18
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
21:24h
El líder del Partit Popular, Pablo Casado, ha intentat aquest dilluns un exercici de seducció. El cap de l'oposició conservadora ha estat convidat al Cercle d'Economia per participar en el cicle sobre l'escenari postpandèmia que l'entitat ha organitzat amb voluntat d'incidència. Casado s'hi ha esmerçat oferint el rostre més moderat que ha pogut davant d'una de les antenes sensibles de la burgesia catalana.
Casado ha suavitzat tant com ha pogut el missatge d'un PP que, des de la majoria absoluta del 2000 i els anys darrers de José María Aznar, és vist amb recança al Cercle. Ha mostrat una lletra que sempre agrada a les oïdes empresarials, de Catalunya i d'arreu, defensant rebaixes fiscals i subratllant els aspectes més econòmics del seu programa. La música també ha acompanyat, amb un estil volgudament suau ("som el mateix que la CDU de Merkel", ha dit).
Pablo Casado ha fet una intervenció elogiant la Transició i els pactes del 1977, com també a la "Catalunya olímpica". Ha assegurat que amb la recuperació de la democràcia, es va aconseguir, com volia el regeneracionista Joaquín Costa, "tancar el Cid a pany i forrellat", mentre els governants es dedicaven "al que reclamava Ortega y Gasset: anar a les coses". "Espanya necessita una Barcelona puixant", ha afirmat el cap del PP, amb afany de convèncer que el seu partit "no és d'extrems", sinó europeista, moderat i centrat.
El president de Foment, Javier Faus, ha recordat a Casado els orígens del Cercle, nascut a finals dels anys cinquanta amb una vocació "liberal", la que li van donar noms com els de Joan Mas Cantí, Joan Sardà Dexeus, Fabià Estapé o Carles Ferrer Salat. També ha esmentat la influència que va rebre de l'historiador Jaume Vicens Vives. Gent d'esperit obert i democratitzador en ple franquisme. Faus ha destacat també la voluntat del Cercle de pensar amb mirada llarga.
Potser per això, el líder del PP ha elogiat la figura de Vicens en l'inici del seu discurs, recordant el seu "catalanisme" i les seves tesis sobre el seny i la rauxa dels catalans, així com la rellevància que va tenir el Cercle a partir dels anys cinquanta, començant pel Pla d'Estabilització.
El president del PP s'ha trobat amb un Cercle que està abocat a una intervenció ambiciosa amb mirada estratègica per incidir en el debat polític. L'entitat s'ha oposat al procés sobiranista, però s'ha mostrat també crítica amb la posició immobilista de l'Estat. Faus ha refermat el discurs crític envers la recentralització, present en documents de l'entitat de fa anys. Propugna un gran acord que passa per una nova correlació de forces a l'Estat que retalli el poder a la Comunitat de Madrid.
Una intervenció preparada
L'equip de Casado li ha preparat bé la trobada. El líder popular fins i tot ha fet esforços per no mostrar-se intransigent en un tema que per les seves bases és sensible, com és el de l'indult als presos polítics, que ha aparegut al final de l'acte, conduït pel periodista Manel Pérez. Casado ha dut el tema cap a Pedro Sánchez, de qui ha recordat que l'actual president espanyol es va comprometre a no atorgar cap mesura de gràcia contra els dirigents sobiranistes en vigílies de les darreres eleccions. Ha subratllat que no pot haver indult sense "penediment".
Abans, al començar la seva intervenció, Casado ha sortit al pas de possibles invocacions al "diàleg", tan pròpies del Cercle, per assegurar que no es pot invocar el diàleg contra els qui volen "destruir" el model de convivència que simbolitza la Constitució. I s'ha afanyat per equiparar nacionalisme i populisme, tot comparant l'assalt al Congrés dels EUA amb les protestes de la tardor del 2019 davant el Parlament.
En l'escenari del Cercle, Casado ha recordat el seu discurs durant la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, quan va mostrar un perfil de dirigent serè i centrat. El líder del PP ha tingut avui una bona entrada entre els socis de la casa. En els interiors del seu missatge, però, ha assenyalat les línies vermelles del seu "centrisme": no a pactar els pressupostos mentre Sánchez pacti amb Podem o comparar l'assalt al Congrés nord-americà amb les protestes sobiranistes. Al fer-ho, la imatge del president del PP ha aparegut més presonera del seu mentor, José María Aznar -que avui ha comparat la insurrecció ultra de Washington amb l'1-O-, que de les ànsies renovadores de Vicens.
Casado ha suavitzat tant com ha pogut el missatge d'un PP que, des de la majoria absoluta del 2000 i els anys darrers de José María Aznar, és vist amb recança al Cercle. Ha mostrat una lletra que sempre agrada a les oïdes empresarials, de Catalunya i d'arreu, defensant rebaixes fiscals i subratllant els aspectes més econòmics del seu programa. La música també ha acompanyat, amb un estil volgudament suau ("som el mateix que la CDU de Merkel", ha dit).
Pablo Casado ha fet una intervenció elogiant la Transició i els pactes del 1977, com també a la "Catalunya olímpica". Ha assegurat que amb la recuperació de la democràcia, es va aconseguir, com volia el regeneracionista Joaquín Costa, "tancar el Cid a pany i forrellat", mentre els governants es dedicaven "al que reclamava Ortega y Gasset: anar a les coses". "Espanya necessita una Barcelona puixant", ha afirmat el cap del PP, amb afany de convèncer que el seu partit "no és d'extrems", sinó europeista, moderat i centrat.
El president de Foment, Javier Faus, ha recordat a Casado els orígens del Cercle, nascut a finals dels anys cinquanta amb una vocació "liberal", la que li van donar noms com els de Joan Mas Cantí, Joan Sardà Dexeus, Fabià Estapé o Carles Ferrer Salat. També ha esmentat la influència que va rebre de l'historiador Jaume Vicens Vives. Gent d'esperit obert i democratitzador en ple franquisme. Faus ha destacat també la voluntat del Cercle de pensar amb mirada llarga.
Potser per això, el líder del PP ha elogiat la figura de Vicens en l'inici del seu discurs, recordant el seu "catalanisme" i les seves tesis sobre el seny i la rauxa dels catalans, així com la rellevància que va tenir el Cercle a partir dels anys cinquanta, començant pel Pla d'Estabilització.
El president del PP s'ha trobat amb un Cercle que està abocat a una intervenció ambiciosa amb mirada estratègica per incidir en el debat polític. L'entitat s'ha oposat al procés sobiranista, però s'ha mostrat també crítica amb la posició immobilista de l'Estat. Faus ha refermat el discurs crític envers la recentralització, present en documents de l'entitat de fa anys. Propugna un gran acord que passa per una nova correlació de forces a l'Estat que retalli el poder a la Comunitat de Madrid.
Una intervenció preparada
L'equip de Casado li ha preparat bé la trobada. El líder popular fins i tot ha fet esforços per no mostrar-se intransigent en un tema que per les seves bases és sensible, com és el de l'indult als presos polítics, que ha aparegut al final de l'acte, conduït pel periodista Manel Pérez. Casado ha dut el tema cap a Pedro Sánchez, de qui ha recordat que l'actual president espanyol es va comprometre a no atorgar cap mesura de gràcia contra els dirigents sobiranistes en vigílies de les darreres eleccions. Ha subratllat que no pot haver indult sense "penediment".
Casado ha fet un discurs moderat, però també ha mostrat els seus dimonis particulars, al comparar el sobiranisme amb els assaltants al Congrés
Abans, al començar la seva intervenció, Casado ha sortit al pas de possibles invocacions al "diàleg", tan pròpies del Cercle, per assegurar que no es pot invocar el diàleg contra els qui volen "destruir" el model de convivència que simbolitza la Constitució. I s'ha afanyat per equiparar nacionalisme i populisme, tot comparant l'assalt al Congrés dels EUA amb les protestes de la tardor del 2019 davant el Parlament.
En l'escenari del Cercle, Casado ha recordat el seu discurs durant la moció de censura de Vox contra Pedro Sánchez, quan va mostrar un perfil de dirigent serè i centrat. El líder del PP ha tingut avui una bona entrada entre els socis de la casa. En els interiors del seu missatge, però, ha assenyalat les línies vermelles del seu "centrisme": no a pactar els pressupostos mentre Sánchez pacti amb Podem o comparar l'assalt al Congrés nord-americà amb les protestes sobiranistes. Al fer-ho, la imatge del president del PP ha aparegut més presonera del seu mentor, José María Aznar -que avui ha comparat la insurrecció ultra de Washington amb l'1-O-, que de les ànsies renovadores de Vicens.