Anàlisi

Guia del 30 de maig: qui hi guanya i qui hi perd amb l'endarreriment de les eleccions

El canvi de data dels comicis farà més cru el duel entre Junts i ERC, pot esbravar l'efecte Illa, i concedeix oportunitats a comuns, CUP i PDECat per revertir els auguris de les enquestes

per Joan Serra Carné / Sara González , 16 de gener de 2021 a les 20:00 |
Els candidats de les principals formacions amb opcions de representació al Parlament | ND
La legislatura que el 29 de gener del 2020 no tenia "recorregut polític" amenaça de convertir-se en la més difícil de tancar. D'aquí poc més d'una setmana farà un any que el president Quim Torra va certificar que la deterioració de la "confiança mútua" entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC feia inajornable una nova cita electoral, prèvia aprovació dels pressupostos. Després va arribar la pandèmia i, superat l'estiu, la inhabilitació dictada pel Suprem del mateix Torra. El president havia renunciat a fixar la data dels comicis -un pacte polític gestat a Cotlliure amb Carles Puigdemont-, l'executiu va quedar en funcions i al Parlament es va esllanguir el mandat, amb la convocatòria automàtica de comicis per al 14 de febrer. La cadena de fets, amb la pandèmia altre cop amenaçant, ens condueix ara al 30 de maig.

Quan es pugui votar -si és que en la data primaveral que aquest divendres va fixar el Govern no torna a patir una alteració- hauran passat 16 mesos des que els socis de l'executiu van donar la legislatura per embarrancada. Resulta que els arguments sanitaris han consolidat el relat dels successius ajornaments, quan la realitat és que han tingut tant o més pes els criteris polítics. És interessant preguntar-se, doncs, qui hi guanya més amb les eleccions posposades fins a finals de maig. I també és necessari constatar per què al govern espanyol hi havia tant interès en no demorar la votació a Catalunya. Aquesta és una guia dels avantatges i els inconvenients que comporta per a cada partit la modificació del calendari electoral.


Ciutadans: mitigar una caiguda inevitable

Avantatges. Després que el Govern hagi deixat sense efecte els comicis del 14-F, el partit taronja intentarà mitigar les pèssimes perspectives electorals. El seu cap de llista, Carlos Carrizosa, disposarà de més marge per consolidar-se com a candidat i intentar taponar la fuita de vots cap al PSC, PP i Vox. De fet, el temps també juga a favor de diluir l'impacte que pugui haver tingut el fitxatge de Lorena Roldán com a número dos del PP i d'afermar el gir d'Inés Arrimadas al Congrés per erigir-se en partit frontissa. 



Inconvenients. Ciutadans és, probablement, el partit que més caurà en aquestes eleccions. Les enquestes auguraven que, de la victòria del 21-D, passarien a perdre més de la meitat dels seus diputats el 14-F. I la formació ho tindrà difícil per esmorteir la caiguda en el temps de pròrroga fins al maig. Especialment, si el PSC continua creixent, el PP manté una tendència a l'alça i Vox té opcions d'irrompre en el Parlament. Sense aspiracions de guanyar els comicis ni de ser líders del bloc unionista, els de Carrizosa poden ser percebuts, encara més, com una opció perdedora.


Junts: toc de corneta per remuntar a les enquestes

Avantatges. Una precampanya més llarga abonarà l'estratègia de desgast perseguida per Junts en el relat d'assenyalar ERC com el responsable de frenar el procés, un argument que la mateixa candidata, Laura Borràs, utilitza en el llibre en el qual relata el seu despertar polític. Junts fa dies que ha iniciat un toc de corneta per remuntar a les enquestes i els resultats indiquen que ha escurçat el desavantatge amb els republicans. En el discurs dels seus candidats es dilueixen les responsabilitats en la gestió, fins al punt que Borràs ha demanat la necessitat d'un nou executiu. L'erosió perllongada d'ERC en les àrees del Govern vinculades al control de la pandèmia i la possibilitat de Junts de verbalitzar un discurs més èpic en termes nacionals pot seduir votants cansats d'una legislatura de restriccions i àrida en la resolució del conflicte amb l'Estat.   


Inconvenients. El partit de Carles Puigdemont, que ha explicitat que amb més d'un 50% de vots independentistes s'ha de "reprendre l'octubre del 2017", haurà d'estirar una retòrica que fins ara no ha aterrat en les concrecions. A la vegada, l'espera fins a la primavera pot comprometre la situació judicial de la seva candidata efectiva. La causa contra Borràs per fraccionaments de contractes quan pilotava la Institució de les Lletres Catalanes, en mans del Suprem, està pendent de resolució. Unes eleccions el 14-F feien inviables moviments judicials previs, però a l'entorn de la diputada preocupa aquesta amenaça latent, coneguda quan es va fer el procés de primàries. Junts no ha volgut explorar cap alternativa, malgrat que Joan Canadell -un vers encara més lliure que Borràs- ha jugat a l'equívoc amb les seves aspiracions, i mai s'ha descartat del tot.

ERC: allunyar-se de la gestió del moment sanitari més crític

Avantatges. Pere Aragonès ha deixat clar que exhibir capacitat de gestió serà un dels leitmotivs de la seva campanya. L’ajornament pot servir a ERC per allunyar-se dels dèficits i errors en la presa de decisió del punt més crític de la pandèmia d’aquest hivern, tenint present el desgast que suposa comandar les conselleries de Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies en el moment àlgid de contagis i d’importants restriccions. A més, l’expectativa és que el 30 de maig la situació sanitària estigui sota control, que hagi decaigut l’estat d’alarma –vigent fins al 9 de maig- i que hi hagi un percentatge important de la població immunitzat. Els republicans també aspiren a poder comptar amb els presos per fer la campanya, ja que tots ells podran gaudir de permisos perquè hauran complert una quarta part de la condemna. Resta per veure què passarà amb el tercer grau sol·licitat per les presons, els possibles indults o la reforma de la sedició.


Inconvenients. Tot i que ERC encapçala quasi totes les enquestes, Junts ha anat retallant distàncies a mesura que les conselleries dels republicans acumulaven desgast en la gestió i crítiques de l’independentisme cada vegada que contribuïen a la governabilitat estatal, amb accions com l’aprovació dels pressupostos. L’òrbita de Puigdemont ja ha atiat la hipòtesi que, guanyant temps, escalaran posicions electorals. A més, si una cosa ha quedat constatada és que la trajectòria de la pandèmia és imprevisible i que la crisi social i econòmica no ha tocat fons. Aragonès està al capdavant de la cartera d’Economia, que haurà d’encarar una etapa de finalització dels ajuts dels ERTO, amb la incertesa de si caldran més restriccions i amb el repte de gestionar un repartiment dels fons europeus que seran tota una batalla entre les autonomies i l’Estat.

PSC: apuntalar l'"efecte Illa"

Avantatges. Les previsions de Salvador Illa com a ministre de Sanitat és que a l’estiu hi hagi un 70% de la població estatal vacunada. Aquest és un dels llegats que podria reivindicar el també candidat del PSC el 30 de maig, quan es preveu que s’haurà assolit un percentatge important d’immunització. Els socialistes catalans tindran més temps per intentar consolidar-lo com el ministre que ha desplegat la vacuna -la seva tria va ser posterior a l'arribada de les primeres dosis a l'Estat- i aglutinar més vot de la bossa de Ciutadans i dels comuns, al mateix temps que busquen l’erosió d’ERC a costa d’assenyalar els seus dèficits en la gestió.


Inconvenients. "La victòria de Salvador Illa es produirà igual", va dir Miquel Iceta divendres, un cop anunciada la nova data dels comicis. Però si el PSC ha estat el partit que més aferrissadament s’ha oposat a l’ajornament electoral és perquè pretenia treure rèdit de l’efervescència de l’anomenat "efecte Illa" per aspirar a guanyar les eleccions, com apuntava l'enquesta d'El Periódico. L'endarreriment dels comicis compromet la intenció d’Illa de continuar sent ministre fins a l’inici de la campanya. De fet, es complica la remodelació de govern que Pedro Sánchez pretenia afrontar per revitalitzar l'executiu, redefinir els equilibris amb Podem i incorporar Miquel Iceta com a titular de Política Territorial. Si el president espanyol ajorna la crisi de govern, el líder del PSC quedarà en terreny de ningú durant uns mesos en què no serà ni candidat ni ministre i Illa quedarà a expenses dels possibles imprevistos que la gestió de la pandèmia comporta. Per als socialistes serà també complicat justificar per què no afronten l'indult als presos independentistes -el Suprem es pronunciarà en els pròxims mesos- o la reforma del delicte sedició, opcions que han frenat i defugit per no pagar una factura electoral.

Comuns: desinflar l'auge del PSC

Avantatges. Els comuns respiren alleugerits després que la jugada del PSC de situar el ministre Illa com a candidat posés en escac la seva estratègia electoral i tingués un efecte immediat en les seves perspectives: les darreres enquestes els situen entre 6 i 7 diputats, i ara en tenen 8. L'ajornament els permet, per una banda, esperar que es rebaixi el souflé socialista i, per l'altra, replantejar una campanya en la qual pretenen reivindicar-se com la clau de les polítiques socials impulsades des de la Moncloa i l'argamassa per trencar els blocs a Catalunya, configurant un govern en què hi col·laborin ERC i el PSC. L'aprovació dels indults o la reforma del delicte de sedició -la proposta estrella de Jaume Asens per encarrilar el conflicte entre Catalunya i l'Estat- podria servir-los de catapulta si Sánchez s'avingués a impulsar-les abans de la primavera. Jéssica Albiach és, a més, la candidata més desconeguda de l'esquerra -un 45,8% dels electors-, amb la qual cosa guanyar temps juga al seu favor per augmentar el seu índex de popularitat.


Inconvenients. La principal frontera de vot dels comuns és amb el PSC, així que si el temps contribueix a consolidar l'efecte Illa, els comuns veuran taponada definitivament una possible via de creixement. A més, es poden veure afectats si Sánchez impulsa la remodelació del govern i repercuteix en el pes que té Podem a la Moncloa. Els comuns patiran a l'hora de criticar la gestió del ministre Illa perquè forma part del mateix executiu del qual participen. Un altre dels inconvenients és que, amb unes eleccions que s'ajornen quatre mesos més, es poden dilatar també les possibilitats d'un indult als presos o d'una reforma de la sedició, un dels asos a la màniga que els comuns aspiren a poder lluir. 

CUP: consolidar la via Sabater

Avantatges. L'elecció de Dolors Sabater com a cap de llista perseguia visualitzar en un nom l'oferta política formulada per la CUP després del període de reflexió iniciat en aquesta legislatura. Els anticapitalistes s'ofereixen per entrar al Govern si es conjuguen objectius -un nou referèndum el 2025- i aliances productives, i l'exalcaldessa de Badalona ha exemplificat a escala municipal la capacitat de pacte. El recorregut fins al maig ofereix a la CUP més temps per teixir l'aliança amb Guanyem i consolidar la via Sabater, síntesi d'una proposta més constructiva que opositora.

Inconvenients. Si la precampanya es fa encara més agra, es constata la inexistència d'una estratègia independentista compartida -com així es preveu- i la situació epidemiològica no millora substancialment, la mobilització del votant independentista pot quedar lesionada. La CUP perdria possibilitats d'eixamplar el còmput de quatre diputats que ara ostenta. Sabater no s'ha estat, fins ara, d'assenyalar renúncies programàtiques dels adversaris, especialment les dels comuns, amb l'objectiu de seduir electorat fronterer. La càrrega de retrets pot difuminar el discurs propositiu que s'espera de la candidata.

PP: transmetre la "transversalitat" unionista

Avantatges. Els populars aspiren a duplicar els quatre diputats al Parlament i l'ajornament els brinda l'oportunitat de lluir els dos grans fitxatges, pensats per exhibir "transversalitat" dins de l'unionisme: el de l'exdirigent de Ciutadans Lorena Roldán, com a número dos i el de l'exidirigent d'Unió Eva Parera, com a número tres. Els d'Alejandro Fernández volien votar ja, però tampoc els suposa un problema esperar quatre mesos, perquè les perspectives de remuntada de Ciutadans són molt remotes. 

Inconvenients. El principal hàndicap per als populars és que el temps corre a favor de Vox per donar-se a conèixer, més encara si els de Santiago Abascal continuen liderant la croada judicial contra l'independentisme i, per exemple, presenten recursos contra decisions del Govern, com la d'ajornar les eleccions. 

PDECat: completar el desmarcatge de Puigdemont

Avantatges. La del PDECat era una cursa a l'esprint per fer conèixer el propi projecte desmarcant-lo del de Junts -després del divorci amb Puigdemont- i consolidar la imatge de la candidata, Àngels Chacón. El partit de David Bonvehí, que compta amb el suport explícit d'Artur Mas, tindrà ara més marge per muscular la proposta i enfortir el lideratge de la cap de files. El discurs de la candidata i les campanyes de comunicació del partit, amb flirteig amb l'etapa convergent, han consolidat les diferències ideològiques amb Junts. El PDECat perseguirà ara que això serveixi per superar la representació testimonial al Parlament que, de moment, li auguren les enquestes.

Inconvenients. El marge de maniobra que concedeix l'ajornament electoral també facilita el desplegament territorial de Junts, adversari directe del PDECat en la configuració del poder territorial d'un espai polític que ara s'ha disgregat. Els alcaldes del partit -el veritable poder de la formació- no ho tindran senzill per retenir suports en una campanya en què Puigdemont voldrà desplegar protagonisme i els presos -a partir del febrer, amb permisos- també es faran sentir camí. Chacón i el seu equip hauran de redoblar esforços de seducció.

Altres notícies que et poden interessar

 




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació