Final de l'era Trump

Biden enterra l'era Trump: «La democràcia ha prevalgut»

El 46è president dels Estats Units crida a la unitat nacional i a confrontar el supremacisme blanc, una amenaça que posa al mateix nivell que la pandèmia

per Pep Martí , 20 de gener de 2021 a les 18:24 |
Una dona celebra la victòria de Joe Biden.
"La democràcia ha prevalgut. Avui és un dia d'història i d'esperança". Així ha començat el seu discurs Joe Biden, després de prendre possessió com a 46è president dels EUA. Conscient dels seus reptes, ha rememorat les crisis patides pel país al llarg del 2020, de la pandèmia a la violència racial. Ha fet una crida a la "unitat" del país i ha proclamat: "Tinc un somni de justícia per a tots que no pot esperar més i hem de confrontar-nos al supremacisme blanc que ataca la democràcia". I ha afirmat amb rotunditat: "El vencerem".


Ha posat la lluita contra la igualtat racial al mateix nivell que la pandèmia, de la qual ha recordat que ha causat més morts a la societat nord-americana que totes le sguerres en què han combatut els Estats Units. En un moment del discurs, ha demanat un record en silenci per totes les víctimes de la Covid.

El nou president ha invocat l'esperit d'unitat nacional i ha afirmat que "hem d'acabar aquesta guerra incivil" que enfronta blaus i vermells (en relació al color dels partits polítics), liberals i conservadors, urbans i rurals. "Sense unitat no hi haurà pau, només fúria i amargor", ha sentenciat un Biden que ha apel·lat contínuament als grans valors que han fet gran el seu país. "Amèrica ha estat posada a prova i hem superat la prova", ha proclamat Joe Biden.


Biden s'ha referit a l'acció imprescindible per superar el cúmul de crisis que ha d'entomar, però s'ha proposat que "podem tornar a fer que els EUA siguin altre cop la força líder del món". "La victòria és perenne i la victòria mai és assegurada", ha assegurat el nou president. Ha invocat a estar units, a "escoltar-nos els uns als altres" i ja fet una crida a rebutjar la polarització. "Compatriuotes americans: hem de ser diferents", ha dit.

En el seu discurs, Biden ha anunciat que els Estats Units tornaran al concert internacional  i refaran els vincles amb els aliats, però el gruix del seu missatge ha estat adreçat a la societat nord-americana. Ha donat alguna pista sobre el lideratge moral que vol recuperar i que s'ha perdut amb Trump, quan ha dit que el país ha de liderar "no pel poder de la nostra força sinó per la força del nostre exemple". Ha conclòs demanant "que Déu beneeixi Amèrica. Que Déu protegeixi les nostres tropes".   


Joe Biden ha jurat el seu càrrec davant del president del Tribunal Suprem, John Roberts. Ho ha fet al Capitoli, com exigeix una tradició que s'ha vist afectada per l'excepcionalitat del moment. El 46è president de la història nord-americana ha assumit el poder en un Washington pràcticament ocupat per la Guàrdia Nacional i sense multituds a l'avinguda de Pensilvània. I en la mateixa seu del Congrés que el 6 de gener passat va ser assaltada per un grup de partidaris armats de Donald Trump. Un Trump que ha abandonat la Casa Blanca unes hores abans i no ha estat present a la cerimònia en una mostra més de menyspreu a les institucions i la cultura democràtica del país.  


Biden ha jurat sobre una Bíblia que pertany a la seva família des de finals del segle XIX. Com estableix la tradició, amb anterioritat ha jurat el càrrec la vicepresidenta Kamala Harris, que ho ha fet de la mà de Sonia Sotomayor. Totes dues han fet història i comparteixen ideologia progressista. Harris és la primera dona negra que arriba a la vicepresidència. Sotomayor és la primera dona llatina que ha arribat al Tribunal Suprem. 

Leo Donovan, un jesuïta que va presidir la Universitat de Georgetown, ha fet la tradicional invocació que dona inici a la inauguració presidencial. Després, Lady Gaga ha cantat l'himne nacional, que presenta els Estats Units com la terra dels lliures i dels valents. Un himne que després del trasbals que ha suposat l'etapa trumpiana té més significat que mai. 


El polític demòcrata ha coronat aquest dimecres una carrera política que va començar en el molt llunyà 1972, quan va ser elegit senador per l'estat de Delaware, mentre el seu país es debatia en una de les seves grans crisis, la guerra del Vietnam. Des d'aquell moment, Biden va intentar en tres ocasions arribar a la Casa Blanca, però va fracassar clarament el 1988 i el 2008 a l'hora d'aconseguir la nominació del Partit Demòcrata. Va ser el 2008 quan va aconseguir la projecció nacional que buscava, al ser designat per Barack Obama com a candidat a la vicepresidència.

Els seus vuit anys com a número dos d'Obama li van permetre disposar d'una base de suports prou àmplia per aspirar a la màxima ambició de la seva vida. El 2016, però, va acabar fent-se a un costat davant l'empenta de Hillary Clinton, que va acabar sent derrotada per un inesperat Donald Trump. Ha estat a la ercera que Biden ha aconseguit, desmentint molts pronòstics, emergir com l'abanderat demòcrata i tancar l'etapa obscura de Donald Trump.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació