Alguna explicació?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La investigació del cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet, la magnitud del qual a través d'una caixa B i d'altres irregularitats en la gestió va ser destapat per NacióDigital, avança. Dos regidors del PSC a la ciutat -un d'ells va dimitir i l'altre, que a més de tinent d'alcalde és líder del partit, encara no ha fet- van ser imputats. També ho està formalment i ara amb data per declarar Núria Marín, que a més d'alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya és presidenta de la Diputació de Barcelona i del PSC. 

Com una taca d'oli, el cas s'ha anat estenent perquè el Consell, que gestiona l'esport escolar i de base a la ciutat, és una entitat privada però, com és lògic, molt subvencionada per les administracions. I controlada de forma directa per l'ajuntament i la seva estructura política. El consistori el presideix (ho feia el dimissionari regidor Cris Plaza, que va ser-ne també director i s'hauria arreglat un acomiadament fraudulent), en tria bona part de la junta i els gestors, i les entitats esportives també en designen alguns dels membres. Hi ha, això sí, una norma no escrita: han de ser del PSC. Són les conseqüències de quaranta anys d'un govern pràcticament monocolor -només en alguns períodes ha estat de coalició amb ICV- i d'un poder omnímode. Entitats com el Consell, que actuen com una entitat privada i tenen un nivell de fiscalització molt lleu per part del mateix ajuntament i de la Generalitat, poden convertir-se en un discret focus d'irregularitats quan no hi ha gestors que actuïn des del rigor.

Ara, a tot plegat se li afegeix Gerard Figueras, a qui com a secretari general de l'Esport hauria tocat fiscalitzar la gestió del Consell Esportiu. És una feina comptable per la qual la seva secretaria no té mitjans. Els responsables del Consell li presentaven pressupostos falsejats i la Generalitat els donava per bons sense contrastar. La jutge, però, no l'investiga per això. Intenta acreditar que quan es va destapar el cas ell i Marín es van coordinar. Si ja és greu, en el cas de l'alcaldessa, haver mirat cap a una altra banda quan se li van comunicar les irregularitats encara ho seria més que, amb Figueras, haguessin intentat obstruir la investigació.

Figueras, que també és candidat de Junts per Barcelona a les pròximes eleccions i que s'ha intentat postular per tenir un paper rellevant al nou partit, ja va ser detingut i imputat per desviaments de fons de la Diputació en l'època que la seva formació, l'antiga Convergència, la presidia (2011-2019). El PSC i Junts, que ara la governen plegats, acusen ERC d'intentar-los desgastar quan demana la dimissió de Marín i denuncia els tripijocs de la vella sociovergència. Exigeixen un respecte escrupolós a la presumpció d'innocència. Però la investigació avança, els imputats creixen -una de les darreres és la cap de gabinet de l'alcaldessa- i les explicacions no són satisfactòries ni àmplies. Per més que els reglaments interns dels respectius partits no prevegin o demanin assumir responsabilitats polítiques en aquesta fase de la instrucció.

I una darrera cosa. Per aclarir l'abast de les maniobres de Marín en el cas de corrupció del Consell, la jutge ha demanat el bolcat del seu telèfon. La UDEF, la unitat del Cos Nacional de Policia espanyol que investiga els casos de corrupció, haurà de fer un informe sobre si se'n desprèn o no activitat delictiva. Estarem atents a si, en el cas de la presidenta del PSC, hi recullen també converses de tipus polític o personal que no tinguin res a veure amb el cas. Ho dic perquè en l'operació Volhov, que afectava dirigents independentistes, es van incloure. I, lògicament, es van acabar filtrant i reproduint als mitjans perquè en algun cas tenien interès periodístic malgrat que no tinguessin res a veure amb les presumptes irregularitats. Veurem si les "garanties" de l'estat de dret són iguals per a tothom.  

Avui estarem també pendents a l'escrit que el Govern hauria de presentar davant el TSJC per defensar la suspensió de les eleccions i la seva celebració el 30 de maig i a la presa de possessió del demòcrata Joe Biden als Estats Units, que tindrà molta feina al davant per recosir el país més poderós d'occident.  
 

---

Avui no et perdis

»La jutge investiga si Núria Marín i Gerard Figueras van maniobrar per tapar el cas del Consell Esportiu; per Roger Tugas Vilardell.

» El Govern advertirà el TSJC que votar el 14‑F compromet la «legitimitat» de les eleccions; per Sara González.

» Fil directe: «Iceta i el caos electoral»; per Joan Serra Carné.

»Què ha decidit ben bé el TSJC? Hi haurà campanya? Onze preguntes amb resposta; per Bernat Surroca.

» Mapes | Ja hi ha el doble d'aules tancades que abans de Nadal i més de 45.000 confinats; per Roger Tugas Vilardell.

» Mapes | El 76% de comarques i el 86% de ciutats encara augmenten els contagis; per Roger Tugas Vilardell.

» L'Ajuntament de Barcelona es compromet a treure els polèmics blocs de formigó de la calçada; per Andreu Merino.

» Filiprim: Altsasu: quan sobrevalores la teva ideologia; per Toni Vall.

» NacióSabadell, reconegut pel Gremi de Fabricants per la cobertura de la pandèmia.

Fi del malson als EUA?

» Perfil: Joe Biden, vella política per recosir els EUA post-Trump; per Bernat Surroca.

» Anàlisi | El nacionalpopulisme i Trump; per Ferran Fernández Pintó.
 

---

 El passadís

Dia intens ahir al Govern. I també de consultes. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, va ser al vespre, abans de passar pels estudis de TV3, a la presó de Lledoners per reunir-se amb el president del seu partit, Oriol Junqueras. La decisió del TSJC, que pot acabar obligant a celebrar les eleccions el 14 de febrer malgrat la situació epidemiològica, pot acabar alterant els plans dels partits, que la setmana passada havien començat a interioritzar que es posposarien. En tot cas, Junqueras podrà fer campanya tant al febrer com al maig. En uns dies començarà a tenir permisos penitenciaris i podrà participar en els actes.

Vist i llegit

Fa anys que un grup de militants del periodisme i del barri del Poble Sec intenten, amb el suport de diverses entitats, recuperar per al barri i per la professió la Casa de la Premsa, un edifici que es va erigir a l'avinguda Rius i Taulet per acollir els periodistes acreditats a l'Exposició Universal de l'any 1929 a Barcelona. Posteriorment va ser un equipament per la Guàrdia Urbana i va quedar en desús. Fa unes setmanes els dinamitzadors de la iniciativa van organitzar una jornada sobre el periodisme en el franquisme amb tres interessants taules rodones que van reunir periodistes, acadèmics i historiadors. La primera va tractar la repressió i exili dels periodistes a partir de l'any 1939, que va deixar sota mínims la professió; la segona sobre la premsa del règim, i la tercera sobre la petja de la confiscació durant la transició. Les han penjat a la xarxa i val la pena recuperar els debats. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1993 va morir, a l'edat de 73 anys, Audrey Hepburn. L'actriu d'origen belga va fer carrera als Estats Units, captivant Hollywood amb la seva bellesa i elegància, i es va convertir en una de les seves icones. Encara avui dia se la considera una de les millors de tota la història, no només pel seu atractiu. Va ser molt activa com a ambaixadora de l'UNICEF. Algunes de les seves cançons són emblemàtiques, com ara Moon River, el principal tema de Breakfast at Tiffany's (Esmorzar amb diamants), una pel·lícula que en un principi havia de protagonitzar Marilyn Monroe. Les seves obres han estat reconegudes de manera notòria amb el pas del temps, des de Roman Holiday, My Fair Lady passant per Charada, The Children's Hour o l'adaptació de més de 200 minuts de War and Peace.

 L'aniversari

El 20 de gener de l'any 1902 va néixer a Reus el líder anarquista català Joan García Oliver, que va arribar a ser ministre de Justícia durant la Guerra Civil. Cambrer de professió, va convertir-se en un dels líders de la Confederació Nacional del Treball i va liderar-ne també algunes de les seves faccions més violentes durant els convulsos anys 20 i 30. Després del cop militar del 36, va impulsar la creació de les Milícies Antifeixistes amb el president Lluís Companys. L'òrgan es faria a la pràctica càrrec del Govern durant l'estiu del 36. Poc després de deixar el ministeri, García Oliver va inaugurar, l'octubre del 37, el mausoleu dels llibertaris Durruti, Ascaso i Ferrer i Guàrdia. En el seu breu discurs, justifica la violència revolucionària i explica com va organitzar "als reis de la pistola obrera de Barcelona" per fer front a la violència de la patronal i dels militars a les ordres del govern "tornant cop a cop amb els millors terroristes de la classe obrera". Va morir a l'exili de Mèxic, el 1980, i va deixar escrites les seves memòries, El eco de los pasos, que podeu llegir senceres aquí.
 ​Fes clic aquí per rebre'l