19
de gener
del
2021
Actualitzat
el
20
de gener
a les
11:33h
Un cop el procés electoral català ha entrat en dimensió desconeguda, el Govern inicia un pols argumental per intentar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li doni la raó i autoritzi un endarreriment de les eleccions fins al 30 de maig. Els serveis jurídics de la Generalitat preparen contrarellotge la justificació de per què ha optat per suspendre aquesta convocatòria en ple auge de la pandèmia. Pivotarà sobre tres eixos: una situació sanitària en la qual no poden descartar-se restriccions més dràstiques en plena campanya; una logística per votar amb limitacions que, en aquest context, no pot garantir la legitimitat del procés electoral; i uns precedents a Galícia i Euskadi que entenen que faculta la Generalitat per triar una nova data amb un context més favorable.
El Govern ha fet públic aquest dimarts els tres informes -un sobre la situació epidemiològica, un altre de la logística prevista per Exteriors i un tercer de raonament jurídic- en base als quals el vicepresident, Pere Aragonès, va signar divendres el decret que deixava sense efectes el 14-F i fixava la intenció de reprendre el procés electoral el 30 de maig. L'objectiu és aconseguir apuntalar les eleccions del 30 de maig aportant aquella argumentació que no va incloure el decret i, de fet, el Govern confia que la impugnació decaigui. Però més enllà del dictamen judicial la incògnita és si el tribunal resoldrà la qüestió de fons abans de l'inici de la campanya electoral, el 29 de gener. En cas contrari, la situació podria ser kafkiana si arrenca la campanya i, enmig del procés, el TSJC acaba avalant la suspensió de la cita del 14 de febrer.
Amb aquest terreny movedís, de partida, la Generalitat s'empara en l'exemple basc i gallec per posposar les eleccions del 5 d'abril de l'any passat al 12 de juliol per argumentar que, malgrat que la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) no preveu un escenari de suspensió de les eleccions per una pandèmia, en aquest cas es va optar per un ajornament perquè no es podien celebrar amb garanties per la situació sanitària. Les dues grans diferències amb la situació actual és que aleshores s'estava en un context de confinament domiciliari i que ni el govern espanyol ni la justícia hi van posar cap objecció. Al País Basc i Galícia, el govern no estava en funcions i tenia president, a diferència de Catalunya.
Les eleccions es van ajornar i ningú ho va qüestionar perquè es deduïa que es tractava d'un supòsit de força major. La via per fer-ho en aquells casos va ser la del decret del lehendakari i, en el cas de Galícia, el president de la Xunta. Segons l'informe dels gabinet jurídic de la Generalitat, en el cas de Catalunya aquesta acció correspondria al president. Però després de la inhabilitació de Quim Torra, hi ha un interinatge al Govern i és Pere Aragonès qui ha assumit el càrrec de vicepresident amb funcions de president i, per llei, té explícitament limitat el poder per convocar eleccions.
Amb tot, el gabinet jurídic especifica que, fins i tot quan les eleccions es convoquen de forma automàtica, com és el cas, cal un decret signat. Així ho estableix l'article 42 de la Loreg, motiu pel qual Aragonès va estampar la seva signatura el 21 de desembre per fixar la data del 14-F. Per tant, entenen que és qui signa aquest decret qui té també les facultats, cenyint-se al precedent de Galícia i Euskadi, de deixar-lo sense efectes amb la justificació pertinent. El matís tècnic, en tot cas, és que el decret que 54 dies abans de la nova data s'hauria de signar seria de "represa" del procés electoral automàticament iniciat i no de convocatòria.
Més enllà d'argumentar que la Generalitat té competències per demorar les eleccions, la clau argumental és si està justificada o no aquesta acció un cop Aragonès signa el decret de suspensió del divendres. En termes jurídics, si la decisió presa compleix amb els principis d'idoneïtat, de necessitat -per justificar que no existeixen alternatives- i proporcionalitat -que se'n derivin més beneficis que costos- i si està suficientment apuntalada. Això obliga a acreditar des del punt de vista sanitari i logístic que, malgrat totes les mesures adoptades que estiguin a l'abast, "no és possible garantir la celebració d’eleccions en condicions de llibertat i igualtat" i que, per tant, cal evitar que la votació sigui qüestionada des del punt de vista de la legitimitat.
Endarrerir els comicis, doncs, s'ha de derivar de "l’anàlisi dels elements fàctics, tècnics i jurídics" que permetin concloure que la suspensió d’unes eleccions és la millor opció possible i, en última instància, "la més garantista" per al sufragi "universal, igual, lliure, secret i directe, sense que la situació de pandèmia pugui afectar les eleccions a realitzar i, simultàniament, es protegeixi la salut de les persones". Tot allòn que no justificava el decret del divendres s'haurà d'intentar acreditar ara als tribunals.
Unes restriccions que poden arribar al confinament domiciliari
Aquest és el propòsit dels arguments que Salut i Exteriors han posat sobre la taula. Des del punt de vista sanitari, en la línia de l'informe exposat a la taula de partits, el departament comandat per la consellera Alba Vergés preveu que l'escenari sigui d'un creixement contagis que assoliria el pic just abans d'arrencar la campanya i que això es tradueixi en la màxima pressió hospitalària a les portes del 14-F. En aquella data, els ingressats a UCI podrien arribar als 750 i els nous contagis diaris als 4.000 casos, però amb un escenari pitjor les dues setmanes prèvies, la de la campanya.
De fet, l'informe de Salut no descarta que durant la primera quinzena de febrer s'hagin d'endurir les restriccions per "evitar els desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim" i, fins i tot, demanar "romandre al domicili, tant como sigui possible". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest divendres que no està descartat demanar un avançament del toc de queda a les vuit del vespre, com sol·licitaran algunes autonomies al govern espanyol aquest dimecres.
Un cop acreditada la situació epidemiològica i les previsions de les quals es disposa, a partir de l'informe d'Exteriors el Govern argumentarà que queda compromesa la "legitimitat" del procés electoral. S'esmerçarà en detallar que s'han pres totes les mesures logístiques que estaven al seu abast. Però que d'altres, com el vot telemàtic per garantir el dret a sufragi actiu de les persones contagiades o en quarantena, no es poden adoptar perquè no s'ha modificat la Loreg al Congrés dels Diputats i perquè Catalunya no té llei electoral per manca de consens entre els partits.
Segons les previsions derivades de l'informe sanitari i de les que ha fet també el Síndic de Greuges, calcula que en el moment de la votació podrien haver-hi entre 100.000 i 200.000 persones infectades o en situació d'aïllament que podrien veure's en la tessitura de triar entre anar a votar presencialment i posar en risc la resta de ciutadans o haver-se d'abstenir de fer-ho. Com que deu dies abans dels comicis ja no es pot sol·licitar el vot per correu, des de la Generalitat es considera que es posaria en entredit la legitimitat de les eleccions perquè hi hauria un gruix important de la població que podria no tenir garantir el dret de vot i perquè la situació sanitària també limitaria la possibilitat de les candidatures de fer arribar els seus programes als votants.
"La suspensió de les eleccions per manca de garanties perquè els electors puguin formar-se lliurement la seva voluntat i puguin exercir aquest dret de vot en condicions de llibertat i igualtat no és, en puritat, una mesura de salut pública, sinó que es configura en realitat com una mesura de garantia d’un procés electoral conduït amb plenes garanties de l’exercici del dret de vot", resol el gabinet jurídic de la Generalitat. Aquest serà un dels arguments clau que el Govern intentarà blindar davant del TSJC per aconseguir l'aval a l'endarreriment electoral el 30 de maig.
Unes cautelars per les quals el Govern podria demanar una fiança
Abans, però, de treure tot el ferro per apuntalar les eleccions posposades, el primer estadi serà el de les cautelars, de més difícil rèplica. El TSJC manté la data del 14-F sense entrar en la qüestió de fons perquè, en cas de resoldre que les eleccions no es poden endarrerir, ha de garantir que es poden celebrar. És per això, per evitar prendre una decisió que després sigui materialment impossible d'executar, que obliga a reprendre el procés electoral.
Fons jurídiques consultades apunten que també es pot entrar a discutir la legitimitat de qui recorre les eleccions, ja que cap dels quatre recursos ha estat presentat per partits o persones que concorrin als comicis. En el cas de les entitats jurídiques, ni hi guanyen ni hi perden res perquè no tenen els drets suspesos. En el cas del particular, que és qui ha demanat les mesures cautelaríssimes, sí que entra en joc el seu dret fonamental a la participació política. L'única escletxa possible per a l'executiu seria argumentar que el dret fonamental del vot no inclou una determinada data.
A més, el Govern podria sol·licitar en aquest cas una fiança per valor del cost que pugui tenir reprendre el procés electoral i de la qual, en cas de ser acceptada pel tribunal, se n'hauria de fer càrrec qui ha demanat les cautelars, una xifra que de ben segur seria milionària. Fonts jurídiques apunten que la Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres no van sol·licitar aquestes cautelars, possiblement també per esquivar trobar-se en la situació d'haver de fer front a un pagament d'aquesta magnitud.
