18
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
18:33h
Foment del Treball ha decidit incrementar la pressió contra la suspensió de les eleccions del 14-F. Així ho ha decidit l'executiva de l'organització patronal en una reunió celebrada aquest dilluns. Foment ha emès un comunicat en què considera que el decret de suspensió no té poru fonamentació i és "arbitrari". La nota empresarial critica la "desídia" en la planificació de les eleccions i afirma que denota "el fracàs d'un govern".
La patronal assegura que no e spot gestionar una pandèmia amb uns pressupostos que "desconeixen" la crisi sanitària i que el decret del Govern crea "inseguretat jurídica". El seu president, Josep Sánchez Llibre, ja havia manifestat l'oposició rotunda a posposar la cita amb les urnes. De fet, la suspensió electoral ja va ser respost amb un comunicat conjunt amb Pimec divendres passat, en què s'afirmava que les eleccions es podien celebrar amb totes les garanties sanitàries.
El moviment fet per Foment -el mateix dia que s'han conegut les impugnacions presentades avui per Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres, a més de la d'un particular que ho va fer amb anterioritat- respon també a un malestar acumulat davant la gestió de la pandèmia que ha merescut les crítiques empresarials. Fonts properes a Foment han explicat a NacióDigital el sentiment majoritari a la patronal: "Si es convoquen eleccions en plena pandèmia, s'han d'haver previst uns escenaris com els que eren imaginables el mes de febrer, després del cicle nadalenc".
Les mateixes fonts expliquen el rerefons de l'oposició patronal: "Ens trobem en una tempesta perfecta amb tres factors que conflueixen: la incertesa política que s'arrossega, l'absència d'una acció de govern i la necessitat urgent que tenen sectors en dificultats de disposar del suport de la funció pública". Asseguren que "no són les grans corporacions sinó el petit i mitjà negoci el que rep de valent allargant la provisionalitat".
Però el temor dels empresaris va més enllà. "No és només l'ajornament al 30 de maig, sinó que amb el decret a la ma, no es deixa clar que sigui finalment aquesta la data definitiva de les eleccions. Un escenari que podria dur a un nou ajornament no és del tot descartable i aleshores ens trobaríem amb un any perdut totalment". La "imprevisibilitat" és el que més temen a la patronal.
A Foment ja s'ha dit en diverses ocasions que el 2020 era "un any perdut", però creix el temor que aquest 2021 també ho pugui ser. "Estem en un moment crucial en què són més necessaris que mai uns pressupostos, però, a més, ens cal tenir un govern en ferm perquè arribaran els fons europeus de Next Generation, i això exigeix una administració catalana sense provisionalitat".
"Estan massa coses en joc", expliquen des de l'entorn de Foment, on s'alerta també de l'efecte negatiu del "desgovern" en portes d'una Setmana Santa que pot ser una altra oportunitat perduda. Les tensions entre els socis del Govern també inquieta profundament: "Que governi qui sigui, però és imprescindible que els partits de la majoria estiguin mínimanet cohesionats".
Des de l'inici de la crisi sanitària, Foment ha fet diverses crides a l'acord entre les administracions i a una política més agosarada d'increment del deute, una posició heterodoxa per una patronal en situacions normals. Foment defensa una despesa per part del sector públic espanyol de 50.000 milions d'euros per injectar a l'economia de manera directa i consideren que és una mesura que està a l'abast.
La patronal assegura que no e spot gestionar una pandèmia amb uns pressupostos que "desconeixen" la crisi sanitària i que el decret del Govern crea "inseguretat jurídica". El seu president, Josep Sánchez Llibre, ja havia manifestat l'oposició rotunda a posposar la cita amb les urnes. De fet, la suspensió electoral ja va ser respost amb un comunicat conjunt amb Pimec divendres passat, en què s'afirmava que les eleccions es podien celebrar amb totes les garanties sanitàries.
El moviment fet per Foment -el mateix dia que s'han conegut les impugnacions presentades avui per Lliga Democràtica i Federalistes d'Esquerres, a més de la d'un particular que ho va fer amb anterioritat- respon també a un malestar acumulat davant la gestió de la pandèmia que ha merescut les crítiques empresarials. Fonts properes a Foment han explicat a NacióDigital el sentiment majoritari a la patronal: "Si es convoquen eleccions en plena pandèmia, s'han d'haver previst uns escenaris com els que eren imaginables el mes de febrer, després del cicle nadalenc".
Les mateixes fonts expliquen el rerefons de l'oposició patronal: "Ens trobem en una tempesta perfecta amb tres factors que conflueixen: la incertesa política que s'arrossega, l'absència d'una acció de govern i la necessitat urgent que tenen sectors en dificultats de disposar del suport de la funció pública". Asseguren que "no són les grans corporacions sinó el petit i mitjà negoci el que rep de valent allargant la provisionalitat".
Però el temor dels empresaris va més enllà. "No és només l'ajornament al 30 de maig, sinó que amb el decret a la ma, no es deixa clar que sigui finalment aquesta la data definitiva de les eleccions. Un escenari que podria dur a un nou ajornament no és del tot descartable i aleshores ens trobaríem amb un any perdut totalment". La "imprevisibilitat" és el que més temen a la patronal.
A Foment ja s'ha dit en diverses ocasions que el 2020 era "un any perdut", però creix el temor que aquest 2021 també ho pugui ser. "Estem en un moment crucial en què són més necessaris que mai uns pressupostos, però, a més, ens cal tenir un govern en ferm perquè arribaran els fons europeus de Next Generation, i això exigeix una administració catalana sense provisionalitat".
"Estan massa coses en joc", expliquen des de l'entorn de Foment, on s'alerta també de l'efecte negatiu del "desgovern" en portes d'una Setmana Santa que pot ser una altra oportunitat perduda. Les tensions entre els socis del Govern també inquieta profundament: "Que governi qui sigui, però és imprescindible que els partits de la majoria estiguin mínimanet cohesionats".
Des de l'inici de la crisi sanitària, Foment ha fet diverses crides a l'acord entre les administracions i a una política més agosarada d'increment del deute, una posició heterodoxa per una patronal en situacions normals. Foment defensa una despesa per part del sector públic espanyol de 50.000 milions d'euros per injectar a l'economia de manera directa i consideren que és una mesura que està a l'abast.