19
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
22:09h
La jutge que instrueix el cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet sospita que l'alcaldessa de la ciutat, Núria Marín (PSC), i el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras (Junts), haurien pogut maniobrar per ocultar els fets un cop van ser denunciats. Així consta en la instrucció en què la magistrada justifica que s'accepti el bolcat del mòbil de la també presidenta de la Diputació de Barcelona, que va ser requisat quan va declarar el desembre davant la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola.
Segons aquesta interlocutòria, que s'ha fet públic aquest dimarts, s'hi detalla que, d'acord amb els missatges aportats pel denunciant i per altres indicis de la investigació, "els subjectes investigats de comú acord estarien intentant ocultar els fets i evitar el seu descobriment, orquestrant al costat de l'alcaldessa i el secretari general d'Esports de Catalunya, Sr. Gerard Marti , una maniobra per aparentar davant de tercers una correcta actuació dels investigats i aïllar i excloure el denunciant de l'entitat esportiva".
El mateix document relata que Marín hauria ajudat els principals investigats de la causa, ja que "hauria afavorit i/o facilitat de forma indiciàriament injusta la concessió de subvencions amb fons públics de l'Ajuntament a l'entitat dirigida i gestionada pels investigats, fons mitjançant els quals els investigats haurien pogut continuar amb la seva activitat defraudadora, ajudant fins i tot l'alcaldessa als investigats a evitar que la seva activitat aparentment il·lícita pogués ser descoberta, mantenint una conducta omissiva i passiva" quan un altre regidor, Jaume Graells, li hauria fet arribar proves de les irregularitats.
La interlocutòria fa referència també a l'"existència de nombrosos intercanvis d'informació via WhatsApp entre els investigats", els imputats Alcázar, Cristóbal Plaça i Eduard Gali, en els quals "s'esmenten comunicacions amb l'alcaldessa tendents a l'aïllament del Sr. Jaume Graells, així com acreditatives de l'existència de relacions amb el Secretari General d'Esports, el Sr. Figueras". Per aquests motius, la jutge també accepta el bolcat del mòbil de Marín.
La magistrada exposa part de la trama investigada, explicant que els tres detinguts inicialment "haurien disposat amb ànim de lucre i de forma indeguda i fraudulenta dels fons d'aquest organisme, falsejant o alterant documentació de l'entitat per ocultar els fets i donar-li aparença de legalitat", així com haurien "utilitzat diners de l'entitat en profit propi o de tercers i amb fins aparentment aliens a l'entitat, actuant amb total impunitat a l'aprofitar-se de les facultats de direcció inherents a el càrrec que ostenten en l'organisme i de la seva condició de membres de la corporació local".
Segons la interlocutòria, la jutge atorga veracitat a aquests fets per la documentació aportada per la denúncia, les declaracions dels testimonis -incloent l'autor de l'auditoria en curs al Consell Esportiu quan va tenir lloc la denúncia- i les proves recollides durant la investigació per la UDEF. Recorda igualment que alguns dels presumptes delictes comesos comportarien més de tres anys de presó i explica que l ministeri fiscal no es va oposar al bolcat del telèfon.
Marín ha estat citada a declarar el proper 9 d'abril al jutjat número 2 de l'Hospitalet que investiga les presumptes irregularitats al Consell Esportiu de la ciutat, segons han avançat la Cadena Ser i El Periódico. La també presidenta del PSC va demanar el 10 de desembre declarar el més aviat possible al jutjat després de fer-ho davant la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola com a investigada per prevaricació, malversació i omissió del deure de perseguir un delicte. El 9 d'abril també estaria citat Gerard Figueras -que també va ser detingut per l'UDEF- i el segon tinent d'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat i primer secretari del PSC a la ciutat, Cristian Alcázar.
No serien, però, les úniques persones que aquells dies passarien pel jutjat d'instrucció número 2 de l'Hospitalet. Marín va dirigir-s'hi a mitjans de desembre per demanar que s'accelerés la seva compareixença, però fonts de la justícia van subratllar llavors que els terminis els marca la jutge, que ara ha programat un seguit de noves declaracions, entre les quals la segon d'Alcázar, que ja va declarar després de ser detingut el juny i es manté a l'equip de govern de l'Hospitalet. El dia 7 declararan diversos testimonis, el dia 8 ho faran vuit investigats i el dia 9, Marín, Figueras, Alcázar i Montserrat Pérez, cap de gabinet de l'alcaldessa.
En total, hi ha 14 persones investigades en aquest cas, la majoria pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals. Un regidor del PSC també imputat, Cristóbal Plaza, ha deixat l'acta recentment i el ple de l'Hospitalet va aprovar per unanimitat personar-se en la causa i impulsar una comissió d'investigació local. El ple de la Diputació, en canvi, va rebutjar una moció d'ERC contra Marín, amb els vots del PSC i JxCat.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, i aquest seria el motiu pel qual està imputat el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, de qui s'investiga si no va comprovar la documentació rebuda. En tot cas, els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-.
Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar. Malgrat tot, molts d'aquests estarien vinculats igualment al PSC, segons assenyala el també regidor socialista Jaume Graells, qui va denunciar el cas.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen. Aquests membres del Consell Esportiu han estat també posteriorment imputats durant la investigació.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del ja exregidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.
Segons aquesta interlocutòria, que s'ha fet públic aquest dimarts, s'hi detalla que, d'acord amb els missatges aportats pel denunciant i per altres indicis de la investigació, "els subjectes investigats de comú acord estarien intentant ocultar els fets i evitar el seu descobriment, orquestrant al costat de l'alcaldessa i el secretari general d'Esports de Catalunya, Sr. Gerard Marti , una maniobra per aparentar davant de tercers una correcta actuació dels investigats i aïllar i excloure el denunciant de l'entitat esportiva".
El mateix document relata que Marín hauria ajudat els principals investigats de la causa, ja que "hauria afavorit i/o facilitat de forma indiciàriament injusta la concessió de subvencions amb fons públics de l'Ajuntament a l'entitat dirigida i gestionada pels investigats, fons mitjançant els quals els investigats haurien pogut continuar amb la seva activitat defraudadora, ajudant fins i tot l'alcaldessa als investigats a evitar que la seva activitat aparentment il·lícita pogués ser descoberta, mantenint una conducta omissiva i passiva" quan un altre regidor, Jaume Graells, li hauria fet arribar proves de les irregularitats.
Interlocutòries del Jutjat d'Instrucció de l'Hospitalet pel cas Consell Esportiu. by naciodigital on Scribd
La interlocutòria fa referència també a l'"existència de nombrosos intercanvis d'informació via WhatsApp entre els investigats", els imputats Alcázar, Cristóbal Plaça i Eduard Gali, en els quals "s'esmenten comunicacions amb l'alcaldessa tendents a l'aïllament del Sr. Jaume Graells, així com acreditatives de l'existència de relacions amb el Secretari General d'Esports, el Sr. Figueras". Per aquests motius, la jutge també accepta el bolcat del mòbil de Marín.
La magistrada exposa part de la trama investigada, explicant que els tres detinguts inicialment "haurien disposat amb ànim de lucre i de forma indeguda i fraudulenta dels fons d'aquest organisme, falsejant o alterant documentació de l'entitat per ocultar els fets i donar-li aparença de legalitat", així com haurien "utilitzat diners de l'entitat en profit propi o de tercers i amb fins aparentment aliens a l'entitat, actuant amb total impunitat a l'aprofitar-se de les facultats de direcció inherents a el càrrec que ostenten en l'organisme i de la seva condició de membres de la corporació local".
Segons la interlocutòria, la jutge atorga veracitat a aquests fets per la documentació aportada per la denúncia, les declaracions dels testimonis -incloent l'autor de l'auditoria en curs al Consell Esportiu quan va tenir lloc la denúncia- i les proves recollides durant la investigació per la UDEF. Recorda igualment que alguns dels presumptes delictes comesos comportarien més de tres anys de presó i explica que l ministeri fiscal no es va oposar al bolcat del telèfon.
Marín ha estat citada a declarar el proper 9 d'abril al jutjat número 2 de l'Hospitalet que investiga les presumptes irregularitats al Consell Esportiu de la ciutat, segons han avançat la Cadena Ser i El Periódico. La també presidenta del PSC va demanar el 10 de desembre declarar el més aviat possible al jutjat després de fer-ho davant la Unitat de Delinqüència Econòmica (UDEF) de la Policia Nacional espanyola com a investigada per prevaricació, malversació i omissió del deure de perseguir un delicte. El 9 d'abril també estaria citat Gerard Figueras -que també va ser detingut per l'UDEF- i el segon tinent d'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat i primer secretari del PSC a la ciutat, Cristian Alcázar.
No serien, però, les úniques persones que aquells dies passarien pel jutjat d'instrucció número 2 de l'Hospitalet. Marín va dirigir-s'hi a mitjans de desembre per demanar que s'accelerés la seva compareixença, però fonts de la justícia van subratllar llavors que els terminis els marca la jutge, que ara ha programat un seguit de noves declaracions, entre les quals la segon d'Alcázar, que ja va declarar després de ser detingut el juny i es manté a l'equip de govern de l'Hospitalet. El dia 7 declararan diversos testimonis, el dia 8 ho faran vuit investigats i el dia 9, Marín, Figueras, Alcázar i Montserrat Pérez, cap de gabinet de l'alcaldessa.
En total, hi ha 14 persones investigades en aquest cas, la majoria pels presumptes delictes de falsedat documental, desviació de subvencions públiques, malversació i blanqueig de capitals. Un regidor del PSC també imputat, Cristóbal Plaza, ha deixat l'acta recentment i el ple de l'Hospitalet va aprovar per unanimitat personar-se en la causa i impulsar una comissió d'investigació local. El ple de la Diputació, en canvi, va rebutjar una moció d'ERC contra Marín, amb els vots del PSC i JxCat.
El nucli de la investigació, tal com va revelar NacióDigital, apunta a una trama en què el Consell Esportiu hauria registrat actes d'assemblees falsificades per justificar una caixa B de prop de mig milió d'euros anuals amb la qual es pagaven en negre nombroses retribucions a col·laboradors i directius tècnics i polítics. En concret, l'organisme registraria anualment documentació falsificada al Consell Català de l'Esport -depenent de la Generalitat- relativa a assemblees que no haurien tingut mai lloc i amb informació comptable diferent a la lliurada realment a les entitats integrants de l'ens i a l'Ajuntament.
Els documents relatius a l'assemblea falsa i la real serien quasi idèntics, excepte per la seva data i pel fet que a la Generalitat se li reconeixeria any rere any uns ingressos i despeses prop de mig milió superiors als que es notificarien a les entitats del Consell Esportiu. Eduard Galí hauria reconegut a la UDEF que "això porta fent-se sempre, sent una pràctica habitual, ja que, d'aquesta manera, no cal justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics", una versió que s'ha pogut contrastar amb fonts de l'entitat.
I és que el Consell Català de l'Esport, a banda de rebre la informació, no la verifica, i aquest seria el motiu pel qual està imputat el secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, de qui s'investiga si no va comprovar la documentació rebuda. En tot cas, els consells esportius són formalment entitats privades sense ànim de lucre, per bé que, en el cas del de l'Hospitalet de Llobregat, rep més de 300.000 euros anuals de subvencions públiques -sobretot, de l'Ajuntament i, en menor mesura, de la Generalitat-.
Sis dels dotze membres de la seva comissió directiva, a més, són designats pel govern municipal, incloent el regidor d'Esports, que hi actua de president. Els altres són triats pels centres educatius i clubs esportius, i el seu objectiu és l'organització d'activitats esportives en edat escolar. Malgrat tot, molts d'aquests estarien vinculats igualment al PSC, segons assenyala el també regidor socialista Jaume Graells, qui va denunciar el cas.
La documentació entregada a la Generalitat amb les xifres suposadament reals de comptabilitat del 2018 anava firmada en totes les pàgines per Cristian Alcázar, però també pel llavors secretari del Consell Esportiu. Al final de l'informe, firmen igualment la verificació comptable de l'exercici tres interventors escollits per l'ens en l'anterior assemblea d'entre els representants de les entitats que el conformen. Aquests membres del Consell Esportiu han estat també posteriorment imputats durant la investigació.
Ara bé, què es feia amb el prop de mig milió d'euros amagats? Segons una testimoni del Consell Esportiu que va declarar a la UDEF, aquestes quantitats s'usarien per fer "pagaments de dietes sense justificar" que, en realitat, serien "retribucions o prebendes" amagades a l'òrgan de control de l'ens. La denúncia apuntaria que hi hauria una "caixa interna" o "caixa B" de la qual es farien bona part dels pagaments del Consell Esportiu, els moviments de la qual estarien detallats en llistats complets.
Aquesta caixa B es nodriria de pagaments en metàl·lic de les entitats esportives i escolars integrants de l'ens i també d'efectiu retirat del compte corrent, "sempre en fraccions de 3.000 euros", segons declara una testimoni a la UDEF. El cos policial, de fet, va intervenir prop de 3.000 euros al despatx de Galí, cosa que "coincideix amb les manifestacions realitzades pels denunciants respecte l'existència d'una caixa interna", segons l'atestat.
Bona part dels pagaments efectuats amb aquests recursos opacs, segons els llistats de què disposa la Policia Nacional espanyola i lliurats al jutge, tenen relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu, com el pagament de monitors i altres col·laboradors d'activitats esportives, el cost de l'organització d'aquestes, pagament de salaris i dietes a treballadors o tasques de comunicació. El frau arribaria en el fet que bona part d'aquests pagaments es farien en negre, sense els impostos i cotitzacions corresponents.
Per fer-ho, els serveis es justificarien a través de fulls de despeses de desplaçaments, com si fossin quilometratges, justificat fins i tot altres col·laboracions en activitats de l'ens per part de familiars d'un dels investigats. Entre la documentació intervinguda, però, hi hauria també pagaments no tan fàcilment vinculables a l'activitat pròpia del Consell Esportiu de l'Hospitalet i dels seus responsables. És el cas, per exemple, de diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili del ja exregidor Cristóbal Plaza, molts dels quals tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens i serien, per exemple, d'autoajuda o novel·les.
De la mateixa manera, la UDEF també investiga diversos pagaments qüestionables presumptament pagats a través de la caixa B, com alguna multa de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit a Cristóbal Plaza, però també tiquets de locals de còctels. El primer secretari del PSC a l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria pogut cobrar 7.450 euros en negre del Consell Esportiu de l'Hospitalet en cinc anys, en nombrosos pagaments justificats sempre com a tiquets, dietes o bestretes de fins a 1.200 euros.
Cristóbal Plaza també estaria sent investigat per haver-se arreglat l'acomiadament com a director del Consell Esportiu, el gener de 2017, després de 16 anys al càrrec, per cobrar una indemnització d'uns 47.000 euros. Són uns ingressos que no hauria hagut de cobrar si hagués deixat la feina per voluntat pròpia, però el cert és que, sis mesos que la majoria del PSC a la comissió directiva l'acomiadés, el partit el va fitxar com a assessor i el va fer regidor dos anys més tard. Ell havia afirmat públicament que deixava el càrrec i, si es confirmés que l'acomiadament formal va estar arreglat, s'hauria pogut incórrer en fraus a la Hisenda estatal i a la seguretat social, a més d'adjudicar-se quasi 50.000 euros il·lícitament.
La denúncia que va fer esclatar aquest cas va ser presentada per un altre regidor socialista, Jaume Graells, llavors tinent d'alcaldia però que ha renunciat a les seves responsabilitats. Plaza havia estat 16 anys director del Consell Esportiu, fins que va deixar la tasca a principis del 2017 i Galí li'n va agafar el relleu. Al seu torn, Alcázar va ser regidor d'Esports entre 2011 i 2019, motiu pel qual presidia el Consell Esportiu mentre Plaza, que el va succeir en la regidoria de l'Ajuntament el 2019, i Galí n'eren directors.