26
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
18:21h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el 9 i el 15 de gener. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
La tercera onada pot superar-se ben aviat. El nombre de contagis s'ha reduït els darrers dies, tot i que aquesta millora encara trigarà unes setmanes a notar-se als hospitals, que ja freguen el nivell d'ocupació del pitjor moment de la tardor, amb quasi 600 pacients Covid a l'UCI. L'evolució, a més, és força diferent arreu del territori, ja que tot just 7 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals respecte l'anterior setmana, 32 l'han augmentat (el 76,2%) i 3 han mantingut la incidència i, pel que fa a les ciutats, l'empitjorament és encara més generalitzat (en el 85,7% dels casos).
Això es deu a que les darreres dades setmanals consolidades són del període entre el 9 i el 15 de gener i és tot just a partir del 13 quan es nota una millora a nivell global, així que el reflex és el d'un període d'impàs en què el canvi de tendència no s'acaba de plasmar. Tot i això, és de suposar que la setmana vinent el color predominant del mapa inicial es capgiri -del vermell al verd-. Un dels motius pels quals es visualitza un increment és que la setmana prèvia amb què es compara encara tenia un festiu -el 6 de gener-, quan es detecten menys casos, mentre que, a partir d'ara, hi haurà menys festivitats que dificultin l'anàlisi de l'evolució epidemiològica i indicadors com la velocitat de contagi o el risc de rebrot.
La comarca que més augmenta la ràtio de contagis és les Garrigues, amb 445,1 més per cada 100.000 habitants, seguida a certa distància pel Montsià (+344,9), el Solsonès (+284,5), el Baix Ebre (+194,6) i el Garraf (+178,5). En canvi, redueix la ràtio sobretot el Priorat (-200,8 contagis menys per 100.000 habitants), per davant de les dues comarques fins fa poc confinades, la Cerdanya (-182,7) i el Ripollès (-152,9), i també de la Conca de Barberà (-102,1).
La situació al conjunt del país, però, és greu. Totes les comarques, excepte tres, i tots els municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar alt de risc de rebrot, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba al Solsonès (2.386 punts), seguit de les Garrigues (2.145), el Montsià (1.678) i l'Aran (1.143), mentre que les úniques comarques per sota dels 200 punts són l'Alta Ribagorça (106), el Priorat (134) i el Pallars Jussà (157).
Una altra manera d'observar l'impacte de la tercera onada és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és a les Garrigues, amb 681,4 per cada 100.000 habitants, seguida del Montsià (675), el Solsonès (591,4), l'Aran (482,6), el Baix Camp (425,1), l'Alt Penedès (402,6) i el Baix Ebre (402). El Ripollès (355,4) se situa en 12è lloc, lleugerament per sobre la mitjana de 338,8, mentre que la Cerdanya, per sota (285,5).
A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és l'Alta Ribagorça (56,4 per cada 100.000 habitants), seguida pel Pallars Jussà (63,9) i el Priorat (70,9). En termes absoluts, la primera va detectar dos positius la setmana analitzada, la segona només 8 i la tercera, 6. No sembla que hi hagi una tendència territorial clara, ja que, en termes de regions sanitàries, els nivells d'incidència són força similars, malgrat que les Terres de l'Ebre despunta força en primer lloc i en ascens, mentre que la metropolitana sud se situa en segona posició, però en certa reculada els darrere dies.
Una altra manera d'analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 30 comarques incrementen aquest indicador, 12 el redueixen i 6 el mantenen força estable, respecte la setmana anterior.
On creix més és al Solsonès (+1.635 punts), seguit per les Garrigues (+1.171), el Montsià (+873) i el Baix Ebre (+434), les quals eren ja les quatre comarques amb risc de rebrot més elevat. Cau molt, en canvi, al Priorat (-882), a la Cerdanya (-771), l'Aran (-640), la Ribera d'Ebre (-546) i el Ripollès (-460).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquells amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants són Sant Joan Despí (562,8), Reus (508,2), Viladecans (484,3), el Masnou (468,3) i Vilafranca del Penedès (456,4). En canvi, la incidència és molt menor a Banyoles (170,1), Sant Vicenç dels Horts (180,3), Salt (181,8), Montcada i Reixac (186,5), Lloret de Mar (188,2) i Mollet del Vallès (190,5).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquests han augmentat a 54 grans municipis i s'ha reduït només a 6, mentre que a uns altres 3 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa, de nou, Sant Joan Despí (+288,7), seguit del Masnou (+286,9), Viladecans (+247,4) i Sitges (+226,8), mentre que han aconseguit reduir la incidència sobretot Sant Vicenç dels Horts (-116,7), Pineda de Mar (-50,8), Montacada i Reixac (-42,4) i Cerdanyola del Vallès (-33,5).
La tercera onada pot superar-se ben aviat. El nombre de contagis s'ha reduït els darrers dies, tot i que aquesta millora encara trigarà unes setmanes a notar-se als hospitals, que ja freguen el nivell d'ocupació del pitjor moment de la tardor, amb quasi 600 pacients Covid a l'UCI. L'evolució, a més, és força diferent arreu del territori, ja que tot just 7 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals respecte l'anterior setmana, 32 l'han augmentat (el 76,2%) i 3 han mantingut la incidència i, pel que fa a les ciutats, l'empitjorament és encara més generalitzat (en el 85,7% dels casos).
Això es deu a que les darreres dades setmanals consolidades són del període entre el 9 i el 15 de gener i és tot just a partir del 13 quan es nota una millora a nivell global, així que el reflex és el d'un període d'impàs en què el canvi de tendència no s'acaba de plasmar. Tot i això, és de suposar que la setmana vinent el color predominant del mapa inicial es capgiri -del vermell al verd-. Un dels motius pels quals es visualitza un increment és que la setmana prèvia amb què es compara encara tenia un festiu -el 6 de gener-, quan es detecten menys casos, mentre que, a partir d'ara, hi haurà menys festivitats que dificultin l'anàlisi de l'evolució epidemiològica i indicadors com la velocitat de contagi o el risc de rebrot.
La comarca que més augmenta la ràtio de contagis és les Garrigues, amb 445,1 més per cada 100.000 habitants, seguida a certa distància pel Montsià (+344,9), el Solsonès (+284,5), el Baix Ebre (+194,6) i el Garraf (+178,5). En canvi, redueix la ràtio sobretot el Priorat (-200,8 contagis menys per 100.000 habitants), per davant de les dues comarques fins fa poc confinades, la Cerdanya (-182,7) i el Ripollès (-152,9), i també de la Conca de Barberà (-102,1).
La situació al conjunt del país, però, és greu. Totes les comarques, excepte tres, i tots els municipis de més de 20.000 habitants dupliquen el llindar alt de risc de rebrot, motiu pel qual no s'ofereix un mapa per mostrar gràficament el que seria una taca quasi homogènia de vermell fosc -tot i que es pot consultar en el recull de gràfics i mapes sobre la pandèmia-. En tot cas, el major risc de rebrot es troba al Solsonès (2.386 punts), seguit de les Garrigues (2.145), el Montsià (1.678) i l'Aran (1.143), mentre que les úniques comarques per sota dels 200 punts són l'Alta Ribagorça (106), el Priorat (134) i el Pallars Jussà (157).
Una altra manera d'observar l'impacte de la tercera onada és amb la incidència setmanal en positius, independentment de si aquests ara mateix augmenten o es redueixen. En aquest mateix cas, la major ràtio és a les Garrigues, amb 681,4 per cada 100.000 habitants, seguida del Montsià (675), el Solsonès (591,4), l'Aran (482,6), el Baix Camp (425,1), l'Alt Penedès (402,6) i el Baix Ebre (402). El Ripollès (355,4) se situa en 12è lloc, lleugerament per sobre la mitjana de 338,8, mentre que la Cerdanya, per sota (285,5).
A l'altre cantó, la comarca amb menys casos és l'Alta Ribagorça (56,4 per cada 100.000 habitants), seguida pel Pallars Jussà (63,9) i el Priorat (70,9). En termes absoluts, la primera va detectar dos positius la setmana analitzada, la segona només 8 i la tercera, 6. No sembla que hi hagi una tendència territorial clara, ja que, en termes de regions sanitàries, els nivells d'incidència són força similars, malgrat que les Terres de l'Ebre despunta força en primer lloc i en ascens, mentre que la metropolitana sud se situa en segona posició, però en certa reculada els darrere dies.
Una altra manera d'analitzar l'evolució de la pandèmia és en base a l'evolució del risc de rebrot. El mapa resultant és similar al de l'evolució de la ràtio de contagis (primer mapa), però amb alguns matisos, ja que el risc de rebrot té en compte tant la velocitat de contagi com el nivell d'incidència de positius, a banda que abraça dades més enllà d'una setmana. En aquest cas, 30 comarques incrementen aquest indicador, 12 el redueixen i 6 el mantenen força estable, respecte la setmana anterior.
On creix més és al Solsonès (+1.635 punts), seguit per les Garrigues (+1.171), el Montsià (+873) i el Baix Ebre (+434), les quals eren ja les quatre comarques amb risc de rebrot més elevat. Cau molt, en canvi, al Priorat (-882), a la Cerdanya (-771), l'Aran (-640), la Ribera d'Ebre (-546) i el Ripollès (-460).
Pel que fa als municipis de més de 20.000 habitants, aquells amb una major ràtio de contagis setmanal per 100.000 habitants són Sant Joan Despí (562,8), Reus (508,2), Viladecans (484,3), el Masnou (468,3) i Vilafranca del Penedès (456,4). En canvi, la incidència és molt menor a Banyoles (170,1), Sant Vicenç dels Horts (180,3), Salt (181,8), Montcada i Reixac (186,5), Lloret de Mar (188,2) i Mollet del Vallès (190,5).
Pel que fa a l'evolució de la ràtio de contagis, aquests han augmentat a 54 grans municipis i s'ha reduït només a 6, mentre que a uns altres 3 quasi no ha variat. En el primer lloc de major creixement se situa, de nou, Sant Joan Despí (+288,7), seguit del Masnou (+286,9), Viladecans (+247,4) i Sitges (+226,8), mentre que han aconseguit reduir la incidència sobretot Sant Vicenç dels Horts (-116,7), Pineda de Mar (-50,8), Montacada i Reixac (-42,4) i Cerdanyola del Vallès (-33,5).