mantenir les eleccions el 14-F ha arribat poc després que el tribunal hagi fet pública la inhabilitació del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per la seva participació en l'organització de l'1-O. Precisament, el conseller encarregat de tota la logística dels comicis. Englobant les dues decisions del tribunal, Aragonès ha reclamat l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació com l'única via per posar fi a una judicialització que "amenaça" milers de catalans. "Situar-se al costat de la llibertat i la democràcia mai pot ser motiu de repressió i la repressió mai formarà part de la solució", ha afirmat Aragonès en un missatge adreçat a la Moncloa.
Solé, condemnat a un any d'inhabilitació i a pagar una multa de 16.800 euros, ha assegurat que la sentència és també "contra els centenars d'alcaldes i els més de dos milions de persones" que van participar de l'1-O. "Condemnant-me a mi es condemna a tot el món local compromès amb el país i la democràcia", ha denunciat. El conseller, que continuarà en el càrrec fins que la sentència no sigui ferma, ha afirmat que es defensarà davant d'una sentència que considera injusta.
Durant la compareixença, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha considerat que les dues decisions judicials que sacsegen la política catalana són "dues ingerències" més com ho va ser també la inhabilitació de Quim Torra com a president. La consellera ha reclamat que el Govern estigui "a l'alçada" davant d'un escenari "molt greu" en què es "posa en risc la salut" dels votants si els comicis es mantenen pel febrer.
Aragonès ha considerat que, de nou, els tribunals tornen a "condicionar" la política catalana i la deixen a expenses de la justícia. A més, ha subratllat la "incertesa" que suposa per al procés electoral i per a la campanya que el TSJC tingui de marge per resoldre de forma definitiva sobre la data fins al 8 de febrer. En tot cas, ha aclarit que, per ara, el Govern no ha rebut encara cap notificació formal i que es treballarà per "estar al costat de la ciutadania" en cas que la data electoral sigui la definitiva.
La decisió del TSJC de mantenir les eleccions el 14-F ha arribat poc després que el tribunal hagi fet pública la inhabilitació del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, per la seva participació en l'organització de l'1-O. Precisament, el conseller encarregat de tota la logística dels comicis. Englobant les dues decisions del tribunal, Aragonès ha reclamat l'amnistia i un referèndum d'autodeterminació com l'única via per posar fi a una judicialització que "amenaça" milers de catalans. "Situar-se al costat de la llibertat i la democràcia mai pot ser motiu de repressió i la repressió mai formarà part de la solució", ha afirmat Aragonès en un missatge adreçat a la Moncloa.
Solé, condemnat a un any d'inhabilitació i a pagar una multa de 16.800 euros, ha assegurat que la sentència és també "contra els centenars d'alcaldes i els més de dos milions de persones" que van participar de l'1-O. "Condemnant-me a mi es condemna a tot el món local compromès amb el país i la democràcia", ha denunciat. El conseller, que continuarà en el càrrec fins que la sentència no sigui ferma, ha afirmat que es defensarà davant d'una sentència que considera injusta.
Durant la compareixença, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha considerat que les dues decisions judicials que sacsegen la política catalana són "dues ingerències" més com ho va ser també la inhabilitació de Quim Torra com a president. La consellera ha reclamat que el Govern estigui "a l'alçada" davant d'un escenari "molt greu" en què es "posa en risc la salut" dels votants si els comicis es mantenen pel febrer.