17
de gener
del
2021
Actualitzat
el
20
de gener
a les
18:04h
Dijous vinent, 20 de gener, els Estats Units posaran fi a un dels períodes més tempestuosos de la seva història. El demòcrata Joe Biden, elegit president el 3 de novembre, jurarà el càrrec davant del president del Tribunal Suprem, John Roberts, i una nova administració agafarà el timó del país. Però més enllà d'això, la resta són incògnites, després de l'assalt armat contra el Capitoli comès per partidaris de l'encara president, Donald Trump.
Per afegir més tensió al clima que viu el país, Trump ja ha anunciat que no serà present en l'acte d'inauguració. Sí que hi serà el vicepresident, Mike Pence. Biden entrarà a la Casa Blanca mentre resta obert un procés d'impeachment contra Trump per "incitar a la insurrecció", una iniciativa que va prendre la Cambra de Representants, i que espera el debat i veredicte final del Senat.
Des de l'assalt al Congrés del 6 de gener passat, l'atmosfera política i social ha pujat de graus i els dies que falten per al final de mandat de Trump transcorren enmig del temor a nous esclats de violència. La notícia més preocupant la va fer pública ABC News dilluns passat, quan va fer públic un informe intern de l'FBI, l'agència federal d'investigació, que alertava de la mobilització de grups armats en diversos indrets del país com a resposta a la presa de possessió de Biden, que consideren fruit d'unes eleccions fraudulentes, tal com Trump ha repetit des del 3 de novembre sense oferir proves.
Segons l'FBI, del 16 al 20 de gener diversos grups ultres preparen accions davant dels capitolis de cada un dels 50 estats de la Unió, així com una anomenada Marxa del Milió de Milícies que es faria a Washington el mateix 20 de gener, coincidint amb l'acte d'inauguració de l'Administració Biden. L'FBI assegura que l'amenaça és seriosa i analitza la possibilitat que grups ultres disposin d'armes i artefactes explosius.
De moment, s'han adoptat mesures excepcionals. Ha estat desplegada per les autoritats una enorme força de la Guàrdia Nacional, la milícia depenent dels estats formada per voluntaris que constitueix una organització molt ben formada i que es mobilitza només en moments excepcionals. Hi ha 10.000 membres del cos a Washington en aquests moments i 5.000 més podries ser mobilitzats d'immediat.
De fet, se'ls va notar a faltar el dia 6. Va ser la policia del Capitoli la que es va encarar amb els violents que van fer l'assalt, i la Guàrdia Nacional va trigar quatre hores a fer-se visible a la capital federal. La facilitat amb què els atacants van poder entrar resta sota investigació i donarà lloc, segurament, a més teories conspiratives. Ara s'ha sabut que van estar molt a prop d'accedir al vicepresident Pence, a qui alguns d'ells buscaven després que Trump va acusar-lo de no complir l'ordre d'intentar invalidar els resultats electorals.
Una extrema dreta cada cop més activa
Des del CSIS (Center fos Strategic International Studies), un laboratori d'idees que segueix els moviments dels grups extremistes, ha reclamat que es prenguin mesures urgents de seguretat entorn el Capitoli i que es canviïn els actuals protocols d'actuació. El mateix think tank ha destacat el creixent activisme dels grups ultres en els darrers sis anys (hi ha hagut accions d'extremistes de dreta fins en 42 estats).
Què està passant? Durant els anys del mandat de Trump, s'ha anat conformant tot una xarxa ultra que ni és monolítica ideològicament ni respon a una única organització. El que pot anomenar-se moviment MAGA (per les sigles en anglès de Fer Amèrica Gran de Nou) comprèn des de supremacistes blancs i nuclis filonazis a grups conservadors que romanen encara vinculats al Partit Republicà i d'altres d'ultrallibertaris, enemics de tot el que faci olor a Estat i Washington. "Molts d'ells s'han emmirallat en Trump o l'han considerat el seu portaveu, però el que ara anomenem trumpisme és anterior a Trump i va molt més enllà", assegura Arantxa Tirado, doctora en Relacions Internacionals, professora de la UAB i analista del CELAG (Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica).
Trump, expressió d'un problema
"Trump és la manifestació del problema, però no és exactament el problema", afirma Tirado, que explica que el que s'ha vist el 6 de gener a Washington és la confluència de diverses forces: "Un moviment d'ultradreta, uns sectors profundament insatisfets que no se senten representats pel sistema i també un sector de l'elit que defensa una sortida autoritària al declivi nord-americà". Arantxa Tirado no creu que Trump s'oposi a les elits: "Ell ha expressat, de manera volàtil i contradictòria, els interessos d'un sector de l'elit".
