Qui anirà a votar?

Les enquestes com la del CIS d'avui retraten la tendència del moment, no fan un pronòstic. Quedeu-vos amb la dada de quanta gent aniria ara a votar mentre al TSJC s'ho pensen. També són notícia les UCI plenes, els tentacles d'Unió, la Coca-Cola i Ricard Zamora

21 de gener del 2021
Actualitzat a les 8:03h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), l'ens demoscòpic del govern espanyol, fa abans de cada elecció un macrosondeig que serveix per veure quines són les tendències i tenir algunes pistes sobre valoració de líders, transferències i record de vot o prioritats dels votants. Sempre té un treball de camp (entrevistes) més ampli i ben fet que les que solen encarregar els mitjans de comunicació, que solen estar entre les 800 i 1.000 entrevistes, o d'alguns panels digitals que tenen encara més fiabilitat més dubtosa.

Avui al migdia, el CIS farà públic l'estudi preelectoral de Catalunya amb la mirada posada al 14-F. Els tribunals encara no han donat per bo l'ajornament electoral i feia dies que el CIS hi treballava. Per tant, la demoscòpia tampoc s'ha aturat. Caldrà veure si en fan un altre en cas que es validi l'ajornament decretat pel Govern la setmana passada.

L'enquesta, com totes, tindrà valor per veure cap a on apunten les tendències. Però cal tenir clar que no són mai un pronòstic de què passarà. De fet, els més saberuts, sobretot a les xarxes, solen fer comparacions amb el que deien les enquestes i van votar els ciutadans oblidant que un sondeig és un treball científic -allò que se'n diu la cuina, que és dimensionar i passar pel sedàs de diverses variables les dades recollides en brut- que retrata un moment més que no pas fa projeccions de futur.

Sempre es diu allò que "si les eleccions fossin avui...". I està ben dit. Veurem també a les xarxes com els que en surten ben parats -que en el cas del CIS solen ser els socialistes- se la creuen com si fossin les taules de la llei i com els que queden malament a la foto hi veuen mans negres i les mil-i-unes pífies. Res extraordinari. 

La majoria del Govern compta que les eleccions seran el 30 de maig i no el 14 de febrer. Esperen que, on no arribi la cobertura legal -la mateixa que tenia l'ajornament basc i gallec-, ho faci el sentit comú dels magistrats tenint en compte que, per exemple, ahir ja vam superar el pic de pacients a l'UCI de la segona onada

El cert és que, de què pot passar quan es voti, en sabem ben poca cosa més enllà que el PSC serà el principal beneficiat de la fallida electoral de Ciutadans després de tres anys de nefasta tasca d'oposició a un Govern que ha tingut en la seva desunió el principal enemic. El votant català té un comportament més estratègic que no pas l'espanyol a conseqüència que la política catalana ha operat sempre sobre dos eixos: el social i el nacional. Això alimentava, per exemple, el famós vot dual (voto un partit nacionalista al Parlament i, al Congrés, un d'estatal que vull que les guanyi) i és el que ha configurat un cos electoral força infidel.

Una infidelitat que es tradueix en vot útil o aposta pel cavall guanyador en una pugna que no serà entre blocs sinó per l'hegemonia dins el bloc republicà i dins l'unionista. Per això els partits insisteixen a fer proclames com que va d'ERC o el PSC, de Borràs o Illa, o veurem crides d'Aragonès al vot útil de l'esquerra perquè l'espai postconvergent no ocupi la presidència. Perquè, i aquesta és l'altra clau, del que es tracta és de desmobilitzar el votant de l'altre. 

I és que la gran incògnita serà quanta gent vota. El temor dels col·lectius vulnerables a acostar-se als col·legis electorals se sumarà al desencís general. La dada més important que avui ens oferirà el CIS serà la de l'estimació de participació, però també la de quin percentatge encara dubta, un col·lectiu que ha crescut els últims mesos. Hi ha molt votant per seduir. Quedi un mes o quatre. 
 

Avui no et perdis

»Més restriccions i amb el 14‑F (de moment) en marxa; per Sara González.

» Opinió: «Eleccions sense llei»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»
La Fiscalia, favorable a mantenir les eleccions el 14‑F.

»La primera dosi de la vacuna comença a fer efecte als 12 dies; per Bernat Surroca.

» Mapes | Més del 80% de residents han rebut la vacuna però tres comarques encara estan per sota del 50%; per Roger Tugas Vilardell.

» Mapes | Quines comarques tenen les UCI més plenes?; per Roger Tugas Vilardell.

» Un petó de la mare després de 300 dies; per Carles Fiter.

»
 Opinió: «No hem après res?»; per Dolors Sabater.

» Entrevista a David Garrofé (CECOT): «​A partir de Setmana Santa esperem un canvi en positiu a les empreses»; per Marc Solé.  

»
 Ciència en societat | Hi haurà més temporals com Filomena?; per Cristina Junyent.

»
Almenys tres morts en l'explosió d'un edifici a Madrid; per Víctor Rodrigo.

»Barcelona i Mollet del Vallès, entre les ciutats europees amb més morts per contaminació.

» Fil directe: «Se'n sortirà Biden?»; per Pep Martí.
 

 El passadís

Fa dues setmanes us explicàvem com els principals dirigents d'Unió han anat sobrevivint de forma transversal a la desaparició del partit per culpa dels mals resultats electorals i els deutes. A les pròximes eleccions seran a llocs destacats a les llistes del PSC, Junts, PP o PDECat... En el front econòmic també tenen presència. La cara més visible és Josep Sánchez Llibre, que era el segon de Josep A. Duran i Lleida a Madrid i ara és el president de Foment del Treball. La gran patronal catalana té representació per la quota empresarial a l'influent Consell Econòmic i Social espanyol. Han triat Jordi Casas, que va ser diputat i senador d'Unió i que sempre acompanyava Duran i Sánchez a Madrid.

En la seva darrera etapa a la capital espanyola va ser delegat de la Generalitat. Casas és advocat i està molt vinculat al sector tèxtil, ara en declivi, de Sabadell. A Foment també hi tenen implicació els exdiputats Toni Picó, Montserrat Surroca, Manel Silva o Benet Maimí. Ningú no pot negar que els democristians saben moure's i fer lobby com ningú altre. 

Vist i llegit

Twitter va suprimir el compte de Donald Trump, que era una de les seves eines més recurrents per mobilitzar els seus fidels i difondre el seu discurs populista i plagat de mitges veritats en el millor dels casos. A The New York Times han fet un recull interactiu de tots els insults del president sortint a diversos col·lectius, mitjans o rivals polítics els darrers sis anys. Vist amb perspectiva encara crida més l'atenció com alguns el van relativitzar. Una autèntica vergonya.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1893 es va patentar la fórmula de la Coca-Cola i aquesta beguda gasosa i ensucrada es va començar a comercialitzar als Estats Units. La beguda és popular, es pot trobar pràcticament a tot el món i ha esdevingut un símbol de poder americà. I què porta la Coca-Cola? A més d'aigua i altres ingredients menors el que li dona el seu peculiar gust és un xarop a partir d'extractes de diferents plantes, bàsicament cítriques, que al llarg dels anys ha anat canviant i que la companyia ha volgut mantenir en secret. En aquest vídeo algunes pistes. Però hi ha controvèrsia. A Aielo de Malferit, a la Vall d'Albaida, expliquen que la beguda es va inventar allà amb el nom de Kola-coca uns anys abans. En aquest reportatge d'El País s'explica

 L'aniversari

El 21 de gener de 1901 va néixer a Barcelona el porter de futbol Ricard Zamora, conegut com "El Diví". Zamora va jugar al Barça, a l'Espanyol -el club dels seus amors- en dues etapes, al Reial Madrid i finalment al Niça ja durant la guerra. Va morir a Barcelona el 1978 després d'haver entrenat diversos equips i fet de secretari tècnic barcelonista. Ell va apostar per dur Kubala al club i construir un dels millors equips del Barça de la història.

Zamora va innovar com a porter en un moment en què el futbol es convertia en un esport de masses i la rivalitat era forta a la ciutat. Aquí un vídeo d'homenatge centrat en l'etapa blanc-i-blava. El trofeu de la Lliga al porter menys golejat porta el seu nom. La data de 21 de gener de 1901 és la que consta arreu com la del seu naixement, però al Registre Civil de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona hi apareix la data del 14 de febrer. Segurament els seus pares el van inscriure uns dies després que arribés al món.
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l