Les al·legacions a les cautelars, en tot cas, seran resoltes aquesta setmana. Però la incògnita continua sent si el TSJC frenarà o no el 14-F abans que la campanya arrenqui. De moment, s'ha reprès tot el procés, es triaran els membres de les meses i el vot per correu sol·licitat es manté vigent. Tot plegat es resumeix en una política catalana que està a expenses, de nou, d'un tribunal.
El Govern ha fet públic aquest dimarts els tres informes -un sobre la situació epidemiològica, un altre de la logística prevista per Exteriors i un tercer de raonament jurídic- en base als quals el vicepresident, Pere Aragonès, va signar divendres el decret que deixava sense efectes el 14-F i fixava la intenció de reprendre el procés electoral el 30 de maig. L'objectiu és aconseguir apuntalar les eleccions del 30 de maig aportant aquella argumentació que no va incloure el decret i, de fet, el Govern confia que la impugnació decaigui. Però més enllà del dictamen judicial la incògnita és si el tribunal resoldrà la qüestió de fons abans de l'inici de la campanya electoral, el 29 de gener. En cas contrari, la situació podria ser kafkiana si arrenca la campanya i, enmig del procés, el TSJC acaba avalant la suspensió de la cita del 14 de febrer.
Amb aquest terreny movedís, de partida, la Generalitat s'empara en l'exemple basc i gallec per posposar les eleccions del 5 d'abril de l'any passat al 12 de juliol per argumentar que, malgrat que la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) no preveu un escenari de suspensió de les eleccions per una pandèmia, en aquest cas es va optar per un ajornament perquè no es podien celebrar amb garanties per la situació sanitària. Les dues grans diferències amb la situació actual és que aleshores s'estava en un context de confinament domiciliari i que ni el govern espanyol ni la justícia hi van posar cap objecció. Al País Basc i Galícia, el govern no estava en funcions i tenia president, a diferència de Catalunya.
Les eleccions es van ajornar i ningú ho va qüestionar perquè es deduïa que es tractava d'un supòsit de força major. La via per fer-ho en aquells casos va ser la del decret del lehendakari i, en el cas de Galícia, el president de la Xunta. Segons l'informe dels gabinet jurídic de la Generalitat, en el cas de Catalunya aquesta acció correspondria al president. Però després de la inhabilitació de Quim Torra, hi ha un interinatge al Govern i és Pere Aragonès qui ha assumit el càrrec de vicepresident amb funcions de president i, per llei, té explícitament limitat el poder per convocar eleccions.
Amb tot, el gabinet jurídic especifica que, fins i tot quan les eleccions es convoquen de forma automàtica, com és el cas, cal un decret signat. Així ho estableix l'article 42 de la Loreg, motiu pel qual Aragonès va estampar la seva signatura el 21 de desembre per fixar la data del 14-F. Per tant, entenen que és qui signa aquest decret qui té també les facultats, cenyint-se al precedent de Galícia i Euskadi, de deixar-lo sense efectes amb la justificació pertinent. El matís tècnic, en tot cas, és que el decret que 54 dies abans de la nova data s'hauria de signar seria de "represa" del procés electoral automàticament iniciat i no de convocatòria.
Més enllà d'argumentar que la Generalitat té competències per demorar les eleccions, la clau argumental és si està justificada o no aquesta acció un cop Aragonès signa el decret de suspensió del divendres. En termes jurídics, si la decisió presa compleix amb els principis d'idoneïtat, de necessitat -per justificar que no existeixen alternatives- i proporcionalitat -que se'n derivin més beneficis que costos- i si està suficientment apuntalada. Això obliga a acreditar des del punt de vista sanitari i logístic que, malgrat totes les mesures adoptades que estiguin a l'abast, "no és possible garantir la celebració d’eleccions en condicions de llibertat i igualtat" i que, per tant, cal evitar que la votació sigui qüestionada des del punt de vista de la legitimitat.
Endarrerir els comicis, doncs, s'ha de derivar de "l’anàlisi dels elements fàctics, tècnics i jurídics" que permetin concloure que la suspensió d’unes eleccions és la millor opció possible i, en última instància, "la més garantista" per al sufragi "universal, igual, lliure, secret i directe, sense que la situació de pandèmia pugui afectar les eleccions a realitzar i, simultàniament, es protegeixi la salut de les persones". Tot allòn que no justificava el decret del divendres s'haurà d'intentar acreditar ara als tribunals.
Unes restriccions que poden arribar al confinament domiciliari
Aquest és el propòsit dels arguments que Salut i Exteriors han posat sobre la taula. Des del punt de vista sanitari, en la línia de l'informe exposat a la taula de partits, el departament comandat per la consellera Alba Vergés preveu que l'escenari sigui d'un creixement contagis que assoliria el pic just abans d'arrencar la campanya i que això es tradueixi en la màxima pressió hospitalària a les portes del 14-F. En aquella data, els ingressats a UCI podrien arribar als 750 i els nous contagis diaris als 4.000 casos, però amb un escenari pitjor les dues setmanes prèvies, la de la campanya.
De fet, l'informe de Salut no descarta que durant la primera quinzena de febrer s'hagin d'endurir les restriccions per "evitar els desplaçaments no essencials, disminuir la mobilitat de la ciutadania, evitar les interaccions socials al màxim" i, fins i tot, demanar "romandre al domicili, tant como sigui possible". La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat aquest divendres que no està descartat demanar un avançament del toc de queda a les vuit del vespre, com sol·licitaran algunes autonomies al govern espanyol aquest dimecres.
Un cop acreditada la situació epidemiològica i les previsions de les quals es disposa, a partir de l'informe d'Exteriors el Govern argumentarà que queda compromesa la "legitimitat" del procés electoral. S'esmerçarà en detallar que s'han pres totes les mesures logístiques que estaven al seu abast. Però que d'altres, com el vot telemàtic per garantir el dret a sufragi actiu de les persones contagiades o en quarantena, no es poden adoptar perquè no s'ha modificat la Loreg al Congrés dels Diputats i perquè Catalunya no té llei electoral per manca de consens entre els partits.
Segons les previsions derivades de l'informe sanitari i de les que ha fet també el Síndic de Greuges, calcula que en el moment de la votació podrien haver-hi entre 100.000 i 200.000 persones infectades o en situació d'aïllament que podrien veure's en la tessitura de triar entre anar a votar presencialment i posar en risc la resta de ciutadans o haver-se d'abstenir de fer-ho. Com que deu dies abans dels comicis ja no es pot sol·licitar el vot per correu, des de la Generalitat es considera que es posaria en entredit la legitimitat de les eleccions perquè hi hauria un gruix important de la població que podria no tenir garantir el dret de vot i perquè la situació sanitària també limitaria la possibilitat de les candidatures de fer arribar els seus programes als votants.
"La suspensió de les eleccions per manca de garanties perquè els electors puguin formar-se lliurement la seva voluntat i puguin exercir aquest dret de vot en condicions de llibertat i igualtat no és, en puritat, una mesura de salut pública, sinó que es configura en realitat com una mesura de garantia d’un procés electoral conduït amb plenes garanties de l’exercici del dret de vot", resol el gabinet jurídic de la Generalitat. Aquest serà un dels arguments clau que el Govern intentarà blindar davant del TSJC per aconseguir l'aval a l'endarreriment electoral el 30 de maig.
Unes cautelars per les quals el Govern podria demanar una fiança
Abans, però, de treure tot el ferro per apuntalar les eleccions posposades, el primer estadi serà el de les cautelars, de més difícil rèplica. El TSJC manté la data del 14-F sense entrar en la qüestió de fons perquè, en cas de resoldre que les eleccions no es poden endarrerir, ha de garantir que es poden celebrar. És per això, per evitar prendre una decisió que després sigui materialment impossible d'executar, que obliga a reprendre el procés electoral.
Fons jurídiques consultades apunten que també es pot entrar a discutir la legitimitat de qui recorre les eleccions, ja que cap dels quatre recursos ha estat presentat per partits o persones que concorrin als comicis. En el cas de les entitats jurídiques, ni hi guanyen ni hi perden res perquè no tenen els drets suspesos. En el cas del particular, que és qui ha demanat les mesures cautelaríssimes, sí que entra en joc el seu dret fonamental a la participació política. L'única escletxa possible per a l'executiu seria argumentar que el dret fonamental del vot no inclou una determinada data.
A més, el Govern podria sol·licitar en aquest cas una fiança per valor del cost que pugui tenir reprendre el procés electoral i de la qual, en cas de ser acceptada pel tribunal, se n'hauria de fer càrrec qui ha demanat les cautelars, una xifra que de ben segur seria milionària. Fonts jurídiques apunten que la Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres no van sol·licitar aquestes cautelars, possiblement també per esquivar trobar-se en la situació d'haver de fer front a un pagament d'aquesta magnitud.
Les al·legacions a les cautelars, en tot cas, seran resoltes aquesta setmana. Però la incògnita continua sent si el TSJC frenarà o no el 14-F abans que la campanya arrenqui. De moment, s'ha reprès tot el procés, es triaran els membres de les meses i el vot per correu sol·licitat es manté vigent. Tot plegat es resumeix en una política catalana que està a expenses, de nou, d'un tribunal.