Per Rosa María Almansa, professora d'Història Contemporània de la Universitat Internacional de la Rioja, que està investigant l'extrema dreta dels EUA, els esdeveniments de Washington també assenyalen el rerefons que batega actualment en la societat nord-americana. Segons ella, "el que es va veure el 6 de gener va ser l'explosió de tot un sector davant un sistema que ha fet fallida i no dona respostes". Destaca "el sentiment d'humiliació que sent una part del país per l'Amèrica urbana i elitista. Recordem l'expressió 'deplorables' emprada en el seu moment per Hillary Clinton contra els votants de Trump".
Almansa creu que "la societat nord-americana viu una fractura difícilment reversible. Les contradiccions econòmiques del sistema han arribat al límit. La crisi financera del 2008, l'atur, les ciutats deteriorades, en un context de pèrdua de l'hegemonia mundial són un còctel perillós que recorda l'efervescència del feixisme dels anys trenta". Què pot passar? "És esperable que es produeixin rèpliques a l'assalt al Capitoli, potser no a Washington, però sí a d'altres llocs del país".
Un trumpisme aglutinat?
La negativa de Trump a reconèixer els resultats electorals ha aconseguit aplegar les diverses branques de la dreta populista més extrema. Però Trump es troba atrapat. Amb el Congrés en contra, la reacció a l'assalt i el procés de destitució obert contra ell l'ha obligat a fer alguna crida a la pacificació, tot i que molt ambigua. Serà capaç de mantenir aglutinat tot el moviment trumpià fora de la presidència?
En tot cas, la papereta més difícil la tindrà des del primer dia Joe Biden. L'assalt al Capitoli ha espantat la major part de les elits i això explicaria el creixent distanciament de sectors del Partit Republicà respecte de Trump, amb l'intent de recuperar el consens polític entorn les institucions. Per Arantxa Tirado, "la principal incògnita serà ara si Biden serà capaç de recompondre el pacte social aconseguint que les elits cedeixin una part dels seus beneficis en favor d'una política més social que preservi l'estructura de la seva democràcia".
De moment, la seva inauguració serà molt diferent a les anteriors. En plena pandèmia ja no s'esperava una concentració de gent com sol ser habitual. La mateixa alcaldessa de Washington, Muriel Bowser, ha demanat que no es viatgi a la capital, pensant també en raons de seguretat. Aquesta vegada, el monument a Washington restarà tancat, com un símbol de l'excepcionalitat que viu la nació.
Per afegir més tensió al clima que viu el país, Trump ja ha anunciat que no serà present en l'acte d'inauguració. Sí que hi serà el vicepresident, Mike Pence. Biden entrarà a la Casa Blanca mentre resta obert un procés d'impeachment contra Trump per "incitar a la insurrecció", una iniciativa que va prendre la Cambra de Representants, i que espera el debat i veredicte final del Senat.
Des de l'assalt al Congrés del 6 de gener passat, l'atmosfera política i social ha pujat de graus i els dies que falten per al final de mandat de Trump transcorren enmig del temor a nous esclats de violència. La notícia més preocupant la va fer pública ABC News dilluns passat, quan va fer públic un informe intern de l'FBI, l'agència federal d'investigació, que alertava de la mobilització de grups armats en diversos indrets del país com a resposta a la presa de possessió de Biden, que consideren fruit d'unes eleccions fraudulentes, tal com Trump ha repetit des del 3 de novembre sense oferir proves.
Segons l'FBI, del 16 al 20 de gener diversos grups ultres preparen accions davant dels capitolis de cada un dels 50 estats de la Unió, així com una anomenada Marxa del Milió de Milícies que es faria a Washington el mateix 20 de gener, coincidint amb l'acte d'inauguració de l'Administració Biden. L'FBI assegura que l'amenaça és seriosa i analitza la possibilitat que grups ultres disposin d'armes i artefactes explosius.
De moment, s'han adoptat mesures excepcionals. Ha estat desplegada per les autoritats una enorme força de la Guàrdia Nacional, la milícia depenent dels estats formada per voluntaris que constitueix una organització molt ben formada i que es mobilitza només en moments excepcionals. Hi ha 10.000 membres del cos a Washington en aquests moments i 5.000 més podries ser mobilitzats d'immediat.
De fet, se'ls va notar a faltar el dia 6. Va ser la policia del Capitoli la que es va encarar amb els violents que van fer l'assalt, i la Guàrdia Nacional va trigar quatre hores a fer-se visible a la capital federal. La facilitat amb què els atacants van poder entrar resta sota investigació i donarà lloc, segurament, a més teories conspiratives. Ara s'ha sabut que van estar molt a prop d'accedir al vicepresident Pence, a qui alguns d'ells buscaven després que Trump va acusar-lo de no complir l'ordre d'intentar invalidar els resultats electorals.
