Crònica

L'oposició assumeix l'ajornament del 14-F alimentat pel Govern

Les dades epidemiològiques avalen votar a la primavera malgrat els dubtes de sectors de Junts i el PSC, que ja matisa la negativa al canvi de data

per Ferran Casas, 14 de gener de 2021 a les 20:12 |
Els partits, reunits aquest divendres al Parlament per abordar el protocol del 14-F | ACN
Estava previst -i treballat des del punt de vista sanitari- votar el 14-F en un escenari de pandèmia. Però no d'increment de morts i contagis i persistència de les restriccions socials i econòmiques, que aquest mateix dijous s'han prorrogat una setmana més. Per això el decret de convocatòria automàtica del 21 de desembre ja en preveia l'ajornament si no es podia garantir "la salut pública". Tot plegat ha dut a valorar situar-les segurament a mitjans de maig, el dia 16, amb un clima i una situació epidemiològica més benigna i amb bona part de la gent gran, el col·lectiu de més risc, ja vacunada. Els partits ho debatran aquest divendres però el Govern ja ha posat, en forma d'informes i dades, els ingredients necessaris per facilitar un ajornament que, a mesura que ha anat avançant la setmana, ha guanyat consistència i que podria ser simultani al de les eleccions del Barça, previstes pel 24 de gener.


Com totes les decisions polítiques que es prenen en els darrers anys a Catalunya, aquesta tampoc serà fàcil i a hores d'ara sembla que tampoc consensuada. No hi haurà la placidesa de les eleccions basques i gallegues, que es van posposar de l'abril al juliol de l'any passat amb la col·laboració dels principals partits implicats i del govern central, que ara podria posar serioses traves.

El Govern que formen Junts i ERC anirà a la reunió sense proposta, però amb informes de Salut que, si es vol assegurar una votació segura i concorreguda, no aconsellen fer-la el 14-F. Ara moltes comarques ja tenen més pressió assistencial que al pic de la segona onada i les activitats comercials, d'oci, laborals o educatives es duen a terme amb importants restriccions que n'afecten la concurrència o facturació. Amb les eleccions s'han previst mesures sanitàries extraordinàries i fomentat el vot per correu, però l'administració no pot garantir que un èxit de participació no tingui una afectació negativa per als votants o persones implicades en el procés.


Així les coses, el Govern arribarà a la reunió d'aquest divendres al migdia sense proposta tancada i deixarà que siguin els partits, principalment Junts i ERC, els que reclamin l'ajornament segons que confirmen diverses fonts. En els càlculs d'uns i altres s'hi integren la situació sanitària, però també els càlculs electorals. En aquest sentit tant ERC com Junts han anat lliscant cap a la necessitat de l'ajornament, en la línia de la CUP, els comuns i Ciutadans. El PDECat farà costat a la proposta dels partits de l'executiu. A Junts la posició dels consellers i de Carles Puigdemont és, segons diverses fonts, clara però la candidata Laura Borràs posa pegues i recorda que altres països en una situació similar, com ara Portugal, votaran. S'hi suma també que mentre no comenci la campanya ella seguirà sent diputada al Congrés i la seva causa per fragmentació de contractes, que amenaça d'inhabilitar-la, al Suprem.


Qui ha tingut una posició més clarament contrària a ajornar és el PSC, que en les darreres setmanes s'ha enfilat a les enquestes gràcies a l'efecte Illa i podria fins i tot guanyar les eleccions. Els socialistes suporten la paradoxa que el partit del ministre de Sanitat hagi demanat públicament i amb vehemència mantenir una activitat que requereix de contacte, cues i concentració de persones més enllà de la campanya.

El PSC, del no rotund... a març?

La Sexta ha explicat aquest dijous, però, que els socialistes faran una proposta que pugui "generar consens". És a dir, arribat el cas evitaran quedar-se sols en el 14-F i intentaran que, si hi ha ajornament, no xuti la pilota tan endavant. Març o a molt estirar abril podria ser el mes proposat i amb control de les mesures sanitàries a càrrec de l'Estat per notar la incapacitat de la Generalitat per haver organitzat el procés amb prou garanties. Jéssica Albiach ja ha indicat que no poden anar "més enllà de maig". La posició oficial del PSC és, en tot cas, és "escoltar la proposta del Govern [que difícilment es formularà com a tal] i després intentar cercar l'acord".

L'amenaça de la Junta Electoral si no hi ha acord ampli

Tothom haurà d'ensenyar les seves cartes a la reunió del Parlament i si no hi ha acord planarà l'amenaça d'una impugnació a la Junta Electoral Central o a la justícia ordinària, que ja ha parat en alguna ocasió els peus a la Generalitat a l'hora de prendre mesures de protecció de la salut pública. Mentre Illa calla sobre la data, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ja ha fet notar el desacord del govern espanyol amb l'ajornament, que seria "greu" per la democràcia i es pot recórrer, ha recordat. 

El Govern confia que això no passi i que es faci valdre la literalitat del decret de convocatòria i de l'estat d'alarma vigent, que preveu un ajornament com el que es va fer a Galícia i Euskadi. Si hi ha acord sobre posposar eleccions tot anirà molt de pressa: després de la taula de partits al Parlament, que presidirà Roger Torrent i on hi haurà Bernat Solé, competent en els processos electoral, i els consellers de la Presidència, Meritxell Burdó, Salut, Alba Vergés, i Interior, Miquel Sàmper, es convocarà una reunió de Govern. El moviment de les últimes hores del PSC -que ja avala un endarreriment dels comicis fins al març- fa que el paper de pressió que pugui jugar la Moncloa sobre l'ajornament que dicti el Govern hagi perdut força.

El formalisme del decret

La reunió de l'executiu d'aquest divendres hauria de servir per acordar la nova convocatòria, explicar de forma conjunta l'ajornament -que arribaria un any després que Quim Torra donés per morta la legislatura i d'haver descartat diverses vegades convocar eleccions per una qüestió d'oportunitat política- i signar el decret. Aquest dijous a la tarda encara es discutia si l'havia de signar Pere Aragonès, que ostenta les funcions de president, o havia de fer el Govern de forma col·legiada per demostrar el compromís de Junts amb la decisió. El més probable és que Aragonès el signi en nom de tot el Govern.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació