DECÀLEG DE L'AUDIOVISUAL

Ofensiva per aconseguir més presència del català al sector de l'audiovisual

L'Acadèmia del Cinema Català, Plataforma per la Llengua i el Clúster Audiovisual de Catalunya exigeixen un nou canal a TV3 per a joves, més doblatge i una nova llei del cinema

per NacióDigital , Barcelona, 21 de gener de 2021 a les 14:18 |
Imatge de la presentació del Decàleg Audiovisual. | Plataforma per la Llengua
La creació d'un parc tecnològic audiovisual, l'augment del finançament públic pel sector a 60 euros per ciutadà l'any, l'obertura d’un canal juvenil multiplataforma en català a TV3, el compliment i millora de les lleis que protegeixen l’audiovisual, actualitzar la legislació de l'audiovisual i del cinema amb una nova llei i recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.

Aquestes són algunes de les deu mesures incloses al Decàleg de l'Audiovisual impulsat per Plataforma per la Llengua, l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya. Les entitats exigeixen als partits que incorporin als seus programes deu mesures concretes perquè el pròxim Govern "reverteixi" la situació de precarietat que viu el sector.


La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha destacat que el decàleg es pot resumir en "dos manaments": "Resoldre d'una vegada la televisió nacional de Catalunya i resoldre el tema dels pressupostos. Un pam de carretera menys en termes lingüístics és una barbaritat el que pot fer i governar és prioritzar. La resta, són punyetes".

Les promotores avisen que l'audiovisual "ha estat abandonat durant deu anys malgrat ser un sector cultural estratègic i un instrument de normalització lingüística". Asseguren que els efectes de la deixadesa institucional són "alarmants". Enguany, només sis pel·lícules rodades en català s’han presentat com a candidates als Premis Gaudí.


Només quatre continguts en català a Netflix

A més, han afegit, "la majoria de plataformes de vídeo sota demanda no inclou les versions en català de pel·lícules i sèries que han estat traduïdes amb diners públics". De les més de 2.000 pel·lícules i sèries de Netflix, per exemple, a la fi del 2019 només n’hi havia 4 de disponibles en català, malgrat que 331 tenien una versió en català, doblada o subtitulada.


​Entre les mesures que formen part del decàleg hi ha "augmentar, de manera immediata, el finançament públic del sector audiovisual a 60 euros per ciutadà l'any". Destaca la mesura d'atreure noves plataformes digitals a Catalunya i crear un gran nucli audiovisual català amb platós i parc tecnològic. Reclamen al Govern l'elaboració d'un pla de mesures concretes que incentivi grans plataformes digitals a establir-se a Catalunya.

El decàleg demana l'obertura d'un canal juvenil i inversió de recursos de la CCMA en continguts per a infants, adolescents i joves, com també per al desenvolupament de l'oferta en línia. Les entitats demanen que el Govern aprovi el nou contracte programa de la CCMA urgentment, d'acord amb el mandat del Parlament, que ha de prioritzar l'ampliació de la base de seguidors de la CCMA i incorporar sobretot l'audiència jove.

Garantir el doblatge de sèries i pel·lícules

Altres mesures són garantir el doblatge i la subtitulació al català de sèries i pel·lícules a totes les plataformes i revisar la Llei de la CCMA i el seu llibre d'estil per reforçar la normalització de la llengua pròpia. També demana crear un òrgan de coordinació de l’audiovisual i mitjans de comunicació, amb representació dels territoris català, valencià i balear; acordar la transposició de la directiva europea de l'audiovisual, perquè doni marge competencial a la Generalitat; donar compliment immediat a la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, així com actualitzar la legislació de l'audiovisual i del cinema amb una nova llei.

Segons el decàleg, cal partir de la Llei de la comunicació audiovisual 22/2005, de la Llei del cinema 20/2010 i de la transposició de la directiva europea UE 2018/1808, i elaborar una nova llei de l'audiovisual. Les entitats també incideixen en l’incompliment que s’està produint de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, que determina que el 25 % de les pel·lícules comercials projectades als cinemes a Catalunya han de ser en català, una xifra que el 2018 només va ser del 2,1%. 

El català, amb mig milió de parlants menys

Mireia Plana, vicepresidenta de la Plataforma per la Llengua, ha lamentat que en els darrers 15 anys s'han perdut més de mig milió de parlants i això es fa "especialment greu quan es parla dels joves". Plana ha apuntat que un sector estratègic pels joves és l'audiovisual. "El jovent català viu un entorn audiovisual fortament descatalanitzat i és predominantment castellà o anglès".

A banda de les tres entitats impulsores del decàleg, associacions com Catalunya Film Festivals, GAC (Guionistes Associats de Catalunya), PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), PROA (Productors Audiovisuals Associats) i l’AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya) ja han signat i expressat el seu compromís amb les reivindicacions que recull el decàleg. El decàleg compta amb el suport de professionals del cinema i la televisió que, en el marc de la campanya, han participat en una sèrie de peces audiovisuals en què reclamen el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català.

Hi participen el director, guionista i productor Ventura Pons, la productora i directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, els autors i directors teatrals Sergi Belbel i Cristina Clemente, l’actor i director Roger Coma, l’actriu Laia Manzanares, el director editorial de Filmin Jaume Ripoll, la directora de cinema Neus Ballús, la guionista i humorista Elisenda Carod, l’escriptora i actriu Estel Solé, el productor de cinema Xavier Atance, el creador de continguts Sebi Alcantara i el CCU i tècnic de vídeo Francesc Admetlla.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació