21
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
14:06h
Les eleccions catalanes s'havien de celebrar el 14 de febrer, després d'un pacte polític es van ajornar fins al 30 de maig per la pandèmia i ara sembla que podrien mantenir-se al febrer si així ho decideix el TSJC. La situació és incerta des que el Govern va optar per suspendre-les, i el laberint jurídic s'ha fet encara més complex arran de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el cas. La primera va ser a principis de setmana i la segona ha arribat aquest dijous. Totes en la mateixa línia. La sentència final arribarà en plena campanya, abans del 8 de febrer. A continuació, onze preguntes amb resposta per mirar de resoldre els interrogants que deixa la decisió adoptada per la sala contenciosa. La pilota, de nou, en mans dels jutges.
- Què ha decidit el TSJC?
La sala contenciosa ha decidit aquest dijous acceptar les mesures cautelars sol·licitades per diversos recursos contra la suspensió de les eleccions del 14 de febrer. En altres paraules, el tribunal ha optat per deixar en suspens el decret del Govern signat divendres mentre estudia el recurs i pren una decisió definitiva. Aquesta decisió arribarà abans del 8 de febrer. La sala en cap cas ha resolt sobre el fons del recurs, simplement ha dit que, de moment, prefereix que el procés electoral tiri endavant per evitar un perjudici irreparable si es pretengués mantenir la data del 14-F i a l'espera d'analitzar bé tota la documentació i prendre una decisió fonamentada. De tota manera, la decisió d'avui és més fonamentada que la de dimarts.
- Quins arguments dona el tribunal?
Amb la decisió de dimarts, el tribunal volia, principalment, guanyar temps. Què vol dir això? Doncs que sap que el 14 de febrer és a tocar i que si continua en vigor el decret del Govern que suspèn les eleccions aquestes ja no es podran fer, digui el que digui el tribunal, perquè els terminis previstos per la llei s'hauran superat. "Es generaria una greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament de terminis previstos en la legislació ordinària", diu la resolució. És per això que el tribunal ha decidit que, de moment, el procés tiri endavant i, arribat el moment, decidirà si accepta que se suspengui -tal com demana el Govern- o ordena que es faci. Els arguments sobre la decisió adoptada avui es faran públics aquest divendres.
- Quins terminis s'obren a partir d'ara?
El TSJC ha donat a les parts quatre dies per presentar al·legacions a la decisió adoptada aquest dijous. Això vol dir que cap a mitjans de la setmana vinent el tribunal ja tindrà tots els arguments sobre la taula per començar a deliberar. La campanya electoral comença la nit del 28, amb la tradicional enganxada de cartells, alterada previsiblement per la Covid-19. La sala s'ha posat com a termini màxim per prendre una decisió definitiva el 8 de febrer, quan tot just faltaran sis dies per les eleccions. Aleshores, farà publica la sentència i dirà si la votació es pot fer el 14-F o s'ha d'ajornar.
- En què es basa la Generalitat per suspendre les eleccions?
La Generalitat basa la seva decisió de suspendre les eleccions en la situació de la pandèmia, i argumenta que ara com ara no es pot garantir un procés electoral en llibertat ni tampoc el dret de vot de la ciutadania. Per això, ha decidit desconvocar el 14-F i passar les eleccions al 30 de maig. El decret signat per Pere Aragonès divendres va ser fruit de l'acord polític i els informes de cinc conselleries (Economia, Presidència, Salut, Interior i Exteriors i Relacions Institucionals) i els seus serveis jurídics i li va acabar donant forma el gabinet jurídic de la Generalitat, que dirigeix Francesc Esteve, de Junts. Admet literalment que les mesures per garantir el vot són "insuficients", i el Govern també té informes del Departament de Salut -sobre la situació sanitària- i del d'Exteriors -encarregat de preparar les eleccions-. Els serveis jurídics sostenien, el 15 de gener, que la viabilitat de la impugnació era "molt reduïda" si la decisió es troba legitimada pel procediment seguit i especialment per l'aval de la majoria de partits que integren la taula creada per decidir la nova data de les eleccions. Només s'hi oposa el PSC.
- Les eleccions seran definitivament el 14-F?
No se sap. La decisió d'avui del TSJC és provisional: només ha dit que de moment les eleccions s'han de fer el 14-F a l'espera que prengui una decisió definitiva sobre els recursos que s'han interposat. Per tant, a dia d'avui, les eleccions s'han de fer el 14 de febrer. Caldrà veure, però, en quin sentit es pronuncia la sala quan abordi el fons dels recursos. Perquè això passi encara falten uns dies. La Generalitat confia que quan els jutges analitzin tota la documentació i els informes sanitaris i tècnics, acordaran mantenir la suspensió i passar les eleccions al 30 de maig. Ara com ara, però, el tribunal manté viva la votació el 14-F.
- Hi haurà campanya electoral?
Aquesta és una de les grans paradoxes que deixa la situació actual. Ara com ara, sí que està previst que hi hagi campanya electoral. Tant bon punt el TSJC es va pronucniar, va traslladar la decisió a la Junta Electoral Central (JEC) que va ordenar que es reprengués el procés electoral tal com estava previst perquè les eleccions es facin el 14-F. Ara bé, com que la decisió és provisional, es pot donar l'escenari en què els partits comencin la campanya i el tribunal acabi sentenciant que les eleccions s'han d'ajornar perquè, després d'abordar el fons dels recursos presentats, consideri que té raó la Generalitat. Són escenaris possibles, tot i que ara mateix el calendari diu que la campanya ha de començar el 29 de gener, dues setmanes abans del dia de les eleccions.
- Quant val fer les eleccions?
Habitualment les eleccions costen uns 12,5 milions d'euros, als quals cal sumar els 12 milions que es destinen a subvencions dels partits que hi participen. Segons preveu el Departament d'Exteriors, amb motiu de la Covid-19 i les mesures sanitàries associades les eleccions s'encariran uns 8 milions d'euros més i per tant el preu total podria pujar fins als 20,5 milions d'euros. Paral·lelament hi ha els diners que es gasten els partits, que varien en funció de cada candidatura. La qüestió de l'ajornament posa en risc també aquests diners, que s'hauran de destinar a unes eleccions que potser finalment, depèn de què resolgui el TSJC, no es poden celebrar.
- Què passa amb el vot per correu?
La decisió del TSJC diu que se suspèn provisionalment el decret del Govern que deixava sense efecte la convocatòria de les eleccions del 14-F. Minuts després, la JEC ha dit que el procediment electoral s'ha de reprendre on es va deixar després del decret de divendres. Per tant, tot continua on estava. El conseller d'Afers Exteriors, Bernat Solé, ha detallat que les persones que hagin sol·licitat el vot per correu (el triple que fa tres anys per ara) no cal que ho tornin a fer. De fet, aquest sistema de vot es preveu que sigui important en aquestes eleccions per evitar aglomeracions als col·legis electorals. En aquest article us expliquem com funciona.
- Quin paper té la Junta Electoral en tot plegat?
La Junta Electoral, en aquest cas, s'ha desentès de tot plegat i ha deixat la patata calenta al TSJC. Dimarts va deixar clar que no és competent per pronunciar-se sobre l'ajornament de les eleccions perquè, diu, aquest organisme es fa càrrec de decisions que tenen a veure amb processos electorals, no pas amb convocatòries. Està previst que aquest dimarts detalli més aquesta posició. En tot cas, la JEC diu que és el TSJC qui ha de resoldre sobre la legalitat del decret que suspèn les eleccions.
- Per què al País Basc i Galícia van poder ajornar-les?
El País Basc i Galícia van fer eleccions el 12 de juliol tot i que en un principi s'havien de fer el 5 d'abril. El 16 de març, al principi de la pandèmia i amb confinament domiciliari, tots els partits es van posar d'acord per ajornar-les perquè no els comicis no es podien desenvolupar amb prou garanties per a la salut i l'exercici del dret de vot. Són arguments que utilitza també la Generalitat en el decret per suspendre el 14-F. De tota manera, més enllà que en aquell moment hi havia un confinament estricte, una diferència substancial respecte a Catalunya és que els governs basc i gallec tenien, més enllà dels consensos i les complicitats polítiques, un president que podia signar el decret de suspensió. Aquí això ho fa Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president, perquè Quim Torra va ser inhabilitat. Això situa els passos de la Generalitat en una incertesa jurídica que el TSJC haurà de mirar d'esclarir.
- Què ha decidit el TSJC?
La sala contenciosa ha decidit aquest dijous acceptar les mesures cautelars sol·licitades per diversos recursos contra la suspensió de les eleccions del 14 de febrer. En altres paraules, el tribunal ha optat per deixar en suspens el decret del Govern signat divendres mentre estudia el recurs i pren una decisió definitiva. Aquesta decisió arribarà abans del 8 de febrer. La sala en cap cas ha resolt sobre el fons del recurs, simplement ha dit que, de moment, prefereix que el procés electoral tiri endavant per evitar un perjudici irreparable si es pretengués mantenir la data del 14-F i a l'espera d'analitzar bé tota la documentació i prendre una decisió fonamentada. De tota manera, la decisió d'avui és més fonamentada que la de dimarts.
- Quins arguments dona el tribunal?
Amb la decisió de dimarts, el tribunal volia, principalment, guanyar temps. Què vol dir això? Doncs que sap que el 14 de febrer és a tocar i que si continua en vigor el decret del Govern que suspèn les eleccions aquestes ja no es podran fer, digui el que digui el tribunal, perquè els terminis previstos per la llei s'hauran superat. "Es generaria una greu inseguretat jurídica pel significatiu escurçament de terminis previstos en la legislació ordinària", diu la resolució. És per això que el tribunal ha decidit que, de moment, el procés tiri endavant i, arribat el moment, decidirà si accepta que se suspengui -tal com demana el Govern- o ordena que es faci. Els arguments sobre la decisió adoptada avui es faran públics aquest divendres.
- Quins terminis s'obren a partir d'ara?
El TSJC ha donat a les parts quatre dies per presentar al·legacions a la decisió adoptada aquest dijous. Això vol dir que cap a mitjans de la setmana vinent el tribunal ja tindrà tots els arguments sobre la taula per començar a deliberar. La campanya electoral comença la nit del 28, amb la tradicional enganxada de cartells, alterada previsiblement per la Covid-19. La sala s'ha posat com a termini màxim per prendre una decisió definitiva el 8 de febrer, quan tot just faltaran sis dies per les eleccions. Aleshores, farà publica la sentència i dirà si la votació es pot fer el 14-F o s'ha d'ajornar.
- En què es basa la Generalitat per suspendre les eleccions?
La Generalitat basa la seva decisió de suspendre les eleccions en la situació de la pandèmia, i argumenta que ara com ara no es pot garantir un procés electoral en llibertat ni tampoc el dret de vot de la ciutadania. Per això, ha decidit desconvocar el 14-F i passar les eleccions al 30 de maig. El decret signat per Pere Aragonès divendres va ser fruit de l'acord polític i els informes de cinc conselleries (Economia, Presidència, Salut, Interior i Exteriors i Relacions Institucionals) i els seus serveis jurídics i li va acabar donant forma el gabinet jurídic de la Generalitat, que dirigeix Francesc Esteve, de Junts. Admet literalment que les mesures per garantir el vot són "insuficients", i el Govern també té informes del Departament de Salut -sobre la situació sanitària- i del d'Exteriors -encarregat de preparar les eleccions-. Els serveis jurídics sostenien, el 15 de gener, que la viabilitat de la impugnació era "molt reduïda" si la decisió es troba legitimada pel procediment seguit i especialment per l'aval de la majoria de partits que integren la taula creada per decidir la nova data de les eleccions. Només s'hi oposa el PSC.
- Les eleccions seran definitivament el 14-F?
No se sap. La decisió d'avui del TSJC és provisional: només ha dit que de moment les eleccions s'han de fer el 14-F a l'espera que prengui una decisió definitiva sobre els recursos que s'han interposat. Per tant, a dia d'avui, les eleccions s'han de fer el 14 de febrer. Caldrà veure, però, en quin sentit es pronuncia la sala quan abordi el fons dels recursos. Perquè això passi encara falten uns dies. La Generalitat confia que quan els jutges analitzin tota la documentació i els informes sanitaris i tècnics, acordaran mantenir la suspensió i passar les eleccions al 30 de maig. Ara com ara, però, el tribunal manté viva la votació el 14-F.
- Hi haurà campanya electoral?
Aquesta és una de les grans paradoxes que deixa la situació actual. Ara com ara, sí que està previst que hi hagi campanya electoral. Tant bon punt el TSJC es va pronucniar, va traslladar la decisió a la Junta Electoral Central (JEC) que va ordenar que es reprengués el procés electoral tal com estava previst perquè les eleccions es facin el 14-F. Ara bé, com que la decisió és provisional, es pot donar l'escenari en què els partits comencin la campanya i el tribunal acabi sentenciant que les eleccions s'han d'ajornar perquè, després d'abordar el fons dels recursos presentats, consideri que té raó la Generalitat. Són escenaris possibles, tot i que ara mateix el calendari diu que la campanya ha de començar el 29 de gener, dues setmanes abans del dia de les eleccions.
- Quant val fer les eleccions?
Habitualment les eleccions costen uns 12,5 milions d'euros, als quals cal sumar els 12 milions que es destinen a subvencions dels partits que hi participen. Segons preveu el Departament d'Exteriors, amb motiu de la Covid-19 i les mesures sanitàries associades les eleccions s'encariran uns 8 milions d'euros més i per tant el preu total podria pujar fins als 20,5 milions d'euros. Paral·lelament hi ha els diners que es gasten els partits, que varien en funció de cada candidatura. La qüestió de l'ajornament posa en risc també aquests diners, que s'hauran de destinar a unes eleccions que potser finalment, depèn de què resolgui el TSJC, no es poden celebrar.
- Què passa amb el vot per correu?
La decisió del TSJC diu que se suspèn provisionalment el decret del Govern que deixava sense efecte la convocatòria de les eleccions del 14-F. Minuts després, la JEC ha dit que el procediment electoral s'ha de reprendre on es va deixar després del decret de divendres. Per tant, tot continua on estava. El conseller d'Afers Exteriors, Bernat Solé, ha detallat que les persones que hagin sol·licitat el vot per correu (el triple que fa tres anys per ara) no cal que ho tornin a fer. De fet, aquest sistema de vot es preveu que sigui important en aquestes eleccions per evitar aglomeracions als col·legis electorals. En aquest article us expliquem com funciona.
- Quin paper té la Junta Electoral en tot plegat?
La Junta Electoral, en aquest cas, s'ha desentès de tot plegat i ha deixat la patata calenta al TSJC. Dimarts va deixar clar que no és competent per pronunciar-se sobre l'ajornament de les eleccions perquè, diu, aquest organisme es fa càrrec de decisions que tenen a veure amb processos electorals, no pas amb convocatòries. Està previst que aquest dimarts detalli més aquesta posició. En tot cas, la JEC diu que és el TSJC qui ha de resoldre sobre la legalitat del decret que suspèn les eleccions.
- Per què al País Basc i Galícia van poder ajornar-les?
El País Basc i Galícia van fer eleccions el 12 de juliol tot i que en un principi s'havien de fer el 5 d'abril. El 16 de març, al principi de la pandèmia i amb confinament domiciliari, tots els partits es van posar d'acord per ajornar-les perquè no els comicis no es podien desenvolupar amb prou garanties per a la salut i l'exercici del dret de vot. Són arguments que utilitza també la Generalitat en el decret per suspendre el 14-F. De tota manera, més enllà que en aquell moment hi havia un confinament estricte, una diferència substancial respecte a Catalunya és que els governs basc i gallec tenien, més enllà dels consensos i les complicitats polítiques, un president que podia signar el decret de suspensió. Aquí això ho fa Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president, perquè Quim Torra va ser inhabilitat. Això situa els passos de la Generalitat en una incertesa jurídica que el TSJC haurà de mirar d'esclarir.