reportatge

L'odissea del vot exterior: terminis estrictes, opacitat i poques garanties

Catalans que viuen a l'estranger denuncien que el sistema de vot pregat vulnera drets fonamentals i constaten que la incertesa electoral farà que més gent no pugui votar el 14-F

La complexitat de votar des de fora de Catalunya fa que moltes persones hi renunciïn | Aj de Rubí
per Bernat Surroca, 23 de gener de 2021 a les 08:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En circumstàncies normals, votar des de l'estranger pot convertir-se en una autèntica odissea, i sense cap garantia d'arribar a bon port. En un context de pandèmia, en què la data de les eleccions balla, i un dia està previst votar el 14 de febrer i l'endemà el 30 de maig, la cosa ja esdevé pràcticament impossible si no tens temps i ganes de llegir instruccions, trucar consolats i tenir clars tot un seguint de terminis a vegades incomprensibles. Els centenars de milers de catalans que viuen a l'estranger -uns 255.000 registrats al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA), però n'hi ha molts més- es troben aquests dies en plena incertesa sobre si podran votar o no. Pendents de quan seran les eleccions, pendents que els arribin butlletes a temps per poder-les enviar, i sense poder saber si el seu vot, tan vàlid com qualsevol altre, serà finalment recomptat. 

"Sembla que els nostres drets valguin menys", denuncia la periodista Mireia Domènech, que fa anys viu fora de Catalunya i estudia el sistema de vot des de l'exterior. És el sentiment que tenen totes les veus consultades per NacióDigital, que se senten oblidats per les autoritats, molt més pendents del vot per correu des de l'interior que no pas de facilitar els tràmits perquè els milers de catalans que viuen fora ho tinguin més fàcil per exercir el seu dret a vot. "Si és cert que la Constitució ha d'anar a missa, s'han vulnerat els drets a uns quants milers de persones", afegeix Domènech. Per què passa això? S'hi sumen molts factors: una reforma de la llei de règim electoral (Loreg) excessivament garantista, uns procediments complexos que no tothom entén ni té ganes de fer, i un cert desinterès per part de l'administració. Tot plegat fa que molta gent que potser voldria votar, perdi les ganes de fer-ho.


A tot això s'hi afegeix la incertesa actual de no saber quan seran les eleccions. "La situació és un desastre", critica Toni Montserrat, resident a Luxemburg, i secretari d'estudis i anàlisi de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes (FIEC). L'anunci del Govern el dia 15 de gener que deia que se suspenien les eleccions va fer que s'aturessin tots els tràmits per sol·licitar el vot. Quatre dies després, el dia 19, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre cautelarment el decret del Govern i va establir que els comicis es feien el 14 de febrer. El termini per fer la sol·licitud acabava el mateix dia 19. "Són només quatre dies, però per nosaltres això és una catàstrofe perquè vol dir milers de persones que no van fer la sol·licitud a temps", lamenta Montserrat.

La Junta Electoral Central ha permès aquest divendres que el termini per sol·licitar el vot s'allargui fins el 26 de gener, però no el termini per enviar-lo. "Els papers s'imprimiran més tard i enviaran més tard, però el recompte i les dates de recepció continuen inamobiles. Menys gent podrà votar", apunta Domènech. 


Un "sistema pervers" que porta a la "desincentivació" del vot

Els catalans que viuen a l'estranger i volen votar a les eleccions catalanes o espanyoles han de fer el que s'anomena vot pregat, és a dir, demanar expressament a l'Estat que se'ls deixi votar. Aquest ja és un primer tràmit. A partir d'aquí, si tot el sistema funciona, reben una targeta censal amb tot el material electoral, però no és estrany que les paperetes no arribin a temps. El calendari és estricte i tot s'ha d'encabir en menys de 54 dies, el temps entre la convocatòria electoral i el dia de les eleccions. "Haver de demanar el vot, que t'ho hagin de concedir i que a vegades la documentació no arribi fa que molta gent acabi per no votar", explica Domènech, que identifica una voluntat de "desincentivar" i "obstaculitzar" la participació des de l'exterior. Això xoca amb el que diu la Constitució. 


Núria Saladié, catalana que viu a Melbourne, Austràlia, constata que els tràmits i la web per gestionar el vot són "complicats d'entendre", amb informació contradictòria i molt enfocada a la gent que vota per correu però des del territori. "Si finalment s'ajornen es eleccions confio tenir una mica més de temps per parlar amb el consolat", explica en declaracions a aquest diari.​ "És un sistema pervers, mal dissenyat", afegeix Montserrat, que recorda que els terminis són "molt curts" i la possibilitat de votar depèn de molts factors. Un exemple: les candidatures definitives tot just s'han proclamat. S'han d'imprimir i enviar les paperetes, i tot plegat quan falta menys d'un mes per a la votació. 


L'opacitat dels consolats i la cadena de custòdia del vot

Tot es basa en el correu postal, un sistema més aviat lent i que no sempre dona prou garanties. Des de la FIEC denuncien que els acords de Correus amb les companyies dels altres països no sempre funcionen. "Els altres països a vegades no tracten la documentació electoral amb la importància que té. Pot passar que les paperetes i els sobres es quedin acumulade en centres de correu d'arreu del món", destaca Toni Montserrat. Si, arribats a aquest punt, s'han superat totes les traves tècniques i burocràtiques, i els catalans a l'exterior reben tota la documentació necessària a l'hora, comença el procediment pròpiament de la votació i retornar-ho tot al consolat, també en el termini previst. Aquí se suma un altre problema. "Quan el vot arriba al consolat, ningú els obliga a ser transparents. Es trenca la cadena de custòdia", alerta Mireia Domènech. 

Si bé a les eleccions les urnes mai estan soles, als consolats no existeix la figura de l'interventor i els ciutadans no poden veure com vota la gent. "Els vots es passen uns dies en una urna i després s'envien. No tens accés al nombre de sobres rebuts, ni quanta gent ha votat, ni quants sobres marxen en avió", denuncia Domènech. Els vots que surten del consolat van primer a Madrid i des d'allà s'envien a la demarcació que correspon. "Mai saps si el vot que estàs emetent s'acabarà recomptant o no", afegeix la periodista. Totes aquestes complicacions, sumades a un lògic desarrelament dels catalans que marxen a viure fora, fa que moltes persones optin per no exercir el seu dret a vot.


Així ho indica, de fet, la participació des de l'exterior. "La participació havia arribat a estar al 30%, però ha anat baixant", apunta Domènech. Segons dades de FIEC, a les eleccions del 27 de setembre de 2015, només un 7,5% dels catalans registrats al CERA va poder votar, 14.781 persones. A les de 21 de desembre de 2017 hi va haver un repunt, provocat probablement per la situació política del país després de l'1-O i l'aplicació del 155, i la participació va ser de l'11,94%, 27.175 persones. Les previsions per a les eleccions d'aquest any són més baixes. "Calculo que no arribarà al 4%", apunta Domènech. El vot a l'exterior, a més, no es comporta igual que el de l'interior. El 2017, per exemple, el 54% va ser favorable a la independència.

Aquí podeu consultar com seria un Parlament en què només votés els catalans a l'exterior o només els de l'interior



Solucions?

I què es pot fer per arreglar aquesta situació? Toni Montserrat demana eliminar el vot pregat. "Hem de tornar a la situació anterior al 2011, abans de la reforma de la LOREG", apunta. Aleshores, no calien tants tràmits però també es cometien irregularitats que, precisament, la reforma de la llei, aprovada amb els vots del PP, el PSOE, CiU i el PNB, intentava corregir. Les majories necessàries per canviar la llei electoral són complicades d'aconseguir, i tampoc hi ha un gran interès en obrir el meló. "La meva sensació que és aquest vot no interessa i que és millor deixar-lo morir fins que la participació sigui tan baixa que es pugui eliminar", lamenta Domènech. 

La periodista proposa explorar vies com el vot electrònic, tot i que ara com ara encara hi ha falles, o la delegació de vot, que ben regulada podria ser una opció per alleugerir la càrrega burocràtica i ja es fa en altres països. També constata que el sistema actual és "absurd" des del moment que la documentació electoral ha de sortir d'Espanya, arribar arreu del món i tornar a l'Estat per ser recomptada. Facilitar, per exemple, els catalans a l'exterior poguessin descarregar-se i imprimir les paperetes també podria ser una opció. Tot això passaria per una reforma de la llei electoral al Congrés, perquè Catalunya, a dia d'avui, encara depèn de la llei espanyola per la incapacitat històrica de CiU i PSC de fer una llei electoral catalana. 

Els ERTA, els grans oblidats

Fins ara hem parlat del vot exterior fent referència als CERA, però hi ha un altre grup de catalans a l'exterior que també tenen problemes per votar i són "els grans oblidats". Són els ERTA, els espanyols residents temporalment a l'estranger. Un d'aquests és Josep Font, resident temporalment a l'Argentina. "Tal com està definida ara la llei, hi ha vuit dies de període electoral que si hem de viatjar és impossible poder votar. Això és una vulneració de drets", denuncia en declaracions a NacióDigital.

Per què passa? Perquè en aquests vuit dies encara no han arribat les paperetes dels que voten per correu a l'Estat, per tant no es pot votar des de l'interior, i quan arriben al lloc de destinació ja ha acabat el termini per demanar les paperetes i votar des de l'exterior. "És molt més greu que el vot pregat, perquè en aquest cas és impossible votar", explica Font. En el seu cas, li ha passat altres vegades que no ha pogut votar. Si les eleccions es mantenen el 14-F, no podrà votar. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació