procés català

Un eurodiputat del PSOE compara la DUI amb la invasió nazi de Polònia

"La Segona Guerra Mundial va començar alterant unilateralment una frontera", ha dit Domènec Ruiz fent referència al cas de Puigdemont

per NacióDigital , 18 de gener de 2021 a les 19:18 |
Domènec Ruiz Devesa, eurodiputat del PSOE | ACN
L’eurodiputat del PSOE, Domènec Ruiz Devesa, ha afirmat que la declaració d’independència de l’expresident Carles Puigdemont ”no va ser "cap broma" i l'ha vinculat a la invasió nazi de Polònia i l'assalt al Capitoli. “La Segona Guerra Mundial va començar alterant unilateralment una frontera. Ha vist el que ha passat al Capitoli, li sembla una broma atemptar contra l’ordre constitucional?”, ha dit mentre retreia a una eurodiputada dels Verds/ALE que no vulguin incloure el delicte contra la integritat constitucional en la llista que permet les extradicions automàtiques a la Unió Europea.

Unes declaracions que s’han produït durant un debat a l’Eurocambra sobre les euroordres fortament marcat pel cas de Puigdemont. El Parlament Europeu ha de votar aquesta setmana un informe sobre el sistema d'extradicions que proposa ampliar la llista de delictes que permeten l'entrega ràpida per, entre d'altres, incloure el delicte "contra la integritat constitucional amb violència".


L'eurodiputada dels Verds/ALE, Gwendoline Delbos-Corfield, ha criticat el moviment d'alguns eurodiputats espanyols per incloure aquesta ofensa. "És un pas perillós perquè posaria en risc els activistes", ha avisat Delbos-Corfield per les diverses interpretacions que pot tenir al conjunt de la UE.

L'eurodiputat del PSOE, Domènec Ruiz Devesa, ha retret a Delbos-Corfield que no vulgui incloure aquest delicte a la llista. "El que van fer Puigdemont o Ponsatí no és cap broma, no és cap broma declarar la independència unilateral", ha dit.


Picabaralla pel cas català

L'eurodiputat de Ciutadans, Luís Garicano, també ha comparat el cas del procés amb l'assalt al Capitoli. "Res ha fet més dany a la imatge d'Europa a Espanya que veure polítics delinqüents passejant impunes per Bèlgica", ha lamentat. Per això, Garicano ha reclamat a la CE que inclogui el delicte contra la integritat constitucional a la llista de crims que permeten l'extradició automàtica.


L'eurodiputat del PSOE, Juan Fernando Lopez Aguilar, ha fet una crida per "rellançar l'euroordre per superar la denegació restrictiva" d'extradicions. "En cap cas la garantia dels drets fonamentals pot encobrir un examen de la qualitat judicial de l'estat ni de la competència", ha dit.

Per la seva banda, l'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, ha retret als eurodiputats de PP, Cs, PSOE i Vox que busquin una reforma del sistema d'euroordres per "la seva frustració" davant la negativa de Bèlgica i Alemanya a acceptar "euroordres políticament motivades contra els catalans exiliats". "El problema no és la regulació, sinó la contaminació de la justícia espanyola", ha afirmat Ponsatí.

L'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, ha criticat que es proposi una reforma de l'euroordre per "satisfer les pulsions repressives d'alguns". "Afegir el delicte sobre l'ordre constitucional no facilitarà la detenció dels líders catalans, sinó que obrirà la porta a extradicions arbitràries o injustes de països amb poca afecció pels valors europeus", ha avisat l'eurodiputada republicana.

L'eurodiputada del partit nacionalista flamenc NVA, Asita Kanko, ha acusat Espanya d'utilitzar l'euroordre "amb una agenda política", mentre que l'eurodiputada irlandesa del GUE/NGL, Clare Daly, ha criticat "la politització" del debat pel cas català. "Els drets fonamentals apliquen igual a tothom, inclús als catalans", ha reivindicat.

L'eurodiputat del PP i ponent de l'informe, Javier Zarzalejos, ha evitat mencionar el cas de Puigdemont i s'ha limitat a defensar que les propostes de l'informe busquen "una cooperació més fluida" i que estan basades "en l'equilibri entre cooperació eficaç i garanties".

La UE evità comprometre's

Brussel·les estudiarà l'ampliació de la llista de delictes que permeten l'extradició automàtica, tal com reclama un informe de l'Eurocambra. En un debat sobre les euroordres fortament marcat pel cas català, l'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, ha assegurat que la Comissió Europea analitzarà si cal afegir nous crims al llistat, però ja ha avançat que els 32 actuals "cobreixen la majoria de delictes que els estats consideren seriosos".

Tanmateix, no s'ha compromès a incloure el delicte contra la integritat constitucional, tal com reclamen PP, PSOE, Ciutadans i Vox. D'altra banda, Reynders ha remarcat que una euroordre es pot rebutjar per vulneració de drets fonamentals. Inclús per casos de vulneració "del dret a un judici just". A banda d'estudiar l'ampliació de la llista, la CE també revisarà si cal modificar la definició dels delictes actuals.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació