Entrevista

«El Festival de Cinema de Muntanya de Torelló en format presencial és insubstituïble»

Joan Salarich, director del certamen, remarca que tenen una "millor programació", després d'haver de retallar el nombre de films a la programació

per Carles Fiter , 21 de gener de 2021 a les 12:38 |
Joan Salarich, director del festival de Cinema de Muntanya de Torelló | Josep M. Montaner
El Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló celebra a partir d'aquest divendres, 22 de gener i fins al 31, l'edició més atípica de la seva història. Enguany l'organització s'ha hagut d'adaptar i apostar per el visionat de les pel·lícules en línia per garantir la seva pervivència en temps de Covid. Tot i això, la presencialitat del festival és "insubstituïble". Així ho expressa el director Joan Salarich en aquesta entrevista a NacióDigital. En aquest sentit, apunta que de cara les properes edicions "possiblement la solució estigui en utilitzar els dos sistemes".

D'altra banda, també explica els malabarismes que han hagut de fer per poder portar a terme la 38a edició. El nombre de pel·lícules s'ha vist reduït per la situació sanitària. "La selecció ha estat més dura, cosa que es tradueix en una millor programació", afegeix Salarich. També hi haurà activitats paral·leles que "només podrà gaudir el públic de Torelló" pel confinament municipal.


- Finalment, el Festival de Cinema de Muntanya torna a Torelló. A grans trets, com s'ha pogut reorganitzar el certamen?

- Bàsicament després de prendre la decisió que les projeccions serien online, cosa que assegurava la viabilitat del festival. També es va decidir mantenir la part presencial, de tal manera que va esdevenir una proposta híbrida. Si bé per assegurar-ne la viabilitat, vam preveure que les activitats presencials també fossin visibles en streaming. Així si s'havia de fer sense públic, quedava l'opció de les xarxes. Malgrat això, algunes activitats paral·leles s'han hagut de posposar.


- S'han hagut de fer gaires malabarismes?

- Portem fent malabarismes des de finals d'octubre. Gairebé ens podríem dedicar al circ. Primer van ser les limitacions d'horaris i els aforaments. Fins que va arribar el tancament de la cultura (teatre, cinemes...). Vam passar-nos tot el mes de desembre treballant en la plataforma online i una vegada posada en marxa l'1 de gener hem pogut anar treballant en l'espectacle inaugural. Darrerament s'ha anul·lat tota la programació del festival a la Biblioteca, algunes activitats les hem pogut passar al Cirvianum i d'altres han quedat per a un futur que esperem que sigui molt proper. El Torelló Mountain Wines, previ canvi de format respecte a l'any passat, es podrà fer presencial el proper dissabte, tot i que dins el teatre Cirvianum. Un tast de vins dins un teatre, realment una proposta força innovadora.


- Què ha fet caure la Covid de la programació?

- Han caigut, definitivament, les tres "Hora del Conte" i dues presentacions de llibres, tot activitats paral·leles. Tampoc s'han pogut muntar les dues exposicions habituals, la central i l'Espai Editorial.


- Enguany es podran veure 36 muntatges, que opten a endur-se la Flor de Neu d'Or. Hi ha menys films que en darreres edicions. Això afecta la qualitat del festival?

- Diria que en tot cas pot haver afectat de forma positiva. Hem passat de les 49/50 pel·lícules de les darreres edicions a les 36 d'aquesta i no per manca de propostes. Vol dir que la selecció ha estat més dura, fet que es tradueix en una millor programació. Aquesta disminució, però, no es deu només als efectes de la pandèmia, la mitjana de durada dels documentals d'aquesta edició és més alta que les darreres.

"Alguna estrena internacional ha deixat de ser-ho per l'ajornament del certamen"


- Quantes estrenes es poden veure al certamen?

- Gairebé totes les pel·lícules són estrena al nostre país. Sí que és veritat però que alguna de les estrenes internacionals haurà deixat de ser-ho pel fet d'haver ajornat el certamen. Precisament aquest era una molt bona edició pel que fa a estrenes, però aquí no hi hem pogut fer res.

- Quins films destacaria de la programació?

- Hi ha un nombrós grup de documentals dirigits per directors que han estat premiats al festival, alguns d'ells multipremiats. En aquest sentit assenyalar els últims treballs de Michael Dillon (Ocean to Sky), Pavol Barabas (Everest the Hard Way i Salto is the King), Elisa Kubarska (The Wall of Shadows) o bé Bertrand Delapierre (Aurélien Ducroz, une vie aux sommets). I també, en general, tot el bloc de propostes de documentals de cultura de muntanya, realment una collita important i molt destacada.

- El Tibet és la temàtica del festival. Quines activitats es podran veure?

- La principal activitat i on precisament hem posat molts esforços és l'espectacle El Tibet. Terra de neus, terra de déus. S'hi podrà trobar cinema, música en directe i el testimoni d'especialistes destacats: tibetòlegs, viatgers, alpinistes, crítics de cinema i Thubten Wangchen, lama tibetà director de la casa del Tibet de Barcelona i parlamentari a l'exili. També hi haurà les conferències del mateix Thubten Wangchen i les de Toni Arbonès i Enric Soler Raspall, aquestes darreres de viatges. Les altres activitats, com he dit, han caigut de la programació.


- La plataforma digital per veure les pel·lícules en línia ja s'ha posat en marxa. Quants abonaments s'han venut fins al moment? Són bones xifres?

- Quan faltava una setmana per l'inici del festival online, s'havien venut prop de 200 abonaments. És una xifra important, que si féssim una semblança amb altres edicions presencials, voldria dir que s'han venut 200 entrades per a cada sessió. Tenint en compte que pel preu d'una entrada més d'una persona té accés al visionat, doncs ens trobem en unes xifres importants. De tota manera tot és nou per nosaltres i falta veure també la compra de sessions individuals que s'anirà produint durant tots els dies del festival.

- Què destacaria de les activitats paral·leles?

- Les tres conferències programades. Els protagonistes tenen un nom prou reconegut en els seus àmbits i poder escoltar-los explicant les seves vivències és un luxe que, aquesta vegada, malauradament només podrà gaudir el públic de Torelló. Coses del confinament municipal. La resta d'activitats ha quedat força minvada per les restriccions.

- Per acabar, aquesta situació ha fet canviar la manera de fer del festival apostant per un format híbrid. Aquesta opció ha vingut per quedar-se o la presencialitat té un paper molt important al certamen?

- És un tema que haurem de tractar en profunditat en el moment que acabi la 38a edició. Tenim molt clar que el festival en format presencial és insubstituïble. Precisament l'aposta que havíem fet sempre de poder comptar amb els directors i/o productors de les pel·lícules per poder-les presentar, aquest any no ha existit. Un festival de cinema només té raó de ser si és un acte social, un punt de trobada. Les projeccions online són per arribar a un públic que està interessat en el documental de muntanya però per diferents motius té dificultats per desplaçar-se a Torelló. Possiblement la solució estigui en utilitzar els dos sistemes, caldrà estudiar en quin percentatge.


Altres notícies que et poden interessar

 




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació