16
de gener
del
2021
Actualitzat
el
18
de gener
a les
8:20h
L'actual moment de la pandèmia a Catalunya és de profunda incertesa. Hi ha motius per a l'optimisme i per pensar que la tercera onada pot tenir les hores comptades i, al mateix moment, n'hi ha per patir i per témer que la situació es pot agreujar (i molt) les properes setmanes. Aspectes com els casos detectats els darrers dies, les comparatives amb l'entorn, l'evolució de la vacunació i l'amenaça de la variant britànica impacten de manera creuada.
Els partits han optat majoritàriament aquest divendres per ajornar les eleccions previstes pel 14 de febrer fins al 30 de maig, un exercici de prudència davant els possibles escenaris adversos i la impossibilitat de fer marxa enrere més endavant. En tot cas, posem sobre la taula quatre dades que conviden a creure que la situació pot anar a millor i quatre més per témer en la necessitat d'un confinament total que plana des de fa uns dies. Les properes setmanes seguirem analitzant-ho amb totes les dades per calibrar com evoluciona la pandèmia.
1- Reducció dels positius diaris: Les dades d'incidència acostumen a analitzar-se setmanalment, però també es pot comparar el nombre de contagis detectats un dia amb el mateix de la setmana anterior -si no és festiu- per intuir-ne abans l'evolució. Com que normalment els caps de setmana se'n troben menys i els dilluns més que la resta de dies, això permet preveure abans per on aniran els trets de la incidència setmanal.
I aquesta setmana, les dades dels positius amb tests d'antígens a simptomàtics -que, com ja es va explicar, és un bon indicador amb menys retards que les PCR- indiquen una certa reducció dels casos. Dilluns se'n van trobar 2.163, més que l'anterior dilluns, però el dimarts ja va caure per sota del precedent, i dimecres i dijous, per sota dels mateixos dies de dues setmanes abans. És un resultat esperançador que apunta a un possible fre en el creixement de contagis i que el pic de la tercera onada pot estar molt a prop.
2- Mobilitat a la baixa: Les noves restriccions -i potser la caiguda de les temperatures- han reduït molt els desplaçaments i el retorn a la feina i l'escola després de les festivitats de Nadal i Reis no ha suposat un increment de la mobilitat, sinó tot el contrari. Comparant la mitjana de desplaçaments del segon i tercer dia laborable de cada setmana -normalment dimarts i dimecres-, aquests últims han estat els més quiets de la segona i tercera onada, un 28% per sota del que hi havia el mes de febrer, cosa que acostuma a anar associat també a menys contactes i contagis. Senyal que les noves mesures són efectives.
3- Gran quantitat de proves: Malgrat que, durant les festes, el nombre de PCR i tests d'antígens fets havia caigut, aquests darrers dies ha repuntat i Catalunya és el tercer territori de l'Estat que més en fa, amb una ràtio setmanal de 2.959,1 per cada 100.000 persones, només per darrere d'Extremadura i les Balears. Per això, el percentatge de positivitat catalana del 11,9%, tot i ser elevada, queda molt per sota de la mitjana estatal del 16,6%, i sobretot del 29,6% del País Valencià i del 29,3% de Castella-la Manxa.
4- La vacunació agafa ritme: La gran esperança es troba, sens dubte, en les vacunes. I malgrat que, en un inici, el procés va patir retards, Catalunya ja subministra prop de 80.000 dosis setmanals, cosa que li permet posar les 60.000 que rep cada set dies i recuperar cert terreny perdut. Aquest cap de setmana ja s'haurà posat la primera vacuna a totes les residències i es començarà amb la segona, tot i que caldrà veure com impactarà el retard en el repartiment previst anunciat per Pfizer aquest divendres.
1- A prop del pic de la segona onada: L'increment de positius està sent lent però continuat des del 8 de desembre, a diferència de l'augment de la segona onada, més pronunciat i breu. Un dels escenaris dibuixats per Biocom-SC que han servit per ajornar les eleccions preveu que la setmana que ve es pugui arribar als 6.000 casos diaris, el mateix sostre de finals d'octubre. El nombre de morts setmanals, a més, ja ha arribat a 431, a prop dels 500 que es van assolir els pitjors dies de la segona onada -i aquí el pic arriba uns 10 dies després del dels contagis.
2- Les UCI, a prop del límit: L'indicador més preocupant actualment és la pressió hospitalària, ja que la tercera onada va començar quan els centres sanitaris no s'havien buidat després de l'impacte de la segona. Per això, ja hi ha 2.532 ingressats i 509 a UCI, a prop dels 2.811 i els 594 que, respectivament, es van assolir a principis de novembre, cosa que ja ha obligat a anul·lar activitat assistencial a alguns hospitals. Quasi un terç de comarques ja tenen ara més ingressats que el pitjor moment de la segona onada i, si el pic de contagis s'assoleix la setmana vinent, els hospitalitzats no pararan de créixer fins a principis de febrer.
3- Evolució homogènia al territori: No s'estan patint brots puntuals que es puguin afrontar aïlladament, com va ser el cas amb el confinament de la Cerdanya i el Ripollès, el desembre. La ràtio de casos detectats a totes les regions sanitàries és ara similar, amb una clara tendència a l'alça -amb l'excepció de l'Alt Pirineu-Aran, que millora-, cosa que dificulta mesures quirúrgiques. Les Terres de l'Ebre han passat de ser la regió amb menor incidència a ser la que la té més elevada, en part pel brot a Paüls.
4- L'entorn preocupant i la variant amenaçant: L'entorn de Catalunya presenta dinàmiques molt diverses, des del descontrol fins a un equilibri de casos. El Regne Unit i Irlanda tot just comencen a millorar la situació després de setmanes molt complicades, mentre que Portugal i bona part de la resta de l'Estat augmenten molt la incidència, cosa que no passa a França, Alemanya o Itàlia. El contagi de l'entorn immediat o l'expansió de la variant britànica són amenaces latents que poden fer saltar pels aires tots els pronòstics moderadament optimistes, ja que Catalunya no en resta aïllada i ja s'ha trobat algun cas de la nova variant i d'altres s'estan estudiant.
Els partits han optat majoritàriament aquest divendres per ajornar les eleccions previstes pel 14 de febrer fins al 30 de maig, un exercici de prudència davant els possibles escenaris adversos i la impossibilitat de fer marxa enrere més endavant. En tot cas, posem sobre la taula quatre dades que conviden a creure que la situació pot anar a millor i quatre més per témer en la necessitat d'un confinament total que plana des de fa uns dies. Les properes setmanes seguirem analitzant-ho amb totes les dades per calibrar com evoluciona la pandèmia.
| DADES PER A L'OPTIMISME |
|---|
1- Reducció dels positius diaris: Les dades d'incidència acostumen a analitzar-se setmanalment, però també es pot comparar el nombre de contagis detectats un dia amb el mateix de la setmana anterior -si no és festiu- per intuir-ne abans l'evolució. Com que normalment els caps de setmana se'n troben menys i els dilluns més que la resta de dies, això permet preveure abans per on aniran els trets de la incidència setmanal.
I aquesta setmana, les dades dels positius amb tests d'antígens a simptomàtics -que, com ja es va explicar, és un bon indicador amb menys retards que les PCR- indiquen una certa reducció dels casos. Dilluns se'n van trobar 2.163, més que l'anterior dilluns, però el dimarts ja va caure per sota del precedent, i dimecres i dijous, per sota dels mateixos dies de dues setmanes abans. És un resultat esperançador que apunta a un possible fre en el creixement de contagis i que el pic de la tercera onada pot estar molt a prop.
2- Mobilitat a la baixa: Les noves restriccions -i potser la caiguda de les temperatures- han reduït molt els desplaçaments i el retorn a la feina i l'escola després de les festivitats de Nadal i Reis no ha suposat un increment de la mobilitat, sinó tot el contrari. Comparant la mitjana de desplaçaments del segon i tercer dia laborable de cada setmana -normalment dimarts i dimecres-, aquests últims han estat els més quiets de la segona i tercera onada, un 28% per sota del que hi havia el mes de febrer, cosa que acostuma a anar associat també a menys contactes i contagis. Senyal que les noves mesures són efectives.
3- Gran quantitat de proves: Malgrat que, durant les festes, el nombre de PCR i tests d'antígens fets havia caigut, aquests darrers dies ha repuntat i Catalunya és el tercer territori de l'Estat que més en fa, amb una ràtio setmanal de 2.959,1 per cada 100.000 persones, només per darrere d'Extremadura i les Balears. Per això, el percentatge de positivitat catalana del 11,9%, tot i ser elevada, queda molt per sota de la mitjana estatal del 16,6%, i sobretot del 29,6% del País Valencià i del 29,3% de Castella-la Manxa.
4- La vacunació agafa ritme: La gran esperança es troba, sens dubte, en les vacunes. I malgrat que, en un inici, el procés va patir retards, Catalunya ja subministra prop de 80.000 dosis setmanals, cosa que li permet posar les 60.000 que rep cada set dies i recuperar cert terreny perdut. Aquest cap de setmana ja s'haurà posat la primera vacuna a totes les residències i es començarà amb la segona, tot i que caldrà veure com impactarà el retard en el repartiment previst anunciat per Pfizer aquest divendres.
| DADES PER AL PESSIMISME |
|---|
1- A prop del pic de la segona onada: L'increment de positius està sent lent però continuat des del 8 de desembre, a diferència de l'augment de la segona onada, més pronunciat i breu. Un dels escenaris dibuixats per Biocom-SC que han servit per ajornar les eleccions preveu que la setmana que ve es pugui arribar als 6.000 casos diaris, el mateix sostre de finals d'octubre. El nombre de morts setmanals, a més, ja ha arribat a 431, a prop dels 500 que es van assolir els pitjors dies de la segona onada -i aquí el pic arriba uns 10 dies després del dels contagis.
2- Les UCI, a prop del límit: L'indicador més preocupant actualment és la pressió hospitalària, ja que la tercera onada va començar quan els centres sanitaris no s'havien buidat després de l'impacte de la segona. Per això, ja hi ha 2.532 ingressats i 509 a UCI, a prop dels 2.811 i els 594 que, respectivament, es van assolir a principis de novembre, cosa que ja ha obligat a anul·lar activitat assistencial a alguns hospitals. Quasi un terç de comarques ja tenen ara més ingressats que el pitjor moment de la segona onada i, si el pic de contagis s'assoleix la setmana vinent, els hospitalitzats no pararan de créixer fins a principis de febrer.
3- Evolució homogènia al territori: No s'estan patint brots puntuals que es puguin afrontar aïlladament, com va ser el cas amb el confinament de la Cerdanya i el Ripollès, el desembre. La ràtio de casos detectats a totes les regions sanitàries és ara similar, amb una clara tendència a l'alça -amb l'excepció de l'Alt Pirineu-Aran, que millora-, cosa que dificulta mesures quirúrgiques. Les Terres de l'Ebre han passat de ser la regió amb menor incidència a ser la que la té més elevada, en part pel brot a Paüls.
4- L'entorn preocupant i la variant amenaçant: L'entorn de Catalunya presenta dinàmiques molt diverses, des del descontrol fins a un equilibri de casos. El Regne Unit i Irlanda tot just comencen a millorar la situació després de setmanes molt complicades, mentre que Portugal i bona part de la resta de l'Estat augmenten molt la incidència, cosa que no passa a França, Alemanya o Itàlia. El contagi de l'entorn immediat o l'expansió de la variant britànica són amenaces latents que poden fer saltar pels aires tots els pronòstics moderadament optimistes, ja que Catalunya no en resta aïllada i ja s'ha trobat algun cas de la nova variant i d'altres s'estan estudiant.