El despertador: 18 de gener

Urnes al purgatori

Alguna cosa no rutlla quan als tribunals o a la JEC s'hi resolen sempre conflictes i carreres polítiques o mesures sanitàries. Ara també unes eleccions. Avui també són notícia Vox que pesca a Societat Civil Catalana, el monestir de Poblet i Pep Guardiola

per Ferran Casas , 18 de gener de 2021 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Als tribunals, espanyols i europeus, i no a les urnes és on, malauradament, es resol el procés sobiranista. També s'hi ha decidit, en alguns dels moments més durs de la pandèmia, quines mesures podien o no prendre les administracions per garantir la salut pública obligant-les a fer giragonses legals. I en òrgans administratius amb aparença de tribunal, en aquest cas a la Junta Electoral Central, s'ha retirat la condició de diputat al president Torra i s'ha indicat als mitjans públics les paraules que podien o no usar els seus periodistes en campanya.

I ara no sabem si serà la Junta Electoral Central o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Però en els pròxims dies un d'aquests dos organismes resoldrà enterrar de forma definitiva les eleccions del 14 de febrer i permetrà que es posi rumb amb seguretat jurídica a les eleccions del 30 de maig. Una pròrroga que té també efectes polítics evidents.

Tal com he explicat en aquesta d'opinió sobre per què som on som, ara es paga no haver fet els deures. Catalunya no té llei electoral -és l'única comunitat que no en té- perquè sempre ha primat el debat sobre com es repartien els escons el PSC i CiU i els seus hereus. Tenien i tenen interessos contraposats -el debat entre proporcionalitat i territori no s'ha resolt- i el bloqueig ha impedit treballar consensos per modernitzar el sistema electoral i introduir el vot electrònic, votar més d'un dia, poder-ho fer per avançat... o ajornar les eleccions per qüestió de força major.

El nostre sistema electoral el regula la LOREG, una llei estatal, i aquesta no contempla un ajornament o suspensió, menys encara per qui no les ha convocades. La decisió de Torra de no convocar-les, esperar la seva inhabilitació i deixar que es fes de forma automàtica fa encara més feble l'encaix jurídic de tot plegat. A banda de la cobertura jurídica, que podria quedar resolta modificant el decret espanyol d'alarma, caldrà veure com es resolen en unes setmanes en un segon decret algunes qüestions, com ara què passa amb els que compleixin 18 anys aquests mesos i que no haurien pogut votar el 14-F. El PSC no s'hi posarà bé i pot impulsar, de forma directa o indirecta, recursos. Caldrà resoldre, en definitiva, si som davant una pròrroga electoral i de terminis, com pretén el Govern, o davant una nova convocatòria, fet que pot provocar indefensió en algunes forces polítiques i obrir fins i tot possibilitats a noves coalicions i candidatures.

En els darrers anys els partits catalans han dedicat tot el seu esforç i capital polític al procés. El cost ha estat gran. No es podia fer d'una altra manera. En funció de quin sigui el resultat de les pròximes eleccions caldrà reprogramar agendes i establir un full de ruta unitari que ara s'ha descartat en el cas de l'independentisme, que preveu seguir al Govern. I si la independència no és per demà -no sabem com la farà possible ja el full de ruta de Junts, que no es fa públic per no "donar informació" a l'Estat- hi ha assumptes que no haurien d'esperar més.

Hi ha temes que s'han de treballar en paral·lel: cap a on encarem els fons de reconstrucció europeus, què fem per fomentar l'ús social del català i garantir-ne el futur, com reequilibrem territorialment el país, i com posem al dia els nostres serveis públics i una administració que el 155 i la pandèmia han fet envellir de cop. A això, ara, afegiu-hi una llei electoral pròpia del segle XXI. Tot això es podria fer millor amb un estat. Segur. Però també s'ha de poder fer sense tenir-lo. De moment, haurem d'estar molt pendents de la JEC i el TSJC. Altre cop. Alguna cosa no rutlla. 
 

Avui no et perdis

» Anàlisi | Qui hi guanya i qui hi perd amb l'endarreriment de les eleccions; per Joan Serra Carné i Sara González.

»
 Dades | Com avança la pandèmia a Catalunya? 4 dades per a l'optimisme i 4 per al pessimisme; per Roger Tugas Vilardell.

»
La tercera onada, vista des dels hospitals: «No s'ha après d'alguns errors»; per Andreu Merino.

» Mapes | Un de cada vuit usuaris de residències ha mort pel coronavirus i el 42% s'ha infectat; per Roger Tugas Vilardell.

» Entrevista a Jordi Casabona: «A Espanya encara no s'ha entès què vol dir salut pública»; per Pep Martí.

» Les victòries de l'exili posen en evidència l'anomalia espanyola; per Bernat Surroca.

» Entrevista a Roger Español: «Ens hem quedat sols reclamant el mandat de l'1 d'octubre»; per Josep Maria Llauradó.

»
 Opinió: «Teoria i pràctica de la mentida política»; per Jordi Muñoz.

» Fil directe: «Abandonats per l'Estat»; per Germà Capdevila.

» Organització veïnal per acabar amb el viacrucis dels talls de llum; per Andreu Merino.

» Entrevista a Roger Escapa: «Els mitjans no hem estat a l'altura amb l'auge de l'extrema dreta»; per Sergi Ambudio.

» Què pot passar a Washington el 20 de gener?; per Pep Martí.
 

 El passadís

La formació ultradretana Vox ha estrenat cap de premsa a Catalunya. Es tracta de Pablo Zaragoza, que ho havia estat de Societat Civil Catalana, una entitat que sempre havia afirmat no tenir cap vincle o simpatia amb l'extremisme. Zaragoza va treballar a SCC fins fa uns mesos, quan l'entitat unionista va haver d'efectuar retallades de personal. Zaragoza es va estrenar com a cap de premsa de Vox divendres passat en un acte amb Santiago Abascal a Barcelona. Amb anterioritat, el periodista havia estat cap de premsa del partit UPyD a Catalunya, el projecte que havia liderat Rosa Díez i que va acabar de mal borràs. Zaragoza sempre s'ha mogut en l'àmbit mediàtic de la dreta espanyolista i havia treballat a la Cope i a Intereconomía. Ara, Vox vol reforçar el seu aparell de premsa en vigília d'unes eleccions catalanes en què espera entrar amb força al Parlament. 

Vist i llegit

Divendres va ser un dia intens després de la reunió de la taula de partits per ajornar les eleccions del 14-F i de la reunió i la compareixença del Govern. Enmig de tota aquesta voràgine, a El Balcó, el programa dels vespres a Ser Catalunya que dirigeix i presenta Carla Turró, el politòleg Jordi Mir i el metge Salvador Macip van debatre sobre què implicava tot plegat, el valor de la democràcia i la forma de fer-la més eficaç. Podeu recuperar aquí la bona estona de ràdio.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1150, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, conegut com el Sant, va donar, un cop acabada la reconquesta de les terres de Ponent als sarraïns, uns terrenys a Vimbodí als benedictins per construir-hi el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Habitat encara per una comunitat d'aquesta ordre, el monestir, que combina diversos estils, s'acabaria convertint en panteó reial de la dinastia de la Corona d'Aragó. Va ser cremat, pràcticament destruït i reconstruït des dels anys trenta del segle XX. La vida monàstica es va recuperar el 1940. A l'església major i al claustre hi ha enterrats nobles, infants i reines. Al temple, hi ha les tombes d'Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Martí I l'Humà, Ferran I d'Antequera, Alfons IV el Magnànim i Joan II el Gran.

Arribar a Poblet, envoltat de vinyes i del paisatge de la Conca de Barberà, és un plaer i la visita val molt la pena per gaudir de l'arquitectura i de la història. A Poblet, el monestir habitat més gran d'Europa, també hi ha l'Arxiu Tarradellas, clau per entendre bona part del segle XX al nostre país. Us deixo un episodi del programa de TV3 Signes dels temps dedicat al monestir amb una entrevista amb l'abat Vilà. 

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1971, fa exactament cinquanta anys, va néixer a Santpedor (el Bages) Josep Guardiola i Sala. Amb només 19 anys, aquest esprimatxat migcampista debutava al Camp Nou en partit de lliga contra el Cadis. Format a la Masia, es va convertir en l'apèndix de Johan Cruyff al camp. Ell dirigia el Dream Team, un equip que va canviar la mentalitat del club i va fer que, per primer cop, guanyés una Copa d'Europa i quatre lligues. Guardiola va deixar el Barça el 2001 i va provar una sort que no va trobar al calcio amb la Roma i el Brescia, abans d'acabar els seus dies com a futbolista als Emirats Àrabs i Mèxic.

Però, si la seva carrera com a futbolista va ser brillant, encara ho ha estat més com a entrenador, millorant el mètode de Cruyff. Joan Laporta el va rescatar fent-lo entrenador del Barça B i el 2008 va apostar per ell com a entrenador del primer equip, acumulant fins al 2012 un palmarès brillant: dues Champions League, tres lligues i dues copes del rei, entre d'altres. Del Barça va passar al Bayern de Munich i al Manchester City, que entrena ara i on ha aconseguit molts èxits. Políticament s'ha posicionat a favor de la independència i contra la repressió. Us deixo amb el seu discurs quan li van entregar la Medalla d'Or del Parlament a la Diada del 2011. És on va dir allò que si ens llevem "ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora i no hi ha retrets i no hi ha excuses i ens posem a pencar som un país imparable".    
 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació