19
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
19:38h
El Govern s'empara en el precedent de l'endarreriment electoral a Galícia i Euskadi en plena pandèmia per justificar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per què ha optat per fixar les eleccions el 30 de maig i no el 14 de febrer. Aquesta serà la base sobre la qual pivotarà l'argumentari jurídic per justificar per què es considera que la Generalitat té competència per canviar la data, que anirà de la mà dels arguments epidemiològics i logístics per intentar apuntalar la decisió presa.
Després que el TSJC hagi decidit acceptar les mesures cautelaríssimes i mantenir de forma provisional els comicis del 14-F, el Govern ha fet públics els tres informes -de Salut, d'Exteriors i dels serveis jurídics- sobre els quals s'ha basat el decret que divendres va signar el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i que serviran ara per bastir la defensa de la data del 30-M.
L'informe del gabinet jurídic parteix dels casos basc i gallec, que havien de celebrar eleccions el 5 d'abril de l'any passat i que finalment es van posposar fins el 12 de juliol sota l'argument que "no es podien celebrar sota les garanties degudes, tant per a la salut pública com per a l’exercici del dret de sufragi". Si bé no existeix una previsió específica en l'àmbit de la normativa electoral que prevegi la suspensió d'unes eleccions en situació de pandèmia, el document apunta que es va optar per la via del decret del president de la Xunta i del lehendakari.
Fent el paral·lelisme amb Catalunya, correspondria al president de la Generalitat. Amb tot, la inhabilitació de Quim Torra fa que en aquests moments Pere Aragonès sigui vicepresident amb funcions de president i tingui explícitament impossibilitat el marge per convocar eleccions. Amb tot, el gabinet jurídic especifica que fins i tot quan les eleccions es convoquen de forma automàtica cal un decret signat i que, per tant, és qui signa aquest decret qui té també les facultats d'autoritzar, cenyint-se al precedent de Galícia i Euskadi, deixar-lo sense efectes amb la justificació pertinent.
"Com constata el dictamen indicat, l’absència de disposició expressa a la LOREG, o a les normes electorals pròpies de Galícia i el País Basc, que habiliti per a la suspensió de les eleccions no ha estat obstacle per entendre que aquesta suspensió podia decretar-se i que l’òrgan competent per a fer-ho era el mateix que era competent per a adoptar el Decret de convocatòria de les eleccions", sostenen els serveis jurídics de Palau.
Acreditar que no és possible votar amb garanties
L'informe recorda, però, que cal que estigui acreditat des del punt de vista sanitari i logístic que, malgrat totes les mesures adoptades que estiguin a l'abast, "no és possible garantir la celebració d’eleccions en condicions de llibertat i igualtat" i que, per tant, cal evitar que la votació sigui qüestionada des del punt de vista de la legitimitat. La decisió d'endarrerir els comicis ha d'estar fonamentat i s'ha de derivar de "l’anàlisi dels elements fàctics, tècnics i jurídics" que permetin concloure que la suspensió d’unes eleccions és la millor opció possible i, en última instància, "la més garantista amb la finalitat última d’un procés electoral, que és que es respectin al màxim les condicions de sufragi universal, igual, lliure, secret i directe, sense que la situació de pandèmia pugui afectar les eleccions a realitzar i, simultàniament, es protegeixi la salut de les persones".
Es tracta, asseguren, de deixar sense efectes la convocatòria per "reprendre-la" quan les condicions sanitàries i les mesures adoptades ho permetin. Aquest supòsit, especifiquen, queda recollit en el preàmbul del decret del lehendakari signat el 17 de març per deixar sense efectes les eleccions del 5 d'abril com a conseqüència de la crisi sanitària.
L'informe fixa que en aquest cas la Junta Electoral té només un paper de caràcter "consultiu", ja que així es va produir en el cas de Galícia i Euskadi, però admet que el recurs de suspensió és susceptible de ser recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com ha estat el cas. Amb tot, consideren que seria "reduïda" la viabilitat de la impugnació si la decisió està presa amb "congruència" i amb una "coincidència de la decisió" amb els partits amb representació parlamentària. En el cas català, només el PSC es va oposar a la data del 30 de maig.
La legitimitat del procés, en risc
Pel que fa a l'informe emès per Exteriors, el Govern fa seva l'advertència que fa el Síndic de Greuges, segons la qual entre 100.000 i 200.000 ciutadans podrien estar en situació d'aïllament o contagi i veure's en la tessitura de triar entre anar a votar presencialment i posar en risc la resta de ciutadans o abstenir-se de fer-ho. "El canvi d’escenari sanitari de la pandèmia de la COVID-19 previst durant el procés electoral que desemboca en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 14 de febrer de 2021 fa preveure un greu impacte en les garanties democràtiques del procés", conclou el document aportat per la conselleria comandada per Bernat Solé.
La legitimitat del procés electoral, argumenten, "es veu afectada en pràcticament la seva totalitat" i que aquest és motiu "suficient" per al seu ajornament. Malgrat que la ciutadania pogués exercir el seu dret a vot i que les eleccions poguessin organitzar-se a nivell operatiu, consideren que les candidatures "no tindran suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats" i que, en conseqüència, el resultat de les eleccions que pugui implantar-se "podria no tenir prou fonaments per ser legítim".
Previsió de restriccions més dràstiques durant el procés electoral
Pel que fa a l'informe aportat per Salut, en la línia del que aportar a la taula de partits, s'indica que la previsió és que s'assoleixi el pic de contagis dies abans de la campanya que hauria de començar el 29 de gener i que això es tradueixi en el pic de pressió assistencial a pocs dies del 14-F, amb uns ingressos a l'UCI que podrien superar els 800 pacients. Amb aquest possible escenari, el departament conclou que podrien endurir-se les restriccions actualment vigents.
"No es pot descartar que durant les setmanes de campanya electoral i la setmana del dia de les eleccions, s’hagin de prendre mesures de major restricció social que les actualment vigents, pel que fa a evitar els desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim i romandre al domicili, tant como sigui possible", pronostiquen.
Després que el TSJC hagi decidit acceptar les mesures cautelaríssimes i mantenir de forma provisional els comicis del 14-F, el Govern ha fet públics els tres informes -de Salut, d'Exteriors i dels serveis jurídics- sobre els quals s'ha basat el decret que divendres va signar el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, i que serviran ara per bastir la defensa de la data del 30-M.
L'informe del gabinet jurídic parteix dels casos basc i gallec, que havien de celebrar eleccions el 5 d'abril de l'any passat i que finalment es van posposar fins el 12 de juliol sota l'argument que "no es podien celebrar sota les garanties degudes, tant per a la salut pública com per a l’exercici del dret de sufragi". Si bé no existeix una previsió específica en l'àmbit de la normativa electoral que prevegi la suspensió d'unes eleccions en situació de pandèmia, el document apunta que es va optar per la via del decret del president de la Xunta i del lehendakari.
Fent el paral·lelisme amb Catalunya, correspondria al president de la Generalitat. Amb tot, la inhabilitació de Quim Torra fa que en aquests moments Pere Aragonès sigui vicepresident amb funcions de president i tingui explícitament impossibilitat el marge per convocar eleccions. Amb tot, el gabinet jurídic especifica que fins i tot quan les eleccions es convoquen de forma automàtica cal un decret signat i que, per tant, és qui signa aquest decret qui té també les facultats d'autoritzar, cenyint-se al precedent de Galícia i Euskadi, deixar-lo sense efectes amb la justificació pertinent.
"Com constata el dictamen indicat, l’absència de disposició expressa a la LOREG, o a les normes electorals pròpies de Galícia i el País Basc, que habiliti per a la suspensió de les eleccions no ha estat obstacle per entendre que aquesta suspensió podia decretar-se i que l’òrgan competent per a fer-ho era el mateix que era competent per a adoptar el Decret de convocatòria de les eleccions", sostenen els serveis jurídics de Palau.
Acreditar que no és possible votar amb garanties
L'informe recorda, però, que cal que estigui acreditat des del punt de vista sanitari i logístic que, malgrat totes les mesures adoptades que estiguin a l'abast, "no és possible garantir la celebració d’eleccions en condicions de llibertat i igualtat" i que, per tant, cal evitar que la votació sigui qüestionada des del punt de vista de la legitimitat. La decisió d'endarrerir els comicis ha d'estar fonamentat i s'ha de derivar de "l’anàlisi dels elements fàctics, tècnics i jurídics" que permetin concloure que la suspensió d’unes eleccions és la millor opció possible i, en última instància, "la més garantista amb la finalitat última d’un procés electoral, que és que es respectin al màxim les condicions de sufragi universal, igual, lliure, secret i directe, sense que la situació de pandèmia pugui afectar les eleccions a realitzar i, simultàniament, es protegeixi la salut de les persones".
Es tracta, asseguren, de deixar sense efectes la convocatòria per "reprendre-la" quan les condicions sanitàries i les mesures adoptades ho permetin. Aquest supòsit, especifiquen, queda recollit en el preàmbul del decret del lehendakari signat el 17 de març per deixar sense efectes les eleccions del 5 d'abril com a conseqüència de la crisi sanitària.
L'informe fixa que en aquest cas la Junta Electoral té només un paper de caràcter "consultiu", ja que així es va produir en el cas de Galícia i Euskadi, però admet que el recurs de suspensió és susceptible de ser recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com ha estat el cas. Amb tot, consideren que seria "reduïda" la viabilitat de la impugnació si la decisió està presa amb "congruència" i amb una "coincidència de la decisió" amb els partits amb representació parlamentària. En el cas català, només el PSC es va oposar a la data del 30 de maig.
La legitimitat del procés, en risc
Pel que fa a l'informe emès per Exteriors, el Govern fa seva l'advertència que fa el Síndic de Greuges, segons la qual entre 100.000 i 200.000 ciutadans podrien estar en situació d'aïllament o contagi i veure's en la tessitura de triar entre anar a votar presencialment i posar en risc la resta de ciutadans o abstenir-se de fer-ho. "El canvi d’escenari sanitari de la pandèmia de la COVID-19 previst durant el procés electoral que desemboca en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel 14 de febrer de 2021 fa preveure un greu impacte en les garanties democràtiques del procés", conclou el document aportat per la conselleria comandada per Bernat Solé.
La legitimitat del procés electoral, argumenten, "es veu afectada en pràcticament la seva totalitat" i que aquest és motiu "suficient" per al seu ajornament. Malgrat que la ciutadania pogués exercir el seu dret a vot i que les eleccions poguessin organitzar-se a nivell operatiu, consideren que les candidatures "no tindran suficients oportunitats per presentar els seus programes i candidats" i que, en conseqüència, el resultat de les eleccions que pugui implantar-se "podria no tenir prou fonaments per ser legítim".
Previsió de restriccions més dràstiques durant el procés electoral
Pel que fa a l'informe aportat per Salut, en la línia del que aportar a la taula de partits, s'indica que la previsió és que s'assoleixi el pic de contagis dies abans de la campanya que hauria de començar el 29 de gener i que això es tradueixi en el pic de pressió assistencial a pocs dies del 14-F, amb uns ingressos a l'UCI que podrien superar els 800 pacients. Amb aquest possible escenari, el departament conclou que podrien endurir-se les restriccions actualment vigents.
"No es pot descartar que durant les setmanes de campanya electoral i la setmana del dia de les eleccions, s’hagin de prendre mesures de major restricció social que les actualment vigents, pel que fa a evitar els desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim i romandre al domicili, tant como sigui possible", pronostiquen.