Errors de càlcul

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'acord entre ERC i el PSOE per facilitar la investidura de Pedro Sánchez -amb la contrapartida estrella de la taula de diàleg- explicitava la voluntat de superar la "judicialització" del conflicte. L'entesa es va presentar el 2 de gener del 2020. Un any i tres setmanes després, Sánchez continua sent president i té els pressupostos aprovats, la mesa de negociació està congelada i la judicialització del conflicte no cessa. Des dels tribunals, ahir va arribar la condemna del conseller d'Exteriors, Bernat Solé, pel seu concurs en l'1 d'octubre quan era alcalde d'Agramunt. El Govern es va afanyar a comparèixer en bloc, amb un memorial de greuges que incloïa també la resolució provisional del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre les eleccions del 14 de febrer. Els comicis es mantenen i la decisió definitiva per aclarir el calendari electoral podria demorar-se fins al tram final de la campanya. Més incertesa.

La judicialització de la vida política a Catalunya és un fet del qual se n'emeten actualitzacions constants. Cada vegada que els tribunals activen les palpitacions del debat públic, el pacte firmat per ERC amb els inquilins de la Moncloa queda més compromès, per molt que la via del diàleg sigui l'única que s'endevina transitable. Només cal mirar tres anys enrere per prendre'n consciència, encara que ressonin cants de sirena amb dreceres miraculoses per a la pròxima legislatura. Resulta, però, que l'acord del 2020 resisteix malament la retòrica electoral, perquè ni s'ha complert ni es complirà a curt termini. La via de l'indult s'ajornarà per incòmoda i la reforma del delicte de sedició -que no conjuga amb l'amnistia- és una promesa que avui només es creuen els comuns. Per què no s'esperen canvis aviat? Perquè la prioritat dels socialistes és conquerir la presidència de la Generalitat.

I la contesa electoral, ja descarnada, ho explica tot. Explica que no s'hagi avançat en la resolució del conflicte, explica també la voluntat de posposar les eleccions fins al 30 de maig i, per descomptat, explica que la data de votació sigui una incògnita després de fer el salt als tribunals. L'afany per calcular què convé més al partit també justificaria la manera com el ministre de Sanitat, Salvador Illa, contemporitza en la presa decisions sobre la pandèmia, ara que hi ha un reguitzell d'autonomies sol·licitant avançar el toc de queda. El candidat del PSC -empès per la cuina del baròmetre del CIS- no mou fitxa a Sanitat: seria difícil de justificar que s'endureixen les restriccions mentre es demana accelerar les eleccions a Catalunya. Per cert, per complir la promesa de dimitir quan comenci la campanya, Illa hauria de deixar el càrrec dijous que ve, com a molt tard, si el TSJC no ha emès sentència sobre el 14-F i la cursa electoral es posa en marxa. Illa hauria de dimitir, doncs, sense tenir clar quan serien les eleccions.    

Podríem convenir que ERC va cometre un error de càlcul per no haver lligat curt el PSOE quan el tenia més compromès, i que ara en paga les conseqüències. I també podríem concloure que els socis del Govern -Junts per Catalunya i els republicans- van ensopegar quan van suspendre els comicis menystenint el moviment opositor del PSC, sense explorar prèviament quina podria ser la resposta dels tribunals al nou decret. El pes polític de la Generalitat fa temps que és decreixent i, sense xarxa de seguretat, determinats moviments es poden convertir en actes de temeritat. Quan podia convocar eleccions sense interferències -amb Quim Torra a Palau-, el Govern va preferir altres camins. El resultat és que el TSJC també decidirà la data en què es votarà.

Caldria no perdre de vista, finalment, que el primer damnificat del despropòsit amb la convocatòria electoral és el ciutadà cridat a les urnes, que assisteix amb perplexitat al serial, amb partits i tribunals com a actors principals. Un ciutadà, amb la butxaca compromesa i la por al cos per les dades de morts i contagis, al qual se li reclama fer confiança als mateixos dirigents que, a Madrid o Barcelona, un dia li demanen que respecti les restriccions i l'altre que corri cap a les urnes amb la promesa que tot canviarà. Que la resposta del ciutadà no sigui el darrer error de càlcul dels partits.
 

---

Avui no et perdis

» Crònica: El laberint del 14-F enverina la batalla entre ERC i el PSC; per Sara González.

»El Govern al·lega al TSJC que votar el 14-F compromet les «garanties democràtiques» de les eleccions; per Bernat Surroca.

» Opinió: «No soc jo, són ells»; per Sara González.

»La sentència de Solé, l'única condemna a un alcalde de l'1-O; per Bernat Surroca.

» Anàlisi: El PSC realment pot guanyar les eleccions? Les claus per llegir el baròmetre del CIS més incert; per Roger Tugas Vilardell.

»Salut preveu un pic de fins a 900 pacients a l'UCI només per Covid; per Bernat Surroca.

»Malgastades milers de dosis de la vacuna de Pfizer a l'Estat per utilitzar xeringues inadequades.

»Així és el coronavirus: primeres imatges reals en 3D del SARS-CoV-2.

»Ofensiva per aconseguir més presència del català al sector de l'audiovisual.

» Opinió: «Asseure's amb l'extrema dreta»; per Adam Majó.

» Mor el músic Jordi Fàbregas als 69 anys.
 

---

 El passadís

Passi el que passi al TSJC, els partits ja tenen a punt les seves maquinàries electorals. Tots recorren a agències de publicitat, experts en imatge i màrqueting electoral. I també en experts en comunicació política, una professió que ha proliferat en els darrers anys i que va més enllà del cap de premsa tradicional, i incideix molt en el missatge polític i la forma d'explicar-lo. El PDECat va contractar fa uns mesos una agència de Barcelona, però ha canviat d'estratègia i ara ha optat per una experta en comunicació política. Té la missió d'ajudar en campanya a Àngels Chacón, que lluita per fer-se un lloc com a factor d'equilibri entre Junts i ERC.

Es tracta de Verònica Fumanal, que ha fet la seva carrera a cavall entre Barcelona i Madrid, i que presideix l'Associació de Comunicació Política. Fumanal, que participa en espais d'opinió televisius, havia assessorat Ciutadans i el PSC de Pere Navarro, i ara ho farà amb el PDECat. Va saltar a la fama com a assessora de Pedro Sánchez en la seva etapa a l'oposició, i en el camí fins a la tornada a la direcció del PSOE i la moció de censura. Des d'aleshores va per lliure i ara ha tornat a la política catalana. Fumanal té com a mà dreta Rodolfo Irago, un històric de la Ser, que també ha participat en algunes tertúlies als mitjans catalans i que havia estat cap de premsa d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Ahir van acompanyar Àngels Chacón en trobades amb periodistes de a Madrid.

Vist i llegit

Quan es tracta de pensar què és el que més li convé al Barça, cal recórrer a Evarist Murtra, una de les veus amb ascendent en el barcelonisme institucional. Murtra ha estat directiu en diferents etapes del club -l'última, amb Joan Laporta-, i sense el seu concurs no s'explicarien acords com el d'Unicef o decisions com la tria de Pep Guardiola per rellevar Frank Rijkaard. En una conversa amb Ramon Besa que publica a El País, l'empresari demana repensar el Barça de dalt a baix, després d'una etapa marcada per la gestió erràtica. "Tot el barcelonisme, sense excepció, ha de remar a favor d'obra; i em refereixo igualment a les institucions del país, que es beneficien i molt de l'atracció que té el Barça al món", raona Murtra en l'entrevista. Reflexions per tenir presents ara que s'emboca el tram decisiu del període electoral al club.  

 El nom propi

Després que el conseller de Salut de Múrcia, Manuel Villegas, s'hagi vist obligat a dimitir per la polèmica generada arran de la seva vacunació -al costat de centenars d'assessors i funcionaris-, ara els focus assenyalen el seu homònim de Ceuta, Javier Guerrero, que també hauria vulnerat els protocols. Guerrero i altres alts càrrecs del govern de la ciutat autònoma -en mans del PP- s'han vacunat contra la Covid malgrat que no formarien part dels col·lectius prioritaris. Des de la conselleria es van afanyar ahir a recalcar que segueixen "escrupolosament" l'estratègia dictada per prioritzar la immunitat de persones vulnerables. Recordaven, però, que tant Guerrero com els seus col·laboradors són a primera línia en la lluita contra la pandèmia. Un argument, per cert, que no servir a Villegas per conservar el càrrec al govern murcià. "Jo no volia vacunar-me, a mi no m'agraden les vacunes", va afirmar el conseller de Ceuta per acabar-ho d'arreglar.

 Els imperdibles

Aquests dies que brollen en l'actualitat termes de significat profund, com els de repressió i exili, motiu de debats mediàtics amb pugnes gasoses a les xarxes, la lectura és un bon refugi per prendre perspectiva. La recomanació d'aquest divendres no respon a una novetat editorial ni a un èxit de vendes. És, però, un llibre excel·lent: El meteorólogo, d'Olivier Rolin, traduït el castellà per Libros del Asteroide. L'autor narra la història d'Alekséi Feodósievich Vangengheim, qui va ser cap del Servei Meteorològic de la Unió Soviètica. Malgrat el seu socialisme convençut, el 1934 va ser deportat a un camp de treball, acusat de traïció com tantes altres víctimes de l'estalinisme, i ja no en sortiria amb vida. Rolin en va recuperar la història a partir de les cartes que el protagonista enviava a la seva filla Eleonora. El resultat és un relat acurat de les contradiccions de la víctima, però també de l'oblit del terror, que retrata tant la societat soviètica com la mirada d'Occident. Un imperdible. Bon cap de setmana!    

 ​