Una extrema dreta cada cop més activa
Des del CSIS (Center fos Strategic International Studies), un laboratori d'idees que segueix els moviments dels grups extremistes, ha reclamat que es prenguin mesures urgents de seguretat entorn el Capitoli i que es canviïn els actuals protocols d'actuació. El mateix think tank ha destacat el creixent activisme dels grups ultres en els darrers sis anys (hi ha hagut accions d'extremistes de dreta fins en 42 estats).
Arantxa Tirado (UAB): "El que hem anomenat trumpisme és anterior a ell i va molt més enllà"
Què està passant? Durant els anys del mandat de Trump, s'ha anat conformant tot una xarxa ultra que ni és monolítica ideològicament ni respon a una única organització. El que pot anomenar-se moviment MAGA (per les sigles en anglès de Fer Amèrica Gran de Nou) comprèn des de supremacistes blancs i nuclis filonazis a grups conservadors que romanen encara vinculats al Partit Republicà i d'altres d'ultrallibertaris, enemics de tot el que faci olor a Estat i Washington. "Molts d'ells s'han emmirallat en Trump o l'han considerat el seu portaveu, però el que ara anomenem trumpisme és anterior a Trump i va molt més enllà", assegura Arantxa Tirado, doctora en Relacions Internacionals, professora de la UAB i analista del CELAG (Centre Estratègic Llatinoamericà de Geopolítica).
Trump, expressió d'un problema
"Trump és la manifestació del problema, però no és exactament el problema", afirma Tirado, que explica que el que s'ha vist el 6 de gener a Washington és la confluència de diverses forces: "Un moviment d'ultradreta, uns sectors profundament insatisfets que no se senten representats pel sistema i també un sector de l'elit que defensa una sortida autoritària al declivi nord-americà". Arantxa Tirado no creu que Trump s'oposi a les elits: "Ell ha expressat, de manera volàtil i contradictòria, els interessos d'un sector de l'elit".
Rosa María Almansa (Universitat de la Rioja): "El 6 de gener es va veure l'explosió de tot un sector que se sent humiliat per l'Amèrica urbana elitista"
Per Rosa María Almansa, professora d'Història Contemporània de la Universitat Internacional de la Rioja, que està investigant l'extrema dreta dels EUA, els esdeveniments de Washington també assenyalen el rerefons que batega actualment en la societat nord-americana. Segons ella, "el que es va veure el 6 de gener va ser l'explosió de tot un sector davant un sistema que ha fet fallida i no dona respostes". Destaca "el sentiment d'humiliació que sent una part del país per l'Amèrica urbana i elitista. Recordem l'expressió 'deplorables' emprada en el seu moment per Hillary Clinton contra els votants de Trump".
Almansa creu que "la societat nord-americana viu una fractura difícilment reversible. Les contradiccions econòmiques del sistema han arribat al límit. La crisi financera del 2008, l'atur, les ciutats deteriorades, en un context de pèrdua de l'hegemonia mundial són un còctel perillós que recorda l'efervescència del feixisme dels anys trenta". Què pot passar? "És esperable que es produeixin rèpliques a l'assalt al Capitoli, potser no a Washington, però sí a d'altres llocs del país".
Un trumpisme aglutinat?
La negativa de Trump a reconèixer els resultats electorals ha aconseguit aplegar les diverses branques de la dreta populista més extrema. Però Trump es troba atrapat. Amb el Congrés en contra, la reacció a l'assalt i el procés de destitució obert contra ell l'ha obligat a fer alguna crida a la pacificació, tot i que molt ambigua. Serà capaç de mantenir aglutinat tot el moviment trumpià fora de la presidència?
Hi ha por i la mateixa alcaldessa de Washington ha demanat que ningú viatgi a la capital per a l'acte d'inauguració
En tot cas, la papereta més difícil la tindrà des del primer dia Joe Biden. L'assalt al Capitoli ha espantat la major part de les elits i això explicaria el creixent distanciament de sectors del Partit Republicà respecte de Trump, amb l'intent de recuperar el consens polític entorn les institucions. Per Arantxa Tirado, "la principal incògnita serà ara si Biden serà capaç de recompondre el pacte social aconseguint que les elits cedeixin una part dels seus beneficis en favor d'una política més social que preservi l'estructura de la seva democràcia".
De moment, la seva inauguració serà molt diferent a les anteriors. En plena pandèmia ja no s'esperava una concentració de gent com sol ser habitual. La mateixa alcaldessa de Washington, Muriel Bowser, ha demanat que no es viatgi a la capital, pensant també en raons de seguretat. Aquesta vegada, el monument a Washington restarà tancat, com un símbol de l'excepcionalitat que viu la nació.