entrevista

Jordi Carrión: «Hi ha més gent que creu que la Terra és plana ara que a l'edat mitjana»

Per a l'escriptor de "Lo viral" la pandèmia ha accelerat les transformacions i l'èxit dels conspiranoics: "La postveritat creix perquè la seva estructura s'assembla molt a les de la religió"

per Pep Martí , 17 de gener de 2021 a les 15:55 |
Jordi Carrión | Helena Margarit
Escriptor i crític cultural de diversos mitjans, entre ells The New York Times, una de les feines de Jordi Carrión és interpretar el present en temps real. Ho ha fet en diversos llibres, com Contra Amazon i més recentment Lo viral (publicats tots dos per Galaxia Gutenberg), un fals dietari sobre la pandèmia en què reflexiona sobre el món que està arribant i fenòmens com la postveritat i el triomf de les grans plataformes.

Carrión dirigeix el màster en creació literària de la BSM-UPF, que ja celebra la seva tretzena edició i forma escriptors en català i castellà. Amb la pandèmia ha trobat inspiració, ja que  fenòmens que semblaven de ciència-ficció han esdevingut realitats dominants. Enfront això, Carrión defensa l'esperit crític i el combat per guanyar temps i espai a la viralitat.      


- En l'inici del seu llibre Lo viral, escriu que el segle XXI va començar el 17 de novembre de 2019, a la tarda, quan un virus desconegut va entrar en el cos d'un home de 55 anys.

- És una broma, una referència a la cita de Kafka en què explica que va anar a nedar i a la tarda va començar la Primera Guerra Mundial. Més que una afirmació és una pregunta.  


- Al·ludeix a la camisa tacada de sang de l'arxiduc Francesc Ferran com a icona de l'inici del segle XX. Però no havíem quedat que el segle XXI va començar amb l'atac contra les Torres Bessones?

- És la pregunta. Pot començar el segle XXI als Estats Units, amb un fenomen molt conegut com és el terrorisme? O comença el 2019 a la Xina, que simbòlicament seria el futur, i amb un fenomen que és molt antic, però que té una forma nova d'expressar-se com és la pandèmia? Com a fenomen, la pandèmia és més transformadora que l'atac terrorista del 2001. La mutació que està provocant és més definitiva. La pandèmia és global, ha afectat tots els racons de la terra. En canvi, l'atac de l'11-S no va afectar moltes zones del món, més enllà d'un major control als aeroports. 



- Es refereix a una gran mutació. Què ens està passant?

- Vaig escriure Lo viral sense tenir una distància històrica. Però això forma part de la meva feina. Ja han passat deu mesos i podem tenir certa perspectiva i cada cop té més evidència que els incendis australians, l'onada de fred que hem anomenat Filomena i la pandèmia són dimensions d'un mateix gran fenomen que anomenem canvi climàtic o nou ordre climàtic.
     
- Ha reflexionat molt sobre això que en diem la postveritat. Assenyala que vivim en l'època de més alfabetització de la història i, en canvi, mai com ara hem tingut menys temps per destriar entre la veritat i la mentida. 

- És una gran paradoxa, però hi ha molta més gent ara terraplanista que a l'edat mitjana. Hi ha molts milions de persones al món que pensen que la Terra és plana. 

"Estem davant d'un darwinisme mediàtic i qui no s'adapta queda exclòs"
  
- Vol dir?

- Totalment. Les teories de la conspiració són una nova església, tenen milions de seguidors i una de les teories de la conspiració és que ens han enganyat i que la Terra no és rodona. Al meu podcast Solaris explico algunes històries. Una, la de l'home que va construir un coet a casa seva per enlairar-se prou amunt per a veure que no hi havia esfericitat, i que es va estavellar, i la d'una parella italiana que quan va acabar el primer confinament, va agafar un vaixell sense saber navegar i van anar en línia recta per trobar la fi del món. 
 

Jordi Carrión durant l'entrevista, feta a la seu de BSM-UPF. Foto: Helena Margarit


- I com van acabar?

- Van estar a punt de morir i foren rescatats per un senyor que utilitzava sistemes de navegació basats en la brúixola. Els va salvar la vida el fet que la Terra és rodona. És al·lucinant. Com ho és la teoria QAnon, que sosté que hi ha una xarxa de pederastes demòcrates als Estats Units i que tenen nens segrestats en els soterranis dels restaurants, sobretot pizzeries, i que abusen d'ells. Per no parlar dels que sostenen que Bill Gates ens vol implantar un xip a través de la vacuna.    

- Com es pot explicar l'èxit d'aquestes teories?

- És molt complex i difícil d'analitzar. La viralitat, que és el mecanisme pel qual s'imposen aquestes teories, apel·len a les  baixes passions, es dirigeixen a les nostres pors i es transmeten molt ràpidament. La postveritat i les teories conspiratives estan creixent perquè les seves estructures s'assemblen molt a les de la religió. Més de 70 milions de persones han votat Donald Trump, que ha estat el gran creador de postveritat mediàtica i viral.


- La religió, per tant, no es bat en retirada.

- A Lo viral parlo d'aquest binomi entre què és viral i què és clàssic. La religió seria una expressió clàssica de la fe i del sentiment de pertinença, de la voluntat de transcendència, i la postveritat seria una forma viral del mateix tipus de sentiments. Les persones que van assaltar el Capitoli segurament experimentaven el mateix tipus de sentiment que els catòlics que van perseguir jueus a l'edat mitjana o qualsevol altre tipus de fanatisme. 

- S'atreveix a fer pronòstics sobre el futur d'aquests corrents vírics? Passaran?

- No soc gens optimista. Aquests tipus de fenòmens no és només nord-americà, sinó global. El cas d'un Bolsonaro al Brasil és similar. I si observem com dissenyen les seves accions polítiques, tant els partits catalans, com el PSOE i el PP, Ciutadans o Vox, ho fan amb una visió d'impacte a les xarxes socials i d'aconseguir viralitat. El paradigma s'ha imposat. No veig data de caducitat. Al contrari, crec que és un darwinisme mediàtic, que qui no s'adapta a aquestes noves regles, queda exclòs del sistema. Hem passat de fer un acte polític per una foto a fer-lo per a l'story d'Instagram o pel vídeo que després serà viral per Whatsapp o  per Youtube.      
 

Jordi Carrión: "En el capitalisme de plataformes sembla que només és vàlida la lògica de menjar-s'ho tot". Foto: Helena Margarit


- Va escriure fa tres anys un llibre-manifest, Contra Amazon, on denunciava totes les implicacions que tindria la irrupció de l'imperi de Jeff Bezos. La pandèmia sembla consolidar el triomf d'aquestes plataformes.

- Totalment. Quan vaig publicar Contra Amazon no podia imaginar que no només era un assaig sobre Amazon i alhora una crònica de viatges sobre llibres i llibreries, sinó que també tenia una dimensió de novel·la distòpica. Es pot llegir com un llibre de ciència-ficció on s'intuïa el que podia passar. A Lo viral analitzo l'evolució d'Amazon i la seva tendència irreversible al monopoli. Google, Facebook, Amazon i Apple són monopolis que no només tenen a veure amb l'economia, sinó amb les emocions. Intenten monopolitzar-les. Per exemple, Facebook la idea d'amistat, Amazon la dels llibres. Netflix i Spotify segueixen el mateix camí. Sembla que només fos vàlida aquesta lògica de menjar-s'ho tot quan es parla de capitalisme de plataformes. 

- Defensa el concepte temps dilatat perquè un desig que és satisfet de forma immediata passa a convertir-se en no-res.

- Fa uns anys, quan la meva dona em va preguntar què volia per Reis, li vaig demanar aquest rellotge de fusta que porto. Perquè no pot estar connectat i no em pot espiar, ni monitorar les passes ni els batecs del cor. Cadascú ha de trobar les maneres d'apropiar-se del seu temps personal. No pot ser que tot el nostre temps estigui monitorat per les grans corporacions.

"Cadascú ha de trobar les maneres d'apropiar-se del seu temps personal, que no pot estar monitorat per les grans corporacions"
  
- Ens ens sortirem?

- Diria que la lògica portarà que hi hagi una educació a les escoles i fora d'elles sobre com ha de ser la nostra relació amb la tecnologia i tothom haurà de decidir quins són els espais i els temps de desconnexió.  

- Confia en la raó il·lustrada?

- Torno a dir que soc pessimista. Amb la Il·lustració és quan es va inventar el mite del progrés que ens ha portat on ens ha portat. Porta a la industrialització, a la màquina, i d'aquí a l'algoritme. És un camí unidireccional.
 

Jordi Carrión: "Segurament la imatge de la pandèmia és Zoom, on tots som una petita finestra". Foto: Helena Margarit


- Però també va dur a una educació per al ciutadà. No és només unidireccional.

- Sí, sí. La Il·lustració és molt complexa i en som fills. Però el tipus de relació entre l'home i la ciència i la tecnologia que ara estem experimentant neix el segle XVIII. Jo crec que es poden pactar en l'àmbit personal les relacions amb la tecnologia. Però a escala global això no deixarà de créixer. Crec que amb la ciència i la tecnologia trobarem la solució al canvi climàtic, però això comportarà segurament que acabem venent-li l'ànima perquè li deurem haver evitat l'apocalipsi.

- Vaja, que es podrà aturar el pitjor però a un preu molt alt.

- Jo crec que sí i que tindrà a veure amb la primacia de la intel·ligència artificial. Per això és tan important el control de les plataformes, com s'està controlant la investigació genètica i està regulat si es pot experimentar o no amb embrions humans. També s'ha de regular la investigació sobre supercomputació quàntica, intel·ligència artificial, xarxes neuronals o aprenentatge profund.       

- Una pantalla subdividida en cel·les serà la icona de la nova normalitat? 

- Al començament es referia a la camisa tacada de sang de l'arxiduc Francesc Ferran. Com dic a Lo viral, segurament la imatge de la pandèmia és Zoom, una plataforma xinesa que s'ha fet molt poderosa arran de la pandèmia, però que ens iguala, ja no hi ha jerarquies, tots som una petita finestra. Passem d'una icona com la de l'arxiduc, que simbolitza la mort de l'aristocràcia, a una com la de la caiguda de les Torres Bessones, símbol arquitectònic del poder imperial, a una representació horitzontal, igualadora, com Zoom. Pot ser una bona metàfora de la transformació que està experimentant el món.     

Altres notícies que et poden interessar

 



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació